La muni­ci­pa­lit­zació d’alguns ser­veis està sobre la taula a la Bis­bal d’Empordà des de fa anys. Un pri­mer debat es va cen­trar en la reco­llida de dei­xa­lles. Diver­sos estu­dis ho van des­a­con­se­llar. Ara torna a ser motiu d’actu­a­li­tat arran de la pos­si­bi­li­tat de fer-ho amb el ser­vei d’abas­ta­ment d’aigua. No serà fàcil. Calen estu­dis. Però arri­bar a aquest punt té un preu; de fet, en té diver­sos. El pri­mer, i sag­nant, és pagar el peatge de no haver man­tin­gut al dia les xar­xes. De fet, tam­poc és una pro­blemàtica exclu­siva de la capi­tal de l’Alt Empordà. Ara fa unes set­ma­nes, i des de les matei­xes pla­nes de l’Obser­va­tori Muni­ci­pal, els alcal­des de Pera­lada, la Jon­quera i Llançà comen­ta­ven que es veuen obli­gats a abor­dar aquesta pro­blemàtica, sobre la qual impacta de ple el canvi climàtic i la neces­si­tat d’estal­viar aigua, tot això ado­bat pels epi­so­dis de sequera extrema, que els experts diuen que cada vegada seran més freqüents. A la Bis­bal, i després de dècades, ara aquest tema es tor­narà a plan­te­jar. L’alcalde, Òscar Apa­ri­cio, que capi­ta­neja un govern for­mat pel PSC, que té l’alcal­dia, Tots per l’Empordà i Com­promís-Junts, diu que tenen par­tida pres­su­postària per fer les inver­si­ons i els pro­jec­tes. Els queda, però, el repte de valo­rar la pos­si­bi­li­tat de muni­ci­pa­lit­zar aquest ser­vei. Una decisió valenta, si bé abans, segons l’alcalde, caldrà fer estu­dis per valo­rar-ne la via­bi­li­tat. De moment, ja s’està fent el regla­ment per posar a lici­tació el ser­vei per un període de dos anys pror­ro­ga­bles i fer les inver­si­ons de reno­vació de les xar­xes i els estu­dis. Però com s’ha arri­bat fins aquí?

En pri­mer lloc, era impres­cin­di­ble pel govern arri­bar a un acord amb Aigües de Bar­ce­lona (Agbar) per liqui­dar el con­tracte que es va decla­rar nul el 2010 i pel qual la com­pa­nyia exi­gia una indem­nit­zació de 2,5 mili­ons d’euros. L’alcalde explica que després de com­ple­xes nego­ci­a­ci­ons es va arri­bar a un pacte segons el qual l’Ajun­ta­ment només pagarà 2.000 euros per liqui­dar el con­tracte. Això donarà via lliure a lici­tar-ne un del nou que l’Ajun­ta­ment vol fer per dos anys pror­ro­ga­bles, i que serà previ a la pos­si­ble muni­ci­pa­lit­zació del ser­vei d’aigua, si final­ment els estu­dis ava­len aquest sis­tema o, per con­tra, plan­te­gen fer-ho a través d’una nova con­cessió. Aquest pacte al qual es va arri­bar a finals de l’any pas­sat va posar fi a anys de con­flicte judi­cial amb Agbar –abans Sorea–. El pacte també pre­veu el com­promís de la com­pa­nyia a reti­rar les deman­des con­tra el con­sis­tori. En aquest sen­tit, l’alcalde cele­bra que “els veïns no hagin de pagar” i reco­neix que per a la ciu­tat és “molt impor­tant girar full” en un tema que feia catorze anys que s’arros­se­gava. Apa­ri­cio posa en relleu que es tracta d’un tema deli­cat que calia resol­dre des de feia temps. En aquest sen­tit, des­taca que la com­pa­nyia dema­nava ini­ci­al­ment una com­pen­sació de 4,5 mili­ons d’euros per qüesti­ons com el bene­fici indus­trial, que es va rebai­xar a 2,5 mili­ons i que, final­ment, s’ha tan­cat amb una indem­nit­zació de 2.000. La feina no s’atura, doncs. Els tre­balls per fer les inver­si­ons necessàries tiren enda­vant amb una par­tida de 730.000 euros –prop del 70% de la inversió total pre­vista– per a la millora de la xarxa. Una xarxa que, com hem expli­cat, es troba en mal estat, ja que el man­te­ni­ment ha estat mínim els dar­rers anys pre­ci­sa­ment arran d’aquest con­flicte judi­cial. Apa­ri­cio és, però, opti­mista. Segons explica, i amb els pri­mers infor­mes favo­ra­bles, sem­bla­ria que aquesta seria la millor opció.

