Política

El final de l’era de les majories

ERC té l’alcaldia des del 2007, però ha perdut la majoria absoluta i governa en coalició amb la CUP

La nova deixalleria, principal inversió del pressupost del 2025, aprovat amb els vots del govern

El pla d’usos i la transformació del Camp del Serra és la gran carpeta estratègica pendent de resoldre

La suspensió de les llicències de pisos turístics fa xocar el govern i l’oposició, que la considera excessiva

Sol­sona viu, per pri­mera vegada en més d’una dècada, un man­dat sense una majo­ria abso­luta. L’última vegada que va cal­dre un pacte de govern entre més d’una força va ser el 2007: ales­ho­res Xavier Jou­nou va ser inves­tit gràcies al tri­par­tit entre ERC, El Comú (ICV i altres agru­pa­ci­ons d’esquer­res) i el PSC. Aquell tri­par­tit ser­vi­ria per rele­gar CiU a l’opo­sició i tren­car una hege­mo­nia con­ver­gent que durava des de l’inici de la democràcia.

L’entesa, que d’entrada va lide­rar l’alcalde Jou­nou –que va morir sob­ta­da­ment, víctima d’un càncer, abans d’aca­bar el man­dat–, va ser el pròleg d’una etapa de governs d’ERC en soli­tari. David Rodríguez va gua­nyar les elec­ci­ons del 2011, el 2015 i el 2019 per majo­ria i cla­vant el mateix resul­tat: set regi­dors (de tretze) i el 48% dels vots.

Men­tres­tant, a l’opo­sició l’espai con­ver­gent va per­dre força, tot i que sem­pre ha estat capaç de man­te­nir-se com a prin­ci­pal força opo­si­tora (el 2011 i el 2015, com a CiU; el 2019, ja com a Junts). D’aquesta etapa, també des­taca la irrupció de la CUP, que es va pre­sen­tar per pri­mer cop el 2015 i va acon­se­guir dues regi­do­ries que encara ara manté. El PSC, en canvi, va que­dar estan­cat amb un sol regi­dor durant els man­dats de David Rodríguez i va aca­bar per­dent la repre­sen­tació en les últi­mes elec­ci­ons.

L’ater­ratge de Gis­bert

El 2021 David Rodríguez va renun­ciar a l’alcal­dia de Sol­sona per assu­mir la secre­ta­ria de Governs Locals i Rela­ci­ons amb l’Aran de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya. Rodríguez va tan­car, així, un cicle de gai­rebé dotze anys a l’alcal­dia i va pas­sar el tes­ti­moni a Judit Gis­bert, que va con­ver­tir-se en la pri­mera alcal­dessa de la ciu­tat.

El 2023 Gis­bert va afron­tar les seves pri­me­res elec­ci­ons com a alcal­da­ble, lide­rant la pri­mera llista elec­to­ral d’ERC després de l’etapa de David Rodríguez. I va gua­nyar. Això sí, víctima també d’una des­feta gene­ral d’ERC arreu del país, la can­di­da­tura de Gis­bert va per­dre força i, tot i que el tri­omf va ser clar, les elec­ci­ons van treure del calaix un con­cepte que els sol­so­nins gai­rebé havien obli­dat: els pac­tes.

ERC va acon­se­guir cinc regi­dors i gai­rebé el doble de vots que els seus prin­ci­pals per­se­gui­dors. Per dar­rere, Junts –amb la debu­tant Elis Colell al cap­da­vant– va que­dar-se amb tres regi­dors i 714 vots, només tres més que la ter­cera força de l’Ajun­ta­ment, Tre­ba­llem per Sol­sona, la fórmula d’Ara Pacte Local per als comi­cis. A Tre­ba­llem, la pri­mera espasa era –i és– Marc Bar­bens, que qua­tre anys enrere (2019) va ser el cap de llista de Junts. Final­ment, la CUP va repe­tir resul­tat i va ser capaç de man­te­nir els seus ja tra­di­ci­o­nals dos regi­dors a l’Ajun­ta­ment.

En aquest esce­nari, totes les com­bi­na­ci­ons que impli­ques­sin ERC dona­ven la majo­ria com a resul­tat, però els repu­bli­cans van tenir clar des d’un pri­mer moment que, si hi havia d’haver una aliança, havia de ser amb la CUP. I així va ser: Gis­bert va ser inves­tida amb els vots del seu par­tit i els dos de la CUP. Repu­bli­cans i cupai­res van repar­tir-se les car­te­res de govern, men­tre que les dues for­ces here­ves de l’antiga Con­vergència van dis­tri­buir-se simètri­ca­ment les cadi­res de l’opo­sició.

