Doncs amb tristesa, sobretot perquè creiem que tenim un bon projecte, que hem treballat moltíssim perquè tirés endavant i que la gent està contenta amb l’obra de govern. Que Vilassar està molt millor avui que fa un any i mig, quan vam entrar a governar. Em dolen especialment les traïcions personals d’aquella gent amb qui t’has donat la mà i has pactat un camí conjunt i que per interessos personals o partidistes decideix fer aquest pas. Un pas que no és bo per al municipi. Crec que al final no els sortirà a compte o aquells interessos que estan buscant no sortiran bé, perquè la gent de Vilassar de Mar no ho entendrà.

Jo em sento responsable, sobretot, d’haver confiat en persones que no es mereixen la nostra confiança. No la meva, la de tot l’equip. D’haver treballat moltíssim per portar Vilassar a un lloc millor i que hi hagi gent que busqui el seu interès personal per sobre de cap altre. Atacar la persona segurament és el més senzill i, també, el més mesquí. Soc responsable, sí. Responsable de ser algú que va per feina, que és molt resolutiva i que no s’entreté deu dies en una decisió que pot ser senzilla. Si l’he de prendre, la prenc, però crec que això també forma part del paper de l’alcalde i que s’ha d’entendre que l’alcaldia és allà i intenta solucionar problemes quan n’hi ha.

Doncs perquè s’ha fet moltíssima feina per tenir un poble més net, més endreçat i més cuidat. Vilassar està molt més net ara que abans. S’ha fet una gran inversió en el servei, en personal de neteja i en maquinària nova per als carrers. S’estan fent obres d’arranjament a la via pública i se’n faran més, amb una especial atenció a garantir l’accessibilitat de les voreres. També hem invertit en parcs infantils, tant en la renovació com a habilitar espais més inclusius per a la canalla amb problemes de mobilitat. Hem instal·lat plaques solars en un munt d’equipaments i ara estem ja en una segona fase per poder tirar endavant cinc projectes més. També s’ha millorat la il·luminació de carrers, s’han fet nous espais d’esbarjo per a gossos. Hem posat a licitació l’arranjament de l’interior de Can Gabernet perquè sigui un espai de lleure per a joves…

Hem fet moltíssimes coses com ara refer la coberta del pavelló Paco Martín, que estava en perill de caure. Hem reobert el bar del Paco Martín, que feia cinc anys que estava tancat sense cap explicació. S’han donat solucions als problemes d’inundacions que tenia el pavelló de La Bòbila i estem treballant també en un projecte d’ampliació de l’equipament per fer-hi una pista annexa i que s’ha retardat perquè calia abans fer prospeccions arqueològiques per comprovar que no hi hagués restes. Hem entrat ja en la fase final dels nous vestidors del camp de futbol Ona Batlle i també s’han canviat els llums i el sistema de megafonia i properament ens agradaria també canviar-hi la gespa, que estava molt malmesa. Feia vuit anys que a Vilassar no es feia res i només en un any i mig hem fet moltíssimes coses, i en tenim moltes altres en projecte o que estan en procés de fer-se.

Per un cúmul de circumstàncies. Abans, però, vull deixar clar que per part de l’oposició s’està venent com un fet gravíssim, quan en realitat està prorrogat i la maquinària de l’Ajuntament segueix funcionant. No és un cas excepcional i moltíssimes administracions es troben en una situació com la nostra, com ara la Generalitat i el mateix govern espanyol. Més dades. A Vilassar de Mar des que hi ha actes de ple només en dues ocasions s’han aprovat els pressupostos abans de començar l’any i una va ser el 2024, quan ja hi érem nosaltres. Ens agradaria haver-lo aprovat, sí, però van aparèixer un seguit d’imprevistos que ens ho van impedir. Hi va haver un canvi d’interventor i, quan va arribar el substitut, va agafar una baixa molta llarga. També és cert que ara mateix no és fàcil quadrar els números al municipi, perquè nosaltres com a Junts no hem volgut apujar impostos, tal com vam prometre en campanya electoral i, de fet, crec que aquest ha estat un dels principals esculls amb ERC. Ells apostaven per apujar-los i nosaltres defensem que Vilassar de Mar ja té una pressió fiscal prou alta. Ja paga prou. La solució no pot ser sempre carregar sobre la ciutadania la recaptació d’impostos. Com a poble tenim unes circumstàncies molt específiques, que és que no hi ha obres, perquè el terreny urbà ja està tot consolidat i la resta és agrícola. Per tant no hi ha noves construccions i no hi ha impostos que puguem recaptar. La nostra zona industrial és molt petita i tampoc recaptem d’aquest àmbit. Això vol dir que pràcticament tot recau sobre l’IBI, sobre el primer habitatge, i ja és prou alt.

