Poc ambi­ci­osa. Aquest man­dat està hipo­te­cat per la situ­ació econòmica here­tada del man­dat ante­rior, en què es van fer inver­si­ons impor­tants pel Museu del Renai­xe­ment, pel Molí, etcètera, i això ha fet que el pres­su­post del 2024 no l’apro­ves­sin fins al maig. No perquè l’endar­reríssim en con­ver­ses, sinó perquè va cos­tar molt per part d’ells de fer-lo. Ens tro­bem en un moment en què volen ini­ciar mol­tes coses, però aques­tes coses no s’aca­ben d’ini­ciar. Es per­den en lici­ta­ci­ons que de vega­des es tiren enrere i les han de tor­nar a començar, molts plans locals que s’han de fer però que tam­poc no s’aca­ben de fer. A part del Museu del Renai­xe­ment, la resta és una gestió de l’anar fent.​La millora de les vore­res i la de l’asfal­tatge de les calçades és una neces­si­tat gene­ral, con­jun­ta­ment amb la reno­vació dels con­te­ni­dors mal­me­sos. Hi ha dei­xa­desa en alguns car­rers. Calen cam­pa­nyes de cons­ci­en­ci­ació per man­te­nir en bon estat la vila, però també ini­ci­a­ti­ves del govern muni­ci­pal rela­ci­o­na­des amb la neteja i la sepa­ració de resi­dus.

Estem cofois amb la recu­pe­ració del patri­moni, perquè era una pena tenir aquest edi­fici mort. El que passa és que el repte de qual­se­vol reha­bi­li­tació d’aquest tipus és com la man­tens i què hi fas. El pro­jecte va començar com a cen­tre d’inter­pre­tació del Renai­xe­ment i per­me­tia la intro­ducció de molts ele­ments de Molins i, en canvi, va anar deri­vant cap a un museu gene­ral del Renai­xe­ment. Això ha impli­cat por­tar una sèrie d’obres impor­tants que dema­nen unes inver­si­ons en segu­re­tat, en tem­pe­ra­tura... I això és una des­pesa molt impor­tant. Hem de veure com serem capaços d’aguan­tar el pes econòmic que implica un equi­pa­ment d’aquest tipus i com ho faran perquè esti­gui viu. Tenim els nos­tres dub­tes de si real­ment serà prou atrac­tiu perquè sapi­guem fer-hi venir mol­tes per­so­nes. De moment està molt enfo­cat a les visi­tes esco­lars, que també hi han de ser.

La neteja dels car­rers, en gene­ral, no només dels con­te­ni­dors, que aquest és un altre pro­blema que tenim, lli­gat a la reco­llida de resi­dus, que també té una revisió pen­dent. Aquí fem el residu mínim, és a dir, l’orgànic va per una banda, tenim planta de tri­atge i no tenim con­te­ni­dor groc, que és el que té tot­hom. I la llei euro­pea et demana que tin­guis con­te­ni­dor groc per als plàstics. Que­dem unes quan­tes pobla­ci­ons que no en tenim. S’ha d’aca­bar de veure com es resol tot això, i en aquest compàs d’espera, tenim molts con­te­ni­dors fets una coca. Això crea un aspecte de dei­xa­desa. Vam tenir pro­ble­mes amb l’empresa que feia la neteja dels car­rers i dels con­te­ni­dors, es va fer final­ment una lici­tació, s’ho va que­dar una empresa muni­ci­pal, hi ha hagut una millora, però tot i així, les pin­ta­des a les parets i la brutícia a les vore­res des­me­rei­xen Molins de Rei.

S’havien com­promès a fer el pla local d’habi­tatge, ha pas­sat tot el 2024 i l’única cosa que s’ha fet és començar la lici­tació perquè algú el faci. Nosal­tres no ens casem només amb el model de cons­trucció tan propi del PSC; cal mirar qui­nes altres pos­si­bi­li­tats hi ha de llo­guer, de maso­ve­ria urbana, un cens de pisos buits...

Ho com­praríem, sí. Hi ha plan­te­ja­ments en què estem d’acord. Tot i així, de moment, ni l’un ni l’altre no apa­rei­xen per enlloc, ni se’ls esmenta. No estem d’acord amb la manera com es fan les coses.

La pri­o­ri­tat és que arribi el tram­via. Com que estem supe­di­tats a les obres de Sant Feliu, això va molt per llarg. Pot­ser el tram­via no és tan indis­pen­sa­ble per a nosal­tres com en altres pobla­ci­ons, perquè entre la Renfe i els cir­cuits d’auto­bu­sos, déu-n’hi-do la bona comu­ni­cació que tenim en trans­port públic, però sobre­tot no tenim pràcti­ca­ment con­nexió amb l’altra banda del riu. En canvi, a qua­tre pas­ses d’aquí hi ha l’estació de Fer­ro­car­rils de la Gene­ra­li­tat de Qua­tre Camins i no hi ha cap autobús llançadora. L’arri­bada del tram­via millo­ra­ria l’acces­si­bi­li­tat amb l’altra banda del Llo­bre­gat, cap a Sant Boi o cap a la plaça d’Espa­nya de Bar­ce­lona. D’altra banda, una de les moci­ons que hem entrat aquest man­dat és per recla­mar que s’aca­bin d’una vegada les obres d’acces­si­bi­li­tat a l’estació de Renfe.