Infraestructures

Àsia

La Xina dona llum verd a la construcció d’una megapresa al Tibet

La futura central hidroelèctrica triplicarà la producció de la presa de les Tres Gorgues i serà la infraestructura més costosa del món

Un altre embassament projectat a la regió ha generat protestes entre els tibetans

El govern xinès ha apro­vat la cons­trucció d’una gran cen­tral hidroelèctrica al tram infe­rior del riu Yar­lung Tsangpo, que tra­vessa l’altiplà del Tibet, segons ha infor­mat l’agència esta­tal Xin­hua. La planta pro­jec­tada pro­duirà 300.000 qui­lowatt hora (kWh) anu­als, el tri­ple de la capa­ci­tat de gene­ració de la presa xinesa de les Tres Gor­gues, al riu Iang-Tsé.

La cons­trucció de la mega­presa hidroelèctrica està valo­rada en més d’un bilió de iuans, uns 131.730 mili­ons d’euros, cosa que la con­ver­teix en la infra­es­truc­tura més cos­tosa del món. El pro­jecte pre­veu satis­fer la demanda anual d’elec­tri­ci­tat d’una població de tres-cents mili­ons de per­so­nes.

Pequín defensa que la futura cen­tral és de gran importància per avançar en l’estratègia per asso­lir la neu­tra­li­tat de car­boni i el pic d’emis­si­ons abans de 2030, així com per acce­le­rar els esforços del país per for­mu­lar un nou para­digma de desen­vo­lu­pa­ment d’alta qua­li­tat. Segons la mateixa font, es tracta d’un pro­jecte ecològic que té com a objec­tiu pro­moure el desen­vo­lu­pa­ment baix en car­boni en apro­fi­tar els abun­dants recur­sos del Yar­lung Tsangpo. Segons el govern xinès, la presa esti­mu­larà de retruc el desen­vo­lu­pa­ment de recur­sos d’ener­gia solar i eòlica a les zones cir­cum­dants i crearà una base d’ener­gia neta amb una mes­cla com­ple­mentària d’ener­gies hidràulica, eòlica i solar.

Les auto­ri­tats xine­ses afir­men que el pro­jecte millori la vida i con­tri­bu­eixi a la pros­pe­ri­tat dels habi­tants de la regió autònoma del Tibet. En aquest sen­tit, augu­ren que la cons­trucció de la presa impul­sarà direc­ta­ment el ràpid crei­xe­ment dels sec­tors d’engi­nye­ria, logística i ser­veis comer­ci­als, entre d’altres, i creï nous llocs de tre­ball.

L’admi­nis­tració xinesa subrat­lla que el pro­jecte pri­o­rit­zarà la pro­tecció del medi ambi­ent de tota la zona, i pro­mourà l’har­mo­nia entre la huma­ni­tat i la natura. Les auto­ri­tats, però, encara no han deta­llat els pos­si­bles des­plaçaments humans que pro­vo­carà la cons­trucció de l’embas­sa­ment.

L’anunci ha gene­rat pre­o­cu­pació a l’Índia i a Ban­gla­desh, on el riu es coneix amb el nom de Brah­ma­pu­tra. Els experts dels països veïns temen que la presa alteri el cabal natu­ral del riu i pugui afec­tar la segu­re­tat hídrica i ali­mentària de la regió. L’Índia ha expres­sat la seva inqui­e­tud pel pos­si­ble ús estratègic de l’aigua per part de la Xina.

Pro­tes­tes per una altra presa

La cons­trucció d’una altra gran presa hidroelèctrica, la de Gang­tuo o Kam­tok, en tibetà, ha gene­rat aquest 2024 una sèrie de pro­tes­tes entre la població tibe­tana. Les mobi­lit­za­ci­ons s’han produït a una zona de la província xinesa de Sic­huan habi­tada per tibe­tans, segons ha docu­men­tat la cadena britànica BBC. A l’àrea afec­tada hi ha diver­ses comu­ni­tats i antics mones­tirs budis­tes que con­te­nen relíquies sagra­des. Un d’ells és el de Won­toe, un cenobi de set-cents anys d’anti­gui­tat que allotja rars murals budis­tes.

Segons la BBC, les auto­ri­tats xine­ses han repri­mit amb duresa l’opo­sició al pro­jecte, tal com reflec­tei­xen els tes­ti­mo­nis i vídeos obtin­guts per la cadena.

Segons l’ONG Human Rights Watch (HRW), més de 930.000 tibe­tans de zones rurals han estat des­plaçats des de l’any 2000 com a con­seqüència de pro­jec­tes de desen­vo­lu­pa­ment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.