Està més endar­re­rida del que ens hau­ria agra­dat. Ens vam tro­bar amb la neces­si­tat de fer una modi­fi­cació del pla­ne­ja­ment per ade­quar la ubi­cació defi­ni­tiva i els usos de la zona. Aquesta tra­mi­tació ja s’ha fet i ha pas­sat per la comissió ter­ri­to­rial d’Urba­nisme. En paral·lel, estem tre­ba­llant en la redacció del pro­jecte i, poste­ri­or­ment, en la lici­tació de les obres.

En gene­ral, com­plir les pro­me­ses en aquests ter­mi­nis és com­pli­cat. Ens hau­ria agra­dat que les obres ja esti­gues­sin en marxa, però encara tri­ga­rem una mica. Tot i això, hem fet el que calia des del punt de vista urbanístic. Per tant, si tot va bé, doncs hau­ria d’estar per aquest any, sí.

Prin­ci­pal­ment, dues coses. Pri­mer, l’anàlisi d’alter­na­ti­ves per esco­llir la millor ubi­cació i, segon, la neces­si­tat de modi­fi­car la nor­ma­tiva urbanística, que no estava pre­vista ini­ci­al­ment. Aques­tes dues situ­a­ci­ons ens han fet endar­re­rir el pro­jecte.

Hem sig­nat un con­veni de col·labo­ració poli­cial amb les poli­cies locals de Sils i Vidre­res, i està actiu des del juliol o l’agost. Això ens per­met fer dis­po­si­tius con­junts, com­par­tir equi­pa­ments i altres recur­sos que no totes les poli­cies tenen. El con­veni està obert a altres muni­ci­pis que s’hi vul­guin adhe­rir. És una nove­tat que abor­dem des de fa uns mesos, però n’estem satis­fets.

Hi havia algu­nes col·labo­ra­ci­ons pun­tu­als que es feien i que no tenien cober­tura legal des del punt de vista de la res­pon­sa­bi­li­tat. La ter­cera pota d’aquest con­veni és donar aquest paràmetre legal, i almenys ara està esti­pu­lat, cobert i auto­rit­zat pels Mos­sos d’Esqua­dra.

Les obres estan força avançades. S’està exe­cu­tant un pro­jecte finançat per l’Agència Cata­lana de l’Aigua (ACA), amb una inversió de més d’un milió d’euros, per millo­rar la inun­da­bi­li­tat de la zona. Aquest pro­jecte inclou un sis­tema de gestió més sis­te­ma­tit­zat, amb nous mesu­ra­dors, com­por­tes i un pro­gra­mari de con­trol. Paral·lela­ment, tre­ba­llem en la recu­pe­ració de la bio­di­ver­si­tat amb la Fun­dació Emys, per pre­ve­nir espècies inva­so­res i ges­ti­o­nar els hàbitats natu­rals. La gestió de l’estany implica la col·labo­ració de diver­sos actors, com l’ACA, la Fun­dació Cata­lu­nya-la Pedrera i la Gene­ra­li­tat.

Ja hem apro­vat els pri­mers pas­sos per a una con­cessió única que uni­fi­carà els tres sis­te­mes de tari­fes dife­rents que hi havia fins ara. A par­tir d’ara, i per pri­mera vegada, con­cep­tes com la quota fixa, el preu del metre cúbic i el man­te­ni­ment seran iguals per a tot­hom, però hi haurà diferències mínimes pel con­cepte d’inver­si­ons segons les neces­si­tats de cada zona. Com que no totes les àrees neces­si­ten la mateixa inversió, ens sem­blava rao­na­ble dife­ren­ciar-ho; això farà que alguns veïns tin­guin una petita pujada en el cost, men­tre que d’altres tin­dran un des­cens.

