Unitats productives i procés concursal

S’entén com a uni­tat pro­duc­tiva tot el con­junt d’ele­ments mate­ri­als i humans en fun­ci­o­na­ment per desen­vo­lu­par una acti­vi­tat empre­sa­rial. És a dir, dins de cada soci­e­tat mer­can­til amb acti­vi­tat empre­sa­rial hi tro­bem una uni­tat pro­duc­tiva o de negoci que genera pro­ducció, amb la con­junció dels ele­ments mate­ri­als i humans, amb la con­currència de tre­ba­lla­dors.

Només cal fer un sen­zill repàs de les estadísti­ques con­cur­sals que periòdica­ment es publi­quen en dife­rents mit­jans espe­ci­a­lit­zats per con­cloure que l’actual marc legal dels con­cur­sos de cre­di­tors apli­cat al ter­ri­tori no ha tin­gut l’efecte que ini­ci­al­ment, i després amb les refor­mes que s’han fet, es bus­cava: sal­var empre­ses en crisi, evi­tar el seu tan­ca­ment i la pèrdua de tei­xit pro­duc­tiu i llocs de tre­ball. Més del 90% de les empre­ses que s’han aco­llit al procés con­cur­sal per rees­truc­tu­rar els seus deu­tes aca­ben abo­ca­des al tan­ca­ment i la liqui­dació. Els motius són diver­sos, però un d’ells és el mateix procés con­cur­sal: la seva len­ti­tud, les obli­ga­ci­ons post­de­cla­ració del con­curs, requi­sits i limi­ta­ci­ons que difi­cul­ten moltíssim la seva super­vivència dins del con­curs i, per tant, la rees­truc­tu­ració del deute.

És per això que la mateixa llei con­cur­sal, en una de les diver­ses refor­mes, va intro­duir el con­cepte ja cone­gut d’uni­tat pro­duc­tiva en fun­ci­o­na­ment com un actiu o con­junts d’actius –ele­ments mate­ri­als i humans– que per­ta­nyen a una soci­e­tat mer­can­til en con­curs i que és sus­cep­ti­ble de ser adqui­rida per un ter­cer i d’aquesta manera sal­var l’acti­vi­tat i llocs de tre­ball sense haver-se de fer càrrec dels pas­sius/deu­tes de l’empresa con­cur­sada. S’han con­ver­tit les uni­tats pro­duc­ti­ves en el meca­nisme més efi­ci­ent per sal­var acti­vi­tats econòmiques que esta­ven des­ti­na­des a la seva des­a­pa­rició i, a la vegada, el més segur per al ter­cer adqui­rent, que no ha de cobrir els deu­tes de l’empresa con­cur­sada a qui ha com­prat la uni­tat. El jut­jat mer­can­til cor­res­po­nent apro­varà l’adqui­sició per part del ter­cer que ha fet l’oferta un cop n’hagi veri­fi­cat el con­tin­gut, el perímetre de la uni­tat que vol adqui­rir amb la des­cripció dels seus ele­ments mate­ri­als, i també amb el detall dels tre­ba­lla­dors que vol subro­gar per con­ti­nuar l’acti­vi­tat.

Aques­tes uni­tats pro­duc­ti­ves venu­des dins del procés con­cur­sal faci­li­ten la valo­ració dels actius i les acti­vi­tats econòmiques en bene­fici del con­curs i dels cre­di­tors afec­tats. D’una altra manera, els matei­xos actius que s’han inclòs en la uni­tat pro­duc­tiva venuda, si s’hagues­sin de rea­lit­zar i ven­dre a preu de liqui­dació en una acti­vi­tat atu­rada, per­drien tot el valor de fun­ci­o­na­ment i el preu bai­xa­ria con­si­de­ra­ble­ment, arri­bant en alguns casos a pràcti­ca­ment zero.

La nor­ma­tiva vigent en matèria con­cur­sal incen­tiva la venda de les uni­tats pro­duc­ti­ves en el procés d’insolvència de les ano­me­na­des “micro­em­pre­ses”, que cons­ti­tu­ei­xen més del 90% del tei­xit empre­sa­rial, amb l’objec­tiu de sal­var aque­lles acti­vi­tats econòmiques via­bles i els seus llocs de tre­ball.