Política

El repte del creixement gradual

Sant Gregori ha superat els 4.000 habitants i ha de pensar com afronta la possibilitat d’arribar als 5.000

Noves zones urbanitzables, més equipaments, serveis i la mobilitat, els principals reptes a afrontar

El municipi arriba a donar servei a més de 6.000 persones en equipaments educatius i esportius

Reclamen el carril bici i més freqüència en la connexió amb bus amb Girona i altres pobles

Sant Gre­gori és un muni­cipi de prop de 50 quilòmetres de superfície que s’estén a la plana que és porta de la vall de Llémena i que desem­boca a les zones mun­ta­nyo­ses més ori­en­tals de la Ser­ra­lada Trans­ver­sal. Limita al sud amb els muni­ci­pis de Salt i Bes­canó, a l’est amb Sarrià de Ter, Girona i Sant Julià de Ramis, al nord amb Canet d’Adri i Palol de Revar­dit, i a l’oest amb Sant Martí de Llémena i Sant Julià del Llor i Bon­matí. El muni­cipi inclou els pobles de Car­tellà, Sant Medir, Gines­tar, Cons­tan­tins i part dels nuclis de Taialà i Domeny. En zones dis­se­mi­na­des hi ha els nuclis d’Arge­la­guet, les Cases Noves, Cal Cor­der o la Vileta.

Actu­al­ment té més de 4.200 habi­tants, tot i que, a través dels ser­veis i els equi­pa­ments que ofe­reix, diària­ment hi fan vida prop de 6.000 per­so­nes. Té i vol tenir un crei­xe­ment con­tro­lat, però ofe­reix un gran poten­cial per expan­dir-se, ja que el POUM pre­veu diver­ses zones edi­fi­ca­bles. Això ha permès, segons l’equip de govern, que és al con­sis­tori des de fa tres man­dats i amb majo­ria abso­luta, anar cre­ant el per­cen­tatge neces­sari d’habi­tatge pro­te­git. En aquest sen­tit, s’ha optat per la venda de par­cel·les muni­ci­pals, men­tre es garan­tia el com­pli­ment del 40% de la quota des­ti­nada a habi­tat­ges de pro­tecció ofi­cial. La venda de par­cel·les no ha agra­dat a l’opo­sició, que con­si­dera que implica empo­brir el muni­cipi perquè, segons asse­gura la por­ta­veu d’ERC, Cris­tina Ribas, es perd patri­moni i pos­si­bi­li­tats de pres­tar ser­veis a les per­so­nes o de cons­truir més habi­tatge pro­te­git. Per la seva part, l’alcalde, Quim Roca (Junts), asse­gura que en aquest àmbit s’hi està tre­ba­llant des de l’any 1995 i que es dis­posa d’un cen­te­nar de pisos d’aquest tipus.

La con­nec­ti­vi­tat, pen­dent

Com la major part dels muni­ci­pis de la perifèria de Girona, Sant Gre­gori encara està pen­dent de millo­rar la seva con­nec­ti­vi­tat amb la capi­tal i també amb la resta de nuclis urbans de la zona, amb els quals hi ha una con­tinuïtat ter­ri­to­rial i urbana. Fa temps que es parla d’una àrea de mobi­li­tat urbana supra­mu­ni­ci­pal, però hi ha feina a fer. Els muni­ci­pis de Salt, Celrà, Sarrià de Ter, Bes­canó, Quart, Sant Julià de Ramis, Vila­bla­reix i For­nells de la Selva for­men una ane­lla que encara pre­senta man­can­ces pel que fa a con­ne­xi­ons i mobi­li­tat. En con­tret, Sant Gre­gori està en espera de la cons­trucció del car­ril bici que lli­ga­ria tota la vall de Llémena amb les altres zones urba­nes. Segons explica l’alcalde, Quim Roca, el muni­cipi n’ha fet una part, fins al polígon, però fal­ta­ria la part des del polígon fins a Girona, muni­cipi on l’Ajun­ta­ment també hi està a favor. És una obra que ha d’assu­mir la Gene­ra­li­tat, i a més, uni­ria dos muni­ci­pis en un mateix vial. Segons Roca, se sap que s’han fet les pri­me­res obser­va­ci­ons sobre el ter­reny però no hi ha res con­cre­tat. Des de l’opo­sició es demana apro­fi­tar l’antic camí ral, ja que, segons asse­gura la por­ta­veu d’ERC, Cris­tina Ribas, aquest vial és molt més segur i evi­ta­ria aquest tram de la zona del polígon que suposa un risc per a la segu­re­tat viària.

