El topònim de l’Escala ve del llatí scala, que es refe­reix a un port que és refugi habi­tual d’embar­ca­ci­ons. Aquest muni­cipi de l’Alt Empordà, que compta amb dues joies que són el jaci­ment arqueològic d’Empúries i la vila medi­e­val de Sant Martí d’Empúries, és des de fa dècades un refugi per a molts visi­tants durant la tem­po­rada d’estiu. No és molt dife­rent d’altres pobla­ci­ons cos­ta­ne­res. El turisme n’ha estat i n’és el gran motor econòmic. L’Escala, però, vol tre­nar aquesta dinàmica i anar més enllà d’aquest refugi turístic. La deses­ta­ci­o­na­lit­zació forma part de l’agenda dels muni­ci­pis cos­ta­ners. No volen tenir tots els ous a la mateixa cis­te­lla. A l’Escala, aquest port es vol rein­ven­tar posant en relleu la cul­tura i el patri­moni. Tots són ele­ments clau, segons explica l’alcalde, Josep Bofill, per avançar cap al futur en aquesta línia. Per impul­sar-ho, segons explica, des­taca una figura relle­vant, l’escrip­tora esca­lenca Cate­rina Albert/ Víctor Català. Aquest és un dels eixos de l’acció de govern. N’hi ha molts més, és clar. Altres, i no menys impor­tants, se cen­tren a dotar el muni­cipi d’habi­tatge social. El govern ja tre­ba­lla amb l’Incasòl per fer una pro­moció en una de les tres par­cel·les que aquest últim té al Clos del Llop. Les altres actu­a­ci­ons són també impor­tants i necessàries, com ara la reno­vació de la xarxa d’aigua, per evi­tar pèrdues, i, final­ment, revi­sar el con­tracte de la com­pa­nyia de reco­llida de dei­xa­lles, arran dels sobre­cos­tos que s’han donat, a més de posar en ser­vei la reco­llida porta a porta.

Si ens cen­trem en la deses­ta­ci­o­na­lit­zació, un dels ele­ments clau per impul­sar aquest pro­jecte que té com prin­ci­pal eix el cul­tu­ral i el patri­moni, des­taca la cre­ació d’un nou espai muni­ci­pal dedi­cat a l’escrip­tora Cate­rina Albert –que feia ser­vir el pseudònim mas­culí Víctor Català–. Estem par­lant de l’edi­fici del Clos del Pas­tor. Aquest és una finca, cons­truïda el 1915, des d’on es rei­vin­di­quen les face­tes menys cone­gu­des de l’autora esca­lenca, com ara la pin­tura, el dibuix i l’escul­tura. La seva inau­gu­ració, l’any pas­sat, va ser un esde­ve­ni­ment de pri­mer ordre. La direc­tora del Museu de l’Escala, Lur­des Boix, explica que aquest edi­fici s’ha con­ver­tit el ter­cer vèrtex d’un tri­an­gle museístic. El 2018 ja es van inau­gu­rar dos espais més al muni­cipi dedi­cats a la figura de Víctor Català. Un és a la segona planta de l’Alfolí de la Sal, dedi­cat l’obra de referència Soli­tud, que la va con­sa­grar com a escrip­tora. L’altre, a la cape­lla de Santa Repa­rada de Cinc Claus, obert només a través de visi­tes del Museu de l’Escala, on s’explica la impor­tant vin­cu­lació de l’escrip­tora amb el món rural.

El Clos del Pas­tor

La finca del Clos del Pas­tor, ubi­cada al pas­seig Lluís Albert, va ser cons­truïda el 1915 per una admi­ra­dora de Víctor Català, Antònia Bar­to­meu i Baró, de Reus, amb la volun­tat de fer-hi tertúlies literàries. Bar­to­meu va aca­bar cedint la casa a l’escrip­tora i a la mort d’aquesta última, l’here­tava el seu nebot i fillol Lluís Albert, que el 1975 va deci­dir inau­gu­rar al seu torn el Museu-Arxiu Víctor Català, ampli­ant l’antiga caseta del jar­di­ner al recinte del Clos del Pas­tor. L’embrió del pro­jecte el tro­bem l’any 2017. Lluís Albert va donar el fons lite­rari i artístic de l’escrip­tora a l’Ajun­ta­ment de l’Escala perquè tot­hom pogués gau­dir de la seva obra i del seu lle­gat. L’Ajun­ta­ment, per la seva banda, va adqui­rir la finca Clos del Pas­tor per divul­gar l’obra de l’escrip­tora, l’ha pogut res­tau­rar i reha­bi­li­tar en qua­tre fases, gràcies a l’ajuda de diver­ses sub­ven­ci­ons de la Dipu­tació de Girona. Però hi ha més temes.

