Un tràveling recorre, ini­ci­al­ment, un car­rer de Mum­bai, ciu­tat (abans dita Bom­bai) d’on és Payal Kapa­dia, que a La llum que ima­gi­nem vol sug­ge­rir les seves con­tra­dic­ci­ons, sem­blants a les de tan­tes grans urbs: con­si­de­rada la més rica i pròspera de l’Índia, la vida hi és tan cara que du a la pre­ca­ri­e­tat les clas­ses tre­ba­lla­do­res; seduc­tora i fas­ci­nant, pot resul­tar hos­til; en el seu bullici, tran­si­ten per­so­nes amb un sen­ti­ment de soli­tud. La cine­asta, que va gua­nyar, jus­ta­ment, el pres­tigiós Gran Premi a Canes amb aquesta seva pri­mera pel·lícula de ficció, rea­lit­zada després de demos­trar el seu talent amb el docu­men­tal Una nit sense saber res, també vol fer pre­sent que les dones hi viuen amb més lli­ber­tat i segu­re­tat que en molts altres llocs de l’Índia, però que l’ordre patri­ar­cal segueix con­di­ci­o­nant-les i limi­tant-les.

Amb aquesta idea (i les altres expo­sa­des) ha con­ce­but una mena de sim­fo­nia urbana (pal­pi­tant-hi el docu­men­tal dins de la ficció) pro­ta­go­nit­zada per tres dones de gene­ra­ci­ons dife­rents que tre­ba­llen en un hos­pi­tal (dues són infer­me­res i una és cui­nera) i que s’aju­den i recon­for­ten.

Les dues infer­me­res, que com­par­tei­xen pis, són Prahba i Anu. La pri­mera fa temps que no sap res del marit, que va mar­xar a tre­ba­llar a Ale­ma­nya. Anu, més jove, viu un amor clan­destí amb un noi musulmà men­tre els seus pares li pre­pa­ren un matri­moni con­cer­tat, com ho va ser el de Prahba. La cui­nera (Par­vaty), viuda de fa poc, ha de mar­xar del seu apar­ta­ment a causa de la gen­tri­fi­cació.

Les imat­ges les mos­tren en la quo­ti­di­a­ni­tat amb una sen­si­bi­li­tat poètica que dona sig­ni­fi­cació (i bellesa) a cada mirada, cada gest, cada detall d’afecte. Aquest rea­lisme poètic, sobre­tot quan les tres dones pas­sen uns dies en una població cos­ta­nera, s’obre al fantàstic o al mera­vellós: què repre­senta l’home que, ofe­gat al mar, Prahba retorna a la vida? Quina llum ima­gi­nem des de l’obs­cu­ri­tat?

Aquesta estrena ens arriba ara, com un regal de Cap d’Any.