Junts ha dema­nat aquest diven­dres al govern espa­nyol que uti­litzi “meca­nis­mes de medi­ació” per “defen­sar els drets lingüístics de la Cata­lu­nya del Nord”. Segons consta en una bate­ria de pre­gun­tes diri­gi­des a l’exe­cu­tiu per a denun­ciar la situ­ació econòmica crítica que tra­vessa la xarxa d’esco­les asso­ci­a­ti­ves La Bres­sola. “Cal que l’estat espa­nyol mogui fitxa i aten­gui urgent­ment el crit d’auxili de la Bres­sola per evi­tar el seu col·lapse finan­cer després de cin­quanta anys des de la seva cre­ació i es vegi obli­gada a tan­car”, asse­gura el sena­dor i por­ta­veu de Junts a la Comissió de Cul­tura i Edu­cació de la cam­bra alta, Fran­cesc Ten. Des de la for­mació lide­rada per Car­les Puig­de­mont lamen­ten que la Cata­lu­nya Nord hagi patit un “procés greu de subs­ti­tució lingüística que no ha tin­gut mai cap tipus de defensa per part de l’Estat espa­nyol”. “Si ens trobéssim davant del tan­ca­ment d’una escola que ense­nya en cas­tellà, no esta­rien actu­ant d’aquesta manera”, apun­ten.

Tal com des­ta­quen des de Junts, la xarxa d’esco­les de la Bres­sola té un paper “fona­men­tal” en la pre­ser­vació i nor­ma­lit­zació de la llen­gua cata­lana a una regió on l’idi­oma ha estat històrica­ment mino­rit­zat i per això “és neces­sari actuar ja per no posar en perill els drets lingüístics dels habi­tants de la Cata­lu­nya Nord”, afirma Ten. Actu­al­ment, la xarxa compta amb prop dels 1.100 alum­nes i inte­gra 750 famílies.

En parau­les de Ten, “la defensa del català a la Cata­lu­nya Nord és una qüestió lingüística i un com­promís amb els valors euro­peus de diver­si­tat cul­tu­ral i pro­tecció de les llengües mino­ritàries”. Així, asse­gura que en el cas de no actuar-hi, “s’esta­ria vul­ne­rant la Carta Euro­pea de les Llengües Regi­o­nals o Mino­ritàries, sig­nada tant per l’estat francès com per l’espa­nyol”.