La veritat és que ha tingut bona acollida per part de la ciutadania si ens compara amb altres municipis on hi ha hagut moltes crítiques. No només amb el percentatge recollit, que és l’objectiu final, sinó sobretot amb tot el procediment previ, com ara la recollida de les targetes, la informació del funcionament dels contenidors… Hi ha hagut col·laboració ciutadana des del primer minut i això ho ha fet tot més fàcil. També és cert que la gent s’hi ha d’acostumar. I això requereix un temps, perquè no funcionarà d’avui per demà, sinó que hem de deixar que faci el seu procés, que la gent ho vagi paint i vagi canviant d’hàbits en benefici no tan sols del municipi, sinó del futur del planeta.

Estem esperant una gran inversió que està projectada per al Baix Maresme i que va després de la que s’ha fet a Premià de Mar, perquè teòricament, i dins les previsions del ministeri, som els següents. Ens han de posar un seguit d’espigons semisubterranis per assegurar la sorra i també se n’ha d’abocar. Aquesta actuació es va pactar fa anys i nosaltres no hem deixat d’estar-hi a sobre perquè es faci realitat.

Ens reivindiquem com un poble mariner i no volem que totes les platges siguin iguals i que tots els pobles de la costa siguin iguals. Fins ara el ministeri ha estat dibuixant una platja molt homogènia, molt impersonal, i a Vilassar volem reivindicar la nostra història i la nostra identitat cultural. Elements com les casetes de pescadors de l’espigó de Garbí en són un exemple, però també en tenim d’altres, com els habitatges del carrer Sant Francesc i el mateix Museu de la Marina. Ens dona un tret característic i no volem excloure la platja d’aquest conjunt, del que significa Vilassar de Mar. Un Vilassar de Mar que neix com a població quan els pirates deixen de ser un perill i la gent baixa de l’interior a viure expressament del mar, tant de la pesca com de la construcció de vaixells. I això marca com som i per què som així, en el llenguatge, en les llegendes locals i en mil coses més. Per això és cabdal protegir el nostre passat, per garantir el nostre futur i és en aquest sentit que seguim treballant amb la Generalitat de Catalunya per poder-ho fer possible.

És l’únic equipament o sala d’arts escèniques, de teatre, música de dansa que tenim a Vilassar de Mar. Portava 5 anys tancat i hem invertit gairebé un milió d’euros en poder-la posar en marxa. Segurament obrirem les portes el dia 9 i em fa una especial il·lusió. És cert que no és la sala que li correspondria a Vilassar de Mar, però és la que tenim i ara mateix no hi ha oportunitat de projectar-ne una altra amb més capacitat.

Encara no, perquè tenim un munt de projectes sobre la taula que necessiten atenció i partida pressupostària. Alguns de força invisibles, però molt necessaris. Els equipaments estan en molt males condicions i la il·luminació també. Per tant, tenim problemes amb la llum, cal legalitzar tots els quadres elèctrics de Vilassar, perquè tenim talls de llum constantment i és perquè les fases no aguanten.També preveiem obres per assegurar les cobertes perquè es pugui fer manteniment. No tenim línies de vida en els equipaments municipals. També hi ha el tema de la gestió al camp de futbol o les obres al Museu de la Marina, que també el volem arranjar. Però tot això hem d’acabar calculant què ens surt millor si posar-ho en un pressupost corrent, finançar-ho amb el PUOSC demanant subvencions que sabem que sortiran.

