Política

Laura Martínez

Alcaldessa de Vilassar de Mar (Junts)

“Feia vuit anys que a Vilassar no es feia res i en any i mig s’ha fet molt”

“Soc responsable de ser algú que va per feina, que és molt resolutiva i que no s’entreté en una decisió que pot ser senzilla”

“ERC apostava per apujar els impostos i nosaltres defensem que la ciutadania ja té una pressió fiscal prou alta. Ja paga prou”

En la recollida de les escombraries hi ha hagut col·laboració ciutadana des del primer minut

Laura Martínez es va con­ver­tir el maig del 2023 en la pri­mera alcal­dessa de Vilas­sar de Mar. El pacte amb ERC es va tren­car aquest gener pas­sat i a prin­ci­pis de febrer els dos regi­dors de la coa­lició d’Esti­mem Vilas­sar també aban­do­na­ven el govern. Els grups de Babord, ERC i el PSC man­te­nen con­ver­ses per tan­car una moció de cen­sura.

Com entoma l’amenaça de la moció de cen­sura?
Doncs amb tris­tesa, sobre­tot perquè cre­iem que tenim un bon pro­jecte, que hem tre­ba­llat moltíssim perquè tirés enda­vant i que la gent està con­tenta amb l’obra de govern. Que Vilas­sar està molt millor avui que fa un any i mig, quan vam entrar a gover­nar. Em dolen espe­ci­al­ment les traïcions per­so­nals d’aque­lla gent amb qui t’has donat la mà i has pac­tat un camí con­junt i que per interes­sos per­so­nals o par­ti­dis­tes deci­deix fer aquest pas. Un pas que no és bo per al muni­cipi. Crec que al final no els sor­tirà a compte o aquells interes­sos que estan bus­cant no sor­ti­ran bé, perquè la gent de Vilas­sar de Mar no ho entendrà.
Tant Esti­mem com ERC l’han asse­nya­lat com la prin­ci­pal res­pon­sa­ble del tren­ca­ment. Se’n sent?
Jo em sento res­pon­sa­ble, sobre­tot, d’haver con­fiat en per­so­nes que no es merei­xen la nos­tra con­fiança. No la meva, la de tot l’equip. D’haver tre­ba­llat moltíssim per por­tar Vilas­sar a un lloc millor i que hi hagi gent que bus­qui el seu interès per­so­nal per sobre de cap altre. Ata­car la per­sona segu­ra­ment és el més sen­zill i, també, el més mesquí. Soc res­pon­sa­ble, sí. Res­pon­sa­ble de ser algú que va per feina, que és molt reso­lu­tiva i que no s’entreté deu dies en una decisió que pot ser sen­zi­lla. Si l’he de pren­dre, la prenc, però crec que això també forma part del paper de l’alcalde i que s’ha d’enten­dre que l’alcal­dia és allà i intenta solu­ci­o­nar pro­ble­mes quan n’hi ha.
Defensa que Vilas­sar està més bé ara que fa un any i mig, quan va entrar a l’alcal­dia. Per què?
Doncs perquè s’ha fet moltíssima feina per tenir un poble més net, més endreçat i més cui­dat. Vilas­sar està molt més net ara que abans. S’ha fet una gran inversió en el ser­vei, en per­so­nal de neteja i en maquinària nova per als car­rers. S’estan fent obres d’arran­ja­ment a la via pública i se’n faran més, amb una espe­cial atenció a garan­tir l’acces­si­bi­li­tat de les vore­res. També hem inver­tit en parcs infan­tils, tant en la reno­vació com a habi­li­tar espais més inclu­sius per a la cana­lla amb pro­ble­mes de mobi­li­tat. Hem ins­tal·lat pla­ques solars en un munt d’equi­pa­ments i ara estem ja en una segona fase per poder tirar enda­vant cinc pro­jec­tes més. També s’ha millo­rat la il·lumi­nació de car­rers, s’han fet nous espais d’esbarjo per a gos­sos. Hem posat a lici­tació l’arran­ja­ment de l’inte­rior de Can Gaber­net perquè sigui un espai de lleure per a joves…
L’esport ha estat un dels grans àmbits bene­fi­ci­ats.
