Gran angular

Sara Vicent Santamaria

Experta en educació financera i autora del llibre “Amb els diners no s’hi juga”

“Si voleu fills amb bona salut financera, doneu-los la paga”

“Hem de deixar que tinguin, al més aviat possible, una experiència empírica, de prova-error, amb els diners”

“És equivocat vincular la setmanada a l’acompliment de les seves responsabilitats i les seves tasques a casa”

Han d’aprendre que és tan important estalviar com gastar d’una manera reflexiva
Amb una educació financera criarem infants menys vulnerables al consum impulsiu
Crear un matalàs per a emergències els ajuda a ser conscients de la importància de la constància
El teu lli­bre és una res­posta a una experiència per­so­nal: bus­car la manera de limi­tar al teu fill gran la com­pra com­pul­siva de cro­mos per com­ple­tar una col·lecció de fut­bol. Com ho vas resol­dre?
Quan el meu fill tenia 10 anys, cada dia em dema­nava com­prar cro­mos. Hi havia dies que li’n com­prava i d’altres que no; sovint es frus­trava molt amb la meva nega­tiva i em vaig ado­nar que era jo qui l’estava regu­lant des de fora, i ho vaig inter­pre­tar com un repte edu­ca­tiu. Neces­si­tava ense­nyar-li a ges­ti­o­nar els seus diners d’una manera en què ell fos autònom, res­pon­sa­ble i efi­ci­ent, de la mateixa manera que li estava ense­nyant altres coses que eren necessàries a la seva vida, com ves­tir-se, ren­tar-se les dents etc. I d’aquí va néixer el meu lli­bre d’edu­cació finan­cera adreçat a infants de 6 a 12 anys.
I has vin­gut a omplir un buit. Perquè l’edu­cació finan­cera en aquesta edat ha estat un tema ine­xis­tent.
Exac­ta­ment. Quan vaig començar a inves­ti­gar, em vaig ado­nar que no hi havia recur­sos. I ales­ho­res vaig apro­fi­tar els conei­xe­ments que tenia d’eco­no­mia i finan­ces, però també de peda­go­gia i de neu­ro­e­du­cació, per adap­tar-me molt al moment de madu­resa emo­ci­o­nal, i vaig voler pro­po­sar una meto­do­lo­gia pla­ni­fi­cada, amb una direcció i amb uns objec­tius con­crets, que fos fàcil d’inte­grar en el dia a dia de les famílies.
I per què és impor­tant començar a edu­car en finan­ces a par­tir dels 6 anys?
Perquè és una etapa en la qual podem acom­pa­nyar-los i ense­nyar-los segons els nos­tres valors, la nos­tra manera de veure la vida. És quan assen­tem unes bones bases d’hàbits de gestió dels diners, i els aju­dem a tenir una relació més sana amb el món de les finan­ces.
En la teva meto­do­lo­gia apos­tes perquè els infants cone­guin només qua­tre con­cep­tes: des­pesa, ingres­sos, estalvi i gestió cons­ci­ent dels diners.
Sí, així que, si fins als 12 anys aquests con­cep­tes els assu­mei­xen bé, després se’n poden intro­duir d’altres, com la inversió, el deute i l’auto­con­trol de les com­pres, i els inte­ri­o­rit­zen.
Insis­tei­xes que no és un lli­bre per con­ver­tir els infants en futurs inver­sors.
L’objec­tiu és ense­nyar-los a ges­ti­o­nar els diners d’una manera autònoma, res­pon­sa­ble i efi­ci­ent. És cru­cial, perquè cada dia pre­nem deci­si­ons sobre els nos­tres diners i recur­sos econòmics i aques­tes deci­si­ons ens duen cap a un camí o cap a un altre. De fet, un estudi de l’OCDE mos­tra que una salut finan­cera dolenta incre­menta en un 20% la pro­ba­bi­li­tat de desen­vo­lu­par malal­ties com estrès, ansi­e­tat, migra­nyes, pro­ble­mes diges­tius i fins i tot atacs de cor en casos molt extrems.
En ter­mes gene­rals, l’edu­cació finan­cera és bas­tant absent en el sis­tema edu­ca­tiu, és un tema que queda bas­tant reduït a l’àmbit de la família, però en canvi par­lar de diners als infants con­ti­nua sent un tabú?
Sí. Els diners són un tabú a la nos­tra cul­tura, però, a més, en mol­tes oca­si­ons, els xiquets no tenen l’opor­tu­ni­tat de ges­ti­o­nar-los fins que no arri­ben a l’ado­lescència, que és quan comen­cen a fer acti­vi­tats sols. És ales­ho­res quan les famílies s’ado­nen que han des­cui­dat aquest tema, que s’afe­geix a d’altres que s’ini­cien en aquesta etapa vital, i es des­bor­den. Per tant, hem de dei­xar que tin­guin, al més aviat pos­si­ble, una experiència empírica, de prova-error, amb els diners. La neu­rociència ha demos­trat que quan l’apre­nen­tatge està vin­cu­lat emo­ci­o­nal­ment, queda més ben fixat al cer­vell. Per tant, que els nos­tres fills expe­ri­men­tin, pren­guin deci­si­ons a par­tir d’un marc i una sèrie d’eines, els farà adults amb bona salut finan­cera.
