Vidre­res és l’únic poble de les comar­ques giro­ni­nes que manté la tra­dició dels cor­re­bous; fa 31 anys que es fan. En aquest sen­tit, els vidre­rencs i vidre­ren­ques de més de 16 anys, en una votació popu­lar que va ence­tar el con­sis­tori el 2021, van deci­dir con­ti­nuar cele­brant els bous al car­rer amb un 53% del suport dels par­ti­ci­pants en l’enquesta. En aquell moment, l’alcalde del poble, Jordi Camps, es va com­pro­me­tre que el resul­tat de les urnes fos vin­cu­lant i a reforçar la segu­re­tat en aquesta festa gran de Vidre­res. Així i tot, les mani­fes­ta­ci­ons per dema­nar l’abo­lició del fes­teig es van pro­duint gai­rebé cada any. “El mal­trac­ta­ment ani­mal no té debat” és un dels lemes.

Per la seva banda, al Par­la­ment de Cata­lu­nya es va pro­po­sar una modi­fi­cació de la llei 34/2010, de l’1 d’octu­bre, de regu­lació de les fes­tes tra­di­ci­o­nals amb bous, pre­sen­tada pels Comuns i la CUP i vali­dada per uns grups de dipu­tats d’ERC i Junts. Final­ment, després dels plens, meses de comis­si­ons de cul­tura i ponències, la pro­po­sició va que­dar anul·lada o va per­dre vali­desa perquè es va esgo­tar el temps d’aque­lla legis­la­tura, el 19 de març de l’any pas­sat, fet que no va ser anun­ciat. Per tant, i fins que la llei no digui el con­trari, Camps està deci­dit a ser fidel a la volun­tat del poble en aquest tema, i més de 200 per­so­nes col·labo­ren en l’orga­nit­zació del cor­re­bou, el plat fort de la festa major del muni­cipi, que es duu a terme al setem­bre.

Però no només de bous viu Vidre­res; també és un dels pobles de la Selva més ben comu­ni­cats (per ubi­cació geogràfica), per això és un dels indrets esco­llits per diver­ses empre­ses i fàbri­ques, on des­taca Làctia. Aquesta fàbrica també és una font de quei­xes entre els veïns que hi viuen a prop: al·leguen que la pudor que emet és insu­por­ta­ble. En aquest sen­tit, el bat­lle de la vila va apro­var una orde­nança regu­la­dora per pre­ve­nir i cor­re­gir aquesta pro­blemàtica, tot i que sem­bla que no s’ha acon­se­guit millo­rar-ho. Per aquest motiu, Camp­majó ha dema­nat una reunió amb la direc­tora d’aquesta indústria agro­a­li­mentària per tro­bar-hi una solució defi­ni­tiva i veure qui­nes mesu­res estan adop­tant, ja que pot­ser la depu­ra­dora que tenen no és sufi­ci­ent per al que neces­si­ten, i així tro­bar la clua de volta del pro­blema. Tal com explica, el seu grup muni­ci­pal ha visi­tat diver­ses fàbri­ques lle­te­res, com la de Camp­llong i la Pas­cual de Gurb, i asse­gura que no fan, “ni de lluny”, la mateixa pudor. Per tant, han asse­gu­rat que cal tro­bar-hi una solució.

A propòsit d’això, el reci­clatge de resi­dus és una ale­gria, ja que supera el 90% al nucli urbà i millora a les urba­nit­za­ci­ons –a la Goba, Ter­ra­for­tuna i Puig­ventós s’ha incre­men­tat fins al 64%–; es con­so­lida així un pro­jecte medi­am­bi­en­tal amb el porta a porta i els con­te­ni­dors amb clau electrònica, unes dades molt posi­ti­ves per un canvi ecològic que està por­tant a terme tota la comarca. Una altra fita a des­ta­car de cara a la millora de l’eco­sis­tema és la ins­tal·lació de pla­ques foto­vol­tai­ques per part de l’empresa pública L’Energètica. El parc solar pro­mo­gut per Rubau Ener­gia a Vidre­res té una potència pic de 3,4 MWp i ocupa 2,36 hectàrees, amb 4.872 panells foto­vol­taics. Està ubi­cat en l’emplaçament d’una antiga pista de motocròs aban­do­nada, a tocar de l’auto­via C-35. L’empresa ha ofert a L’Energètica adqui­rir el 100% del pro­jecte, per valor de 2,9 mili­ons d’euros.