Capi­tal de la ceràmica

Amb el pro­jecte de la reno­vació de la xarxa d’aigua en solfa, la Bis­bal té impor­tants rep­tes, alguns dels quals no en depe­nen total­ment, com ara la cons­trucció d’un nou CAP, una nova comis­sa­ria dels Mos­sos i, a llarg ter­mini, una nova residència d’avis. Amb tot, el pro­jecte avança amb una nova zona d’equi­pa­ments. Situ­ada en espai inun­da­ble, ara es pro­ce­dirà a fer una bassa de lami­nació per poder donar llum verd a la seva urba­nit­zació. I, en aquest con­text de rep­tes, és impor­tant remar­car que la bibli­o­teca, que fa anys que està tan­cada per un litigi, té mol­tes pos­si­bi­li­tats de poder obrir-se final­ment, segons des­taca l’alcalde.

Enric Marquès, cap de l’opo­sició per ERC i exal­calde, posa en relleu com un dels rep­tes tre­ba­llar la cohesió social i, molt espe­ci­al­ment, les opor­tu­ni­tats lli­gats a la gran tra­dició cera­mista. En aquest sen­tit, l’alcalde explica que cada vegada s’estan obrint més locals tan­cats per a petits arte­sans que, a més, hi tenen el taller. Una situ­ació a què s’ha arri­bat tre­ba­llant. La gran tra­dició cera­mista i ter­ris­sera de la capi­tal del Baix Empordà va ser un dels avals perquè fos esco­llida pri­mera Ciu­tat Arte­sana (World Craft City) de l’Europa con­ti­nen­tal, i el cinquè dels muni­ci­pis euro­peus (els altres qua­tre són insu­lars, d’Escòcia, Angla­terra, Irlanda i Dina­marca) d’un total de 53 arreu del món. Així ho va deter­mi­nar el World Crafts Coun­cil Europe (WCC-E) després de la visita que una comi­tiva d’experts en arte­sa­nia va fer a la ciu­tat, arran de la sol·lici­tud pre­sen­tada per l’Ajun­ta­ment. Esde­ve­nir una ciu­tat arte­sana com­porta un reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal, inèdit fins al moment, del vin­cle entre els bis­ba­lencs i la ceràmica tre­ba­llada encara avui de manera arte­sana en una cin­quan­tena de tallers. I lli­gat a tot això, des del 2020 s’impulsa un pla sec­to­rial d’enfor­ti­ment comer­cial urbà que, apos­tant per la ceràmica, ha revi­sat el model de dina­mit­zació i de foment comer­cial. El tre­ball ha permès pla­ni­fi­car sec­to­ri­al­ment el comerç en diver­sos àmbits per enca­rar el futur davant la gran crisi que viu des de fa anys el comerç local.

Un altre pro­blema és el de l’ocu­pació. En aquesta línia, i per mirar de rever­tir la situ­ació, s’ha apos­tat de valent per fer cur­sos de for­mació, però d’acord amb el tei­xit indus­trial. Aquest últim tras­llada els llocs que neces­sita cobrir. Segons l’alcalde, això per­met que aquests cur­sos for­ma­tius siguin més efec­tius i que les empre­ses aca­bin incor­po­rant a les seves plan­ti­lles molts dels seus ins­crits. A més, jun­ta­ment amb cinc muni­ci­pis del seu entorn, es va crear Ori­gen Empor­da­net, marca que agrupa pro­duc­tors agro­a­li­men­ta­ris de la zona.