Economia

Pescadors amb l’aigua al coll

La flota d’arrossegament afronta un futur incert amb les mesures que imposa Europa, que limita cada any les jornades per reduir captures

L’administració finançarà el canvi de les malles, de més amplada, que els servirà per sortir els mateixos dies que van tenir l’any passat

“Ens escanyen més reduint volums de captura i cau la facturació. Paguem la festa i no l’hem muntat”

La cris­pació del sec­tor pes­quer s’ha rela­xat després de l’acord perquè la flota d’arros­se­ga­ment recu­peri dies com l’any pas­sat. Els pes­ca­dors han accep­tat can­viar les malles per unes de més selec­ti­ves que dei­xen pas­sar el peix petit i recu­pe­rar així els dies que els pro­hi­bien sor­tir a tre­ba­llar. Aquesta era una de les mesu­res impo­sa­des pel Minis­teri d’Agri­cul­tura per gua­nyar dies després de l’anunci fet per Brus­sel·les a final d’any que limi­tava a 27 dies les jor­na­des de pesca. “Pre­fe­rim més dies i anar amb malla grossa que que­dar-nos a port”, defensa el pre­si­dent de la Fede­ració Naci­o­nal Cata­lana de Con­fra­ries de Pes­ca­dors, Antoni Abad, que cele­bra la boni­fi­cació a les tri­pu­la­ci­ons per anar al peix o a la gamba.

La reta­llada tan dràstica –tre­ba­llar només un mes a l’any– va encen­dre les alar­mes per una flota que és la que més cap­tu­res i ingres­sos aporta a les con­fra­ries. També, però, és l’art de pesca més qüesti­o­nada per la Unió Euro­pea i les ONG, que aler­ten del seu impacte ambi­en­tal al fons marí. Les noves direc­tius euro­pees s’emmar­quen dins del pla de gestió a la Medi­terrània per una pesca més sos­te­ni­ble. L’objec­tiu era arri­bar a l’1 de gener del 2025 amb una reducció del 40% de les cap­tu­res res­pecte als tres anys pre­ce­dents a l’entrada en vigor del pla. Això ha supo­sat un sacri­fici per al sec­tor, que fa cinc anys que veu com li reta­llen dies de feina o s’impo­sen quo­tes per limi­tar les tones de gam­bes que es pes­quen. Les mesu­res del pla han obli­gat també les con­fra­ries a esta­blir zones de vedats per­ma­nents, on està pro­hi­bit entrar a pes­car, amb l’objec­tiu d’afa­vo­rir la repro­ducció i l’ale­vi­natge d’espècies.

“Ho estem fent bé i ens hau­rien de dei­xar tre­ba­llar tran­quils per admi­nis­trar-nos i no limi­tar els dies per tre­ba­llar”, lamenta Abad, una “incer­tesa”que genera males­tar i que s’ha con­ver­tit en la prin­ci­pal rei­vin­di­cació del sec­tor. “Som l’únic negoci del món que no sap els dies que tre­ba­llarà”, cri­tica, con­vençut que el 2025 es podrà sor­tir “més o menys” els matei­xos dies que l’any pas­sat. “Per menys de 180 dies, no ens sur­ten els números”, diu amb referència a uns mínims per tenir un retorn a la tri­pu­lació.

