Edu­ard Rivas va estar nou anys d’alcalde, del 2015 al 2024, amb el suport dels comuns. El 2023, el PSC obté vuit regi­dors; ERC, tres, i els comuns, dos. Per tant, el PSC i els comuns no suma­ven. Vam voler explo­rar la pos­si­bi­li­tat de gover­nar amb ERC, que des d’un prin­cipi es va mos­trar molt favo­ra­ble al pacte, amb mol­tes ganes d’apor­tar acti­va­ment a la gover­nança d’Espar­re­guera, i això també ens va enco­rat­jar a allar­gar-li la mà. De fet, vam allar­gar la mà a tots els par­tits de l’opo­sició, amb excepció, evi­dent­ment, dels par­tits de dreta espa­nyo­lista. Pas­sat un any i escaig amb ERC, jo en faig un balanç molt posi­tiu; el feia com a regi­dor i el faig com a alcalde. Demos­tren un sen­tit de la res­pon­sa­bi­li­tat i de l’esta­bi­li­tat que s’ha d’agrair. El relleu a l’alcal­dia hau­ria pogut tenir impli­ca­ci­ons en el car­tipàs, con­di­ci­o­nants per part d’ERC, i no n’hi va haver.

Infi­ni­tes. És la carta magna de l’urba­nisme de qual­se­vol ciu­tat. És tan gran la seva trans­cendència que el POUM està traçant una línia de futur de l’urba­nisme i, per tant, del mateix muni­cipi, amb un horitzó de 20-30 anys. La casuística d’Espar­re­guera és tràgica, des del meu punt de vista: als anys vui­tanta es fa un pri­mer POUM i a prin­ci­pis d’aquest segle se n’aprova un de nou, que va ser denun­ciat per part d’un ciu­tadà i va ser decla­rat nul. La decla­ració de nul·litat d’aquell POUM el va fer caure i ens va retro­traure a l’ante­rior. És a dir, vam can­viar un POUM del 2004, quan Espar­re­guera tenia 20.000 habi­tants, per un del 1984, quan en tenia 11.000. Això és una tragèdia per la quan­ti­tat d’opor­tu­ni­tats per­du­des no només de desen­vo­lu­pa­ment urbanístic. El nos­tre model de crei­xe­ment no és d’expansió des­bo­cada. Nosal­tres ente­nem que Espar­re­guera és una porta d’entrada al Parc Natu­ral de Mont­ser­rat, en què el con­tacte amb la natura és un valor afe­git. I, tot i que tam­poc no anem amb la men­ta­li­tat d’Espar­re­guera com un poble bucòlic de mun­ta­nya, perquè no ho és, volem que tin­gui la dua­li­tat d’estar pràcti­ca­ment a l’àrea metro­po­li­tana, al cos­tat de la metròpoli, però al mateix temps molt a prop de la Cata­lu­nya inte­rior i de la mun­ta­nya de Mont­ser­rat. Hem per­dut opor­tu­ni­tats indus­tri­als per falta de regu­lació, o perquè la regu­lació s’ajus­tava als anys vui­tanta i no al moment actual. I en temes d’habi­tatge i equi­pa­ments tam­poc hem pogut avançar, en part per les limi­ta­ci­ons que plan­teja el POUM. Per tant, l’apro­vació del POUM és impres­cin­di­ble. La ter­cera apro­vació ini­cial està pre­vista per al maig del 2025 i ho volem tenir enlles­tit abans d’aca­bar el man­dat, estem par­lant de l’any 2026.

Espar­re­guera està decla­rada zona ten­si­o­nada. És cert que no tenim els preus que poden tenir altres muni­ci­pis més pro­pers a Bar­ce­lona, però els preus esca­len i l’oferta de llo­guer és molt minsa. El pri­mer èxode de bar­ce­lo­ne­sos cap a la pri­mera corona ja fa anys que es va pro­duir i ara notem que s’està pro­duint un segon èxode. El dèficit d’habi­tatge és greu. Cele­brem els anun­cis que tant l’Estat com la Gene­ra­li­tat estan fent en matèria d’habi­tatge. Sen­tim que, d’alguna manera, en aquest aspecte, Espar­re­guera ha que­dat enrere res­pecte a altres muni­ci­pis que tenim al vol­tant. I l’absència de POUM és un ele­ment, però no pot ser l’excusa per a tot. En com­pa­ració, a Olesa hi ha hagut pro­moció d’habi­tatge amb la Gene­ra­li­tat, i a Abrera, i a Mar­to­rell i, en canvi, a Espar­re­guera no n’hi ha hagut. És cert que com a Ajun­ta­ment ens hi havíem de posar, però també espe­rem que la Gene­ra­li­tat allar­gui la mà.