És un pro­jecte molt il·lusi­o­nant. Es tracta d’un cen­tre d’inno­vació ali­mentària que crearà un focus de conei­xe­ment, llocs de tre­ball i col·labo­ra­ci­ons amb uni­ver­si­tats i inves­ti­ga­dors. Posi­ci­o­narà Sils com un cen­tre de referència dins la mul­ti­na­ci­o­nal, fet que és molt posi­tiu per al muni­cipi.

Són molts. A banda dels pro­jec­tes d’obres com equi­pa­ments nous, tenim la gestió de l’aigua i la segu­re­tat com a pri­o­ri­tats. Hem de dimen­si­o­nar cor­rec­ta­ment la plan­ti­lla poli­cial, fer millo­res en l’espai públic, abor­dar les bar­re­res arqui­tectòniques, reduir la mobi­li­tat, pin­tura viària i millo­rar la neteja. També tre­ba­llem en un nou pla de gestió de resi­dus i man­te­nim el model de reco­llida porta a porta a tots els bar­ris, que ha estat molt posi­tiu. D’altra banda, Sils era dels muni­ci­pis amb la taxa d’escom­bra­ries més alta de la comarca, i, ara, amb les noves nor­ma­ti­ves euro­pees que obli­guen a equi­li­brar la taxa amb la des­pesa, l’aug­ment d’aquesta taxa serà molt més mode­rat que en altres pobles.

Sí, el pres­su­post del 2025 és de 8,4 mili­ons d’euros, una mica menys que l’any ante­rior. Tot i l’infra­fi­nançament de què som objecte, hem acon­se­guit apro­var-lo fins i tot amb un vot de l’opo­sició, el del PSC. Això per­met un segui­ment acu­rat per com­plir els com­pro­mi­sos esta­blerts.

Per impos­tos direc­tes, Sils està ingres­sant prop d’1,2 mili­ons d’euros menys que muni­ci­pis del vol­tant de dimen­si­ons simi­lars, i els cos­tos ordi­na­ris se’ns men­gen el pres­su­post muni­ci­pal. A més, una de les peces econòmiques que aguan­ta­ven Sils era l’ingrés extra­or­di­nari per les auto­pis­tes, que fa tres anys que no per­ce­bem i que no hem pogut fer reper­cu­tir en la gent. Això vol dir que pràcti­ca­ment no dis­po­sem de diners per fer inver­si­ons.

Uns 600.000 o 800.000 euros apro­xi­ma­da­ment, i aquests cinc anys de man­dat ens hem mogut en aquesta franja. Sí, tenim 8,4 mili­ons d’euros, però només podem deci­dir què volem fer amb 700.000, i una part d’aquesta inversió és molt estruc­tu­ral, de man­te­ni­ment.

Hem ini­ciat una sol·lici­tud per revi­sar els valors cadas­trals, que no s’han actu­a­lit­zat des del 1989. Això per­me­tria ajus­tar l’IBI pro­gres­si­va­ment i garan­tir ingres­sos sos­te­ni­bles a llarg ter­mini, sense car­re­gar gaire els ciu­ta­dans. Surti el valor que surti, aquesta pro­gressió, per llei, ha de ser mínim de deu anys; per tant, pot ser que l’impost pugi, però no serà, ni de bon tros, una cla­te­llada.

Amb molt poc endeu­ta­ment. Nor­mal­ment, es genera un roma­nent de tre­so­re­ria perquè no exe­cu­tes, és un sobrant; no és superàvit, però és cert que tenim molt poc endeu­ta­ment. Només queda un préstec vigent enguany.

Estàvem d’acord amb la dero­gació de la MAT que sor­tia en la pla­ni­fi­cació energètica, com la resta dels muni­ci­pis i grups muni­ci­pals. És cert que es va gene­rar l’equívoc que estàvem d’acord amb una hipotètica alter­na­tiva que trin­xava el ter­ri­tori, però ens hem reac­ti­vat perquè no pros­peri, perquè pot­ser seria pit­jor el remei que la malal­tia.