Quina és la meto­do­lo­gia que pro­po­ses per dotar d’edu­cació finan­cera els infants?
És un procés d’acom­pa­nya­ment edu­ca­tiu; jo el com­pare amb una escala que va pujant esgla­ons a poc a poc. Si comen­cem als 6 anys, tre­ba­lla­rem amb el nos­tre fill o filla un con­cepte, que és el dels ingres­sos i la gestió cons­ci­ent. Ho farem a través de dues eines: la paga (per als ingres­sos) i el full de con­trol d’ingres­sos i des­pe­ses (per a la gestió cons­ci­ent dels diners). Als 7 anys man­tin­drem aques­tes dues eines i hi afe­gi­rem els con­cep­tes que ens fal­ten (des­pe­ses i estalvi), i una eina per tre­ba­llar cadas­cun d’aquests aspec­tes. Així doncs, tot és molt pro­gres­siu, i els infants i la família tenen temps de tre­ba­llar i prac­ti­car amb calma, perquè els objec­tius es plan­te­gen per a un any. Per faci­li­tar-ho a les famílies, en el lli­bre hi ha plan­ti­lles des­car­re­ga­bles, per exem­ple, una per a la paga, una per al con­trol de des­pe­ses, amb dife­rents nivells i adap­tat als nos­tres valors i a les nos­tres cir­cumstàncies.
Defen­ses la paga com una eina necessària per enten­dre què són els ingres­sos. Però aquesta mesura també té detrac­tors. Què aporta de bo?
És essen­cial, perquè és la manera que expe­ri­men­tin amb els diners, per tal que, quan arri­bin a l’edat adulta, hagin après dels seus errors en la gestió dels ingres­sos. Hi havia un premi Nobel d’eco­no­mia que en posava un exem­ple molt il·lus­tra­tiu: de la mateixa manera que una per­sona que no sap con­duir no par­ti­cipa en un cursa auto­mo­bilística perquè tin­dria unes con­seqüències molt greus, una per­sona sense edu­cació finan­cera també patirà con­seqüències greus en la vida si no n’aprèn abans. Hem d’acon­se­guir que els errors es mini­mit­zin, que apren­guin a par­tir de les deci­si­ons que ells con­si­de­ren més bones per a ells, i molt abans de ser adults.
De la mateixa manera que els pedi­a­tres reco­ma­nen un temps d’expo­sició a les pan­ta­lles per a cada edat, o pau­tes d’ali­men­tació, quina creus que hau­ria de ser la quan­ti­tat de set­ma­nada per a cada edat?
És la pre­gunta del milió. Mol­tes famílies em dema­nen pel mateix, però no puc donar una xifra, perquè això depèn de les cir­cumstàncies de cadas­cuna de les famílies. Encara que, si gene­ra­lit­zem, no podem obviar que es tracta de nens que tenen de tot, i fins i tot massa, i això no és bo per a ells, perquè no poden ges­ti­o­nar-ho. Si he de reco­ma­nar alguna xifra, jo sem­pre opto per un import baix, que els per­meti estal­viar, crear un matalàs d’emergència, i també gas­tar. Estem cons­truint la men­ta­li­tat, més enllà de l’import. Si donem massa diners, l’apre­nen­tatge d’estal­viar i de constància no s’asso­leix; si és molt fàcil com­prar tot el que volen, no els estem aju­dant a inhi­bir els impul­sos, a tole­rar la frus­tració i ajor­nar la recom­pensa, que són habi­li­tats o fun­ci­ons exe­cu­ti­ves fona­men­tals que han d’apren­dre, a les quals jo dono molta importància.
A més a més, defu­ges la set­ma­nada com a com­pen­sació a les res­pon­sa­bi­li­tats a casa. No podria ser una manera d’enten­dre el con­cepte de salari?
És un error vin­cu­lar la set­ma­nada a l’acom­pli­ment de les res­pon­sa­bi­li­tats i les seves tas­ques a casa. Els infants for­men part de la família i han de col·labo­rar de manera voluntària com fem els adults, i això és edu­car-los en la cor­res­pon­sa­bi­li­tat. Una altra cosa és que hi hagi tas­ques molt esporàdiques i les plan­te­gem com una feina extra per la qual acor­dem donar-li una recom­pensa. Cada família ho ha de deci­dir en funció dels seus valors, però les coses rutinàries i les res­pon­sa­bi­li­tats quo­ti­di­a­nes no s’han de pagar mai. Mai.
En la teva meto­do­lo­gia inci­dei­xes molt en la importància de tole­rar la frus­tració, espe­rar i ajor­nar la recom­pensa. Creus que és la base per aju­dar a fre­nar el con­sum com­pul­siu?
