Pri­mer de tot, perquè no són els nos­tres pres­su­pos­tos i no hem pogut inter­ve­nir-hi en abso­lut. Ens van dir que serien con­sen­su­ats, però no ha estat així. Quan es van dis­cu­tir les taxes fis­cals, l’alcalde ens va con­vo­car i ens va dema­nar pro­pos­tes. Això va ser a l’octu­bre. Ens vam posar a tre­ba­llar i vam ela­bo­rar un docu­ment amb sis pro­pos­tes prin­ci­pals i algu­nes de secundàries, des­ta­cant sobre­tot la cre­ació d’un cen­tre de dia. Només un regi­dor ens va con­tes­tar i l’alcalde no ens va dir res. Final­ment, es va anul·lar el ple en què s’havien d’apro­var els pres­su­pos­tos, i vam supo­sar que era per nego­ciar, però ningú va con­tac­tar amb nosal­tres.

Quan final­ment es va pro­gra­mar el ple, ens van dir que l’únic canvi era una nova plaça de poli­cia local. A més, una hora abans del ple ens vam assa­ben­tar d’un pacte amb ERC, però aquest pacte no modi­fi­cava cap par­tida pres­su­postària real­ment sig­ni­fi­ca­tiva. Així doncs, ens vam tro­bar amb uns pres­su­pos­tos que no incloïen res de les nos­tres deman­des i que van voler ven­dre com con­sen­su­ats.

L’alcalde i jo vam fer el recor­re­gut del Pelegrí de Tossa; es va posar al meu cos­tat i em va dir: “M’apro­varàs els pres­su­pos­tos, no?” Però si no hem par­lat de res! Ima­gina’t la nego­ci­ació. Aquest pacte no és tal, perquè en rea­li­tat no s’ha modi­fi­cat ni una sola par­tida, a part del pacte amb la soci­a­lista, que l’alcalde havia dit que no era un pacte.

En abso­lut. Només hi han des­ti­nat 10.000 euros, una quan­ti­tat irrisòria per a un pro­jecte d’aquesta mag­ni­tud. Això no per­met posar en marxa cap ser­vei. Aquesta xifra és una broma de mal gust.

La bibli­o­teca actual és insu­fi­ci­ent per a la població. Es va fer un pro­jecte fa anys que ha que­dat des­fa­sat i amb un cost de 6 mili­ons d’euros. Ara diuen que volen replan­te­jar-lo, però només hi ha 60.000 euros pres­su­pos­tats per a un nou pro­jecte, quan una sim­ple modi­fi­cació de l’ante­rior ja en va cos­tar 80.000. Això no per­met avançar de manera rea­lista.

Can Ber­nardí és una masia muni­ci­pal en una urba­nit­zació. Els veïns volen recu­pe­rar-la com a espai per a enti­tats. No dema­nem grans obres, sinó un procés par­ti­ci­pa­tiu per reha­bi­li­tar-la a poc a poc. No hi ha cap par­tida des­ti­nada a aquest pro­jecte, però sí 40.000 euros per ender­ro­car una pis­cina. No és pri­o­ri­tari reti­rar una pis­cina en desús si la masia està en perill de degra­dació.

El PGA és una urba­nit­zació de luxe que forma part del muni­cipi. Han pagat per con­nec­tar-se a la xarxa muni­ci­pal d’aigua, però quan con­su­mei­xin veu­rem l’impacte real. És un tema com­plex perquè, tot i ser una urba­nit­zació, fun­ci­o­nen com un resort, amb segu­re­tat pri­vada i ser­veis dife­ren­ci­ats.

L’equip de govern pri­o­ritza pro­jec­tes segons interes­sos elec­to­ra­lis­tes. Par­len de pres­su­pos­tos soci­als, però les par­ti­des aug­men­ten per cobrir cos­tos, no per millo­rar ser­veis. La par­ti­ci­pació ciu­ta­dana és ine­xis­tent. L’únic cop que es van fer pres­su­pos­tos par­ti­ci­pa­tius va ser el 2018 i el pro­jecte gua­nya­dor encara no s’ha exe­cu­tat.

L’Ajun­ta­ment va com­prar part de la finca, men­tre que l’alcalde, a títol per­so­nal, va adqui­rir la resta. Es va acor­dar crear un patro­nat per ges­ti­o­nar l’espai amb enti­tats locals, però no s’ha fet res. Hi ha hagut inver­si­ons, però sense trans­parència ni par­ti­ci­pació. A més, es va votar per modi­fi­car el pla gene­ral de la zona, però sense incloure el pla espe­cial que s’havia pac­tat.

L’equip de govern crea un relat basat en el que els convé elec­to­ral­ment. Ens volen fer pas­sar com els del “no per al no”, però nosal­tres pro­po­sem alter­na­ti­ves rea­lis­tes.

Per exem­ple la rotonda del Llac del Cigne, que al final no con­nec­tarà amb la urba­nit­zació. Diuen que sí, fan molt de relat amb vídeos, però de fets, no en veiem. Fan política de baixa volada.