Hem fet moltíssi­mes coses com ara refer la coberta del pavelló Paco Martín, que estava en perill de caure. Hem reo­bert el bar del Paco Martín, que feia cinc anys que estava tan­cat sense cap expli­cació. S’han donat solu­ci­ons als pro­ble­mes d’inun­da­ci­ons que tenia el pavelló de La Bòbila i estem tre­ba­llant també en un pro­jecte d’ampli­ació de l’equi­pa­ment per fer-hi una pista annexa i que s’ha retar­dat perquè calia abans fer pros­pec­ci­ons arqueològiques per com­pro­var que no hi hagués res­tes. Hem entrat ja en la fase final dels nous ves­ti­dors del camp de fut­bol Ona Bat­lle i també s’han can­viat els llums i el sis­tema de mega­fo­nia i pro­pe­ra­ment ens agra­da­ria també can­viar-hi la gespa, que estava molt mal­mesa. Feia vuit anys que a Vilas­sar no es feia res i només en un any i mig hem fet moltíssi­mes coses, i en tenim mol­tes altres en pro­jecte o que estan en procés de fer-se.
Per què no s’ha apro­vat el pres­su­post per a aquest any?
Per un cúmul de cir­cumstàncies. Abans, però, vull dei­xar clar que per part de l’opo­sició s’està venent com un fet gravíssim, quan en rea­li­tat està pror­ro­gat i la maquinària de l’Ajun­ta­ment segueix fun­ci­o­nant. No és un cas excep­ci­o­nal i moltíssi­mes admi­nis­tra­ci­ons es tro­ben en una situ­ació com la nos­tra, com ara la Gene­ra­li­tat i el mateix govern espa­nyol. Més dades. A Vilas­sar de Mar des que hi ha actes de ple només en dues oca­si­ons s’han apro­vat els pres­su­pos­tos abans de començar l’any i una va ser el 2024, quan ja hi érem nosal­tres. Ens agra­da­ria haver-lo apro­vat, sí, però van aparèixer un seguit d’impre­vis­tos que ens ho van impe­dir. Hi va haver un canvi d’inter­ven­tor i, quan va arri­bar el subs­ti­tut, va aga­far una baixa molta llarga. També és cert que ara mateix no és fàcil qua­drar els números al muni­cipi, perquè nosal­tres com a Junts no hem vol­gut apu­jar impos­tos, tal com vam pro­me­tre en cam­pa­nya elec­to­ral i, de fet, crec que aquest ha estat un dels prin­ci­pals esculls amb ERC. Ells apos­ta­ven per apu­jar-los i nosal­tres defen­sem que Vilas­sar de Mar ja té una pressió fis­cal prou alta. Ja paga prou. La solució no pot ser sem­pre car­re­gar sobre la ciu­ta­da­nia la recap­tació d’impos­tos. Com a poble tenim unes cir­cumstàncies molt específiques, que és que no hi ha obres, perquè el ter­reny urbà ja està tot con­so­li­dat i la resta és agrícola. Per tant no hi ha noves cons­truc­ci­ons i no hi ha impos­tos que puguem recap­tar. La nos­tra zona indus­trial és molt petita i tam­poc recap­tem d’aquest àmbit. Això vol dir que pràcti­ca­ment tot recau sobre l’IBI, sobre el pri­mer habi­tatge, i ja és prou alt.
Al novem­bre es va posar en marxa el nou sis­tema de reco­llida de resi­dus.
La veri­tat és que ha tin­gut bona aco­llida per part de la ciu­ta­da­nia si ens com­para amb altres muni­ci­pis on hi ha hagut mol­tes crítiques. No només amb el per­cen­tatge reco­llit, que és l’objec­tiu final, sinó sobre­tot amb tot el pro­ce­di­ment previ, com ara la reco­llida de les tar­ge­tes, la infor­mació del fun­ci­o­na­ment dels con­te­ni­dors… Hi ha hagut col·labo­ració ciu­ta­dana des del pri­mer minut i això ho ha fet tot més fàcil. També és cert que la gent s’hi ha d’acos­tu­mar. I això reque­reix un temps, perquè no fun­ci­o­narà d’avui per demà, sinó que hem de dei­xar que faci el seu procés, que la gent ho vagi paint i vagi can­vi­ant d’hàbits en bene­fici no tan sols del muni­cipi, sinó del futur del pla­neta.
El Palo­ma­res ja és a terra. Qui­nes són les actu­a­ci­ons per inten­tar con­so­li­dar, recu­pe­rar i man­te­nir aquest lito­ral que tants mal­de­caps ha donat?
