Del plat de l’escola al camp

Els alum­nes que par­ti­ci­pen del pro­jecte Orgànica cir­cu­lar Mataró recu­llen per sepa­rat les res­tes que els han que­dat al plat, que aca­ba­ran anant a parar a una màquina de pre­com­pos­tatge. Així con­tri­bu­ei­xen al pro­jecte de cir­cu­la­ri­tat impul­sat per l’Ajun­ta­ment per donar valor als resi­dus orgànics, que es trans­for­men en adob que retorna a les explo­ta­ci­ons agrícoles de les Cinc Sènies. La màquina, com explica la tècnica de Medi Ambi­ent Maria Calvo, és el pre­text per tre­ba­llar amb tota la comu­ni­tat edu­ca­tiva, no només el com­pos­tatge de la fracció orgànica que es genera en un men­ja­dor esco­lar, com a gran pro­duc­tor, sinó també el pro­blema del mal­ba­ra­ta­ment ali­men­tari. “En el moment que ins­tal·lem la màquina al cen­tre queda clar que no hi pot arri­bar cap ració nutri­tiva”, explica la tècnica muni­ci­pal d’un procés que busca apro­fi­tar les res­tes dels àpats com ossos o espi­nes, però en cap cas men­jar. La ini­ci­a­tiva es va implan­tar el curs pas­sat com a experiència pilot als cen­tres Àngela Bran­su­ela, Les Aigües, Vall­de­mia i Mont­ser­rat Solà, però l’objec­tiu és que arribi a altres esco­les i ins­ti­tuts en un futur. Des de l’Ajun­ta­ment s’estu­dia ampliar aquest sis­tema a d’altres equi­pa­ments que gene­ren grans volums de fracció orgànica com pot ser el mer­cat de la Plaça de Cuba o fins i tot comu­ni­tats de veïns que hi puguin estar interes­sa­des.

Cada dia els més petits de l’escola Mont­ser­rat Solà s’acos­ten fins a la porta de la cuina per abo­car en un bujol les peles de la fruita que han reco­llit a l’aula després de l’esmor­zar. La cui­nera de l’escola, Rosó Tarrés, s’encar­rega d’abo­car-les a la màquina que fa el procés d’higi­e­nit­zació i esta­bi­lit­zació del residu orgànic en forma de pre­com­post, on també ani­ran a parar les res­tes dels més de 200 menús que se ser­vei­xen cada dia al men­ja­dor. Cada dia cal­cula que es pro­ces­sen uns 40 qui­los de res­tes. “És llençar i fer l’asse­catge, i molt més pràctic perquè ho tenim a tocar de la cuina”, explica d’un sis­tema que li estal­via treure el con­te­ni­dor de l’orgànica al car­rer i que no genera males olors. A final de set­mana s’encar­rega de fer el bui­datge del pre­com­post en cai­xes tan­ca­des per emma­gat­ze­mar-les per a l’Elm, un pagès que fa agri­cul­tura ecològica a la zona agrícola de les Cinc Sènies, on els alum­nes de l’escola també tenen un petit hort. L’Elm, però, ha d’aca­bar de fer el procés de madu­ració i bar­re­jar el pre­com­post amb res­tes vege­tals. “És un adob d’alta qua­li­tat que costa de tro­bar perquè no té resi­dus impro­pis”, asse­gura Calvo d’aquest reci­clatge cir­cu­lar que s’acce­lera amb la meca­nit­zació i que per­met pro­ces­sar carn i peix sense males olors i reco­llir-lo un cop al mes.

És un ser­vei més per reduir la taxa vari­a­ble de la brossa d’una fracció que repre­senta el 30% dels resi­dus que es por­ten a trac­tar, a la planta de com­pos­tatge de Gra­no­llers per obte­nir-ne un recurs energètic com és el biogàs. “Amb el pagès es con­ver­teix en ges­tor del resi­dus”, des­taca Calvo d’un cir­cuit de pro­xi­mi­tat que busca altres vies de valo­rit­zació de l’orgànica fent aquest com­post apro­fi­ta­ble pels page­sos que fan agri­cul­tura ecològica.

La implan­tació d’aquest sis­tema inno­va­dor ha permès acon­se­guir 10 tones d’adob orgànic entre les qua­tre esco­les des que va començar a implan­tar. A més, una petita part de l’adob que s’obté també el fan ser­vir als alum­nes quan han de sem­brar els horts que hi ha a l’escola. “Els alum­nes venen a la cuina per veure com fun­ci­ona la màquina”, explica la cui­nera, satis­feta després que el curs pas­sat li por­tes­sin un munt de cols que havien collit per cui­nar i que “retor­na­ven” a l’escola tan­cant un cer­cle natu­ral.

La gestió de la fracció orgànica als cen­tres esco­lars és una opor­tu­ni­tat per tre­ba­llar la pre­venció dels resi­dus i sepa­rar millor tot el que es genera a la cuina o dins i fora les aules. Des que fun­ci­ona la com­pos­ta­dora al Mont­ser­rat Solà, han detec­tat que és la resta que millor es reci­cla, men­tre que han de millo­rar la del plàstic i reduir el volum de paper i rebuig que es genera.

El valor pedagògic del pro­jecte és que la comu­ni­tat agafi consciència del procés del reci­clatge i del que es llença dins el men­ja­dor esco­lar i fora. La pro­posta vol anar més enllà de l’escola i que els conei­xe­ments sobre el cicle de la matèria orgànica, el com­pos­tatge, els resi­dus i l’ali­men­tació res­pon­sa­ble i la sos­te­ni­bi­li­tat es tras­lla­din de l’escola a casa. Els cen­tres esco­lars que par­ti­ci­pen d’aquesta estratègia de cir­cu­la­ri­tat es van pri­o­rit­zar perquè dis­po­sen de cui­nes pròpies on el volum de resta és més ele­vada que no el ser­vei de men­jar pre­pa­rat, en segon lloc són con­si­de­ra­des esco­les ver­des cons­ci­en­ci­a­des amb el medi ambi­ent i el reci­clatge, i final­ment tenen la pos­si­bi­li­tat de dis­po­sar d’horts que els per­me­ten por­tar a la pràctica aquest eco­sis­tema i tan­car d’aquesta manera el cer­cle de l’orgànica.