Tor­ro­e­lla de Montgrí és la capi­tal indis­cu­ti­ble del Baix Ter. El cas­tell que capi­ta­neja el massís del Montgrí és un exem­ple clar, a manera de metàfora –ina­ca­bada, això sí– d’aquesta posició que és, a la vegada, un gran aliat per afron­tar les ine­vi­ta­bles trans­for­ma­ci­ons que té sem­pre davant seu. Ara mateix, i en el punt de mira de l’equip de govern, aquesta capi­ta­li­tat té com a ele­ment dis­rup­tor la mobi­li­tat. Una pro­blemàtica que cal solu­ci­o­nar, espe­ci­al­ment arran de les inter­mi­na­bles cues que es for­men al muni­cipi, sobre­tot a l’estiu, i que res­ten poten­ci­als i fre­nen, en part, el seu crei­xe­ment. Un tema que s’arros­sega des de fa dècades i que no és fàcil d’abor­dar. Per un cos­tat, la mobi­li­tat de la zona del Baix Ter, que té un embut a Tor­ro­e­lla, és una com­petència de la Gene­ra­li­tat. Ja s’han apli­cat algu­nes mesu­res, prin­ci­pal­ment en la senyalística i ampli­ació d’alguns vials. No és sufi­ci­ent. L’alcalde, Jordi Colomí, afirma amb rotun­di­tat que ha arri­bat el moment de pren­dre deci­si­ons. I aques­tes no són fàcils. El motiu? La rea­li­tat social i, fins a cert punt, antro­pològica de la gent del ter­ri­tori. No seria com Bri­da­doon (1954), el poble pro­te­git pels plecs del temps de la pel·lícula de Vin­cente Min­ne­lli, però poc li falta. És a dir, el sen­ti­ment de per­ti­nença al pai­satge és altíssim, arri­bant gai­rebé a fre­gar el pla emo­ci­o­nal i, fins i tot, el físic. És a dir, cada pedra que es toca té un cost emo­ci­o­nal. Però sem­bla que el moment de la veri­tat ha arri­bat. Jordi Colomí reclama que cal pren­dre deci­si­ons, si bé remarca que aques­tes han de ser molt ben estu­di­a­des. Fins i tot adver­teix que s’han de fer “quirúrgi­ca­ment”, pre­ci­sa­ment per reduir-ne l’impacte. Però el que és clar, i segons des­taca, és que després de dècades “ara toca pren­dre alguna decisió”.

L’alcalde explica que el pas pel nucli s’ha con­ver­tit durant la tem­po­rada turística en un gran embut. Colomí, però, va un pas més enllà i des­taca que si bé és cert que s’ha d’actuar per millo­rar les car­re­te­res, també és cert que s’han de des­en­ca­llar “solu­ci­ons glo­bals”, com la cons­trucció d’un segon pont. Ara bé, tota actu­ació, i amb això és radi­cal, s’ha de fer con­sen­su­a­da­ment amb el ter­ri­tori per gene­rar el mínim impacte pos­si­ble. No serà fàcil, però és pos­si­ble si hi ha volun­tat de bus­car solu­ci­ons. “Les alter­na­ti­ves –remarca l’alcalde– han d’estar molt ben encai­xa­des quirúrgi­ca­ment en el marc dels valors ter­ri­to­ri­als. Som un ter­ri­tori molt sen­si­ble medi­am­bi­en­tal­ment i emo­ci­o­nal­ment”, i afe­geix: “No pot ser que con­ti­nuem amb aques­tes cues que gene­ren pèrdua de temps i tenen efec­tes econòmics i medi­am­bi­en­tals, tots efec­tes nega­tius.” Una altra cosa és la qua­li­tat de vida del muni­cipi. Si bé una part del trànsit, espe­ci­al­ment en direcció a l’Estar­tit, s’ha pogut abor­dar, l’Ajun­ta­ment vol con­ti­nuar avançant en la millora dels espais urbans. Per això es vol dis­po­sar d’un pla inte­gral dels bar­ris. L’objec­tiu és asso­lir uns espais més ama­bles, amb més ombres i sense cot­xes. Aquest pla inte­gral és ambiciós, perquè inclou totes les urba­nit­za­ci­ons.