Els pes­ca­dors se sen­ten trac­tats injus­ta­ment per les polítiques comu­nitàries, que només els dei­xen tre­ba­llar “amb comp­ta­go­tes”. El pre­si­dent de la Fede­ració Ter­ri­to­rial de Con­fra­ries de Bar­ce­lona i patró de la con­fra­ria Sant Elm d’Arenys de Mar, Antoni Mar­zoa, és molt crític amb la pro­posta de sor­tida com­par­tida entre els minis­tres d’Espa­nya, Itàlia i França. “Ens esca­nyen més reduint volums de cap­tura i ens cau la fac­tu­ració. Paguem la festa quan no l’hem mun­tat nosal­tres”, es lamenta amb relació a un pla de gestió pes­quer que al seu parer és una “recon­versió enco­berta” per enfon­sar una flota a la qual s’atri­bu­ei­xen “tots els mals” de la mar. “És kafkià que esti­guem dema­nant que ens dei­xin tre­ba­llar”, defensa, ja que els pro­fes­si­o­nals no volen viure d’ajuts i línies de finançament. Pel patró are­nyenc, el sec­tor viu un moment crític, atès que mol­tes micro­em­pre­ses, con­fra­ries i tri­pu­la­ci­ons arros­se­guen des del 2022 pèrdues que les fan invi­a­bles si no poden sor­tir a pes­car. “Estem posant pedaços per pre­ser­var uns mínims d’acti­vi­tat, però per con­ti­nuar igual de fotuts”, es lamenta al·ludint a unes mesu­res com­pen­satòries obli­gatòries que s’han impo­sat per gua­nyar més dies.

Recompte erroni

Els pes­ca­dors asse­nya­len que les noves res­tric­ci­ons per fei­ne­jar no han tin­gut en compte els estu­dis científics d’orga­nis­mes com l’Icat­mar que evi­den­cien com les espècies de referència que es fan ser­vir per defi­nir el pla (lluç, roger, gamba ver­me­lla, esca­marlà, gamba blanca) tenen un ren­di­ment màxim sos­te­ni­ble i demos­tren com s’han rege­ne­rat als cala­dors del lito­ral català. També qüesti­o­nen la meto­do­lo­gia que s’ha fet ser­vir per comp­ta­bi­lit­zar els estocs del peix, que hau­ria de ser més pre­cisa. És per això que recla­men a l’admi­nis­tració, tant a la Gene­ra­li­tat com al minis­teri, que defensi els seus interes­sos a la Comissió Euro­pea i es revisi el càlcul d’ava­lu­ació d’estocs, així com els regla­ments de la política pes­quera comuna i del pla de gestió. “Si els estocs estan més bé del que es pen­sen, no té cap sen­tit que ens vagin res­tant dies”, diu el pre­si­dent de les con­fra­ries, que entén que la recu­pe­ració dels cala­dors on tro­ben el peix demos­tra que l’esforç “ha val­gut la pena”. El repte del sec­tor, sense un relleu gene­ra­ci­o­nal, serà avançar cap a una pesca més selec­tiva que donarà més valor afe­git al peix, però que també el farà més exclu­siu. “És injust, perquè el recurs pes­quer és de tots”, con­clou.

El pre­si­dent de la Fede­ració Ter­ri­to­rial de Con­fra­ries de Pes­ca­dors de Tar­ra­gona, Euse­bio Rosa­les, coin­ci­deix que la situ­ació que viu el sec­tor és un con­tra­sen­tit. “Tenim peix, però no es cre­uen les nos­tres dades i quan ens pensàvem que ens dona­rien una mica d’aire ens cauen més res­tric­ci­ons”, opina el també patró de Sant Car­les de la Ràpita, que retreu al govern espa­nyol que els hagi “posat el peu al coll pen­sant que el Medi­ter­rani és seu”. No està d’acord amb les mesu­res com­pen­satòries que s’han impo­sat per recu­pe­rar dies de feina que els obli­guen a can­viar els cops, les bos­ses on aga­fen el peix, perquè tin­guin una malla més ampla i els pei­xos més petits se’n puguin esca­po­lir. “Si els biòlegs diuen que hi ha peix, per què s’ha de dei­xar esca­par?”, es pre­gunta el pre­si­dent de la con­fra­ria on entra més peix i on es fac­tura més de tot Cata­lu­nya. Rosa­les alerta que la situ­ació després de tots aquests anys ja és prou difícil per haver d’assu­mir més pèrdues i no té clar que el minis­teri acabi sub­ven­ci­o­nant, com s’ha anun­ciat, la dava­llada de cap­tu­res que tin­dran les bar­ques amb el canvi de malles. “Hi som per aga­far peix i mirar de gua­nyar-nos-hi la vida, i no ens dei­xen”, diu, i es queixa d’altres mesu­res que hau­ran d’adop­tar com el canvi del dor­sal, el fil dels cops, que serà més prim, amb el perill, segons diu, que “la bossa rebenti”.

