Política

Els últims correbous gironins

Vidreres és l’únic poble de les comarques gironines que encara manté la tradició del correbou

El percentatge de reciclatge i els parcs solars fan de la vila un municipi orientat a la sostenibilitat

L’aigua, com en molts municipis dels voltants, és un problema arran de la gestió del Rec Madral

Ja han municipalitzat el cent per cent de la xarxa d’aigua potable a les urbanitzacions i als barris

Vidre­res és l’únic poble de les comar­ques giro­ni­nes que manté la tra­dició dels cor­re­bous; fa 31 anys que es fan. En aquest sen­tit, els vidre­rencs i vidre­ren­ques de més de 16 anys, en una votació popu­lar que va ence­tar el con­sis­tori el 2021, van deci­dir con­ti­nuar cele­brant els bous al car­rer amb un 53% del suport dels par­ti­ci­pants en l’enquesta. En aquell moment, l’alcalde del poble, Jordi Camps, es va com­pro­me­tre que el resul­tat de les urnes fos vin­cu­lant i a reforçar la segu­re­tat en aquesta festa gran de Vidre­res. Així i tot, les mani­fes­ta­ci­ons per dema­nar l’abo­lició del fes­teig es van pro­duint gai­rebé cada any. “El mal­trac­ta­ment ani­mal no té debat” és un dels lemes.

Per la seva banda, al Par­la­ment de Cata­lu­nya es va pro­po­sar una modi­fi­cació de la llei 34/2010, de l’1 d’octu­bre, de regu­lació de les fes­tes tra­di­ci­o­nals amb bous, pre­sen­tada pels Comuns i la CUP i vali­dada per uns grups de dipu­tats d’ERC i Junts. Final­ment, després dels plens, meses de comis­si­ons de cul­tura i ponències, la pro­po­sició va que­dar anul·lada o va per­dre vali­desa perquè es va esgo­tar el temps d’aque­lla legis­la­tura, el 19 de març de l’any pas­sat, fet que no va ser anun­ciat. Per tant, i fins que la llei no digui el con­trari, Camps està deci­dit a ser fidel a la volun­tat del poble en aquest tema, i més de 200 per­so­nes col·labo­ren en l’orga­nit­zació del cor­re­bou, el plat fort de la festa major del muni­cipi, que es duu a terme al setem­bre.

Però no només de bous viu Vidre­res; també és un dels pobles de la Selva més ben comu­ni­cats (per ubi­cació geogràfica), per això és un dels indrets esco­llits per diver­ses empre­ses i fàbri­ques, on des­taca Làctia. Aquesta fàbrica també és una font de quei­xes entre els veïns que hi viuen a prop: al·leguen que la pudor que emet és insu­por­ta­ble. En aquest sen­tit, el bat­lle de la vila va apro­var una orde­nança regu­la­dora per pre­ve­nir i cor­re­gir aquesta pro­blemàtica, tot i que sem­bla que no s’ha acon­se­guit millo­rar-ho. Per aquest motiu, Camp­majó ha dema­nat una reunió amb la direc­tora d’aquesta indústria agro­a­li­mentària per tro­bar-hi una solució defi­ni­tiva i veure qui­nes mesu­res estan adop­tant, ja que pot­ser la depu­ra­dora que tenen no és sufi­ci­ent per al que neces­si­ten, i així tro­bar la clua de volta del pro­blema. Tal com explica, el seu grup muni­ci­pal ha visi­tat diver­ses fàbri­ques lle­te­res, com la de Camp­llong i la Pas­cual de Gurb, i asse­gura que no fan, “ni de lluny”, la mateixa pudor. Per tant, han asse­gu­rat que cal tro­bar-hi una solució.

A propòsit d’això, el reci­clatge de resi­dus és una ale­gria, ja que supera el 90% al nucli urbà i millora a les urba­nit­za­ci­ons –a la Goba, Ter­ra­for­tuna i Puig­ventós s’ha incre­men­tat fins al 64%–; es con­so­lida així un pro­jecte medi­am­bi­en­tal amb el porta a porta i els con­te­ni­dors amb clau electrònica, unes dades molt posi­ti­ves per un canvi ecològic que està por­tant a terme tota la comarca. Una altra fita a des­ta­car de cara a la millora de l’eco­sis­tema és la ins­tal·lació de pla­ques foto­vol­tai­ques per part de l’empresa pública L’Energètica. El parc solar pro­mo­gut per Rubau Ener­gia a Vidre­res té una potència pic de 3,4 MWp i ocupa 2,36 hectàrees, amb 4.872 panells foto­vol­taics. Està ubi­cat en l’emplaçament d’una antiga pista de motocròs aban­do­nada, a tocar de l’auto­via C-35. L’empresa ha ofert a L’Energètica adqui­rir el 100% del pro­jecte, per valor de 2,9 mili­ons d’euros.