Sí, tot això fa que els xiquets després siguin menys vul­ne­ra­bles als con­ti­nus imputs que es reben per impul­sar el con­sum impul­siu. I no només del món del comerç, també d’enti­tats finan­ce­res tra­di­ci­o­nals, amb pro­duc­tes ban­ca­ris que tenen lle­tra petita. Si com a família els hem fet refle­xi­o­nar sobre si les ofer­tes que rebem són bones o no per a nosal­tres, si hem sigut capaços d’ense­nyar-los a posar distància entre el desig i el moment de com­pra, seran adults que no cau­ran en enganys.
A part dels qua­tre con­cep­tes bàsics, hi incor­po­res noci­ons com ara el “matalàs d’emergència” i la “llista de desit­jos”.
És una manera d’anar apre­nent l’hàbit d’ajor­nar recom­pen­ses i ser cons­tant. Per exem­ple, crear un matalàs per a emergències, encara que els nos­tres fills no ho neces­si­tin, els ajuda a ser cons­ci­ents de la importància d’un ins­tru­ment finan­cer com aquest. Hem iden­ti­fi­cat que hi ha molts adults que no en tenen i, quan de sobte es tro­ben en una situ­ació ines­pe­rada, viuen períodes de molt d’estrès, que té un impacte en molts àmbits. Ales­ho­res, el que importa és que els infants apren­guin a ser cons­tants, a cons­truir i fer matalàs, a no gas­tar els diners en altres coses, i quan siguin adults ho tin­dran inte­ri­o­rit­zat.
En la teva pro­posta insis­tei­xes a inter­pre­tar l’estalvi com una des­pesa fixa.
Sí, l’estalvi no és allò que reser­vem quan ja ens ho hem gas­tat tot. L’estalvi és la part que marca la salut finan­cera. El que pro­poso és que, en el mateix moment en què es reben els ingres­sos, s’aparti una quan­ti­tat, i deci­dim quina va a l’estalvi i quina va al matalàs d’emergència; ha de que­dar clar que són con­cep­tes dife­rents. A més, pro­po­sem unes regles de com­pra en què es defi­nei­xen en família unes línies ver­me­lles. Si no volem que com­prin jocs sexis­tes o vio­lents, o un cert tipus d’ali­men­tació, es deixa per escrit en les regles de com­pra. Perquè ha de que­dar clar que no els trans­me­tem edu­cació finan­cera si els donem la paga sense una reflexió. Com en qual­se­vol àmbit de l’edu­cació, les regles les posen els adults, i les expli­ca­rem bé i ani­rem adap­tant-les, des de la comu­ni­cació. Veu­rem com al prin­cipi hi hau­rem d’estar més a sobre, acom­pa­nyant-los, i a poc a poc ani­ran apre­nent a refle­xi­o­nar i a gua­nyar auto­no­mia. I, com a pares, hau­rem d’accep­tar les seves deci­si­ons
Què passa si t’arriba el lli­bre quan els teus fills ja tenen més de 12 anys?
Com a mare o pare, que conei­xes el teu fill i saps en quin moment madu­ra­tiu es troba, començaràs igual­ment pel pri­mer esglaó, però el procés d’incor­po­ració dels con­cep­tes es pot acur­tar tot el que con­si­de­ris. El camí ja està mar­cat, sim­ple­ment és seguir l’escala. Hi ha un capítol en què pro­po­sem l’“edu­cació finan­cera essen­cial”, que està pen­sat jus­ta­ment per a famílies que neces­si­ten incor­po­rar tots els con­cep­tes d’una manera sim­pli­fi­cada.
Hem vist que els diners no són només per estal­viar. Cal dir-los que els diners també són per gas­tar, per viure bé i inver­tir?
Molts de nosal­tres hem rebut dels pares una cul­tura de l’estalvi, però crec que també hem de poder-los gas­tar tran­quil·lament, gau­dir dels diners i fer-los créixer amb deci­si­ons basa­des en la reflexió.
En temps de Nadal, en què els infants acu­mu­len molts regals i també diners, com els podem acom­pa­nyar per ges­ti­o­nar aquesta abundància?
Quan es reben grans quan­ti­tats de diners, pri­mer hi ha d’haver una reflexió dels adults i, després, tras­lla­dar als fills les deci­si­ons. Els podem pro­po­sar ges­ti­o­nar una part dels diners els adults i l’altra, ells. I d’aquesta manera apre­nen què poden fer amb els ingres­sos extres i, quan són més grans, apre­nen a refle­xi­o­nar quina direcció donar-los, i a fer-ho d’una manera cons­ci­ent.
Has pro­vat empírica­ment amb la teva família que la meto­do­lo­gia fun­ci­ona. Con­ti­nueu apli­cant-ho ara que són ado­les­cents?
Sí, sí, sí. Con­ti­nuem apli­cant-ho i, ara que estan en l’ado­lescència i la pre­a­do­lescència, en què aug­menta la impul­si­vi­tat, els està aju­dant molt la llista de desit­jos per poder man­te­nir una distància emo­ci­o­nal.
Perfil

