Política

Els reptes de municipalitzar

L’Ajuntament ha superat el litigi que l’enfrontava a la concessionària del servei d’abastament d’aigua

El govern aborda un ambiciós pla per renovar tota la xarxa i es planteja municipalitzar el servei

La dinamització comercial avança i cada vegada s’obren més botigues taller gestionades per artesans

Es preveu una partida de 750.000 euros per a la millora i renovació de la xarxa d’aigua

La muni­ci­pa­lit­zació d’alguns ser­veis està sobre la taula a la Bis­bal d’Empordà des de fa anys. Un pri­mer debat es va cen­trar en la reco­llida de dei­xa­lles. Diver­sos estu­dis ho van des­a­con­se­llar. Ara torna a ser motiu d’actu­a­li­tat arran de la pos­si­bi­li­tat de fer-ho amb el ser­vei d’abas­ta­ment d’aigua. No serà fàcil. Calen estu­dis. Però arri­bar a aquest punt té un preu; de fet, en té diver­sos. El pri­mer, i sag­nant, és pagar el peatge de no haver man­tin­gut al dia les xar­xes. De fet, tam­poc és una pro­blemàtica exclu­siva de la capi­tal de l’Alt Empordà. Ara fa unes set­ma­nes, i des de les matei­xes pla­nes de l’Obser­va­tori Muni­ci­pal, els alcal­des de Pera­lada, la Jon­quera i Llançà comen­ta­ven que es veuen obli­gats a abor­dar aquesta pro­blemàtica, sobre la qual impacta de ple el canvi climàtic i la neces­si­tat d’estal­viar aigua, tot això ado­bat pels epi­so­dis de sequera extrema, que els experts diuen que cada vegada seran més freqüents. A la Bis­bal, i després de dècades, ara aquest tema es tor­narà a plan­te­jar. L’alcalde, Òscar Apa­ri­cio, que capi­ta­neja un govern for­mat pel PSC, que té l’alcal­dia, Tots per l’Empordà i Com­promís-Junts, diu que tenen par­tida pres­su­postària per fer les inver­si­ons i els pro­jec­tes. Els queda, però, el repte de valo­rar la pos­si­bi­li­tat de muni­ci­pa­lit­zar aquest ser­vei. Una decisió valenta, si bé abans, segons l’alcalde, caldrà fer estu­dis per valo­rar-ne la via­bi­li­tat. De moment, ja s’està fent el regla­ment per posar a lici­tació el ser­vei per un període de dos anys pror­ro­ga­bles i fer les inver­si­ons de reno­vació de les xar­xes i els estu­dis. Però com s’ha arri­bat fins aquí?

En pri­mer lloc, era impres­cin­di­ble pel govern arri­bar a un acord amb Aigües de Bar­ce­lona (Agbar) per liqui­dar el con­tracte que es va decla­rar nul el 2010 i pel qual la com­pa­nyia exi­gia una indem­nit­zació de 2,5 mili­ons d’euros. L’alcalde explica que després de com­ple­xes nego­ci­a­ci­ons es va arri­bar a un pacte segons el qual l’Ajun­ta­ment només pagarà 2.000 euros per liqui­dar el con­tracte. Això donarà via lliure a lici­tar-ne un del nou que l’Ajun­ta­ment vol fer per dos anys pror­ro­ga­bles, i que serà previ a la pos­si­ble muni­ci­pa­lit­zació del ser­vei d’aigua, si final­ment els estu­dis ava­len aquest sis­tema o, per con­tra, plan­te­gen fer-ho a través d’una nova con­cessió. Aquest pacte al qual es va arri­bar a finals de l’any pas­sat va posar fi a anys de con­flicte judi­cial amb Agbar –abans Sorea–. El pacte també pre­veu el com­promís de la com­pa­nyia a reti­rar les deman­des con­tra el con­sis­tori. En aquest sen­tit, l’alcalde cele­bra que “els veïns no hagin de pagar” i reco­neix que per a la ciu­tat és “molt impor­tant girar full” en un tema que feia catorze anys que s’arros­se­gava. Apa­ri­cio posa en relleu que es tracta d’un tema deli­cat que calia resol­dre des de feia temps. En aquest sen­tit, des­taca que la com­pa­nyia dema­nava ini­ci­al­ment una com­pen­sació de 4,5 mili­ons d’euros per qüesti­ons com el bene­fici indus­trial, que es va rebai­xar a 2,5 mili­ons i que, final­ment, s’ha tan­cat amb una indem­nit­zació de 2.000. La feina no s’atura, doncs. Els tre­balls per fer les inver­si­ons necessàries tiren enda­vant amb una par­tida de 730.000 euros –prop del 70% de la inversió total pre­vista– per a la millora de la xarxa. Una xarxa que, com hem expli­cat, es troba en mal estat, ja que el man­te­ni­ment ha estat mínim els dar­rers anys pre­ci­sa­ment arran d’aquest con­flicte judi­cial. Apa­ri­cio és, però, opti­mista. Segons explica, i amb els pri­mers infor­mes favo­ra­bles, sem­bla­ria que aquesta seria la millor opció.