Estem espe­rant una gran inversió que està pro­jec­tada per al Baix Maresme i que va després de la que s’ha fet a Premià de Mar, perquè teòrica­ment, i dins les pre­vi­si­ons del minis­teri, som els següents. Ens han de posar un seguit d’espi­gons semi­sub­ter­ra­nis per asse­gu­rar la sorra i també se n’ha d’abo­car. Aquesta actu­ació es va pac­tar fa anys i nosal­tres no hem dei­xat d’estar-hi a sobre perquè es faci rea­li­tat.
Com encaixa en aquesta nova defi­nició del lito­ral la petició de decla­rar bé cul­tu­ral d’interès naci­o­nal (BCIN) les case­tes de pes­ca­dors de l’espigó de Garbí?
Ens rei­vin­di­quem com un poble mari­ner i no volem que totes les plat­ges siguin iguals i que tots els pobles de la costa siguin iguals. Fins ara el minis­teri ha estat dibui­xant una platja molt homogènia, molt imper­so­nal, i a Vilas­sar volem rei­vin­di­car la nos­tra història i la nos­tra iden­ti­tat cul­tu­ral. Ele­ments com les case­tes de pes­ca­dors de l’espigó de Garbí en són un exem­ple, però també en tenim d’altres, com els habi­tat­ges del car­rer Sant Fran­cesc i el mateix Museu de la Marina. Ens dona un tret carac­terístic i no volem excloure la platja d’aquest con­junt, del que sig­ni­fica Vilas­sar de Mar. Un Vilas­sar de Mar que neix com a població quan els pira­tes dei­xen de ser un perill i la gent baixa de l’inte­rior a viure expres­sa­ment del mar, tant de la pesca com de la cons­trucció de vai­xells. I això marca com som i per què som així, en el llen­guatge, en les lle­gen­des locals i en mil coses més. Per això és cab­dal pro­te­gir el nos­tre pas­sat, per garan­tir el nos­tre futur i és en aquest sen­tit que seguim tre­ba­llant amb la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya per poder-ho fer pos­si­ble.
L’Ate­neu sem­bla que ara sí que s’obrirà?
És l’únic equi­pa­ment o sala d’arts escèniques, de tea­tre, música de dansa que tenim a Vilas­sar de Mar. Por­tava 5 anys tan­cat i hem inver­tit gai­rebé un milió d’euros en poder-la posar en marxa. Segu­ra­ment obri­rem les por­tes el dia 9 i em fa una espe­cial il·lusió. És cert que no és la sala que li cor­res­pon­dria a Vilas­sar de Mar, però és la que tenim i ara mateix no hi ha opor­tu­ni­tat de pro­jec­tar-ne una altra amb més capa­ci­tat.
Par­lem del PUOSC 2025-2029. Ja se sap a què es des­ti­na­ran els diners?
Encara no, perquè tenim un munt de pro­jec­tes sobre la taula que neces­si­ten atenció i par­tida pres­su­postària. Alguns de força invi­si­bles, però molt neces­sa­ris. Els equi­pa­ments estan en molt males con­di­ci­ons i la il·lumi­nació també. Per tant, tenim pro­ble­mes amb la llum, cal lega­lit­zar tots els qua­dres elèctrics de Vilas­sar, perquè tenim talls de llum cons­tant­ment i és perquè les fases no aguan­ten.També pre­ve­iem obres per asse­gu­rar les cober­tes perquè es pugui fer man­te­ni­ment. No tenim línies de vida en els equi­pa­ments muni­ci­pals. També hi ha el tema de la gestió al camp de fut­bol o les obres al Museu de la Marina, que també el volem arran­jar. Però tot això hem d’aca­bar cal­cu­lant què ens surt millor si posar-ho en un pres­su­post cor­rent, finançar-ho amb el PUOSC dema­nant sub­ven­ci­ons que sabem que sor­ti­ran.