La sub­di­rec­tora de Pesca de la Gene­ra­li­tat, Itziar Segarra, manté que es tre­ba­llarà els pro­pers mesos de bra­cet amb el Minis­teri d’Agri­cul­tura, i coin­ci­dint amb la repre­sen­tació de Cata­lu­nya davant la Comissió Euro­pea, per dema­nar que es revi­sin els càlculs dels estocs de pesca i el regla­ment de la política pes­quera i el pla de gestió. “La situ­ació no és tan catastròfica com es va pre­sen­tar per reduir el 79% de l’acti­vi­tat de la pes­que­ria”, defen­sava la direc­tora del Depar­ta­ment de Pesca, que con­fia que, un cop revi­sats els mètodes amb què s’han fet aques­tes ava­lu­a­ci­ons dels estocs, es podran recu­pe­rar els matei­xos dies que es tenien l’any pas­sat. Quant al regla­ment, es nego­ciarà que, quan el volum de població d’una espècie no és satis­fac­tori, no afecti tota la resta i això limiti la pes­que­ria.

L’objec­tiu de la Gene­ra­li­tat, d’acord amb el minis­teri, és que es puguin fixar quo­tes plu­ri­a­nu­als i ofe­rir una visió a més llarg ter­mini sobre les jor­na­des labo­rals. “La incer­tesa amb què es tre­ba­lla genera molt desànim i és difícil tras­pas­sar un negoci o pla­ni­fi­car una acti­vi­tat econòmica”, explica la res­pon­sa­ble de Pesca, que des­taca l’esforç del sec­tor en un any com­pli­cat que havia de ser l’inici de la recu­pe­ració. “S’ha de superar el 2025 i veure can­vis per recu­pe­rar l’acti­vi­tat com la que el mar per­met”, con­clou Segarra, con­vençuda que amb les dades biològiques es podrà revi­sar i adap­tar la política pes­quera per garan­tir el futur del sec­tor.

Col·locar malles noves

Els arma­dors hau­ran de posar les malles de 45 mil·límetres per anar al peix i de 50 mil·límetres els qui pes­quen gamba. La Gene­ra­li­tat té oberta una línia d’aju­des, amb una apor­tació ini­cial de 700.000 euros, per pagar a cada embar­cació dos cops a l’any, de cada moda­li­tat, que tin­dran coberts al 100%. “És un esforç posar les malles, però tindrà un ren­di­ment econòmic a la llarga: es dei­xa­ran a mar pei­xos i gam­bes que s’aga­fa­ran més grans i es ven­dran millor”, diu Segarra tot defen­sant un model més selec­tiu de pesca que algu­nes bar­ques ja fan ser­vir pel seu compte. La resta de mesu­res, com ara les por­tes vola­do­res, no s’apli­quen a efec­tes d’incre­men­tar dies, però el sec­tor les podrà imple­men­tar voluntària­ment. En tot cas, l’admi­nis­tració sub­ven­ci­o­narà el 75% per incen­ti­var el canvi tenint en compte que suposa un estalvi de com­bus­ti­ble.

