A mig quart de deu del matí, venint per Consell de Cent, el primer que es veu és una gentada al mig de la cruïlla d’aquest carrer amb el de Calàbria. El segon que es veu és la pancarta “Volem seguir vivint al barri”, que l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample té penjada a la tanca del jardí veïnal Espai Nur. Es fa evident l’èxit de la crida a la concentració ciutadana per evitar el desnonament de Josep Torrent, mestre de matemàtiques de 49 anys que en fa 22 que viu a l’edifici del número 137 del carrer Calàbria, una de les tres cases Orsola que fan xamfrà entre aquests dos carrers i que el 1909 va fer construir l’empresari d’origen italià Giovanni Orsola, que, amb socis catalans, tenia a la mateixa illa de cases la desapareguda fàbrica de mosaics hidràulics Orsola, Solà i Cia.

Avui, des del balcó central de l’immoble, el portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, fa saber que els besnets d’Orsola se solidaritzen amb els llogaters que vol desnonar el propietari del fons inversor Lioness Inversiones, Albert Ollé Bartolomé. Precisament, el Sindicat de Llogateres va advertir de la mentida o la mitja veritat que s’escampa quan s’assenyalen els fons voltor “estrangers” com a responsables de comprar immobles, de fer fora els inquilins demanant lloguers impossibles o de negar-se a renovar-los el contracte per convertir-los posteriorment en lloguers de temporada molt més lucratius. Ai, quin disgust. Es veu que també hi ha catalans en aquest negoci rodó. I uns quants.

Al balcó mateix, un quartet de jazz amb bateria –sí, sí, bateria– contrabaix, saxo i trompeta entreté la multitud que espera l’arribada de la comitiva judicial per executar el desallotjament cap a dos quarts d’onze. Entre els concentrats, hi ha exdiputats de la CUP com ara Carles Riera i Eulàlia Reguant, diputats dels comuns com ara Jéssica Albiach i Susanna Segovia, i la nova secretària general d’ERC i regidora barcelonina, Elisenda Alamany.

La gent ocupa dempeus i tranquil·lament tota la cruïlla i es desborda cap als quatre punts cardinals mentre la Guàrdia Urbana té tallat al trànsit el carrer Calàbria a l’altura del carrer Diputació. Veïns del barri i de més lluny, activistes del Sindicat de Llogateres i grups d’estudiants la fan petar, especulen si hi haurà desallotjament, fan cafès per emportar-se a peu dret o cua per esmorzar als bars que hi ha al voltant –a les deu, amb una bona cua al carrer, el Tascafé anuncia que ja no fa entrepans–. Entre la prevenció general, sembla que l’opció que convenç més és que, amb tanta gent concentrada, ni el jutjat ni la policia no gosaran executar un desallotjament que podria acabar amb ball de bastons com va acabar aquesta mateixa setmana el de la Massana al Raval –amb l’agreujant d’una més àmplia solidaritat ciutadana, perquè aquí no es desallotja una ocupació sinó un inquilí que ha viscut en un pis que, després de dues dècades, té tot el dret de sentir-se’l com casa seva.

El sindicat –“Força, sindicat!” és un dels crits més escoltats– retreu que un periodista s’hagi preguntat per antena qui pagava la mobilització d’aquests dies –amb actuacions de grups com la Ludwig Band i la retransmissió en línia amb convidats de renom com Terribas, Évole, Ana Polo i Joel Díaz–. Aragonès diu que aquest periodista és incapaç d’entendre que el sindicat pot organitzar-ho per l’activisme militant del seu miler de socis “que no depèn de subvencions” i posa l’acte d’avui com a exemple de la “màxima expressió” d’aquest activisme: gent “disposada a posar-hi el cos” per impedir un desnonament. El portaveu sindical recorda que “anem cap a la vaga de lloguers” i crida al balcó veïns de Sentmenat que aniran a la vaga properament juntament amb d’altres de Vilanova i la Geltrú, Banyoles, Salou, el Vendrell i Sitges. En tots els casos, diu, es van construir habitatges socials amb fons públics que van acabar en mans de La Caixa, i que ara l’entitat només ofereix als llogaters l’opció de comprar el pis o marxar-ne. Un dels veïns de Sentmenat avança que el moviment de vaga de lloguers posarà en marxa una caixa de resistència per sufragar despeses i fa una crida a la solidaritat.

A un quart i mig d’onze, Josep Torrent surt acompanyat per membres del sindicat abillats amb armilles taronja amb el lema Abaixem lloguers i s’apropen a la cruïlla de Calàbria amb Diputació per tal d’esperar la comitiva judicial. Els activistes acompanyants fan de servei d’ordre davant l’amuntegament de desenes de càmeres i micròfons. Dos mossos de paisà, un amb uniforme, la secretària judicial, el llogater i dues o tres persones del sindicat que l’acompanyen parlen pocs minuts.

S’acaba la conversa i només es pot sentir una de les sindicalistes retreure en veu alta a les autoritats que “no tinguin vergonya”. Comitiva i policies es retiren i des del sindicat s’anuncia que, de tornada al balcó de Casa Orsola, anunciaran a tota la gent quin ha estat el desenllaç: “La comitiva judicial ha escrit que hi havia massa gent concentrada, massa gent dormint [a l’interior de l’immoble] i massa premsa per poder executar el desnonament. Fan una cosa insòlita. Anuncien que es farà a les cinc de la matinada de dimarts. Convertirem Casa Orsola en un edifici indesnonable.” I, sant tornem-hi, convoquen concentració de solidaritat dilluns a les nou del vespre i insten a tornar-se a concentrar dimarts a partir de les tres de la matinada.