Israel dispara contra l’Hospital Kamal Adwan en nord de Gaza, sota setge per tercer dia

L’Exèrcit isra­elià va obrir foc aquest diu­menge con­tra “la uni­tat de vigilància inten­siva, el depar­ta­ment de mater­ni­tat i el de cirur­gia espe­ci­a­lit­zada” de l’Hos­pi­tal Kamal Adwan a la ciu­tat del nord gazià de Beit Lahia, sota setge mili­tar des de fa tres dies, segons ha denun­ciat aquest dilluns el direc­tor del cen­tre.

“Ahir tancs i exca­va­do­res es van acos­tar a la porta occi­den­tal de l’Hos­pi­tal Kamal Adwan sota un intens foc d’arti­lle­ria diri­git a l’hos­pi­tal i els seus depar­ta­ments. Les bales van pene­trar en la uni­tat de vigilància inten­siva, el depar­ta­ment de mater­ni­tat i el de cirur­gia espe­ci­a­lit­zada”, va denun­ciar el doc­tor Hus­sam Abu Safiya en un comu­ni­cat.

“Afor­tu­na­da­ment, ja havíem eva­cuat als paci­ents als pas­sa­dis­sos de l’hos­pi­tal, però algu­nes bales van explo­tar dins dels depar­ta­ments, cre­ant por i caos entre els paci­ents”, va deta­llar.

A més, segons el seu tes­ti­mo­ni­atge, un dels gene­ra­dors d’elec­tri­ci­tat va ser danyat en l’atac, la qual cosa va fer que quedés fora de ser­vei després d’un incendi. Safiya va fer de nou una crida a la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal perquè faci­liti “pro­tecció i assistència huma­nitària”, ja que la falta de medi­ci­nes i sub­mi­nis­tra­ments fa que a penes puguin trac­tar als 91 paci­ents que seguei­xen en el cen­tre.

El pas­sat 5 d’octu­bre, les for­ces isra­e­li­a­nes van ini­ciar una nova ofen­siva con­tra l’extrem més sep­ten­tri­o­nal de Gaza –les urbs de Beit Hanoun, Beit Lahia, Jaba­lia i el seu cam­pa­ment de refu­gi­ats–, enmig de bom­bar­de­jos –tit­llats per orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals i grups huma­ni­ta­ris d’“indis­cri­mi­nats”– que ja han cau­sat més de 2.700 morts, i la pro­hi­bició de l’entrada d’ali­ments, aigua i medi­ci­nes.

Més de 45.200 gazi­ans, al vol­tant del 70% dones i nens, han mort des de l’inici de la guerra l’octu­bre de 2023, després de l’atac de Hamàs en ter­ri­tori isra­elià que va matar a 1.200 per­so­nes. A més, el 90% dels gazi­ans han estat forçosa­ment des­plaçats en una Gaza amb els seus col·legis, mes­qui­tes i cases con­ver­ti­des en ruïnes.

Cada vegada amb més força, orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals i grups huma­ni­ta­ris qua­li­fi­quen la con­ti­nu­ació de la guerra isra­e­li­ana a Gaza de geno­cidi. El pas­sat 5 de desem­bre, Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal va con­cloure, després d’una inves­ti­gació, que “Israel ha comès i con­ti­nua come­tent geno­cidi con­tra els pales­tins en la Franja de Gaza ocu­pada”.

Uns dies després, Human Rights Watch (HRW) va decla­rar que “les auto­ri­tats isra­e­li­a­nes són res­pon­sa­bles del crim con­tra la huma­ni­tat d’exter­mini i d’actes de geno­cidi” i Met­ges Sense Fron­te­res (MSF) va decla­rar en un informe que els seus “equips mèdics en el nord de Gaza estan detec­tant clars sig­nes de neteja ètnica”.

Ahir, des de la capi­tal jor­dana d’Amman, el sots­se­cre­tari gene­ral de l’ONU per a assump­tes huma­ni­ta­ris, el britànic Tom Fletc­her, va urgir a posar fi al “cicle de violència a Gaza”, i va dir que la fam espera als prop de 15.000 gazi­ans que s’esti­men encara hi ha al nord de la ciu­tat de Gaza.