llengua
La societat civil es conjura per donar una resposta unitària i salvar el català
Una trentena d’entitats exigeixen 80.000 places més per aprendre la llengua i es comprometen a fer també accions d’impuls en barris, escoles i empreses
Reacció contundent de la societat civil catalana per aconseguir treure la llengua de la Unitat de Cures Intensives. Només dos dies després que es fes públic l’informe que certifica que el català és la llengua habitual de menys d’un terç de la població, entre altres devastadores dades, una trentena d’entitats han presentat públicament la campanya Català per a tothom: a cada barri, a cada escola, a cada feina, que defineixen com “un moviment de país transversal que té com a missió universalitzar l’accés a l’aprenentatge i ús del català”. Escoles, esplais, sindicats, empresaris, associacions de veïns i també el món de la cultura i diversos col·legis professionals s’han aliat per exigir al govern un augment significatiu de l’oferta formativa –de 80.000 places anuals– i també s’han compromès a “fer arribar el català allà on no arribi l’administració”, multiplicant la creació de grups per aprendre català entre veïns als barris, entre famílies a les escoles i engegant un programa de gran abast per aprendre català als centres de treball. Alerten que la situació del català és “preocupant” però sostenen que donar-li la volta no depèn només de l’administració sinó que és una “missió col·lectiva” que necessita una “aliança de país”.
Arran de la polèmica generada per l’informe que acredita la mala salut del català, el govern va anunciar ahir que invertirà 8,8 milions d’euros en un pla de xoc per incrementar el nombre de cursos arreu del territori però les 30.000 noves places promeses son insuficients per als promotors de la campanya. Volen que es passi de les 120.000 places actuals a les 200.000 per “així garantir que els més de 2 milions de persones que volen aprendre la llengua ho puguin fer durant els pròxims deu anys sense llistes d’espera ni limitacions”. “Som aquí per anunciar un moviment musculat on tot el país hi ha de ser present, amb el català com a columna vertebral”, ha reivindicat en l’acte de presentació Maria Maians, una de les portaveus. Segons els seus càlculs, amb l’oferta formativa actual, “necessitarien més de 20 anys per cobrir la demanda”, un decalatge que qualifiquen d’“insostenible i inacceptable.
Com ha explicat Maians, el paper dels nous parlants és molt important per al futur de la llengua, i els promotors de Català per a tothom entenen que l’accés universal a l’aprenentatge de la llengua és “un dret i una eina de cohesió social”, a banda de ser “un vehicle de progrés social i un element fonamental de la nostra identitat col·lectiva”. “Volem reivindicar el paper dels nous parlants, reconeixent-los com a protagonistes del futur de la llengua i col·laborant per eliminar els obstacles, limitacions i inèrcies que dificulten que el puguin aprendre i utilitzar amb total normalitat”, resa el manifest fet públic avui. Les actuacions per revertir el retrocés del coneixement i l’ús de la llengua estan organitzades en tres eixos –escola, barris i feina– i en cada àrea s’han fixat compromisos i demandes.
Com expliquen fonts properes a les entitats impulsores, fa temps que les associacions que treballen per la llengua sabien que els resultats de la darrera enquesta d’usos lingüístics eren pèssims i per això han tingut temps per planificar aquesta bateria d’accions i propostes per canviar de rumb. Entre les entitats promotores hi ha Òmnium Cultural, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua, la Fundació Catalana de l’Esplai, l’Institut d’Estudis Catalans, Unió de Pagesos, el Col·legi de Metges de Barcelona, l’Assemblea Nacional Catalana o la Cambra de Comerç de Barcelona. També en formen part sindicats i associacions empresarials.
La societat civil reclama al govern que s’obrin un mínim de 30.000 noves places anuals al Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), arribant a les 150.000 places, “amb horaris adaptats a les necessitats dels aprenents”. En paral·lel, les organitzacions del teixit associatiu s’han compromès a “multiplicar la creació de grups per aprendre català als barris entre veïns i veïnes, especialment on hi ha menys oferta pública, per garantir que tothom que vulgui accedir al català tingui l’oportunitat de fer-ho allà on viu”. En els centres educatius, creuen necessàries 20.000 places anuals de cursos de català gratuïts per a famílies en horari escolar o extraescolar. La pedagoga Merlys Mosquera ha explicat que “hi ha més de 400.000 pares i mares nascudes fora de Catalunya amb fills o filles matriculades a les escoles”, el que es traduiria en un molt bon planter per al català si l’accés a l’aprenentatge de la llengua es fa més fàcil i còmode. Al seu torn, la comunitat educativa s’ha compromès a “crear centenars de grups per aprendre català entre famílies, en col·laboració amb les AFAs i voluntaris docents, monitors de lleure i altres agents educatius”.
Als centres de treball, la campanya exigeix que es creïn 30.000 places anuals “a partir de la posada en marxa d’un programa perquè treballadors, empresaris i autònoms puguin aprendre català a la feina, millorant l’oferta de cursos de català als llocs treball, que és pràcticament inexistent”. Pel que fa als compromisos, sindicats, organitzacions empresarials, cooperatives i col·legis professionals s’han compromès a crear grups per aprendre català entre companys de feina. Sindicats i patronals també han avançat que posaran en marxa “un programa de gran abast de cursos de català professionals als centres de treball”, consensuant les característiques, els calendaris i els sectors prioritaris d’actuació.
Per fer pressió i avançar en els seus objectius, Català per a tothom ha obert una campanya de recollida de firmes i també ha fet una crida al teixit associatiu de Catalunya, animant empreses, comitès, seccions sindicals i centres educatius a adherir-se a la iniciativa i crear grups per aprendre i practicar el català.