També en l’àmbit de la mobi­li­tat, des de l’Ajun­ta­ment es reclama més freqüència i més ser­veis del bus que con­necta el muni­cipi i tota la vall de Llémena amb Girona. Actu­al­ment hi ha una sor­tida cada hora, i gràcies a una ampli­ació que va ser rei­vin­di­cada insis­tent­ment. Ara cal, segons l’alcalde, aug­men­tar les freqüències perquè, afe­geix Roca, s’ha de recor­dar que molta gent de la zona tre­ba­lla a l’àrea de Girona i una millora del trans­port públic alleu­ge­ri­ria la cir­cu­lació de vehi­cles par­ti­cu­lars. “També recla­mem una ampli­ació de tra­jec­tes el cap de set­mana i més expe­di­ci­ons cap a la vall de Llémena”, des­taca l’alcalde, que reco­neix que tot depèn d’una major par­tida pres­su­postària. En aquest punt, fins i tot l’opo­sició hi coin­ci­deix: “Cre­iem en el trans­port públic com a model sos­te­ni­ble per a la mobi­li­tat urbana i per faci­li­tar la con­nexió amb Girona i els pobles de la roda­lia”, afirma la regi­dora d’ERC.

El muni­cipi de Sant Gre­gori, així com la resta de zones al vol­tant de la capi­tal, va expe­ri­men­tat un crei­xe­ment gra­dual, que el con­sis­tori vol anar con­tro­lant. Segons l’alcalde, hi ha el perill de morir d’èxit, a causa de les zones que encara estan per cons­truir. Però créixer implica anar adqui­rint uns equi­pa­ments i uns ser­veis que podrien que­dar petits.

De fet, recent­ment l’Ajun­ta­ment ha cedit la gestió de la taxa d’escom­bra­ries al Con­sell Comar­cal, tal com pre­veia la legis­lació vigent, i a par­tir d’aquest 2025 entra en vigor la nova taxa comar­cal de resi­dus al muni­cipi, a través del Con­sell Comar­cal del Gironès. “Fa uns anys ja vam començar el porta a porta, amb bons resul­tats, i teníem pen­dent esta­blir una taxa justa i de paga­ment per gene­ració de resi­dus. Pas­sem la gestió al Con­sell Comar­cal, perquè la llei esta­bleix que tots els cos­tos que hi ha de dei­xa­lles, gestió i trac­ta­ment s’han de com­pen­sar ínte­gra­ment amb la taxa, i això és més fàcil que ho pugui ges­ti­o­nar el Con­sell Comar­cal”, explica Roca.

El muni­cipi con­ti­nua, doncs, ampli­ant i aug­men­tant la seva capa­ci­tat de ser­veis. Per a aquest man­dat es pre­veu la cons­trucció d’un nou local social, per donar cabuda a acti­vi­tats fami­li­ars i d’enti­tats, que se situarà –si els infor­mes tècnics ho cor­ro­bo­ren– a l’antic espai del Sin­di­cat. El con­sis­tori també ha dema­nat els pri­mers infor­mes per cons­truir un cen­tre de dia per a la gent gran, que podria arri­bar a tenir 25 pla­ces –públi­ques i pri­va­des–. A més, ja s’ha ende­gat l’ampli­ació de la depu­ra­dora, que pre­veu futu­res deman­des en aug­ment de ser­veis, i es con­ti­nua tre­ba­llant en l’ampli­ació dels equi­pa­ments espor­tius i edu­ca­tius. L’ampli­ació i impuls del polígon indus­trial –on sem­bla que s’ha reprès l’interès empre­sa­rial– és una altra de les vies de crei­xe­ment poten­cial.

Així doncs, Sant Gre­gori és un altre dels muni­ci­pis de la corona de Girona que con­cen­tra la major part dels esforços a anar cobrint el con­ti­nuat aug­ment de la població, però sense que això afecti la con­dició de poble de què encara pot pre­su­mir. El nucli urbà i els set pobles que for­men el muni­cipi, tot i ser a només 7 quilòmetres de Girona, con­ser­ven la iden­ti­tat rural que els dona la vall de Llémena.

Paradís
Endinsar-se a la vall de Llémena, venint de Sant Gregori, és entrar en un paradís rural que sembla impossible que existeixi quan, des de la carretera, encara es veuen els edificis del nucli urbà de la ciutat de Girona. El municipi és la porta a la vall de Llémena, una zona que s’ha convertit en un dels punts neuràlgics pel que fa a circuits de senderisme i cicloturisme, que han proliferat en els darrers anys a les comarques gironines. El camí fluvial del Ter ofereix la possibilitat de conèixer aquest espai fluvial d’interès ecològic i paisatgístic. A les possibilitats de la vall, s’hi afegeixen les excursions que es poden fer des d’aquest “camp base” fins a cims com el de Sant Grau, amb la seva ermita, el santuari de Santa Afra, el casal dels Margarit, també conegut com el castell de Sant Gregori, o el castell de Cartellà.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.