Recompte erroni

Els pes­ca­dors asse­nya­len que les noves res­tric­ci­ons per fei­ne­jar no han tin­gut en compte els estu­dis científics d’orga­nis­mes com l’Icat­mar que evi­den­cien com les espècies de referència que es fan ser­vir per defi­nir el pla (lluç, roger, gamba ver­me­lla, esca­marlà, gamba blanca) tenen un ren­di­ment màxim sos­te­ni­ble i demos­tren com s’han rege­ne­rat als cala­dors del lito­ral català. També qüesti­o­nen la meto­do­lo­gia que s’ha fet ser­vir per comp­ta­bi­lit­zar els estocs del peix, que hau­ria de ser més pre­cisa. És per això que recla­men a l’admi­nis­tració, tant a la Gene­ra­li­tat com al minis­teri, que defensi els seus interes­sos a la Comissió Euro­pea i es revisi el càlcul d’ava­lu­ació d’estocs, així com els regla­ments de la política pes­quera comuna i del pla de gestió. “Si els estocs estan més bé del que es pen­sen, no té cap sen­tit que ens vagin res­tant dies”, diu el pre­si­dent de les con­fra­ries, que entén que la recu­pe­ració dels cala­dors on tro­ben el peix demos­tra que l’esforç “ha val­gut la pena”. El repte del sec­tor, sense un relleu gene­ra­ci­o­nal, serà avançar cap a una pesca més selec­tiva que donarà més valor afe­git al peix, però que també el farà més exclu­siu. “És injust, perquè el recurs pes­quer és de tots”, con­clou.

El pre­si­dent de la Fede­ració Ter­ri­to­rial de Con­fra­ries de Pes­ca­dors de Tar­ra­gona, Euse­bio Rosa­les, coin­ci­deix que la situ­ació que viu el sec­tor és un con­tra­sen­tit. “Tenim peix, però no es cre­uen les nos­tres dades i quan ens pensàvem que ens dona­rien una mica d’aire ens cauen més res­tric­ci­ons”, opina el també patró de Sant Car­les de la Ràpita, que retreu al govern espa­nyol que els hagi “posat el peu al coll pen­sant que el Medi­ter­rani és seu”. No està d’acord amb les mesu­res com­pen­satòries que s’han impo­sat per recu­pe­rar dies de feina que els obli­guen a can­viar els cops, les bos­ses on aga­fen el peix, perquè tin­guin una malla més ampla i els pei­xos més petits se’n puguin esca­po­lir. “Si els biòlegs diuen que hi ha peix, per què s’ha de dei­xar esca­par?”, es pre­gunta el pre­si­dent de la con­fra­ria on entra més peix i on es fac­tura més de tot Cata­lu­nya. Rosa­les alerta que la situ­ació després de tots aquests anys ja és prou difícil per haver d’assu­mir més pèrdues i no té clar que el minis­teri acabi sub­ven­ci­o­nant, com s’ha anun­ciat, la dava­llada de cap­tu­res que tin­dran les bar­ques amb el canvi de malles. “Hi som per aga­far peix i mirar de gua­nyar-nos-hi la vida, i no ens dei­xen”, diu, i es queixa d’altres mesu­res que hau­ran d’adop­tar com el canvi del dor­sal, el fil dels cops, que serà més prim, amb el perill, segons diu, que “la bossa rebenti”.

La sub­di­rec­tora de Pesca de la Gene­ra­li­tat, Itziar Segarra, manté que es tre­ba­llarà els pro­pers mesos de bra­cet amb el Minis­teri d’Agri­cul­tura, i coin­ci­dint amb la repre­sen­tació de Cata­lu­nya davant la Comissió Euro­pea, per dema­nar que es revi­sin els càlculs dels estocs de pesca i el regla­ment de la política pes­quera i el pla de gestió. “La situ­ació no és tan catastròfica com es va pre­sen­tar per reduir el 79% de l’acti­vi­tat de la pes­que­ria”, defen­sava la direc­tora del Depar­ta­ment de Pesca, que con­fia que, un cop revi­sats els mètodes amb què s’han fet aques­tes ava­lu­a­ci­ons dels estocs, es podran recu­pe­rar els matei­xos dies que es tenien l’any pas­sat. Quant al regla­ment, es nego­ciarà que, quan el volum de població d’una espècie no és satis­fac­tori, no afecti tota la resta i això limiti la pes­que­ria.

