Societat

llengua

La societat civil es conjura per donar una resposta unitària i salvar el català

Una trentena d’entitats exigeixen 80.000 places més per aprendre la llengua i es comprometen a fer també accions d’impuls en barris, escoles i empreses

Reacció con­tun­dent de la soci­e­tat civil cata­lana per acon­se­guir treure la llen­gua de la Uni­tat de Cures Inten­si­ves. Només dos dies després que es fes públic l’informe que cer­ti­fica que el català és la llen­gua habi­tual de menys d’un terç de la població, entre altres devas­ta­do­res dades, una tren­tena d’enti­tats han pre­sen­tat públi­ca­ment la cam­pa­nya Català per a tot­hom: a cada barri, a cada escola, a cada feina, que defi­nei­xen com “un movi­ment de país trans­ver­sal que té com a missió uni­ver­sa­lit­zar l’accés a l’apre­nen­tatge i ús del català”. Esco­les, esplais, sin­di­cats, empre­sa­ris, asso­ci­a­ci­ons de veïns i també el món de la cul­tura i diver­sos col·legis pro­fes­si­o­nals s’han aliat per exi­gir al govern un aug­ment sig­ni­fi­ca­tiu de l’oferta for­ma­tiva –de 80.000 pla­ces anu­als– i també s’han com­promès a “fer arri­bar el català allà on no arribi l’admi­nis­tració”, mul­ti­pli­cant la cre­ació de grups per apren­dre català entre veïns als bar­ris, entre famílies a les esco­les i enge­gant un pro­grama de gran abast per apren­dre català als cen­tres de tre­ball. Aler­ten que la situ­ació del català és “pre­o­cu­pant” però sos­te­nen que donar-li la volta no depèn només de l’admi­nis­tració sinó que és una “missió col·lec­tiva” que neces­sita una “aliança de país”.

Arran de la polèmica gene­rada per l’informe que acre­dita la mala salut del català, el govern va anun­ciar ahir que inver­tirà 8,8 mili­ons d’euros en un pla de xoc per incre­men­tar el nom­bre de cur­sos arreu del ter­ri­tori però les 30.000 noves pla­ces pro­me­ses son insu­fi­ci­ents per als pro­mo­tors de la cam­pa­nya. Volen que es passi de les 120.000 pla­ces actu­als a les 200.000 per “així garan­tir que els més de 2 mili­ons de per­so­nes que volen apren­dre la llen­gua ho puguin fer durant els pròxims deu anys sense llis­tes d’espera ni limi­ta­ci­ons”. “Som aquí per anun­ciar un movi­ment mus­cu­lat on tot el país hi ha de ser pre­sent, amb el català com a columna ver­te­bral”, ha rei­vin­di­cat en l’acte de pre­sen­tació Maria Maians, una de les por­ta­veus. Segons els seus càlculs, amb l’oferta for­ma­tiva actual, “neces­si­ta­rien més de 20 anys per cobrir la demanda”, un deca­latge que qua­li­fi­quen d’“insos­te­ni­ble i inac­cep­ta­ble.

Com ha expli­cat Maians, el paper dels nous par­lants és molt impor­tant per al futur de la llen­gua, i els pro­mo­tors de Català per a tot­hom ente­nen que l’accés uni­ver­sal a l’apre­nen­tatge de la llen­gua és “un dret i una eina de cohesió social”, a banda de ser “un vehi­cle de progrés social i un ele­ment fona­men­tal de la nos­tra iden­ti­tat col·lec­tiva”. “Volem rei­vin­di­car el paper dels nous par­lants, reco­nei­xent-los com a pro­ta­go­nis­tes del futur de la llen­gua i col·labo­rant per eli­mi­nar els obs­ta­cles, limi­ta­ci­ons i inèrcies que difi­cul­ten que el puguin apren­dre i uti­lit­zar amb total nor­ma­li­tat”, resa el mani­fest fet públic avui. Les actu­a­ci­ons per rever­tir el retrocés del conei­xe­ment i l’ús de la llen­gua estan orga­nit­za­des en tres eixos –escola, bar­ris i feina– i en cada àrea s’han fixat com­pro­mi­sos i deman­des.

