La vespa asiàtica, l’enemiga número u de les abelles, s’ha adaptat molt bé a les condicions climàtiques locals i les colònies arriben a la seva màxima esplendor a la tardor. És en aquesta època quan els nius, de grans dimensions, es fan més visibles amb la caiguda de les fulles dels arbres. I és un moment oportú per actuar abans no arribi el fred i les vespes mare hibernin i costi més de detectar-les en els trajectes que fan des del niu per anar a buscar aliment. Es calcula que en cada vesper hi ha més de 200 vespes mare que a la primavera podrien criar 1.500 noves vespes. Cadascuna d’aquestes vespes mare, un cop fecundada, ja no torna al mateix vesper. Això explica el que s’ha convertit en una autèntica plaga, que amenaça amb l’extinció de les abelles de les quals s’alimenta, i que ha portat els ajuntaments a fer tractaments municipals per reduir-ne la presència. A Dosrius des de fa quatre anys el consistori controla les sis estacions de paranys distribuïdes pel municipi per reduir la densitat d’exemplars i minimitzar el risc d’establiment de nous nius prop de les zones habitades. L’objectiu és reduir la presència d’aquesta espècie en totes les fases del cicle biològic. El tractament municipal s’inicia a la primavera amb la captura de les reines, que comencen a construir nius; continua a l’estiu amb la captura de les vespes obreres, que amplien les colònies, i es prolonga fins al desembre. A la tardor és quan les vespes es dispersen per aparellar-se, i les femelles fecundades hibernen per fundar nous nius la temporada següent.

A Premià de Dalt han decidit actuar aquest any i han posat una vintena de trampes per tot el terme municipal per detectar on els entren les vespes asiàtiques. “S’havien detectat moltes vespes a dins el poble però a diferència d’altres anys no s’havia detectat cap niu”, explica el tècnic de Salut Pública, Josep Antolí, que assenyala que no tenien constància de cap particular que hagués trucat per retirar-ne cap. El 2023 sí que ho van fer i es van eliminar fins a vuit nius de vespa asiàtica en finques privades o espais públics i de molta concurrència, com l’eixam que es va treure a prop de l’ermita de la Cisa. “És una bogeria, perquè si no es fa res són 1.500 nius més l’any següent”, alerta Antolí respecte a una espècie que ho té fàcil per camuflar els nius amb tanta zona boscosa. Aquesta espècie sobresurt pel seu volum, d’uns tres centímetres o més, i pel fet de ser molt voraç perquè s’alimenta de proteïna animal que necessita per fer els ous, i això la converteix en un gran depredador d’altres insectes.

Els apicultors reclamen més recursos per frenar la plaga de la vespa velutina, més coneguda com a vespa asiàtica, que s’ha estès des que es va detectar per primer cop a Catalunya el 2018. A la finca de can Parcala, on la Fundació El Maresme produeix mel, han ideat un sistema per protegir les arnes amb malles metàl·liques on la vespa asiàtica entra però no en sap sortir. És la seva petita contribució per mirar de controlar aquesta espècie invasora. Des de l’Ajuntament de Premià de Dalt s’han instal·lat les trampes que contenen un compost químic líquid que atrau les vespes asiàtiques. “És una barreja d’alimentació i feromona, que és una olor específica d’algun exemplar que es vol aparellar i que les atrau”, explica el tècnic respecte a un sistema que els ha servit per acabar atrapant en el líquid unes 150 vespes. Aquests paranys, distribuïts en forma de ventall al municipi, permeten fer un mostreig d’on hi ha més vespes i actuar-hi. Com a tècnic del Consell Comarcal del Maresme, Josep Antolí assegura que cada cop hi ha més ajuntaments que han incorporat la lluita contra la vespa asiàtica en els seus contractes de plagues. “Als inicis es va dir que els Bombers i els Agents Rurals ajudarien, però els ajuntaments s’han quedat sols”, explica Antolí, i assenyala que no descarten des de l’ens comarcal fer una licitació conjunta per estar al dia i donar resposta als municipis que ho demanin. “El cost és elevat quan ha de venir una grua per treure els nius”, diu el tècnic, i explica que han pactat un preu especial per als veïns del poble que han d’assumir de la seva butxaca la retirada dels nius. “Si disparem els vectors amb verí congelat a dins el niu però no el retirem això crea confusió i s’ha d’explicar als veïns”, afegeix en relació amb uns treballs que executen empreses especialitzades autoritzades pel Departament d’Agricultura. “Actuem puntualment per ruixar la porta del niu”, diu d’un tractament fulminant que no els dona temps ni de sortir quan els operaris injecten el verí camuflats amb vestits i focus vermells que sembla que les vespes no detecten. Fins i tot les empreses ofereixen drons per sobrevolar els boscos per detectar els nius.