Al Baix Llo­bre­gat Nord.

Suposo que tots el volem, però la qüestió no és si el volem o no el volem, sinó que siguem capaços d’enten­dre que només si tots el dema­nem alhora tin­drem l’opor­tu­ni­tat que la neces­si­tat d’aquest CUAP arribi on ha d’arri­bar. Qual­se­vol intent d’atraure el CUAP cap a un muni­cipi con­cret és un movi­ment ego­ista, jo no jugaré a això. Jo crec que al nord hi ha d’haver un CUAP i s’ha d’ubi­car tenint en compte ele­ments com la mobi­li­tat. Però atenció: la mobi­li­tat cap a aquest CUAP no vol dir que el posem en un lloc ben comu­ni­cat. La mobi­li­tat vol dir que l’hem de posar en un lloc ben comu­ni­cat amb tot el Baix Llo­bre­gat Nord.

Ben comu­ni­cat, no. I aquí és on la Gene­ra­li­tat s’ha de començar a plan­te­jar què pas­sarà el 2028, quan acabi la con­cessió de l’empresa Mon­bus, que és tràgica. Ho vull dir clar: és lamen­ta­ble la situ­ació a què ens té ave­sats Mon­bus des de fa 20 anys, que es tra­du­eix en un ser­vei defi­ci­ent, molt poc segur pel que fa a hora­ris, amb una flota d’auto­bu­sos que no com­pleix cap tipus de nor­ma­tiva en ter­mes d’acces­si­bi­li­tat i amb uns ajun­ta­ments que fa dècades que rei­vin­di­quen que hi hagi millo­res. Ho vull dir perquè és de justícia: la Gene­ra­li­tat tam­poc hi pot fer res perquè el 2008 tenia l’opor­tu­ni­tat de can­viar-ho i la va dei­xar pas­sar, va fer una addenda de 20 anys, fins al 2028. Però cal que ens asse­guem ara per par­lar del 2028, perquè fal­ten menys de qua­tre anys. Hau­rem d’inten­tar per totes les vies evi­tar com­pa­nyies com Mon­bus, que al final on hau­rien d’estar por­tant pro­xi­mi­tat i qua­li­tat de ser­vei, el que estan apor­tant és reduir el ser­vei al mínim neces­sari. Espar­re­guera és segu­ra­ment una de les úniques ciu­tats, si no l’única, de tot el Baix Llo­bre­gat, i m’atre­vi­ria a dir no només del Baix Llo­bre­gat, amb més de 20.000 habi­tants sense ser­vei de fer­ro­car­ril. Ente­nem que hi ha raons orogràfiques, perquè som a sobre d’un altiplà, no és evi­dent per on podria arri­bar un fer­ro­car­ril, però cal garan­tir un ser­vei públic per car­re­tera en con­di­ci­ons.

Hi ha la rei­vin­di­cació, sí, però jo crec que tots hem assu­mit que no és via­ble de manera automàtica. Hem estat par­lant amb Fer­ro­car­rils de la Gene­ra­li­tat. No és via­ble. FGC el que ha de fer és un ser­vei efi­ci­ent, que aquest sí que el tenim, d’autobús llançadora Espar­re­guera-Olesa. El pro­blema dels FGC és que és molt lent arri­bar a Bar­ce­lona, són 50-55 minuts. Ens falta una llançadora amb Renfe a Mar­to­rell, a Cas­tell­bis­bal, on sigui. Ente­nem que el tren no és via­ble, o no és evi­dent, no passa res, però cal garan­tir un ser­vei d’autobús de qua­li­tat.