Unes solu­ci­ons que, a Tor­ro­e­lla, són més fàcils d’abor­dar perquè es dis­posa d’àmplies zones d’apar­ca­ment alter­na­ti­ves. No passa el mateix a l’Estar­tit, on, i con­jun­ta­ment amb l’enti­tat muni­ci­pal des­cen­tra­lit­zada, es vol fer un pla per abor­dar el pro­blema.

La xacra de l’habi­tatge

Una veu unànime s’aixeca sobre el ter­ri­tori. El clam dels alcal­des que recla­men més eines per poder abor­dar la pro­blemàtica de l’habi­tatge. En el punt de mira, els joves i els col·lec­tius més vul­ne­ra­bles. Al muni­cipi de Tor­ro­e­lla, entre 250 i 300 habi­tat­ges estan buits i en mans de bancs, fons d’inversió o la Sareb. Alguns d’aquests no pas­sen de ser res­tes esquelètiques d’edi­fi­cis ina­ca­bats. El cap de l’opo­sició, Jordi Cor­don (Com­promís), reclama una acció més valenta, més deci­dida del govern, com ara pre­veure en el pres­su­post una impor­tant par­tida per com­prar immo­bles. És cons­ci­ent que no és la solució, però sí, diu, un començament. Des del govern s’ha actuat obrint una ofi­cina específica per a l’habi­tatge per bus­car solu­ci­ons, que poden anar des del collo­guer a la com­pra d’immo­bles. La pro­blemàtica, però, con­ti­nua sent frus­trant. L’alcalde reclama als governs –a la Gene­ra­li­tat i prin­ci­pal­ment a l’Estat– mesu­res legis­la­ti­ves valen­tes que per­me­tin als ajun­ta­ments acce­dir a aquests pisos buits i tan­cats o, fins i tot, ina­ca­bats. Colomí no està sol, molts més alcal­des ho recla­men: “Si el govern acon­seguís posar a dis­po­sició dels ajun­ta­ments, durant un període con­cret de temps, posem per cas trenta anys, estic abso­lu­ta­ment con­vençut que molts, com el de Tor­ro­e­lla mateix, faríem impor­tants inver­si­ons per treure aquests immo­bles al mer­cat a un preu just.”

Un pro­jecte titànic

El febrer del 2023 es va fer a l’Espai Ter la pre­sen­tació del pro­jecte de la implan­tació a l’Estar­tit, al solar de l’antic parc d’atrac­ci­ons Jocs, de la seu mun­dial de la Fun­dació Phi­lippe Cous­teau - Unió dels Oce­ans a l’Estar­tit, que incor­po­ra­ria la cre­ació de l’Ins­ti­tut de Ciències del Mar, per impar­tir cur­sos rela­ci­o­nats amb la nàutica pro­fes­si­o­nal. El pres­su­post del pro­jecte volta els 3 mili­ons d’euros. De tota la cro­no­lo­gia anun­ci­ada a so de bombo i pla­te­rets, poca cosa s’ha acom­plert. De fet havia d’estar feta aquest 2025. Ja va més que tard. El més calent, doncs, a l’aigüera. El novem­bre pas­sat, la Fun­dació Phi­lippe Cous­teau - Unió dels Oce­ans va anun­ciar que rede­fi­nirà el pro­jecte del cen­tre de for­mació i recerca. Aquest és un tema que inqui­eta l’Ajun­ta­ment. De fet, el cap de l’opo­sició, Jordi Cor­don, diu direc­ta­ment que no es farà i que és un “bluf”. Bona part de la crítica, i això és cert, va per des­gas­tar Colomí. L’alcalde hi con­fia perquè, i segons explica, la Fun­dació Cous­teau ja està solu­ci­o­nant temes interns. Espera que arribi a bon port, si bé, diu, no es dei­xarà per­dre l’opor­tu­ni­tat de dis­po­sar d’un equi­pa­ment de pri­mer nivell en aquests ter­renys cedits per la Fun­dació Mas­cort: “El que s’ha de tenir clar és que si el Cous­teau cau i no es fa, nosal­tres llui­ta­rem d’acord amb la Fun­dació Mas­cort perquè en aquest espai s’hi pugui fer un equi­pa­ment de pri­mer nivell.”