Pel que fa a la mobi­li­tat i el crei­xe­ment sos­te­ni­ble, a finals del 2024 un cen­te­nar de ciu­ta­dans de Vidre­res, orga­nit­zats pels dos grups muni­ci­pals a l’opo­sició –Activa Vidre­res i el PSC-–, van par­ti­ci­par en una marxa rei­vin­di­ca­tiva per recla­mar una via verda a la C-63 que comu­ni­qui els diver­sos bar­ris del muni­cipi amb el nucli urbà. També dema­na­ven que, en una segona fase, la con­nexió es fes amb els muni­ci­pis veïns, sobre­tot cap a Llo­ret i Lla­gos­tera.

De fet, en una entre­vista feta a l’alcalde en aquest diari a prin­ci­pis de l’any pas­sat, expli­cava que apro­fi­ta­rien les obres d’aquesta car­re­tera (que ara s’estan fina­lit­zant) per fer-hi un car­ril bici. Ara, però, Camps mani­festa que s’ha d’espe­rar a la segona fase del pro­jecte, que serà cap al 2027 i ser­virà per fer una via de dos car­rils més un, per ence­tar la via verda, però creu, com la resta del poble, que és una cosa necessària per enfor­tir els lli­gams amb el cen­tre i dis­po­sar d’una alter­na­tiva al vehi­cle per moure’s pel muni­cipi.

En dar­rer lloc, però no menys impor­tant, cal des­ta­car també els tras­bal­sos que pro­voca l’aigua pota­ble: un tema can­dent a bona part de la Selva “gràcies” al Rec Madral i la seva gestió. En aquesta línia, Vidre­res ja ha pogut muni­ci­pa­lit­zar tota la xarxa dels veïnats, per tant, ja té el cent per cent d’aquesta admi­nis­tració. Ara, però, van tapant forats –lite­ral­ment– de les cano­na­des mal­me­ses per la falta de man­te­ni­ment i la cor­rosió. D’altra banda, s’ha incre­men­tat el capítol 1 del pres­su­post del 2025 per poder con­trac­tar els tècnics i subro­gar els pocs que tenia l’empresa legal­ment, segons expli­quen. En con­seqüència, aquest canvi ha fet inver­tir molts diners i està supo­sant grans esforços per dig­ni­fi­car un ser­vei bàsic com és l’aigua. Així mateix, també han estat objecte de “sabo­tat­ges”. L’Ajun­ta­ment, al novem­bre, va denun­ciar-ne un que va dei­xar afec­tat greu­ment el ser­vei en un car­rer del barri de Puig­ventós, quan una per­sona des­co­ne­guda va omplir la cano­nada amb pasta expan­siva. Aquest fet va pro­vo­car que els resi­dents esti­gues­sin tres dies sense aigua. El líder d’Activa Vidre­res, però, té una altra expli­cació per al dany: “Un tècnic em va dir que era men­tida que hagués estat pro­vo­cat, era impos­si­ble”, i hi afe­geix: “Em va acla­rir que aquesta pasta la posa­ven alguns tècnics de l’aigua quan volien arre­glar una ava­ria i no haver de tan­car l’aigua a tota la zona.” És a dir, que no va ser un boi­cot, sinó que és una pràctica comuna i usual per fer el man­te­ni­ment, segons Camp­majó.

Tot i l’inci­dent, el ser­vei d’aigua del barri de Puig­ventós ha millo­rat pro­gres­si­va­ment gràcies a la ins­tal·lació d’un nou sis­tema de rebom­ba­ment, que va per­me­tre incre­men­tar la capa­ci­tat de sub­mi­nis­tra­ment de 8 m³/h a 23 m³/h, una millora sig­ni­fi­ca­tiva.

La política
El primer alcalde de Vidreres en època democràtica va ser Josep Sala i Puig, del Partit Socialista de Catalunya, des del 1979 fins al 1987. Després, durant dos mandats va governar Salvador Salvadó amb el grup municipal de CiU, fins que va retornar el PSC, amb Sala un mandat i amb Jaume Figueras fins al 2003. Els dos partits es van anar alternant, amb quatre anys de govern de Teixidor (CiU) i Rosique, la primera dona (PSC). A partir d’aquí, el 2011, va entrar Jordi Camps a governar el consistori amb CiU fins al 2019 i, després, amb Junts per Catalunya fins avui. Cal destacar que Camps ha aconseguit majoria absoluta en totes les eleccions excepte en les del 2011, la primera vegada que s’hi presentava.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.