Política

Marta Espona

Cap de l’oposició de Molins de Rei (ERC)

“Hem de veure com s’aguanta el pes econòmic del museu”

“No ens casem amb el model de construcció tan propi del PSC; cal mirar quines possibilitats hi ha de lloguer, masoveria urbana, pisos buits...”

“No tenim pràcticament connexió en transport públic amb l’altra banda del riu; l’arribada del tramvia és una prioritat”

Marta Espona (Bar­ce­lona, 1963) es va esta­blir a Molins de Rei el 1988. Es va invo­lu­crar en la vida asso­ci­a­tiva i cul­tu­ral del muni­cipi a través de les AFA esco­lars, la Joven­tut Catòlica, la Peni, i l’Agru­pació Folklòrica. Va estu­diar filo­lo­gia cata­lana i tre­ba­lla des del 1990 al Con­sorci per a la Nor­ma­lit­zació Lingüística. Va anar de número 2 d’ERC en les elec­ci­ons del 2019 i l’any següent va esde­ve­nir-ne la por­ta­veu. És també la repre­sen­tant de l’Ajun­ta­ment de Molins a l’Asso­ci­ació de Muni­ci­pis per la Inde­pendència.

Què li sem­bla la gestió del govern en aquest man­dat?
Poc ambi­ci­osa. Aquest man­dat està hipo­te­cat per la situ­ació econòmica here­tada del man­dat ante­rior, en què es van fer inver­si­ons impor­tants pel Museu del Renai­xe­ment, pel Molí, etcètera, i això ha fet que el pres­su­post del 2024 no l’apro­ves­sin fins al maig. No perquè l’endar­reríssim en con­ver­ses, sinó perquè va cos­tar molt per part d’ells de fer-lo. Ens tro­bem en un moment en què volen ini­ciar mol­tes coses, però aques­tes coses no s’aca­ben d’ini­ciar. Es per­den en lici­ta­ci­ons que de vega­des es tiren enrere i les han de tor­nar a començar, molts plans locals que s’han de fer però que tam­poc no s’aca­ben de fer. A part del Museu del Renai­xe­ment, la resta és una gestió de l’anar fent.​La millora de les vore­res i la de l’asfal­tatge de les calçades és una neces­si­tat gene­ral, con­jun­ta­ment amb la reno­vació dels con­te­ni­dors mal­me­sos. Hi ha dei­xa­desa en alguns car­rers. Calen cam­pa­nyes de cons­ci­en­ci­ació per man­te­nir en bon estat la vila, però també ini­ci­a­ti­ves del govern muni­ci­pal rela­ci­o­na­des amb la neteja i la sepa­ració de resi­dus.
Estan cofois amb el Museu del Renai­xe­ment?
Estem cofois amb la recu­pe­ració del patri­moni, perquè era una pena tenir aquest edi­fici mort. El que passa és que el repte de qual­se­vol reha­bi­li­tació d’aquest tipus és com la man­tens i què hi fas. El pro­jecte va començar com a cen­tre d’inter­pre­tació del Renai­xe­ment i per­me­tia la intro­ducció de molts ele­ments de Molins i, en canvi, va anar deri­vant cap a un museu gene­ral del Renai­xe­ment. Això ha impli­cat por­tar una sèrie d’obres impor­tants que dema­nen unes inver­si­ons en segu­re­tat, en tem­pe­ra­tura... I això és una des­pesa molt impor­tant. Hem de veure com serem capaços d’aguan­tar el pes econòmic que implica un equi­pa­ment d’aquest tipus i com ho faran perquè esti­gui viu. Tenim els nos­tres dub­tes de si real­ment serà prou atrac­tiu perquè sapi­guem fer-hi venir mol­tes per­so­nes. De moment està molt enfo­cat a les visi­tes esco­lars, que també hi han de ser.
Quins són els prin­ci­pals pro­ble­mes de Molins?
La neteja dels car­rers, en gene­ral, no només dels con­te­ni­dors, que aquest és un altre pro­blema que tenim, lli­gat a la reco­llida de resi­dus, que també té una revisió pen­dent. Aquí fem el residu mínim, és a dir, l’orgànic va per una banda, tenim planta de tri­atge i no tenim con­te­ni­dor groc, que és el que té tot­hom. I la llei euro­pea et demana que tin­guis con­te­ni­dor groc per als plàstics. Que­dem unes quan­tes pobla­ci­ons que no en tenim. S’ha d’aca­bar de veure com es resol tot això, i en aquest compàs d’espera, tenim molts con­te­ni­dors fets una coca. Això crea un aspecte de dei­xa­desa. Vam tenir pro­ble­mes amb l’empresa que feia la neteja dels car­rers i dels con­te­ni­dors, es va fer final­ment una lici­tació, s’ho va que­dar una empresa muni­ci­pal, hi ha hagut una millora, però tot i així, les pin­ta­des a les parets i la brutícia a les vore­res des­me­rei­xen Molins de Rei.
Què pro­po­sen en matèria d’habi­tatge?
S’havien com­promès a fer el pla local d’habi­tatge, ha pas­sat tot el 2024 i l’única cosa que s’ha fet és començar la lici­tació perquè algú el faci. Nosal­tres no ens casem només amb el model de cons­trucció tan propi del PSC; cal mirar qui­nes altres pos­si­bi­li­tats hi ha de llo­guer, de maso­ve­ria urbana, un cens de pisos buits...
El pacte de govern PSC-comuns inclou una ofi­cina de l’ener­gia i un cen­tre d’apo­de­ra­ment femi­nista. Això, ERC ho com­pra?
Ho com­praríem, sí. Hi ha plan­te­ja­ments en què estem d’acord. Tot i així, de moment, ni l’un ni l’altre no apa­rei­xen per enlloc, ni se’ls esmenta. No estem d’acord amb la manera com es fan les coses.
Quina és la pri­o­ri­tat en matèria d’infra­es­truc­tu­res? Que arribi el tram­via? Poten­ciar el trans­port públic per cre­uar el riu?
La pri­o­ri­tat és que arribi el tram­via. Com que estem supe­di­tats a les obres de Sant Feliu, això va molt per llarg. Pot­ser el tram­via no és tan indis­pen­sa­ble per a nosal­tres com en altres pobla­ci­ons, perquè entre la Renfe i els cir­cuits d’auto­bu­sos, déu-n’hi-do la bona comu­ni­cació que tenim en trans­port públic, però sobre­tot no tenim pràcti­ca­ment con­nexió amb l’altra banda del riu. En canvi, a qua­tre pas­ses d’aquí hi ha l’estació de Fer­ro­car­rils de la Gene­ra­li­tat de Qua­tre Camins i no hi ha cap autobús llançadora. L’arri­bada del tram­via millo­ra­ria l’acces­si­bi­li­tat amb l’altra banda del Llo­bre­gat, cap a Sant Boi o cap a la plaça d’Espa­nya de Bar­ce­lona. D’altra banda, una de les moci­ons que hem entrat aquest man­dat és per recla­mar que s’aca­bin d’una vegada les obres d’acces­si­bi­li­tat a l’estació de Renfe.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.