Política

Pineda, un canvi de cicle?

La segona població del Maresme viu un recanvi històric a l’alcaldia, que per primer cop ocupa una dona

La remodelació de la plaça de l’Estació es redefineix com l’inici de la gran transformació del passeig

El nou model de la gestió dels residus, el gran repte pendent que no es resoldrà en aquest mandat

El govern local promet el màxim consens en el projecte de completar l’accés a la C-32 de la riera

Pineda de Mar, que amb 30.500 habi­tants s’ha con­ver­tit aquest 2025 ofi­ci­al­ment en la segona població del Maresme, és majo­ritària­ment soci­a­lista des de fa dis­set anys. Soci­a­lista o amo­rista, perquè és difícil expli­car si les grans majo­ries cor­re­la­ti­ves acon­se­gui­des pel PSC han estat només per afi­ni­tat amb ide­o­lo­gia de par­tit o sim­ple­ment per culte a la figura de Xavier Amor, que l’agost pas­sat va fer el salt a la Gene­ra­li­tat com a secre­tari de Governs Locals i Rela­ci­ons amb l’Aran. Aquesta decisió, quan que­den poc més de dos anys de man­dat, va aga­far el govern amb el peu can­viat, però en cap cas es va dis­cu­tir que el relleu natu­ral seria la pri­mera tinenta d’alcal­dia, Sílvia Biosca, que el mateix Amor havia por­tat al con­sis­tori. Biosca, filla també d’un regi­dor històric i amb una dila­tada experiència en la gestió muni­ci­pal, ha ento­mat la difícil tasca de subs­ti­tuir Amor i de fer-ho com la pri­mera dona alcal­dessa del muni­cipi. La majo­ria abso­lutíssima de tretze regi­dors, més el suport afe­git també al govern de l’edil del PP, li hau­rien de faci­li­tar les coses perquè els grups de l’opo­sició no poden ni tan sols somiar can­viar una rea­li­tat tan acla­pa­ra­dora. La tímida revolta social pels incre­ments de taxes i impos­tos en els dar­rers dos anys ha estat foc d’ence­nalls i s’ha apai­va­gat, de moment, amb des­comp­tes i abo­na­ments i car­re­gant a Europa totes les cul­pes de l’incre­ment d’un rebut de les escom­bra­ries que no vindrà acom­pa­nyat d’un canvi de model que millori un ser­vei que va coix des de fa massa anys, i que pas­sarà fac­tura al govern que se n’hagi d’encar­re­gar, perquè els can­vis en el sis­tema de reco­llida són habi­tu­al­ment una font de con­flic­tes.

La gran obra de man­dat, bate­jada així pel mateix govern, tor­narà a ser un pro­jecte cone­gut des del 2016: la urba­nit­zació de les pla­ces Estació i Pubi­lla, que ara s’ha ampliat i millo­rat per donar cabuda a cri­te­ris de sos­te­ni­bi­li­tat. Una de les entra­des clau del muni­cipi, pel que fa a nom­bre de gent, és l’estació de tren, i el canvi de feso­mia ha de ser el pri­mer pas per ento­mar la trans­for­mació del pas­seig marítim que enllaça amb el barri del Poble­nou i que és un dels prin­ci­pals atrac­tius urbans per al turisme que visita la població. Una estació amb un pas a nivell que torna a gene­rar debat sobre si cal supri­mir-lo o no. Per Adif, la cons­trucció del pas sub­ter­rani al poble veí de Santa Susanna és un argu­ment de pes per clau­su­rar l’accés de Pineda, però per al con­sis­tori sig­ni­fica renun­ciar al pas natu­ral de la ciu­ta­da­nia cap a la platja i no està dis­po­sat a accep­tar-ho sense més ni més. Seguint en l’àmbit d’urba­nisme, pro­jec­tes de pes com la millora del polígon indus­trial, la nova escola de primària al Poble­nou i el desen­vo­lu­pa­ment del PP1 con­ti­nuen en via morta. En el cas del PP1, aquest 2025 es com­plei­xen deu anys de l’anunci fet durant les elec­ci­ons muni­ci­pals per l’exal­calde d’una inversió pri­vada a la zona de 40 mili­ons d’euros, un pro­jecte comer­cial de 40.000 metres qua­drats i una pre­visió de llocs de tre­ball de 1.500. L’acord amb la firma fran­cesa pro­mo­tora de l’obra no es va fer mai efec­tiu i, dos anys després, el 2017, era el mateix Ajun­ta­ment el que anun­ci­ava que es posava al cap­da­vant del desen­vo­lu­pa­ment urbanístic pro­mo­vent un canvi de pla­ni­fi­cació.

