El final de l’era de les majories
ERC té l’alcaldia des del 2007, però ha perdut la majoria absoluta i governa en coalició amb la CUP
La nova deixalleria, principal inversió del pressupost del 2025, aprovat amb els vots del govern
El pla d’usos i la transformació del Camp del Serra és la gran carpeta estratègica pendent de resoldre
Solsona viu, per primera vegada en més d’una dècada, un mandat sense una majoria absoluta. L’última vegada que va caldre un pacte de govern entre més d’una força va ser el 2007: aleshores Xavier Jounou va ser investit gràcies al tripartit entre ERC, El Comú (ICV i altres agrupacions d’esquerres) i el PSC. Aquell tripartit serviria per relegar CiU a l’oposició i trencar una hegemonia convergent que durava des de l’inici de la democràcia.
L’entesa, que d’entrada va liderar l’alcalde Jounou –que va morir sobtadament, víctima d’un càncer, abans d’acabar el mandat–, va ser el pròleg d’una etapa de governs d’ERC en solitari. David Rodríguez va guanyar les eleccions del 2011, el 2015 i el 2019 per majoria i clavant el mateix resultat: set regidors (de tretze) i el 48% dels vots.
Mentrestant, a l’oposició l’espai convergent va perdre força, tot i que sempre ha estat capaç de mantenir-se com a principal força opositora (el 2011 i el 2015, com a CiU; el 2019, ja com a Junts). D’aquesta etapa, també destaca la irrupció de la CUP, que es va presentar per primer cop el 2015 i va aconseguir dues regidories que encara ara manté. El PSC, en canvi, va quedar estancat amb un sol regidor durant els mandats de David Rodríguez i va acabar perdent la representació en les últimes eleccions.
L’aterratge de Gisbert
El 2021 David Rodríguez va renunciar a l’alcaldia de Solsona per assumir la secretaria de Governs Locals i Relacions amb l’Aran de la Generalitat de Catalunya. Rodríguez va tancar, així, un cicle de gairebé dotze anys a l’alcaldia i va passar el testimoni a Judit Gisbert, que va convertir-se en la primera alcaldessa de la ciutat.
El 2023 Gisbert va afrontar les seves primeres eleccions com a alcaldable, liderant la primera llista electoral d’ERC després de l’etapa de David Rodríguez. I va guanyar. Això sí, víctima també d’una desfeta general d’ERC arreu del país, la candidatura de Gisbert va perdre força i, tot i que el triomf va ser clar, les eleccions van treure del calaix un concepte que els solsonins gairebé havien oblidat: els pactes.
ERC va aconseguir cinc regidors i gairebé el doble de vots que els seus principals perseguidors. Per darrere, Junts –amb la debutant Elis Colell al capdavant– va quedar-se amb tres regidors i 714 vots, només tres més que la tercera força de l’Ajuntament, Treballem per Solsona, la fórmula d’Ara Pacte Local per als comicis. A Treballem, la primera espasa era –i és– Marc Barbens, que quatre anys enrere (2019) va ser el cap de llista de Junts. Finalment, la CUP va repetir resultat i va ser capaç de mantenir els seus ja tradicionals dos regidors a l’Ajuntament.
En aquest escenari, totes les combinacions que impliquessin ERC donaven la majoria com a resultat, però els republicans van tenir clar des d’un primer moment que, si hi havia d’haver una aliança, havia de ser amb la CUP. I així va ser: Gisbert va ser investida amb els vots del seu partit i els dos de la CUP. Republicans i cupaires van repartir-se les carteres de govern, mentre que les dues forces hereves de l’antiga Convergència van distribuir-se simètricament les cadires de l’oposició.
El Camp del Serra del futur
L’any 2017 l’Ajuntament va fer efectiva la compra del 100% dels terrenys del Camp del Serra. Fins aleshores l’Ajuntament només n’era propietari del 75%, la part que els promotors de la zona van cedir a l’administració el 2007, després de negociar-ho amb el govern de CiU. El Camp del Serra és una zona a tocar del nucli històric de la ciutat on hi ha un camp de futbol de terra i que, en espera de decidir-se’n els usos i urbanitzar-la, s’utilitza com a aparcament i epicentre de fires i actes culturals.
El 2007 l’Ajuntament va convocar un concurs d’idees per urbanitzar el Camp del Serra i en el projecte que va guanyar ja es proposava que havia de ser un espai polivalent i amb elements naturals. L’Ajuntament, però, va necessitar deu anys per arribar a un acord per adquirir el 100% dels terrenys i en els darrers vuit –els que han passat des que la titularitat és 100% pública– el repte de crear un pla d’usos que projecti quin serà el futur de la zona ha anat passant de ple en ple.
En els darrers anys, la pressió de l’oposició perquè es facin passos per desencallar-ho ha topat amb la prudència del govern, que defensa que cal una inversió molt important per fer-ho possible. En el que coincideix tothom, això sí, és que han de ser els veïns els que decideixin com ha de ser la zona en el futur.
Maniobres per crear habitatge
Un dels temes del mandat és l’habitatge. Solsona té molts pisos buits, però hi ha poca oferta de lloguer i a preus cada cop més alts. L’Ajuntament lluita per incentivar que els pisos buits s’omplin, amb bonificacions fiscals als propietaris i ajuts per a les rehabilitacions. A banda, una de les primeres accions de l’actual govern va ser la suspensió de les llicències de pisos turístics per evitar que proliferin al nucli històric. La proposta va tirar endavant amb els vots del govern, però amb les queixes de l’oposició, que va defensar que la suspensió era excessiva i posava en risc una activitat econòmica a la ciutat.
Al cap d’alguns mesos, va inaugurar la comissaria, al carrer Llobera. És un espai més ampli i amb accés a peu al nucli històric. El govern defensa que és “un punt estratègic”, però l’oposició s’ha queixat dels problemes d’accessibilitat a la nova oficina. Ara el govern ha posat a licitació les obres per reurbanitzar un tram de carrer per convertir-lo en plataforma única i, així, eliminar les barreres actuals.
I fa tot just algunes setmanes que s’ha aprovat el pressupost pel 2025. La principal inversió serà construir la nova deixalleria. A banda, aquest any el govern també preveu adequar un tram de camí situat al costat del camp del Serra i millorar la ventilació del pavelló. L’oposició, però, recrimina que hi ha promeses electorals guardades al calaix, com ara la modernització de les piscines i la millora de l’escola de música. Els opositors també pressionen per inversions al polígon i per posar fil a l’agulla al Camp del Serra.
