Els consells comarcals es van crear per ajudar els municipis de la comarca, sobretot els municipis petits, perquè no tenen la musculatura d’un ajuntament gran. Amb el tema de la recollida, el que es va fer va ser que entre el 2021 i el 2022 es va treballar amb diferents municipis per canviar el model de recollida i apostar pel porta a porta (PaP). En el dia d’avui tenim un reciclatge de més del 85% en els municipis que fan el PaP. Ara hem fet un pas més. Com que ha sortit la llei que estableix que el 2025 aquest servei s’ha d’autofinançar, no podem aportar altres recursos dels municipis i en un consell d’alcaldes es va demanar al Consell Comarcal si es podia tramitar una taxa justa. I s’hi han adherit 13 municipis [Aiguaviva, Bescanó, Bordils, Campllong, Cervià de Ter, Flaçà, Fornells de la Selva, Juià, Quart, Sant Gregori, Sant Joan de Mollet, Sant Julià de Ramis i Sarrià de Ter]. En el dia d’avui estem en tràmits perquè a partir del gener la puguem començar a dur a terme. La Generalitat ens ho va aprovar el 12 de novembre.

Sí, hem fet la dispensa [autorització] al Consell Comarcal.

Perquè com t’he dit abans el Consell hi és per ajudar els municipis petits. I per tant, tot aquest servei de bonificar la gent que ho fa bé, d’anar cada vegada més a fer un reciclatge molt millor, el portarà el Consell. Per a un ajuntament és molt complicat de dur-ho a terme amb el personal que tenim en el dia d’avui.

Vull destacar la construcció i posada en funcionament del Centre Comarcal d’Acollida d’Animals Abandonats. Ja fa temps que s’hi està treballant [...]. Vam signar un conveni amb l’Ajuntament de Girona el febrer del 2021. Ells ens van cedir uns terrenys al costat del cementiri nou. Aquest centre tindrà un cost de 850.000 euros, dels quals el Consell Comarcal n’aportarà 350.000, la Diputació 250.000 i la resta els municipis, en proporció amb el nombre d’habitants. És una necessitat.

En un altre consell d’alcaldes va ser una demanda que es va fer. Davant la manca d’habitatges de lloguer assequible, es va dir si es podia treballar per dur a terme aquests habitatges. Hi ha diferents municipis que tenim sòls de protecció oficial i que, per si sols, no els podem tirar endavant. Un municipi, per exemple, en pot fer 30, però no és viable posar a licitació aquests 30 habitatges. Llavors, en què estem treballant? Que els municipis cedeixin aquests terrenys al Consell Comarcal, i el Consell posarà a licitació conjuntament totes aquestes parcel·les per a habitatges en diferents lots. I així fer-ho sostenible, assequible [...]. S’hi han interessat Sant Gregori, Fornells de la Selva, Celrà, Quart, Cassà de la Selva i Bescanó. Per què tenim aquests ajuntaments? Perquè aquests ajuntaments són els que tenen el terreny per poder-ho posar a licitació demà mateix. Hi ha altres ajuntaments que, pels seus plans urbanístics, encara no tenen la parcel·la per poder-ho fer. Aquests, si tot ens surt bé, vindran en la propera licitació. La Generalitat s’hi ha posat, en tot això de l’habitatge, i tenim una reunió pendent per anar a parlar amb la consellera, la Sílvia Paneque, d’aquest tema. Perquè fins ara eren els ajuntaments els que feien aquests habitatges de protecció oficial o lloguer social, però mai ho han fet els consells comarcals. Llavors aquí hi ha unes subvencions que donen de vegades per a habitatges d’aquest tipus i veure si ens poden tenir en compte com a Consell per fer-ho més viable. A la comarca del Gironès és una realitat que falten habitatge de lloguer social, però passa a tot Catalunya.

A banda de ser la presidenta del Consell del Gironès, soc la presidenta del Fòrum Comarcal de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), que presideix Meritxell Budó. Represento els consells comarcals en aquest fòrum i estem treballant perquè la Generalitat doni més aportació econòmica. Sé que ells n’estan al cas i sé que són conscients de la realitat que tenim en el finançament dels consells comarcals per ajudar els nostres municipis i estem treballant-hi. Però és el que diu en Martí [Pujals]: si vam crear els consells, ens els hem de creure perquè si no tenim recursos no podem prestar els serveis. A nosaltres només ens contemplen la Generalitat i les diputacions.

Amb una aportació del Fons de Cooperació de la Generalitat i amb un conveni amb tenim amb la Diputació de Girona. Moltes subvencions que surten de fons europeus no inclouen els consells comarcals i no ens hi podem presentar. Què fem? Moltes subvencions les demanen els ajuntaments i les gestionen els consells.

Per a mi, que vinc d’un municipi petit [2.800 habitants], la veritat és que entrar en un consell comarcal ha estat molt satisfactori. Aprenc molt perquè la comarca té 27 municipis i, a més, amb les obres, també donem servei a Girona. Aquí hi ha una estructura de personal que permet més coses que a l’Ajuntament. És un ens molt més gran, tenim molt més personal i gestionem diferents serveis.