Educació

educació

Arrenca la consulta per triar la llengua que amenaça el model d’escola valenciana

El govern de Carlos Mazón obliga 570.000 famílies a escollir entre català i castellà a l’escolarització

Des de les 9h d’aquest 25 de febrer fins al pro­per dimarts 4 de març, 570.000 famílies valen­ci­a­nes estan cri­da­des a par­ti­ci­par en una con­sulta telemàtica impul­sada pel govern del popu­lar Car­los Mazón que els demana de triar la “llen­gua base” de l’escola del seus fills i filles. És a dir, els obliga a esco­llir entre el català i el cas­tellà com a llen­gua vehi­cu­lar de l’esco­la­rit­zació a par­tir del pro­per curs 2025-2026. Això, segons ha aler­tat la Pla­ta­forma en Defensa de l’Ense­nya­ment Públic, for­mada per Escola Valen­ci­ana, diver­ses orga­nit­za­ci­ons de famílies, docents, sin­di­cats i soci­e­tat civil, amenaça el model d’escola valen­ci­ana que hi havia fins ara, en què almenys es garan­tia un mínim de 25% de català. La ini­ci­a­tiva ha pro­vo­cat la pro­testa de la soci­e­tat civil, que dis­sabte pas­sat va tor­nar a sor­tir al car­rer per expres­sar el seu posi­ci­o­na­ment en con­tra.

La polèmica con­sulta per la tria de la “llen­gua base ” arriba en un con­text de dava­llada de l’ús social del català arreu dels ter­ri­to­ris de parla cata­lana, com es va fer evi­dent la set­mana pas­sada amb els resul­tats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població a Cata­lu­nya, en què l’ús habi­tual es va reduir fins al 32,6%. Un nou cop en con­tra de la llen­gua cata­lana, que ja per molts es troba en un estat d’“emergència” pre­o­cu­pant. La con­sulta pot dei­xar la presència del català reduït a la mínima expressió en algu­nes zones on ja de per si està molt mino­rit­zada.

La con­sulta sor­geix de l’apli­cació de la llei 1/2024 que el PP ha ano­me­nat de “lli­ber­tat edu­ca­tiva” (cal recor­dar que van començar el man­dat amb Vox, en gran part impul­sor de mesu­res per arra­co­nar el català), on el català com a màxim tindrà una pre­sen­cia del 65% del temps lec­tiu a infan­til. Les famílies de l’alum­nat que el curs que ve faci infan­til, primària i secundària fins a ter­cer curs, estan cri­da­des a esco­llir entre català i cas­tellà com a llen­gua base, és a dir, la pre­do­mi­nant a par­tir de la qual apren­dran a lle­gir i a escriure.

Cal remar­car que al País Valencià l’edu­cació es dife­ren­cia per dues zones: la cas­te­lla­no­par­lant i la cata­la­no­par­lant. En la pri­mera zona, s’apli­carà la llen­gua base per defecte i el català només s’ense­nyarà com a assig­na­tura.

En les zones cata­la­no­par­lants, la llen­gua base tri­ada, sigui català o cas­tellà, tindrà un 65% del temps lec­tiu a infan­til. entre un 50 i un 60% a pri­mer i segon de primària, que és l’etapa que es comença a lle­gir i a escriure. A par­tir de ter­cer de primària, fins a quart d’ESO, la llen­gua base tindrà entre un 47,5 i un 52,5% de temps lec­tiu. Per tant, a la segona llen­gua (la no tri­ada), se li ator­garà un 25% de temps lec­tiu, que a par­tir de ter­cer de primària i fins a final de la secundària aug­men­tarà entre un 27,5 i un 32,5%, depe­nent del temps que tin­gui l’anglès en cada cen­tre edu­ca­tiu (entre un 15 i un 25%).

Però, tot i això, la llei edu­ca­tiva apro­vada pel govern de Mazón remarca que sigui quina sigui la llen­gua base, des de ter­cer de primària fins a quart d’ESO, la diferència de temps entre el cas­tellà i el català no pot superar el 20%. Per tant, caldrà ajus­tar els per­cen­tat­ges per res­pec­tar un mínim de 20% de cas­tellà i entre un 15 i un 25% d’anglès. Els con­se­llers esco­lars seran els que hau­ran de fer els càlculs per donar més o menys presència a la llen­gua cata­lana.

Fins ara almenys es donava un mínim del 25% de català a tot arreu (garan­tint la presència d’aquesta llen­gua en les zones de pre­do­mini cas­tellà) i en els cen­tres de zones cata­la­no­par­lants el per­cen­tatge es podia enfi­lar per sobre del 50%. Si el con­sell esco­lar ho apro­vava es podia ampliar les hores de català fins a un 60%.

Què passa amb el resul­tat?

Els resul­tats de la con­sulta pro­vo­carà la sepa­ració de l’alum­nat per aules en un mateix cen­tre. En prin­cipi, el mateix pre­si­dent Mazón i el con­se­ller d’Edu­cació, José Anto­nio Rovira, han asse­gu­rat que es res­pec­tarà la llen­gua esco­llida per les famílies. Però tot dependrà del per­cen­tatge que sor­geixi. Segons la quan­ti­tat d’alum­nes que hagin triat una llen­gua es podran obrir clas­ses o no. Si l’alum­nat que tria català és mino­ri­tari pot pas­sar que només s’aca­bin ofe­rint clas­ses en cas­tellà (dependrà del per­cen­tatge final i del nom­bre de línies per curs). Tot això, a part de pro­vo­car incer­tesa entre les famílies, supo­sarà un mal de cap orga­nit­za­tiu per als cen­tres edu­ca­tius. Caldrà veure final­ment com reac­ci­o­narà el govern Mazón davant els resul­tats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.