Crei­xe­ment i més ser­veis

Els diver­sos governs soci­a­lis­tes han fet ban­dera dels ser­veis com a columna ver­te­bral de les seves polítiques soci­als, però amb el crei­xe­ment sos­tin­gut que hi ha hagut des de la pandèmia al muni­cipi li comen­cen a tibar les cos­tu­res en àrees com l’edu­cació, la salut i el benes­tar social. Més gent que arriba són més neces­si­tats a aten­dre i més rep­tes a ento­mar per a un muni­cipi amb una diver­si­fi­cació econòmica vari­ada, però sense un sec­tor cap­da­van­ter que el faci des­ta­car per sobre dels altres. Les neces­si­tats d’habi­tatge social també s’han incre­men­tat en els dar­rers temps, en la mateixa línia que a la resta de Cata­lu­nya, i Pineda les està afron­tant amb la cessió d’uns pri­mers ter­renys a la Gene­ra­li­tat perquè hi pugui desen­vo­lu­par pro­mo­ci­ons d’habi­tat­ges de llo­guer social. En aquest sen­tit, i coin­ci­dint amb l’arri­bada al govern català de Sal­va­dor Illa, s’han reprès les con­ver­ses per posar fi al dèficit de pla­ces de residència pública per a la gent gran que arros­sega el muni­cipi i, com a gest de bona volun­tat, s’ha posat a dis­po­sició del Depar­ta­ment de Benes­tar Social un ter­reny al barri del Carme perquè hi cons­tru­eixi una residència pública.

El nou accés a l’auto­pista C-32

Pineda dis­posa de dos acces­sos a l’auto­pista C-32, un de com­par­tit amb Cale­lla amb el doble sen­tit cap a Bar­ce­lona i cap a Girona i un segon a la riera només en sen­tit Girona. Des de la seva inau­gu­ració, s’ha recla­mat que aquest segon punt es com­pletés amb el ramal cap a Bar­ce­lona, atès que el trànsit local que es diri­geix cap a la capi­tal cata­lana és molt supe­rior al que va cap a Girona. La pro­posta, però, ja va gene­rar al seu moment el rebuig fron­tal d’enti­tats eco­lo­gis­tes, que con­si­de­ra­ven que l’accés trin­xa­ria el pai­satge de la riera i des del con­sis­tori havien mani­fes­tat que el pro­jecte hau­ria de ser res­pectuós amb el medi ambi­ent. En tot cas, el 2023 el pro­jecte pre­sen­tat per la Gene­ra­li­tat i que també trac­tava la paci­fi­cació a la car­re­tera N-2 no pre­veia cap actu­ació a l’accés a l’auto­pista de Pineda. A prin­ci­pis d’aquest mes, però, el govern català anun­ci­ava l’expo­sició pública dels nous acces­sos a la C-32 de dife­rents muni­ci­pis del Maresme. En que­dava fora el segon de Cale­lla i es tor­nava a recu­pe­rar el pro­jecte de Pineda que havia que­dat en l’oblit. Totes dues obres, segons el Depar­ta­ment de Ter­ri­tori, s’havien de trac­tar per sepa­rat, perquè “són més com­ple­xes tècni­ca­ment”. Des del govern local, l’alcal­dessa con­si­dera que l’afec­tació de l’actu­ació és prou impor­tant perquè quan els arribi la pro­posta de la Gene­ra­li­tat es bus­qui el màxim con­sens polític i social, igual que les pro­pos­tes sobre la paci­fi­cació de l’N-2 al seu pas pel muni­cipi. Obres, però, que en el millor dels casos, i si es com­pleix el calen­dari pre­vist, no començarien a fer-se efec­ti­ves fins al 2028 de manera com­ple­mentària als acces­sos.

Un nou CAP
Abans de l’estiu hauria de començar a funcionar el nou CAP de Pineda, ubicat en un terreny cedit per l’Ajuntament al carrer Tribala. El centre substituirà les instal·lacions properes del carrer Tarragona, que es van posar en marxa als anys vuitanta i que fa molt temps que han quedat obsoletes per un espai que, com a àrea bàsica de salut (ABS), també dona cobertura a Santa Susanna. L’equipament, gestionat per l’Institut Català de la Salut, disposarà de 29 consultes assistencials de medicina general, pediatria, infermeria, llevadora, odontologia i d’altres d’ús polivalent. Seran de 2.500 metres quadrats en un edifici on també s’ubicarà la base del SEM. S’estructurarà en una planta semisoterrani, una planta baixa i un primer pis i les dependències s’articularan al voltant d’un pati interior. L’activitat assistencial es concentrarà a la primera planta. A la planta baixa s’hi ubicarà l’entrada principal amb el vestíbul i l’àrea d’atenció ciutadana, la pediatria i l’atenció no programada i urgent. Al soterrani hi haurà la consulta de tocoginecologia i llevadora i l’aula d’educació sanitària per a activitats comunitàries. També al soterrani s’hi trobaran les àrees del personal amb sales de treball, despatxos, vestidors, dormitoris de guàrdia i magatzems. El cost global de l’obra del nou CAP ha estat de 5 milions d’euros.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.