Des del 2022, unes rei­xes dis­se­nya­des per Jaume Plensa pro­te­gei­xen els por­xos del Liceu. Les por­tes són lloc d’accés. I el Gran Tea­tre del Liceu, quan fa 25 anys de la reo­ber­tura (ara, amb un fort com­po­nent públic al Con­sorci), té clar que no pot estar d’esquena al barri ni a la ciu­tat. Víctor Gar­cia de Gomar, que va acce­dir a la direcció artística el 2019 i que amplia el càrrec amb una pròrroga fins al 2026, pretén con­ver­tir l’equi­pa­ment líric en un veri­ta­ble cen­tre cul­tu­ral (amb inter­ven­ci­ons d’artis­tes a la Sala de Miralls o al mateix esce­nari).

La millor manera d’obrir-se al barri va ser cocrear con­jun­ta­ment. Per això, es va des­ple­gar una vale­rosa òpera con­tem­porània comu­nitària, el 2019, amb corals i enti­tats. La gata per­duda (amb nota­bles pre­mis per la seva sin­gu­la­ri­tat) va ser un extra­or­di­nari exem­ple d’aquesta ober­tura, reforçada des de la direcció gene­ral de Valentí Ovi­edo. Actu­al­ment, estan en fase d’ini­ciar el segon pro­jecte de cre­ació comu­nitària del Liceu en un nou ter­ri­tori de la ciu­tat de Bar­ce­lona que por­tarà a l’esce­nari del tea­tre una òpera de nova cre­ació a mit­jan 2027. Actu­al­ment, s’explora el con­text per detec­tar pos­si­bles ali­an­ces per par­ti­ci­par en la cre­ació artística i es tre­ba­lla en l’escrip­tura del lli­bret. L’engra­natge s’enge­garà, segons les pre­vi­si­ons del Liceu, durant el pri­mer tri­mes­tre d’aquest 2025. Paral·lela­ment, hi ha òperes comu­nitàries que vin­cu­len cen­tres edu­ca­tius en un procés de dos anys amb títols com El mons­tre al labe­rint i Del labe­rint als som­nis, des del 2023/24.

L’Under35 és una aven­tura que arrenca el 2018 i que con­ti­nua sent un èxit en cada con­vo­catòria. S’ofe­rei­xen, als menors de 35 anys, entra­des a 20 euros per a loca­li­tats amb bona visi­bi­li­tat d’una funció única­ment per a ells que es com­pleta amb una ambi­en­tació atrac­tiva amb DJ al foyer en aca­bar l’òpera i un preàmbul per abor­dar, infor­mal­ment, la temàtica i l’argu­ment de l’òpera. També es pro­cura que la temàtica sigui propícia per a l’interès dels joves. Segons fonts del Liceu, les prop de 2.000 loca­li­tats per sessió s’esgo­ten al cap de 15 minuts de posar-se a la venda. La comu­ni­tat Under35 té uns 32.000 ins­crits. Els Under35 també poden com­prar entra­des nor­mals 72 hores abans de cada funció a un preu de 30 euros. Aquesta cam­pa­nya ha permès fer un incre­ment de la seva presència al Liceu. En un estudi fet per l’empresa Tek­ne­cul­tura, es cal­cula que els joves entre 15 i 29 anys repre­sen­ten entre el 10% i el 15% dels espec­ta­dors totals. Si es mira només entre els no abo­nats, el seu pes puja del 15% al 21%, depe­nent de la tem­po­rada. La mit­jana d’edat del Liceu dels no abo­nats és de 46 anys, tot i que aques­tes dades són enga­nyo­ses, perquè les acci­ons d’El Petit Liceu amb les esco­les fan bai­xar molt la mit­jana. Si es mira només el grup d’abo­nats, la mit­jana puja als 63 anys. La gene­ració més nom­brosa entre el públic del Liceu és la dels 55 als 74 anys: els cor­res­pon un 35%-40% del total d’espec­ta­dors. Alguns dels títols que han atret més públic jove (de 15 a 44 anys) han estat Ale­xina B. i La gata per­duda (2022/23). Van ser prop d’un 40% del públic total. Ale­xina B. (música de Raquel García-Tomás i direcció de Marta Pazos, ins­pi­rada en la història d’Adélaïde Her­cu­line Bar­bin, una per­sona inter­sexe) incloïa una funció Under35. El 30 de maig es prova una funció inter­ge­ne­ra­ci­o­nal per con­vi­dar que els avis vagin amb els nets a veure La Cene­ren­tola a 30 euros. No s’han posat a la venda encara, però es pre­veu que s’esgo­tin ràpida­ment.

