Infraestructures

José María González

Portaveu de a plataforma Tracte Just Soterrament Total

“Les obres van trigar tant perquè l’Estat ens va enganyar”

“Foment va dir el 2007 que una tuneladora foradaria el túnel del TAV i el de Rodalies. Quan va fer el del TAV, la tuneladora va marxar”

“La gent ha de traspassar la via d’una banda a l’altra diverses vegades al dia i les barreres estan molta estona abaixades”

José María González va néixer a Bar­ce­lona el 1957 i viu a Mont­cada des del 1964. Par­ti­cipa en la Pla­ta­forma Tracte Just Soter­ra­ment Total des dels ini­cis, i n’és un dels por­ta­veus. També ha estat regi­dor inde­pen­dent a la llista d’ICV entre el 2007 i el 2015.

Quan es va crear la pla­ta­forma?
La pla­ta­forma és del 2006, la van cons­ti­tuir exre­gi­dors i exal­cal­des de Mont­cada. Però la rei­vin­di­cació ve des de l’any 89, quan la Gene­ra­li­tat va dir que el tren d’alta velo­ci­tat pas­sa­ria per Mont­cada. Allò era una bona opor­tu­ni­tat per solu­ci­o­nar part dels pro­ble­mes que té el muni­cipi.
Quins eren, aquests pro­ble­mes?
A una banda de les vies, hi ha el col·legi; a l’altra, l’ins­ti­tut. A una banda hi ha l’ambu­la­tori; a l’altra, l’Ajun­ta­ment. A banda i banda, car­rers comer­ci­als. La neces­si­tat de crear els dos pas­sos a nivell era contínua. I aquí pas­sen prop de 200 trens al dia. La pro­posta que ens va pre­sen­tar la Gene­ra­li­tat no solu­ci­o­nava aquest pro­blema, només plan­te­java, com que hi havia molt de perill, fer un mur i unes pla­ta­for­mes per pas­sar per sobre de les vies. Vam tro­bar que no era la solució i es va mun­tar la pla­ta­forma.
Per què no era la solució?
Si les vies supo­sa­ven una divisió del muni­cipi, un mur encara ho agreu­ja­ria més. Després van plan­te­jar un tram sub­ter­rani i que la via passés per sobre del riu. Ells par­la­ven del TAV, nosal­tres buscàvem una solució con­junta, i exre­gi­dors i exal­cal­des de Mont­cada de tots els par­tits van mun­tar la pla­ta­forma perquè van enten­dre que era un tema de ciu­tat. A la ini­ci­a­tiva, s’hi va afe­gir el movi­ment ciu­tadà que recla­mava el cobri­ment amb pro­tes­tes al car­rer. L’acció dels polítics va ser tras­lla­dar la rei­vin­di­cació als par­tits de Cata­lu­nya i de l’Estat. Apro­fi­tant el moment previ a les elec­ci­ons, feien venir els can­di­dats a Mont­cada i els feien fir­mar el com­promís del cobri­ment.
Fins al 2024 no van començar les obres. Per què ha estat tan llarg el procés?
L’Estat ens va enga­nyar. La pla­ta­forma es va cons­ti­tuir el 2006, i el 2007 vam arri­bar a un acord amb el Minis­teri de Foment per cobrir les vies del TAV i de Roda­lies. Foment va dir que una tune­la­dora començaria a fora­dar a la sor­tida de Bar­ce­lona, faria el forat de 50 metres de pro­fun­di­tat per al TAV i, quan arribés al final, faria el túnel a 25 metres per a l’R2. Va aca­bar l’obra del TAV, van des­mun­tar la tune­la­dora i van mar­xar. El TAV va entrar en fun­ci­o­na­ment el 2013. Allò va ser una gran enga­nyifa.
No hi havia un pro­jecte apro­vat ni dotat pres­su­postària­ment?
Només s’havia dotat el del TAV. L’Ajun­ta­ment es va negar a fir­mar les actes per fer una sor­tida d’emergència per al TAV, va denun­ciar Foment al jut­jat per incom­pli­ment de con­tracte, però no hi havia un pro­jecte tan­cat ni una par­tida pres­su­postària i la denúncia no va pros­pe­rar, tot i que el minis­tre i el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat es van fer la foto aquí. Tant enga­nya­ven el PSOE com el PP. El grup que va impul­sar la pla­ta­forma es va cre­mar perquè el que havien mogut no havia ser­vit de res. Des del movi­ment veïnal es va deci­dir con­ti­nuar.