Un Museu de la Marina, tan­cat al públic des del 2013
Ens han con­ce­dit una sub­venció de 200.000 euros de la Gene­ra­li­tat, però sabem que sor­tirà una de la Dipu­tació de fins a 275.000 per edi­fi­cis patri­mo­ni­als. I el Museu de la Marina és un Bé Cul­tu­ral d’Interès Local (BCIL) i per tant, podríem entrar en aquesta sub­venció. Els diners de la Gene­ra­li­tat cobrei­xen el 43% del pres­su­post total del pro­jecte de reha­bi­li­tació, que ascen­deix a 463.000 euros. Un pro­jecte que inclou actu­a­ci­ons urgents per reforçar l’estruc­tura de l’edi­fici i reha­bi­li­tar-ne les façanes i els bal­cons, actu­al­ment en mal estat. Sem­bla que comen­cem a veure la llum al final del pou. El Museu de la Marina ha estat una de les pri­o­ri­tats d’aquest govern des del prin­cipi, i sim­ple­ment estem espe­rant el moment oportú perquè Vilas­sar en tre­gui més fruit.
Renfe final­ment ha dit que millo­rarà els acces­sos, en aquest cas arre­glant els ascen­sors de l’estació. Una demanda llar­ga­ment rei­vin­di­cada.
Se suposa que arri­ba­ran 500.000 euros i així ens ho han comu­ni­cat. Com totes les inver­si­ons que venen de fora, diuen que arri­ba­ran, fan l’anunci, però no saps mai el temps que tri­ga­ran a fer-ho i és un tema que hi estem molt a sobre, mal­grat que es tracta d’una obra que és seva i nosal­tres no hi podem actuar. Son 7.200 per­so­nes diàries que aga­fen el tren i que hau­rien de poder fer ús dels ascen­sors. A vega­des a la gent li costa molt d’enten­dre que no és com­petència nos­tre, igual que la platja. La gent ten­deix a pen­sar que tot és culpa de l’Ajun­ta­ment, que tot és res­pon­sa­bi­li­tat de l’Ajun­ta­ment, però hi ha molts àmbits on l’admi­nis­tració local no té juris­dicció es coses on, a par­tir d’aquesta franja, la car­re­tera naci­o­nal ja no és nos­tra, la via no és nos­tra, la platja no és nos­tra, i tot i així, el que fem és fer de canal cap a les altres admi­nis­tra­ci­ons
Un dels altres mal­de­caps comú als Ajun­ta­ments és l’habi­tatge. Com es pot resol­dre la neces­si­tat de la gent amb un ter­ri­tori tan limi­tat com el seu?
Tenim un pro­blema molt impor­tant en aquest sen­tit perquè, a més, Vilas­sar és un poble on l’habi­tatge és molt car. Pràcti­ca­ment tam­poc hi ha habi­tatge de llo­guer, per tant és molt difícil que el nos­tre jovent es pugui inde­pen­dit­zar que­dant-se aquí, però també és un pro­blema molt enorme per a les per­so­nes grans que vivien de llo­guer i que no el poden pagar. Com a Ajun­ta­ment, espe­rem resol­dre aviat els ter­renys de Can Vives i poder-hi cons­truir habi­tatge de pro­tecció ofi­cial. També hi ha un solar que tenim a la mura­lla on estem tre­ba­llant amb coo­pe­ra­ti­ves i està força avançat poder-hi fer habi­tatge dota­ci­o­nal de llo­guer i com­bi­nar aques­tes dues vies
La paci­fi­cació de la N2 avança, però no al ritme ni amb el calen­dari pre­vist.
No, el calen­dari va molt més tard del que havia anat. Nosal­tres fa anys que por­tem rei­vin­di­cant que pri­mer cal solu­ci­o­nar els acces­sos a l’auto­pista abans que la paci­fi­cació a la N2 perquè si no es fa així col·lap­sarà abso­lu­ta­ment tota la mobi­li­tat al Maresme. Per nosal­tres, ara mateix, la N2 és una via de comu­ni­cació entre pobles. Si no tenim accés a l’auto­pista o hem d’anar a altres pobles a bus­car l’auto­pista, doncs és un pro­blema. I aquest accés a la car­re­tera de Cabrils, que fa temps que està dis­se­nyat, però tor­nem al mateix, els polítics que estan en altres admi­nis­tra­ci­ons, doncs sí, fan el dibuix, pre­sen­ten el pro­jecte i ho anun­cien, però després l’obra s’endar­re­reix. La reunió que van tenir amb Ter­ri­tori tots els alcal­des del Baix Maresme no va ser espe­rançadora pel que fa als ter­mi­nis. Ens van venir a dir que ja estava tot pro­jec­tat i que sor­ti­ria a expo­sició pública perquè es pogues­sin pre­sen­tar al·lega­ci­ons. En aquest sen­tit, ens van insi­nuar que els acces­sos que es farien pri­mer serien aquells on no s’hagues­sin pre­sen­tat al·lega­ci­ons ni s’hagues­sin posat pals a les rodes. També he de dir que pel que fa al pro­jecte de Vilas­sar de Mar, tant Cabrils com nosal­tres ja havíem vist el pro­jecte ante­ri­or­ment i l’havíem tre­ba­llat amb la Gene­ra­li­tat, per tant, nosal­tres conei­xem per­fec­ta­ment el nos­tre pro­jecte i hi estem d’acord.