Pel que fa a la mobi­li­tat i el crei­xe­ment sos­te­ni­ble, a finals del 2024 un cen­te­nar de ciu­ta­dans de Vidre­res, orga­nit­zats pels dos grups muni­ci­pals a l’opo­sició –Activa Vidre­res i el PSC-–, van par­ti­ci­par en una marxa rei­vin­di­ca­tiva per recla­mar una via verda a la C-63 que comu­ni­qui els diver­sos bar­ris del muni­cipi amb el nucli urbà. També dema­na­ven que, en una segona fase, la con­nexió es fes amb els muni­ci­pis veïns, sobre­tot cap a Llo­ret i Lla­gos­tera.

De fet, en una entre­vista feta a l’alcalde en aquest diari a prin­ci­pis de l’any pas­sat, expli­cava que apro­fi­ta­rien les obres d’aquesta car­re­tera (que ara s’estan fina­lit­zant) per fer-hi un car­ril bici. Ara, però, Camps mani­festa que s’ha d’espe­rar a la segona fase del pro­jecte, que serà cap al 2027 i ser­virà per fer una via de dos car­rils més un, per ence­tar la via verda, però creu, com la resta del poble, que és una cosa necessària per enfor­tir els lli­gams amb el cen­tre i dis­po­sar d’una alter­na­tiva al vehi­cle per moure’s pel muni­cipi.

En dar­rer lloc, però no menys impor­tant, cal des­ta­car també els tras­bal­sos que pro­voca l’aigua pota­ble: un tema can­dent a bona part de la Selva “gràcies” al Rec Madral i la seva gestió. En aquesta línia, Vidre­res ja ha pogut muni­ci­pa­lit­zar tota la xarxa dels veïnats, per tant, ja té el cent per cent d’aquesta admi­nis­tració. Ara, però, van tapant forats –lite­ral­ment– de les cano­na­des mal­me­ses per la falta de man­te­ni­ment i la cor­rosió. D’altra banda, s’ha incre­men­tat el capítol 1 del pres­su­post del 2025 per poder con­trac­tar els tècnics i subro­gar els pocs que tenia l’empresa legal­ment, segons expli­quen. En con­seqüència, aquest canvi ha fet inver­tir molts diners i està supo­sant grans esforços per dig­ni­fi­car un ser­vei bàsic com és l’aigua. Així mateix, també han estat objecte de “sabo­tat­ges”. L’Ajun­ta­ment, al novem­bre, va denun­ciar-ne un que va dei­xar afec­tat greu­ment el ser­vei en un car­rer del barri de Puig­ventós, quan una per­sona des­co­ne­guda va omplir la cano­nada amb pasta expan­siva. Aquest fet va pro­vo­car que els resi­dents esti­gues­sin tres dies sense aigua. El líder d’Activa Vidre­res, però, té una altra expli­cació per al dany: “Un tècnic em va dir que era men­tida que hagués estat pro­vo­cat, era impos­si­ble”, i hi afe­geix: “Em va acla­rir que aquesta pasta la posa­ven alguns tècnics de l’aigua quan volien arre­glar una ava­ria i no haver de tan­car l’aigua a tota la zona.” És a dir, que no va ser un boi­cot, sinó que és una pràctica comuna i usual per fer el man­te­ni­ment, segons Camp­majó.

Tot i l’inci­dent, el ser­vei d’aigua del barri de Puig­ventós ha millo­rat pro­gres­si­va­ment gràcies a la ins­tal·lació d’un nou sis­tema de rebom­ba­ment, que va per­me­tre incre­men­tar la capa­ci­tat de sub­mi­nis­tra­ment de 8 m³/h a 23 m³/h, una millora sig­ni­fi­ca­tiva.