L’objec­tiu de la Gene­ra­li­tat, d’acord amb el minis­teri, és que es puguin fixar quo­tes plu­ri­a­nu­als i ofe­rir una visió a més llarg ter­mini sobre les jor­na­des labo­rals. “La incer­tesa amb què es tre­ba­lla genera molt desànim i és difícil tras­pas­sar un negoci o pla­ni­fi­car una acti­vi­tat econòmica”, explica la res­pon­sa­ble de Pesca, que des­taca l’esforç del sec­tor en un any com­pli­cat que havia de ser l’inici de la recu­pe­ració. “S’ha de superar el 2025 i veure can­vis per recu­pe­rar l’acti­vi­tat com la que el mar per­met”, con­clou Segarra, con­vençuda que amb les dades biològiques es podrà revi­sar i adap­tar la política pes­quera per garan­tir el futur del sec­tor.

Col·locar malles noves

Els arma­dors hau­ran de posar les malles de 45 mil·límetres per anar al peix i de 50 mil·límetres els qui pes­quen gamba. La Gene­ra­li­tat té oberta una línia d’aju­des, amb una apor­tació ini­cial de 700.000 euros, per pagar a cada embar­cació dos cops a l’any, de cada moda­li­tat, que tin­dran coberts al 100%. “És un esforç posar les malles, però tindrà un ren­di­ment econòmic a la llarga: es dei­xa­ran a mar pei­xos i gam­bes que s’aga­fa­ran més grans i es ven­dran millor”, diu Segarra tot defen­sant un model més selec­tiu de pesca que algu­nes bar­ques ja fan ser­vir pel seu compte. La resta de mesu­res, com ara les por­tes vola­do­res, no s’apli­quen a efec­tes d’incre­men­tar dies, però el sec­tor les podrà imple­men­tar voluntària­ment. En tot cas, l’admi­nis­tració sub­ven­ci­o­narà el 75% per incen­ti­var el canvi tenint en compte que suposa un estalvi de com­bus­ti­ble.

El Depar­ta­ment d’Agri­cul­tura incre­men­tarà la línia d’ajuts direc­tes a les con­fra­ries i fede­ra­ci­ons de con­fra­ries amb un total de 3,2 mili­ons d’euros per pal·liar els efec­tes del pla de pesca apro­vat per Europa i va anun­ciar una boni­fi­cació del 80% de la taxa que paguen les con­fra­ries per l’ocu­pació del domini públic. “Tant els pes­ca­dors com les llot­ges veu­ran reduïda la fac­tu­ració, tot i que els cos­tos estruc­tu­rals es man­te­nen”, diu Segarra, pen­dent de les nego­ci­a­ci­ons per acce­dir als fons euro­peus que han de ser­vir per pal·liar la pèrdua d’ingres­sos pel canvi de malles.

Una crisi crònica

Les llot­ges cata­la­nes tenen cada vegada menys cap­tu­res i comer­ci­a­lit­zen menys peix. L’any pas­sat hi van entrar 16.560 tones, la xifra més baixa des que se’n tenen regis­tres. Aques­tes xifres res­po­nen a la dava­llada estruc­tu­rada dins del pla de gestió, que limita els dies d’anar a pes­car, i coin­ci­deix amb un procés d’aban­do­na­ment cons­tant de l’acti­vi­tat, que els últims anys ha vist com es reduïa a la mei­tat el nom­bre d’embar­ca­ci­ons. La flota d’arros­se­ga­ment dis­posa de poc més de 200 embar­ca­ci­ons a tot el lito­ral.

La Gene­ra­li­tat aquest any manté les aju­des dels 52 dies (30 en con­cepte de reducció d’esforç i 22 en con­cepte de veda biològica) per la para­lit­zació tem­po­ral de l’acti­vi­tat pes­quera que han començat a fer les con­fra­ries. Els ports tar­ra­go­nins seran els últims a amar­rar dos mesos seguits tota la flota i les bar­ques d’Alca­nar i la Ràpita no ho faran fins al juliol i agost. Aques­tes vedes tem­po­rals i els vedats, en què es res­trin­geix la pesca i es fa segui­ment de la repro­ducció dels pei­xos, són tècni­ques de gestió pes­quera que fun­ci­o­nen. No passa el mateix amb el fet de treure dies de feina, perquè els números no sur­ten.