Això quan va ser?
El 2014. Un grup de gent que estava en segona línia va aga­far el relleu amb la mateixa filo­so­fia, bus­cant la impli­cació de la Gene­ra­li­tat i de bra­cet amb l’Ajun­ta­ment i tots els par­tits de Mont­cada. En aquesta nova etapa va ser deter­mi­nant el paper de Ramon Bueno.
Per què?
Va can­viar l’enfo­ca­ment afe­gint-hi el con­cepte de la dig­ni­tat que neces­si­tem per al poble i el de les vícti­mes, que home­nat­gem cada any davant del monòlit que ha fet un artista local i cada cop que hi ha un atro­pe­lla­ment.
Per què hi ha hagut 183 atro­pe­lla­ments mor­tals?
Som un poble que té gai­rebé 40.000 habi­tants i la gent ha de tras­pas­sar la via d’una banda a l’altra diver­ses vega­des al dia. De vega­des és gent que s’ha tirat al tren, de vega­des és gent impru­dent o des­pis­tada, o gent que ha pen­sat que li dona temps de pas­sar. No tenim pas­sos ele­vats ni sub­ter­ra­nis, només un davant de la Casa de la Vila, i els pas­sos a nivell esta­ven bas­tant dete­ri­o­rats. Les bar­re­res estan molta estona abai­xa­des. Vam acon­se­guir uns pas­sos a nivell més adi­ents. Però no podem eli­mi­nar el pas de 200 trens al dia.
Creu que la pressió de la pla­ta­forma va acon­se­guir que el pro­jecte tirés enda­vant?
Vam tor­nar a cri­dar els polítics perquè vin­gues­sin a sig­nar com­pro­mi­sos, vam con­vo­car mani­fes­ta­ci­ons, vam tallar vies, vam fer assem­blees. I hi va haver un salt, que va ser fer veure que no és un tema només de Mont­cada, que Bar­ce­lona també hi està impli­cada. Això va ser més tard, quan Ada Colau va estar a l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona i Laura Cam­pos, també dels comuns, a Mont­cada. Bar­ce­lona va veure que cobrir les vies aju­da­ria a millo­rar la dig­ni­tat del barri de Vall­bona. I la Gene­ra­li­tat va veure que algun dia tin­dria les Roda­lies i que si posàvem una via més podríem millo­rar la freqüència del ser­vei. Lla­vors es va afe­gir al pro­jecte que nosal­tres ja teníem mig enlles­tit una ter­cera via.
Han començat les obres. Quina valo­ració en feu?
És un pro­jecte fei­xuc. Si una tune­la­dora fa un túnel a 25 metres de pro­fun­di­tat, pràcti­ca­ment ni te n’assa­ben­tes. Aquí es fa en mina i amb pan­ta­lles, amb més soroll i pols. Hi ha edi­fi­cis molt antics i s’ha de reforçar el ter­reny, els micro­pi­lo­tat­ges dura­ran dos anys. Però estem con­tents perquè les obres s’han començat i es pot donar una solució posi­tiva per al muni­cipi. De moment, s’estan com­plint els ter­mi­nis. Al secre­ta­riat de la pla­ta­forma hi ha les cinc asso­ci­a­ci­ons de veïns i les dues comer­ci­als del tra­jecte de les vies, i esta­rem a sobre de pos­si­bles incidències que hi hagi. Els veïns neces­si­ten el suport tècnic i jurídic de l’Ajun­ta­ment per recla­mar quan sur­tin esquer­des. I cal la super­visió de l’arqui­tecte muni­ci­pal per asse­gu­rar que les incidències que sur­tin als edi­fi­cis no siguin un perill per a la ciu­ta­da­nia.
Com s’ima­gina la Mont­cada del 2030?
Qua­tre quilòmetres esta­ran coberts amb una pla­ta­forma que podrà ser un pas­seig, una zona per poder apar­car, perquè al ter­reny que s’alli­bera no es pot cons­truir. Jo crec que tin­drem una ciu­tat maca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.