Sí. És de 5,8 mili­ons, men­tre que el de l’any pas­sat era de 6,4 mili­ons. Bàsica­ment la diferència prové d’un tema de les taxes d’escom­bra­ries, que pas­sen a ser ges­ti­o­na­des pel Con­sell Comar­cal. La dis­mi­nució ve perquè rebai­xem els ingres­sos en aquest àmbit i, per tant, baixa el pres­su­post. D’altra banda, també, l’any pas­sat es pre­veia un refi­nançament de 375.000 euros per tal de peri­o­di­fi­car les pagues que havíem de retor­nar lla­vors. Aquests 375.000 euros aquest any ja no hi són. Per tant, tot i que és lleu­ge­ra­ment infe­rior, si tra­iem aquests dos con­cep­tes, podem dir que el pres­su­post ha aug­men­tat bàsica­ment a través de les sub­ven­ci­ons que s’han obtin­gut per a les inver­si­ons que es faran.

És el final i no és el final. Vam deci­dir expli­car el que hi havia, i en aquest any i mig el que s’ha fet ha estat tre­ba­llar i posar-se al dia per rebai­xar les des­pe­ses sense eli­mi­nar els ser­veis. Això s’està acon­se­guint. Hem cap­gi­rat el nivell estruc­tu­ral.

El pro­blema era un endeu­ta­ment amb els proveïdors als quals s’estava pagant a un any. Quan vam arri­bar vam veure que hi havia 1,2 mili­ons d’euros que es devien a proveïdors. L’endeu­ta­ment amb bancs era cor­recte, el 20%, però hi havia un dèficit estruc­tu­ral. I ens va tocar peri­o­di­fi­car paga­ments i fer un sane­ja­ment com­plet. No volíem anar més enllà d’aquest man­dat. Ho volíem dei­xar net.

Al mes de juliol vam rebre una carta dient que no estàvem pagant a trenta dies, i nosal­tres n’érem molt cons­ci­ents, perquè ho fèiem quan podíem, a 140 dies o així. Ens van ofe­rir adhe­rir-nos a un pro­grama per sane­jar l’Ajun­ta­ment. Final­ment s’ha fet molt bona feina de rees­truc­tu­ració i el 2025 podrem fer inver­si­ons, cosa que feia molts anys que no es plan­te­java.

Sí, és un milió d’euros d’inver­si­ons, amb finançaments que pro­ve­nen de sub­ven­ci­ons i, en el que no, no ens endeu­tem ni un euro. I això no és fàcil, però les sub­ven­ci­ons s’han acon­se­guit.

És un pro­jecte que gai­rebé està enlles­tit i pot­ser aquesta set­mana en sor­tirà la lici­tació. És una sub­venció de la Dipu­tació per al sos­tre del pavelló que aca­ba­rem de finançar amb recur­sos pro­pis. També es posa­ran pla­ques solars en altres espais muni­ci­pals i es cons­truirà una pèrgola climàtica, un refugi climàtic, a la plaça de Sal­va­dor Genís i Bech. La pèrgola es farà aquest 2025. I dins el mateix pro­jecte ins­tal·larem pla­ques solars a La Coo­pe­ra­tiva. La comu­ni­tat energètica també es farà aquest 2025.

Un decret de l’any 2024 esta­blia que podies can­viar la des­ti­nació del finançament del PUOSC si es des­ti­nava a pal·liar els efec­tes nega­tius de la sequera. Això anirà des­ti­nat a dos pro­jec­tes: la colònia Paulí Tor­res, en una actu­ació de 100.000 euros, i l’altre, a Sarrià de Baix, en un tram de més de dos quilòmetres del car­rer Firal que cos­tarà 500.000 euros. El pro­jecte ens va arri­bar la set­mana pas­sada, i d’aquí a un mes ja hi haurà les màqui­nes tre­ba­llant.

Estava bas­tant malmès. Després de molts anys de nego­ci­a­ci­ons, per fi es va poder ins­criure al Regis­tre de la Pro­pi­e­tat i ara és muni­ci­pal. El tea­tre està tan­cat, però el cen­tre par­ro­quial és molt més i hi ha sales de reu­ni­ons que es van arre­glar i que tenen ús com a sales poli­va­lents. Al tea­tre, la teu­lada està molt mal­mesa. D’aquí a dues set­ma­nes s’aprova la lici­tació del pro­jecte per fer les mínimes actu­a­ci­ons que ens per­me­tin obrir. I s’anirà fent per fases. A mesura que hi hagi finançament, ani­rem fent les obres que cal­guin.

L’objec­tiu ini­cial ha que­dat més que demos­trat. L’espai que hi havia el 2023 cre­iem que no ofe­ria les millors con­di­ci­ons. Es va moure a l’espai del Lecta, a les anti­gues ofi­ci­nes de la Tor­res, un espai bonic, a prop de l’ins­ti­tut, i con­nec­tat amb l’escola de música Sar­ri­art, amb qui es van bus­car siner­gies. Hem pas­sat d’uns deu joves que hi havia a l’antic espai als més de cin­quanta que hi ha ara. A més, cal par­lar de dues fran­ges d’edat. Pel que fa als joves de 14 a 17, els ofe­rim un nucli en què tro­ben un punt de referència on anar a pas­sar l’estona, a jugar o a fer temps abans d’anar a fer esport o altres acti­vi­tats. Pel que fa a la franja de joves de 18 a 25, s’ha par­lat amb diver­sos repre­sen­tants de sec­tors juve­nils, se’ls ha ofert i estan fent acti­vi­tats. De fet, estan a punt de cons­ti­tuir-se com a enti­tat. Una de les avan­tat­ges d’aquest espai és que si ens el dema­nen per fer reu­ni­ons o acti­vi­tats, els el podem cedir, l’ante­rior això no ho per­me­tia.

Perquè final­ment s’ha rees­truc­tu­rat econòmica­ment l’ajun­ta­ment. No estem per tirar coets, però tota aque­lla pilota s’ha pas­sat a petits pas­sos a 15 anys vista. Pre­ve­iem dife­rents inver­si­ons que millo­ra­ran l’acces­si­bi­li­tat en alguns punts, l’eli­mi­nació de bar­re­res arqui­tectòniques, els pas­sos cap a la tran­sició energètica, la repa­ració de les cano­na­des... i més enda­vant avançar en la comu­ni­cació entre bar­ris

Be, al prin­cipi tens dies de tot, i amb la situ­ació econòmica en la que es trobàvem no podies apli­car tot allò pel qual t’havies pre­sen­tat. Hi havia alguns moments que creia que tot ple­gat era molt més difícil del que m’havia pen­sat. Perquè havíem pre­vist un tipus d’inver­si­ons que veies que no podries fer mai. Però ara que ja veiem la llum al final del túnel, les coses han can­viat i tenim molts pro­jec­tes. La política local m’agrada molt. Crec en els pobles i crec en la gent, però no em pre­sen­ta­ria a cap altre muni­cipi que no fos el meu perquè li tinc molta estima i ho fas amb totes les ganes i tota la volun­tat.

A Sarrià de Ter tenim la sort de comp­tar amb equi­pa­ments molt potents, ari­ats i com­plerts. Hi ha tot tipus d’esports i d’equi­pa­ments edu­ca­tius. I tenim una escola bres­sol, una de primària i un ins­ti­tut, tot ells molt potents. Per tant, la gent que ve a viure a Sarrià, pot edu­car els fills a Sarrià, poden fer esport i cul­tura i poden nodrir-se del tei­xit asso­ci­a­tiu que exis­teix. Això crea arre­la­ment i crea iden­ti­tat de poble.