Fer de la necessitat una metodologia

Sara Vicent, llicenciada en filologia hispànica i doctora en filologia catalana, és experta en educació financera per a famílies i mare de dos nens, de 14 i 11 anys, amb els quals ha demostrat empíricament que la seva metodologia d’educació financera funciona. “Després d’anys de reflexionar i gestionar els seus diners a partir de quatre conceptes bàsics, ara els estem introduint en el concepte de la inversió”, explica. Vicent ha treballat com a docent i investigadora a la universitat, i actualment exerceix la seva activitat professional com a assessora lingüística a la Universitat Politècnica de València (UPV).

Com ens explica en aquesta entrevista, l’autora d’Amb els diners no s’hi juga, d’Amat Editorial, va començar a definir una metodologia educativa en finances quan es va trobar amb les dificultats que moltes famílies afronten per regular els infants en la compra impulsiva de cromos. Abans de la seva obra, era difícil trobar res semblant i es va posar a investigar i a definir quines havien de ser les passes per criar infants amb una relació sana, responsable, conscient i eficient amb els diners. No cal que els pares tinguin uns grans coneixements en economia per aplicar la metodologia, que, a més, és tan clara i està tan pautada que representa una bona oportunitat per als adults per aprendre o per repassar els conceptes bàsics de l’economia i qui sap si també per millorar les finances familiars. “Hi ha moltes lectores que m’han fet arribar que després de llegir el llibre han implementat accions, com la llista de desitjos i el matalàs d’emergència, que les han ajudat a tenir una economia familiar més robusta”, diu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.