El Liceu Aprèn s’havia limi­tat, ini­ci­al­ment, a ofe­rir mate­rial pedagògic per als títols d’El Petit Liceu. Des de fa uns anys, tre­ba­lla en el desen­vo­lu­pa­ment d’un pro­grama glo­bal que abraça totes les edats, amb un pla de for­mació trans­ver­sal com­promès amb l’acces­si­bi­li­tat, l’apre­nen­tatge i la inclusió. A més del pro­grama adreçat a la cana­lla (59.500 assis­tents en 65 fun­ci­ons el 2023/24), també s’invo­lu­cra els cen­tres edu­ca­tius per obrir una opor­tu­ni­tat edu­ca­tiva d’expressió, cre­a­ti­vi­tat i apre­nen­tatge: en les dar­re­res tres tem­po­ra­des, el Liceu als cen­tres ha tin­gut la impli­cació de 39 cen­tres edu­ca­tius, amb un total de 8.086 alum­nes i 751 pro­fes­sors. També es té pre­sent la des­cen­tra­lit­zació. El curs actual, els 2.000 alum­nes dels cen­tres del Ripollès par­ti­ci­pa­ran en aquest pro­grama.

El Gran Tea­tre del Liceu té clar que té una res­pon­sa­bi­li­tat cul­tu­ral ina­jor­na­ble. Assu­mint-ho, queda més legi­ti­mat el seu pres­su­post com més i millor ren­di­ment cul­tu­ral i social se’n pugui deri­var. Per això, han ini­ciat una ambi­ci­osa pro­jecció a través del Liceu+. El llançament d’aquest pro­ducte es va veure blo­que­jat per la rei­vin­di­cació dels drets audi­o­vi­su­als de l’Orques­tra i el Cor del Liceu, que podria difi­cul­tar també les retrans­mis­si­ons de Clàssics a la platja per Betevé, Canal33 i Cata­lu­nya Música. Des del juliol pas­sat hi ha un acord econòmic perquè els artis­tes cedei­xin els drets d’explo­tació al Liceu. L’acord té una vigència de deu anys, amb pròrro­gues de cinc anys, i abasta l’àmbit uni­ver­sal. Això reim­pulsa també el Liceu+ Live, en què l’usu­ari pràcti­ca­ment es con­ver­teix en una mena de rea­lit­za­dor del seu mateix visi­o­na­ment perquè pot triar la càmera amb la qual vol seguir la funció per tot el món. A hores d’ara, s’han tor­nat a gra­var les òperes, però no s’ha reac­ti­vat l’abo­na­ment digi­tal. D’altra banda, la difusió del Liceu s’ha pro­di­gat dar­re­ra­ment amb càpsu­les de vídeo que apor­ten con­text a les òperes i als fets més curi­o­sos que es con­si­de­rin de cada pro­ducció. Si Àlex Ollé comenta en l’entre­vista que molts nous amants de l’òpera, ara, es docu­men­ten con­sul­tant la Viquipèdia per conèixer-ne l’argu­ment, ara hi ha un con­tin­gut en obert acces­si­ble que aporta raons per conèixer millor cada títol al car­tell del Liceu.

Microòperes pel Raval

Un altre exem­ple d’aquesta volun­tat de des­bor­dar òpera des de la Ram­bla és el nou pro­jecte Microòperes. Per pri­mer cop, el Liceu s’uneix amb el CCCB i el Macba en una acció inter­dis­ci­plinària que supera els límits de l’òpera tra­di­ci­o­nal, com­bi­nant música, art i pen­sa­ment. Les pro­pos­tes, tres microòperes de nova cre­ació cen­tra­des en la relació entre humans i natura, es podran veure de manera con­se­cu­tiva i iti­ne­rant als tres espais, ofe­rint un cir­cuit artístic i refle­xiu pel Raval. Hi par­ti­ci­pen els cre­a­dors Pol Guasch, Clara Agui­lar i Sil­via Delag­neau (El cel no es guar­darà el secret, al CCCB); Gabriel Ven­tura, Marina Her­lop i Rosa Thar­rats (Aura, a la cape­lla del con­vent dels Àngels del Macba), i Miriam Cano, Fabià Sant­covsky, Car­los Bunga i Carla Tovias, (Des­he­re­taràs la terra, al foyer del Liceu).S’han pro­gra­mat sis fun­ci­ons (que enca­val­quen les tres micròope­res) els dies 8 i 9 de febrer. L’entrada a les 3 microòperes és de 20 euros.