El llegat de Caterina Albert
Un dels objectius de l’Ajuntament de l’Escala és desestacionalitzar la temporada a través de la cultura
El recinte del Clos del Pastor és el tercer vèrtex d’un triangle museístic on s’explica la figura de l’escriptora
L’habitatge és una de les grans preocupacions i es treballa amb l’Incasòl per assolir-ne
El topònim de l’Escala ve del llatí scala, que es refereix a un port que és refugi habitual d’embarcacions. Aquest municipi de l’Alt Empordà, que compta amb dues joies que són el jaciment arqueològic d’Empúries i la vila medieval de Sant Martí d’Empúries, és des de fa dècades un refugi per a molts visitants durant la temporada d’estiu. No és molt diferent d’altres poblacions costaneres. El turisme n’ha estat i n’és el gran motor econòmic. L’Escala, però, vol trenar aquesta dinàmica i anar més enllà d’aquest refugi turístic. La desestacionalització forma part de l’agenda dels municipis costaners. No volen tenir tots els ous a la mateixa cistella. A l’Escala, aquest port es vol reinventar posant en relleu la cultura i el patrimoni. Tots són elements clau, segons explica l’alcalde, Josep Bofill, per avançar cap al futur en aquesta línia. Per impulsar-ho, segons explica, destaca una figura rellevant, l’escriptora escalenca Caterina Albert/ Víctor Català. Aquest és un dels eixos de l’acció de govern. N’hi ha molts més, és clar. Altres, i no menys importants, se centren a dotar el municipi d’habitatge social. El govern ja treballa amb l’Incasòl per fer una promoció en una de les tres parcel·les que aquest últim té al Clos del Llop. Les altres actuacions són també importants i necessàries, com ara la renovació de la xarxa d’aigua, per evitar pèrdues, i, finalment, revisar el contracte de la companyia de recollida de deixalles, arran dels sobrecostos que s’han donat, a més de posar en servei la recollida porta a porta.
Si ens centrem en la desestacionalització, un dels elements clau per impulsar aquest projecte que té com principal eix el cultural i el patrimoni, destaca la creació d’un nou espai municipal dedicat a l’escriptora Caterina Albert –que feia servir el pseudònim masculí Víctor Català–. Estem parlant de l’edifici del Clos del Pastor. Aquest és una finca, construïda el 1915, des d’on es reivindiquen les facetes menys conegudes de l’autora escalenca, com ara la pintura, el dibuix i l’escultura. La seva inauguració, l’any passat, va ser un esdeveniment de primer ordre. La directora del Museu de l’Escala, Lurdes Boix, explica que aquest edifici s’ha convertit el tercer vèrtex d’un triangle museístic. El 2018 ja es van inaugurar dos espais més al municipi dedicats a la figura de Víctor Català. Un és a la segona planta de l’Alfolí de la Sal, dedicat l’obra de referència Solitud, que la va consagrar com a escriptora. L’altre, a la capella de Santa Reparada de Cinc Claus, obert només a través de visites del Museu de l’Escala, on s’explica la important vinculació de l’escriptora amb el món rural.
El Clos del Pastor
La finca del Clos del Pastor, ubicada al passeig Lluís Albert, va ser construïda el 1915 per una admiradora de Víctor Català, Antònia Bartomeu i Baró, de Reus, amb la voluntat de fer-hi tertúlies literàries. Bartomeu va acabar cedint la casa a l’escriptora i a la mort d’aquesta última, l’heretava el seu nebot i fillol Lluís Albert, que el 1975 va decidir inaugurar al seu torn el Museu-Arxiu Víctor Català, ampliant l’antiga caseta del jardiner al recinte del Clos del Pastor. L’embrió del projecte el trobem l’any 2017. Lluís Albert va donar el fons literari i artístic de l’escriptora a l’Ajuntament de l’Escala perquè tothom pogués gaudir de la seva obra i del seu llegat. L’Ajuntament, per la seva banda, va adquirir la finca Clos del Pastor per divulgar l’obra de l’escriptora, l’ha pogut restaurar i rehabilitar en quatre fases, gràcies a l’ajuda de diverses subvencions de la Diputació de Girona. Però hi ha més temes.
Una piscina vora el mar
L’última fase de la reforma del passeig marítim avança. A l’estiu, segons explica l’alcalde, el gruix de l’obra estarà enllestit i només quedaran serrells. Un dels punts que s’han aconseguit, i era una de les apostes de l’Ajuntament, era mantenir en el projecte executiu de la reurbanització del passeig Lluís Albert, l’antiga piscina de l’hotel Voramar. Costes de l’Estat finalment va donar-hi el vistiplau. L’Ajuntament defensava de mantenir l’estructura de l’antiga piscina de l’hotel Voramar per fer-hi un mirador i mantenir el mur com a protecció dels temporals de llevant i, a la vegada, fer més accessible aquella zona de la platja. L’execució té un cost de 2,1 milions d’euros i compta amb una subvenció dels fons Next Generation de 600.000 euros. L’alcalde destaca la importància d’aquesta intervenció urbanística perquè permetrà “acabar de relligar la primera línia del passeig marítim que ve de Riells”. Les dues primeres fases ja s’han fet. La primera, el 2015, de la platja de les barques fins a la Punta. La segona, del 2016 al 2017, a la platja del port d’en Perris. La tercera, que ara s’executa, és la que tancarà la reforma del front marítim a la zona del nucli antic i que es preveu que s’acabi el juliol vinent.
A més, l’alcalde explica que s’està treballant amb l’Incasòl poder fer, en una de les parcel·les que la Generalitat té al Clos d’en Llop, habitatge social que es preveu en uns terrenys de la Muntanya Blanca. És una opció de la qual es parla des de fa molts anys. Ens hem de situar a l’any 2007, quan l’Incasòl va anunciar una inversió de 3,7 milions d’euros per a la construcció de 28 habitatges protegits de lloguer d’entre 60 i 70 metres quadrats, que costarien entre 300 i 330 euros al mes. Ara s’està afinant el projecte i, si tot va segons calendari, es presentarà abans de l’estiu. Les propostes pel que fa a l’habitatge no s’aturen aquí. L’Ajuntament ha posat en marxa un paquet de mesures amb l’objectiu de mobilitzar pisos buits i afavorir que es puguin oferir com a lloguer social. Entre altres avantatges, els propietaris que s’acullin a la iniciativa tindran accés a beneficis fiscals i garanties de cobrament i manteniment de les propietats. Amb aquest objectiu es va encarregar a la Fundació Ser.Gi un estudi per tal d’identificar el volum d’habitatges buits existent al municipi. Segons les dades que es van presentar públicament (el data març del 2018), es va detectar que dels prop de 15.000 habitatges que hi ha a l’Escala, n’hi ha 272 de buits desocupats permanentment sense causa justificada.