Capi­tal de la ceràmica

Amb el pro­jecte de la reno­vació de la xarxa d’aigua en solfa, la Bis­bal té impor­tants rep­tes, alguns dels quals no en depe­nen total­ment, com ara la cons­trucció d’un nou CAP, una nova comis­sa­ria dels Mos­sos i, a llarg ter­mini, una nova residència d’avis. Amb tot, el pro­jecte avança amb una nova zona d’equi­pa­ments. Situ­ada en espai inun­da­ble, ara es pro­ce­dirà a fer una bassa de lami­nació per poder donar llum verd a la seva urba­nit­zació. I, en aquest con­text de rep­tes, és impor­tant remar­car que la bibli­o­teca, que fa anys que està tan­cada per un litigi, té mol­tes pos­si­bi­li­tats de poder obrir-se final­ment, segons des­taca l’alcalde.

Enric Marquès, cap de l’opo­sició per ERC i exal­calde, posa en relleu com un dels rep­tes tre­ba­llar la cohesió social i, molt espe­ci­al­ment, les opor­tu­ni­tats lli­gats a la gran tra­dició cera­mista. En aquest sen­tit, l’alcalde explica que cada vegada s’estan obrint més locals tan­cats per a petits arte­sans que, a més, hi tenen el taller. Una situ­ació a què s’ha arri­bat tre­ba­llant. La gran tra­dició cera­mista i ter­ris­sera de la capi­tal del Baix Empordà va ser un dels avals perquè fos esco­llida pri­mera Ciu­tat Arte­sana (World Craft City) de l’Europa con­ti­nen­tal, i el cinquè dels muni­ci­pis euro­peus (els altres qua­tre són insu­lars, d’Escòcia, Angla­terra, Irlanda i Dina­marca) d’un total de 53 arreu del món. Així ho va deter­mi­nar el World Crafts Coun­cil Europe (WCC-E) després de la visita que una comi­tiva d’experts en arte­sa­nia va fer a la ciu­tat, arran de la sol·lici­tud pre­sen­tada per l’Ajun­ta­ment. Esde­ve­nir una ciu­tat arte­sana com­porta un reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal, inèdit fins al moment, del vin­cle entre els bis­ba­lencs i la ceràmica tre­ba­llada encara avui de manera arte­sana en una cin­quan­tena de tallers. I lli­gat a tot això, des del 2020 s’impulsa un pla sec­to­rial d’enfor­ti­ment comer­cial urbà que, apos­tant per la ceràmica, ha revi­sat el model de dina­mit­zació i de foment comer­cial. El tre­ball ha permès pla­ni­fi­car sec­to­ri­al­ment el comerç en diver­sos àmbits per enca­rar el futur davant la gran crisi que viu des de fa anys el comerç local.

Un altre pro­blema és el de l’ocu­pació. En aquesta línia, i per mirar de rever­tir la situ­ació, s’ha apos­tat de valent per fer cur­sos de for­mació, però d’acord amb el tei­xit indus­trial. Aquest últim tras­llada els llocs que neces­sita cobrir. Segons l’alcalde, això per­met que aquests cur­sos for­ma­tius siguin més efec­tius i que les empre­ses aca­bin incor­po­rant a les seves plan­ti­lles molts dels seus ins­crits. A més, jun­ta­ment amb cinc muni­ci­pis del seu entorn, es va crear Ori­gen Empor­da­net, marca que agrupa pro­duc­tors agro­a­li­men­ta­ris de la zona.

La joia de la corona
Un dels elements que més han contribuït a la dinamització de la Bisbal ha estat el Terracotta Museu de Ceràmica. Té un fons de més de deu mil peces entre objectes ceràmics, eines i estris relacionats amb la seva fabricació, la majoria de les quals han estat donades pels fabricants bisbalencs. També pertany al seu fons una important col·lecció de ceràmica cedida per la Generalitat que formen més de tres mil atuells d’arreu de la península Ibèrica i de les illes Balears i Canàries. El museu va ser inaugurat per iniciativa municipal l’any 1991, moment en què es va obrir una sala d’exposicions temporal. L’any 1998, una vegada rehabilitat parcialment, a l’edifici es va obrir una primera exposició permanent. L’any 2009, el museu tancava les portes per tal d’iniciar el que serien les definitives obres de restauració de l’edifici, una actuació que es va perllongar fins a finals del 2015, quan reobria de manera definitiva. El Terracotta Museu forma part de l’Acadèmia Internacional de la Ceràmica (AIC).


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.