No s’ajus­ten en abso­lut al nos­tre pro­grama de govern ni repre­sen­ten els nos­tres valors i pri­o­ri­tats. La pre­visió és des­ti­nar només un 4,9% del pres­su­post a l’àmbit social. De fet, ens vam posar a dis­po­sició de l’equip de govern i no se’ns va per­me­tre par­ti­ci­par-hi acti­va­ment. Excloure’ns-en limita la pos­si­bi­li­tat que entre totes cons­truïm idees i pro­pos­tes que poden bene­fi­ciar el con­junt de les gre­go­ri­a­nes.

Ja el 2023 vam aler­tar sobre la neces­si­tat d’apu­jar impos­tos si volíem garan­tir els ser­veis públics. Tot i així, l’equip de govern va optar per endeu­tar l’Ajun­ta­ment i seguir evi­tant apu­jar impos­tos. Si va deci­dir seguir la tònica dels últims anys és perquè era el que li interes­sava elec­to­ral­ment. L’aug­ment d’impos­tos era ine­vi­ta­ble i pen­sem que s’havia d’haver fet pro­gres­si­va­ment.

Pre­ci­sa­ment, la pro­posta estel·lar del nos­tre pro­grama de govern era que les gre­go­ri­a­nes es pogues­sin tro­bar en un casino. El con­ce­bem com un espai de reunió, de des­cans, per aco­llir acti­vi­tats for­ma­ti­ves, que ser­veixi d’esce­nari per als artis­tes locals, un espai per a tot­hom, per recu­pe­rar l’espe­rit de poble que vivíem a l’antic Can Frenca. I l’espai ideal on ubi­car-lo no és el Sin­di­cat, sinó el ter­reny que hi ha entre l’església i la plaça de Miquel Martí i Pol, perquè per­met apro­fi­tar molt millor l’ús d’aquesta plaça i con­ver­tir-la en el cen­tre vital del poble.

El cen­tre de dia serà un pro­jecte que nai­xerà des­fa­sat, obso­let. Les per­so­nes grans volen ser ate­ses a casa seva, per això som més par­tidàries de posar en fun­ci­o­na­ment un Saiar, un ser­vei d’atenció inte­gral d’àmbit rural, i així ho vam expli­car també al pro­grama de govern que vam pre­sen­tar a les elec­ci­ons muni­ci­pals. A més, com que pen­sem que l’atenció a les per­so­nes grans s’ha d’adap­tar a la soci­e­tat actual, aquest ser­vei el vam pre­veure inte­grat al casino, perquè tenen dret a viure amb la gent del poble.

Fa temps que rei­vin­di­quem la neces­si­tat de remo­de­lar la depu­ra­dora perquè la seva capa­ci­tat no s’ajusta al crei­xe­ment que ha expe­ri­men­tat el muni­cipi els dar­rers anys. M’agra­da­ria recor­dar que les obres de remo­de­lació s’han ini­ciat men­tre Esquerra Repu­bli­cana gover­nava la Gene­ra­li­tat.

Hem de par­tir de la base que el crei­xe­ment ha de ser sos­te­ni­ble, és a dir, que el seu impacte tant al medi ambi­ent com a les per­so­nes ha de ser posi­tiu tenint en compte la demo­gra­fia del muni­cipi. Si volem asso­lir aquest crei­xe­ment, hem d’aug­men­tar els ser­veis públics en pro­porció. Sant Gre­gori és un muni­cipi dor­mi­tori i la nos­tra pre­tensió és que la gent hi pugui fer vida i dotar de vida el poble. Pre­ci­sa­ment aquesta és l’essència i el que dona sen­tit al nos­tre eslògan de cam­pa­nya i legis­la­tura: “Espe­rit de poble”.

No veiem que s’esti­guin imple­men­tant polítiques útils i efi­ca­ces. Ho puc il·lus­trar amb dos exem­ples ben clars. El pri­mer és que els equips de govern han tri­gat 13 anys a cons­truir només 48 habi­tat­ges de pro­tecció ofi­cial. I el segon és que l’any 2023 es van ven­dre par­cel·les del sec­tor de Mas Simon de titu­la­ri­tat muni­ci­pal.

No cre­iem que es potenciï el sen­ti­ment de per­ti­nença. Un exem­ple d’aquesta desi­gual­tat la tro­bem en els pres­su­pos­tos par­ti­ci­pa­tius. Les pro­pos­tes gua­nya­do­res són sem­pre les que bene­fi­cien el nucli o les d’aquells ser­veis que, en tenir un major nom­bre d’usuàries, obte­nen més vots. Tam­poc es faci­li­ten acti­vi­tats d’inte­gració entre aquests nuclis de població.

Vol­dria viure en un muni­cipi que aposti fort per garan­tir els drets de les dones i faci visi­ble la diver­si­tat; que ens puguem tro­bar al casino gau­dint de l’espe­rit de poble; que la joven­tut tin­gui l’opor­tu­ni­tat de que­dar-s’hi a viure i les per­so­nes grans puguin ser ate­ses a casa seva; que la mai­nada, les famílies i les per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tat puguin pas­se­jar amb segu­re­tat; que es pugui cir­cu­lar per dins amb bici­cleta; un muni­cipi que sigui pet fri­endly i que reco­ne­gui la ves­sant intel·lec­tual i artística de la gent de la Vall del Llémena. I tot això només serà pos­si­ble si governa ERC.