El Depar­ta­ment d’Agri­cul­tura incre­men­tarà la línia d’ajuts direc­tes a les con­fra­ries i fede­ra­ci­ons de con­fra­ries amb un total de 3,2 mili­ons d’euros per pal·liar els efec­tes del pla de pesca apro­vat per Europa i va anun­ciar una boni­fi­cació del 80% de la taxa que paguen les con­fra­ries per l’ocu­pació del domini públic. “Tant els pes­ca­dors com les llot­ges veu­ran reduïda la fac­tu­ració, tot i que els cos­tos estruc­tu­rals es man­te­nen”, diu Segarra, pen­dent de les nego­ci­a­ci­ons per acce­dir als fons euro­peus que han de ser­vir per pal·liar la pèrdua d’ingres­sos pel canvi de malles.

Una crisi crònica

Les llot­ges cata­la­nes tenen cada vegada menys cap­tu­res i comer­ci­a­lit­zen menys peix. L’any pas­sat hi van entrar 16.560 tones, la xifra més baixa des que se’n tenen regis­tres. Aques­tes xifres res­po­nen a la dava­llada estruc­tu­rada dins del pla de gestió, que limita els dies d’anar a pes­car, i coin­ci­deix amb un procés d’aban­do­na­ment cons­tant de l’acti­vi­tat, que els últims anys ha vist com es reduïa a la mei­tat el nom­bre d’embar­ca­ci­ons. La flota d’arros­se­ga­ment dis­posa de poc més de 200 embar­ca­ci­ons a tot el lito­ral.

La Gene­ra­li­tat aquest any manté les aju­des dels 52 dies (30 en con­cepte de reducció d’esforç i 22 en con­cepte de veda biològica) per la para­lit­zació tem­po­ral de l’acti­vi­tat pes­quera que han començat a fer les con­fra­ries. Els ports tar­ra­go­nins seran els últims a amar­rar dos mesos seguits tota la flota i les bar­ques d’Alca­nar i la Ràpita no ho faran fins al juliol i agost. Aques­tes vedes tem­po­rals i els vedats, en què es res­trin­geix la pesca i es fa segui­ment de la repro­ducció dels pei­xos, són tècni­ques de gestió pes­quera que fun­ci­o­nen. No passa el mateix amb el fet de treure dies de feina, perquè els números no sur­ten.

Barques a port
Els pescadors de la flota d’arrossegament del port de Roses aprofitaven la setmana passada els últims dies per pescar abans de començar una primera aturada temporal dels 52 dies que faran de veda aquest any.

Cinc grups locals per impulsar l’economia blava

A tot el litoral català, s’han constituït cinc grups d’acció local pesquers (GALP), amb l’objectiu de diversificar projectes per impulsar l’economia als municipis pesquers. Activitats i iniciatives que generin ocupació a l’entorn del que es coneix com a “economia blava”. La conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i el Fons Europeu Marítim de la Pesca i l’Aqüicultura (Fempa) van destinar l’any passat 2,1 milions d’euros per ajudar a finançar 137 iniciatives que generaran una inversió total de 3,4 milions. El GALP de la Mar de l’Ebre és el que ha presentat més projectes i el que ha obtingut més pressupost.

Pioners en l’aplicació de vedes biològiques de dos mesos

Catalunya fa més de 30 anys que autogestiona el recurs pesquer i és pionera aplicant un sistema de vedes biològiques. Les confraries estableixen el calendari per deixar aturades a port, durant dos mesos, les barques d’arrossegament. A la Costa Brava, Roses i Llançà han estat els darrers ports a començar-la, darrere de Palamós. Al mateix moment que Arenys de Mar, i ben aviat ho farà Barcelona. Són els ports de Tarragona els últims a partir del maig i les Cases d’Alcanar i la Ràpita, fins al juliol i l’agost. També fa aquestes aturades temporals la flota d’encerclament que captura el seitó i la sardina.

Palamós, model d’èxit per a la pesca de la gamba

La flota d’arrossegament de la gamba vermella de Palamós es posa com a exemple perquè és la més sostenible. Des del 2017 operen amb la malla ampla i les barques fan servir portes voladores que no toquen el fons. Els índexs de sobrepesca als seus caladors són un 25% inferiors als de la resta de pesqueries de gamba.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.