El Camp del Serra del futur

L’any 2017 l’Ajun­ta­ment va fer efec­tiva la com­pra del 100% dels ter­renys del Camp del Serra. Fins ales­ho­res l’Ajun­ta­ment només n’era pro­pi­e­tari del 75%, la part que els pro­mo­tors de la zona van cedir a l’admi­nis­tració el 2007, després de nego­ciar-ho amb el govern de CiU. El Camp del Serra és una zona a tocar del nucli històric de la ciu­tat on hi ha un camp de fut­bol de terra i que, en espera de deci­dir-se’n els usos i urba­nit­zar-la, s’uti­litza com a apar­ca­ment i epi­cen­tre de fires i actes cul­tu­rals.

El 2007 l’Ajun­ta­ment va con­vo­car un con­curs d’idees per urba­nit­zar el Camp del Serra i en el pro­jecte que va gua­nyar ja es pro­po­sava que havia de ser un espai poli­va­lent i amb ele­ments natu­rals. L’Ajun­ta­ment, però, va neces­si­tar deu anys per arri­bar a un acord per adqui­rir el 100% dels ter­renys i en els dar­rers vuit –els que han pas­sat des que la titu­la­ri­tat és 100% pública– el repte de crear un pla d’usos que pro­jecti quin serà el futur de la zona ha anat pas­sant de ple en ple.

En els dar­rers anys, la pressió de l’opo­sició perquè es facin pas­sos per des­en­ca­llar-ho ha topat amb la prudència del govern, que defensa que cal una inversió molt impor­tant per fer-ho pos­si­ble. En el que coin­ci­deix tot­hom, això sí, és que han de ser els veïns els que deci­dei­xin com ha de ser la zona en el futur.

Mani­o­bres per crear habi­tatge

Un dels temes del man­dat és l’habi­tatge. Sol­sona té molts pisos buits, però hi ha poca oferta de llo­guer i a preus cada cop més alts. L’Ajun­ta­ment lluita per incen­ti­var que els pisos buits s’omplin, amb boni­fi­ca­ci­ons fis­cals als pro­pi­e­ta­ris i ajuts per a les reha­bi­li­ta­ci­ons. A banda, una de les pri­me­res acci­ons de l’actual govern va ser la sus­pensió de les llicències de pisos turístics per evi­tar que pro­li­fe­rin al nucli històric. La pro­posta va tirar enda­vant amb els vots del govern, però amb les quei­xes de l’opo­sició, que va defen­sar que la sus­pensió era exces­siva i posava en risc una acti­vi­tat econòmica a la ciu­tat.

Al cap d’alguns mesos, va inau­gu­rar la comis­sa­ria, al car­rer Llo­bera. És un espai més ampli i amb accés a peu al nucli històric. El govern defensa que és “un punt estratègic”, però l’opo­sició s’ha quei­xat dels pro­ble­mes d’acces­si­bi­li­tat a la nova ofi­cina. Ara el govern ha posat a lici­tació les obres per reur­ba­nit­zar un tram de car­rer per con­ver­tir-lo en pla­ta­forma única i, així, eli­mi­nar les bar­re­res actu­als.

I fa tot just algu­nes set­ma­nes que s’ha apro­vat el pres­su­post pel 2025. La prin­ci­pal inversió serà cons­truir la nova dei­xa­lle­ria. A banda, aquest any el govern també pre­veu ade­quar un tram de camí situat al cos­tat del camp del Serra i millo­rar la ven­ti­lació del pavelló. L’opo­sició, però, recri­mina que hi ha pro­me­ses elec­to­rals guar­da­des al calaix, com ara la moder­nit­zació de les pis­ci­nes i la millora de l’escola de música. Els opo­si­tors també pres­si­o­nen per inver­si­ons al polígon i per posar fil a l’agu­lla al Camp del Serra.

El drama viari
Un altre dels temes recurrents en cada mandat a Solsona és el meló de les connexions per carretera. Solsona és a gairebé una hora de Manresa i Berga, les capitals de comarca veïnes. Ara la Generalitat avança fases (encara preliminars) per millorar la connexió amb Berga, però l’Ajuntament solsoní diu que també calen millores cap a Manresa. I les dades els donen la raó: entre Solsona i Manresa hi ha 45 quilòmetres, però calen almenys 45 minuts per fer-los per carretera; entre Solsona i Berga, tres quarts del mateix. L’alcaldessa ha repetit més d’un cop que Solsona és “la ciutat de l’hora i mitja”, lamentant que és “a una hora i mitja de tot arreu”. Gisbert assegura que no es cansarà d’insistir, però matisa que les obres a les carreteres que porten a Solsona són competència de la Generalitat i que l’Ajuntament pot fer poca cosa més que pressionar.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.