Com a pri­mera alcal­dessa de Vilas­sar de Mar les polítiques d’igual­tat de gènere han estat molt pre­sents en el seu man­dat.
Jo crec que sem­pre ho poso en tots els meus dis­cur­sos.Vinc d’haver pre­si­dit l’Ins­ti­tut Català de les Dones, soc femi­nista des del prin­cipi i sem­pre busco aquesta igual­tat de drets i opor­tu­ni­tats de homes i dones. La mateixa lli­ber­tat per a homes i dones que actu­al­ment no hi és, i sem­bla que hi sigui perquè les lleis ja són iguals per tots i es dona per fet que ja ho hem acon­se­guit tot i no és així. És un deute que tenim amb les dones, que té la soci­e­tat amb les dones, que som el 50% de la població i que hem de tenir els matei­xos drets, les opor­tu­ni­tats i les lli­ber­tats que té un home. I amb això hem de seguir tre­ba­llant, perquè si no, i més en un moment on tor­nen a créixer els dis­cur­sos d’extrema dreta, que són nega­ci­o­nis­tes amb aques­tes desi­gual­tats i que la gent jove no està sent tan igua­litària com ens pensàvem que seria. Quan rela­xem el dis­curs, el mas­clisme torna a aparèixer. I queda feina per fer, no podem bai­xar mai la guàrdia.
La mort del regi­dor Sabo­rit ha estat uti­lit­zada política­ment?
Jo no ho he fet ni ho penso fer. Per tant, si algú altre ho fa, o ho està fent, serà el seu pro­blema i la seva consciència. No hi vull entrar i no ho faré mai i ho tinc claríssim.
Quins rep­tes que­den en el calaix?
Com a Vilas­sar de Mar, un munt. Ens vam tro­bar un poble tan aban­do­nat que la feina no s’acaba mai i per tant hi ha mol­tes coses a fer, moltíssi­mes Vilas­sar de Mar neces­si­ta­ria més equi­pa­ments de tot tipus. En l’ambit de l’esport, per exem­ple, mal­grat les inver­si­ons fetes, els espais dedi­cats a la pràctica espor­tiva han que­dat petits. Una situ­ació que,d’altra banda, també té un visió posi­tiva que és que la ciu­ta­da­nia de Vilas­sar de Mar està abo­cada a l’esport i el prac­tica moltíssim. Vol dir que tenim una població salu­da­ble, que tenim uns joves com­pro­me­sos, que es crien i que pugen i que crei­xen amb aquests valors de l’esport
Quin tipus d’opo­sició farà s es dona el cas?
Veu­rem quin govern ens tro­bem. Nosal­tres segui­rem tre­ba­llant fins l’últim dia amb les res­pon­sa­bi­li­tats que ens ha donat la ciu­ta­da­nia i que es van tra­duir en nou regi­dors i a molta distància de la segona força que en va obte­nir cinc. La ciu­ta­da­nia va con­fiar en nosal­tres i segueix con­fi­ant perquè ens ho fa saber al car­rer. Quan arribi el nou govern veu­rem quina és la seva acti­tud i si com­plei­xen amb aque­lla par­ti­ci­pació que tan recla­men i que diuen que no els hi donem. Són tres par­tits ben dife­rents, que pen­sen coses dife­rents i que no els serà tan sen­zill posar-se d’acord. Mpolts dels dis­cur­sos que han aban­de­rat no els podran exe­cu­tar. Nosal­tres, a l’altre cos­tat, actu­a­rem d’una manera o d’una altra, però sem­pre amb la màxima res­pon­sa­bi­li­tat i defen­sant al màxim els interes­sos que vam posar en un pro­grama elec­to­ral i que és el nos­tre com­promís amb la ciu­ta­da­nia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.