A Caldes tenim pocs pisos, excepte quatre o cinc blocs i els antics habitatges “del Butano”, anomenats oficialment Nostra Senyora de la Llum. Aquests habitatges, construïts per als treballadors del Butano, tenen aluminosi. A més, presenten problemes d’aïllament i de subministraments, com ara canonades de plom. L’Ajuntament va contractar tècnics i es van aconseguir subvencions de gairebé 2 milions d’euros per restaurar-los.

S’hi està treballant en la restauració ambiental i estructural: caixes d’ascensors, canvi de finestres i urbanització de la zona. L’Ajuntament hi aporta 200.000 euros a fons perdut i també hi ha participació econòmica dels veïns. A més, es restauraran jardins, es canviaran canonades i s’actualitzarà la xarxa d’aigües.

Cada any hi fem petites excavacions, consolidacions i actuacions per fer-lo visitable. Hi invertim 30.000 euros anuals per a excavació, documentació i millora de tot l’entorn. A més, l’Ajuntament va comprar l’església, el castell i el paratge per garantir-ne la preservació i potenciar-lo com a lloc de trobada per als veïns, habilitant-lo com un espai d’aplec.

L’Ajuntament té molt clar el que s’hi ha de fer. És un paratge molt apreciat per la gent de tota la vida de Caldes, i volem fer-hi un punt de concentració, un lloc de trobada, de barbacoes... embellint tota aquella zona. És un punt estratègic.

Sí, hi connectarà. La Generalitat va fer el projecte, però inicialment no es van incloure indicacions de l’ACA sobre els perills d’inundabilitat de la zona. De fet, em van dir que s’hauria de fer un projecte nou, i jo els vaig respondre que no, que portem deu anys esperant i no volíem retardar-ho més. Per això es va dividir en dues fases. La segona es posposarà per ajustar el projecte, però està previst que es faci aviat; els vaig dir que no tenia cap sentit que no fos una obra darrere de l’altra, també per reduir les molèsties als veïns i per la imatge de descoordinació que donaríem com a institució.

A Caldes tenim moltes urbanitzacions, la qual cosa fa que la gestió de l’aigua sigui complicada. Tot i ser “el país de l’aigua”, hem tingut problemes de subministrament. Per garantir-ne la disponibilitat, hem connectat les urbanitzacions a la xarxa municipal.

El PGA no dona problemes, dona beneficis. Soc l’enveja d’altres municipis pel fet de tenir això al poble. Li van donar premis d’Europa tres anys seguits com a model de desenvolupament sostenible. La gespa la reguen amb aigua recuperada de la depuradora, això és per llei. De fet, si tu et beus aquesta aigua, segurament tindries una descomposició. Ells tenen uns pous que subministren a les quatre-centes cases i l’hotel.

Perquè jo els vaig posar sobre la taula què passaria si es quedessin els pous sense aigua. El camp de golf va assumir el cost de la connexió a la xarxa municipal, uns 300.000 euros, i a més ara tenim el control de l’aigua dels seus pous amb comptadors digitals que monitoritzen el consum. Per tant, al poble també ens aprofitarem d’aquesta connexió. Ara mateix tenim tot Caldes connectat amb els dipòsits, els pous i la depuradora, i podrem jugar perquè no falti aigua enlloc.

L’empresa Rec Madral tenia contractes vigents, però va deixar de prestar el servei correctament; de fet, ja no té ni treballadors, perquè quan perds una concessió, per exemple l’Ajuntament de Vidreres, el consistori es queda el servei i els treballadors. I què passa?, que al poble on encara té concessió, no hi té treballadors. Quan l’aigua va faltar més de 24 hores sense justificació, vam actuar d’emergència i l’Ajuntament va assumir el subministrament. Actualment encara subministrem aigua, però no tenim el servei. Ara estem ultimant els tràmits per gestionar el servei de manera definitiva. Si no haguéssim actuat nosaltres encara estarien sense aigua. Li truques perquè no hi ha aigua i et diu que no troba l’avaria, i es queda tan tranquil.

Sí, estem molt emocionats. Passat l’Onze de Setembre portarem a terme un acte molt gran aquí, a Caldes, amb la marina italiana. La història és que en època de Franco, Mussolini i Hitler van enfonsar uns vaixells de l’armada italiana, i Mussolini va trucar a en Franco perquè portés els supervivents de Maó a Barcelona. Els portaven a hotels i balnearis, que feien d’hospitals militars. Hi van arribar uns 900 mariners, a Caldes de Malavella.

En resum, vindrà un vaixell de la marina italià a Palamós, vindran ministres d’Itàlia, la Generalitat de Catalunya i un supervivent que va estar aquí, a Caldes, i que està molt agraït amb el poble. Serà un gran acte.

De moment continuaré, però sí que ho vull deixar més endavant.

No, encara no tinc cap data concreta. Jo tinc empreses i m’he dedicat a altres coses, o sigui, jo no visc de l’Ajuntament. Ha estat la il·lusió de la meva vida ser alcalde, i el fet que la gent segueixi confiant en mi és molt important. Passo un examen cada quatre anys i segueixen confiant en mi. Porto 14 anys com a alcalde i vaig estar 10 anys com a president del Consell Comarcal, que no hi ha gaires presidents que ho siguin deu anys.

La veritat és que tinc un Ajuntament que va molt bé i que econòmicament està ben estructurat. La gent demana contínuament, i es fa el que es pot. Potser ho valora més la gent de fora que no pas la del municipi. No som un Ajuntament qualsevol, i tenim molta capacitat per tirar endavant. A més, confio que tinguem la Ryder Cup 2025 a Caldes, que serà una empenta per a tot Girona.

No, el partit no m’ha pressionat mai ni m’ha obligat mai a fer res. Ni tan sols m’ha donat directrius, que a vegades els partits ho fan. Sempre m’ha donat confiança.