Com expli­quen fonts pro­pe­res a les enti­tats impul­so­res, fa temps que les asso­ci­a­ci­ons que tre­ba­llen per la llen­gua sabien que els resul­tats de la dar­rera enquesta d’usos lingüístics eren pèssims i per això han tin­gut temps per pla­ni­fi­car aquesta bate­ria d’acci­ons i pro­pos­tes per can­viar de rumb. Entre les enti­tats pro­mo­to­res hi ha Òmnium Cul­tu­ral, l’Asso­ci­ació de Mes­tres Rosa Sen­sat, la Coor­di­na­dora d’Asso­ci­a­ci­ons per la Llen­gua, la Fun­dació Cata­lana de l’Esplai, l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Cata­lans, Unió de Page­sos, el Col·legi de Met­ges de Bar­ce­lona, l’Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana o la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona. També en for­men part sin­di­cats i asso­ci­a­ci­ons empre­sa­ri­als.

La soci­e­tat civil reclama al govern que s’obrin un mínim de 30.000 noves pla­ces anu­als al Con­sorci per a la Nor­ma­lit­zació Lingüística (CPNL), arri­bant a les 150.000 pla­ces, “amb hora­ris adap­tats a les neces­si­tats dels apre­nents”. En paral·lel, les orga­nit­za­ci­ons del tei­xit asso­ci­a­tiu s’han com­promès a “mul­ti­pli­car la cre­ació de grups per apren­dre català als bar­ris entre veïns i veïnes, espe­ci­al­ment on hi ha menys oferta pública, per garan­tir que tot­hom que vul­gui acce­dir al català tin­gui l’opor­tu­ni­tat de fer-ho allà on viu”. En els cen­tres edu­ca­tius, cre­uen necessàries 20.000 pla­ces anu­als de cur­sos de català gratuïts per a famílies en horari esco­lar o extra­es­co­lar. La peda­goga Merlys Mos­quera ha expli­cat que “hi ha més de 400.000 pares i mares nas­cu­des fora de Cata­lu­nya amb fills o filles matri­cu­la­des a les esco­les”, el que es tra­dui­ria en un molt bon plan­ter per al català si l’accés a l’apre­nen­tatge de la llen­gua es fa més fàcil i còmode. Al seu torn, la comu­ni­tat edu­ca­tiva s’ha com­promès a “crear cen­te­nars de grups per apren­dre català entre famílies, en col·labo­ració amb les AFAs i volun­ta­ris docents, moni­tors de lleure i altres agents edu­ca­tius”.

Als cen­tres de tre­ball, la cam­pa­nya exi­geix que es creïn 30.000 pla­ces anu­als “a par­tir de la posada en marxa d’un pro­grama perquè tre­ba­lla­dors, empre­sa­ris i autònoms puguin apren­dre català a la feina, millo­rant l’oferta de cur­sos de català als llocs tre­ball, que és pràcti­ca­ment ine­xis­tent”. Pel que fa als com­pro­mi­sos, sin­di­cats, orga­nit­za­ci­ons empre­sa­ri­als, coo­pe­ra­ti­ves i col·legis pro­fes­si­o­nals s’han com­promès a crear grups per apren­dre català entre com­panys de feina. Sin­di­cats i patro­nals també han avançat que posa­ran en marxa “un pro­grama de gran abast de cur­sos de català pro­fes­si­o­nals als cen­tres de tre­ball”, con­sen­su­ant les carac­terísti­ques, els calen­da­ris i els sec­tors pri­o­ri­ta­ris d’actu­ació.

Per fer pressió i avançar en els seus objec­tius, Català per a tot­hom ha obert una cam­pa­nya de reco­llida de fir­mes i també ha fet una crida al tei­xit asso­ci­a­tiu de Cata­lu­nya, ani­mant empre­ses, comitès, sec­ci­ons sin­di­cals i cen­tres edu­ca­tius a adhe­rir-se a la ini­ci­a­tiva i crear grups per apren­dre i prac­ti­car el català.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.