Una pis­cina vora el mar

L’última fase de la reforma del pas­seig marítim avança. A l’estiu, segons explica l’alcalde, el gruix de l’obra estarà enlles­tit i només que­da­ran ser­rells. Un dels punts que s’han acon­se­guit, i era una de les apos­tes de l’Ajun­ta­ment, era man­te­nir en el pro­jecte exe­cu­tiu de la reur­ba­nit­zació del pas­seig Lluís Albert, l’antiga pis­cina de l’hotel Vora­mar. Cos­tes de l’Estat final­ment va donar-hi el vis­ti­plau. L’Ajun­ta­ment defen­sava de man­te­nir l’estruc­tura de l’antiga pis­cina de l’hotel Vora­mar per fer-hi un mira­dor i man­te­nir el mur com a pro­tecció dels tem­po­rals de lle­vant i, a la vegada, fer més acces­si­ble aque­lla zona de la platja. L’exe­cució té un cost de 2,1 mili­ons d’euros i compta amb una sub­venció dels fons Next Gene­ra­tion de 600.000 euros. L’alcalde des­taca la importància d’aquesta inter­venció urbanística perquè per­metrà “aca­bar de relli­gar la pri­mera línia del pas­seig marítim que ve de Riells”. Les dues pri­me­res fases ja s’han fet. La pri­mera, el 2015, de la platja de les bar­ques fins a la Punta. La segona, del 2016 al 2017, a la platja del port d’en Per­ris. La ter­cera, que ara s’exe­cuta, és la que tan­carà la reforma del front marítim a la zona del nucli antic i que es pre­veu que s’acabi el juliol vinent.

A més, l’alcalde explica que s’està tre­ba­llant amb l’Incasòl poder fer, en una de les par­cel·les que la Gene­ra­li­tat té al Clos d’en Llop, habi­tatge social que es pre­veu en uns ter­renys de la Mun­ta­nya Blanca. És una opció de la qual es parla des de fa molts anys. Ens hem de situar a l’any 2007, quan l’Incasòl va anun­ciar una inversió de 3,7 mili­ons d’euros per a la cons­trucció de 28 habi­tat­ges pro­te­gits de llo­guer d’entre 60 i 70 metres qua­drats, que cos­ta­rien entre 300 i 330 euros al mes. Ara s’està afi­nant el pro­jecte i, si tot va segons calen­dari, es pre­sen­tarà abans de l’estiu. Les pro­pos­tes pel que fa a l’habi­tatge no s’atu­ren aquí. L’Ajun­ta­ment ha posat en marxa un paquet de mesu­res amb l’objec­tiu de mobi­lit­zar pisos buits i afa­vo­rir que es puguin ofe­rir com a llo­guer social. Entre altres avan­tat­ges, els pro­pi­e­ta­ris que s’acu­llin a la ini­ci­a­tiva tin­dran accés a bene­fi­cis fis­cals i garan­ties de cobra­ment i man­te­ni­ment de les pro­pi­e­tats. Amb aquest objec­tiu es va encar­re­gar a la Fun­dació Ser.​Gi un estudi per tal d’iden­ti­fi­car el volum d’habi­tat­ges buits exis­tent al muni­cipi. Segons les dades que es van pre­sen­tar públi­ca­ment (el data març del 2018), es va detec­tar que dels prop de 15.000 habi­tat­ges que hi ha a l’Escala, n’hi ha 272 de buits deso­cu­pats per­ma­nent­ment sense causa jus­ti­fi­cada.