Ens han concedit una subvenció de 200.000 euros de la Generalitat, però sabem que sortirà una de la Diputació de fins a 275.000 per edificis patrimonials. I el Museu de la Marina és un Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i per tant, podríem entrar en aquesta subvenció. Els diners de la Generalitat cobreixen el 43% del pressupost total del projecte de rehabilitació, que ascendeix a 463.000 euros. Un projecte que inclou actuacions urgents per reforçar l’estructura de l’edifici i rehabilitar-ne les façanes i els balcons, actualment en mal estat. Sembla que comencem a veure la llum al final del pou. El Museu de la Marina ha estat una de les prioritats d’aquest govern des del principi, i simplement estem esperant el moment oportú perquè Vilassar en tregui més fruit.

Se suposa que arribaran 500.000 euros i així ens ho han comunicat. Com totes les inversions que venen de fora, diuen que arribaran, fan l’anunci, però no saps mai el temps que trigaran a fer-ho i és un tema que hi estem molt a sobre, malgrat que es tracta d’una obra que és seva i nosaltres no hi podem actuar. Son 7.200 persones diàries que agafen el tren i que haurien de poder fer ús dels ascensors. A vegades a la gent li costa molt d’entendre que no és competència nostre, igual que la platja. La gent tendeix a pensar que tot és culpa de l’Ajuntament, que tot és responsabilitat de l’Ajuntament, però hi ha molts àmbits on l’administració local no té jurisdicció es coses on, a partir d’aquesta franja, la carretera nacional ja no és nostra, la via no és nostra, la platja no és nostra, i tot i així, el que fem és fer de canal cap a les altres administracions

Tenim un problema molt important en aquest sentit perquè, a més, Vilassar és un poble on l’habitatge és molt car. Pràcticament tampoc hi ha habitatge de lloguer, per tant és molt difícil que el nostre jovent es pugui independitzar quedant-se aquí, però també és un problema molt enorme per a les persones grans que vivien de lloguer i que no el poden pagar. Com a Ajuntament, esperem resoldre aviat els terrenys de Can Vives i poder-hi construir habitatge de protecció oficial. També hi ha un solar que tenim a la muralla on estem treballant amb cooperatives i està força avançat poder-hi fer habitatge dotacional de lloguer i combinar aquestes dues vies

No, el calendari va molt més tard del que havia anat. Nosaltres fa anys que portem reivindicant que primer cal solucionar els accessos a l’autopista abans que la pacificació a la N2 perquè si no es fa així col·lapsarà absolutament tota la mobilitat al Maresme. Per nosaltres, ara mateix, la N2 és una via de comunicació entre pobles. Si no tenim accés a l’autopista o hem d’anar a altres pobles a buscar l’autopista, doncs és un problema. I aquest accés a la carretera de Cabrils, que fa temps que està dissenyat, però tornem al mateix, els polítics que estan en altres administracions, doncs sí, fan el dibuix, presenten el projecte i ho anuncien, però després l’obra s’endarrereix. La reunió que van tenir amb Territori tots els alcaldes del Baix Maresme no va ser esperançadora pel que fa als terminis. Ens van venir a dir que ja estava tot projectat i que sortiria a exposició pública perquè es poguessin presentar al·legacions. En aquest sentit, ens van insinuar que els accessos que es farien primer serien aquells on no s’haguessin presentat al·legacions ni s’haguessin posat pals a les rodes. També he de dir que pel que fa al projecte de Vilassar de Mar, tant Cabrils com nosaltres ja havíem vist el projecte anteriorment i l’havíem treballat amb la Generalitat, per tant, nosaltres coneixem perfectament el nostre projecte i hi estem d’acord.

Jo crec que sempre ho poso en tots els meus discursos.Vinc d’haver presidit l’Institut Català de les Dones, soc feminista des del principi i sempre busco aquesta igualtat de drets i oportunitats de homes i dones. La mateixa llibertat per a homes i dones que actualment no hi és, i sembla que hi sigui perquè les lleis ja són iguals per tots i es dona per fet que ja ho hem aconseguit tot i no és així. És un deute que tenim amb les dones, que té la societat amb les dones, que som el 50% de la població i que hem de tenir els mateixos drets, les oportunitats i les llibertats que té un home. I amb això hem de seguir treballant, perquè si no, i més en un moment on tornen a créixer els discursos d’extrema dreta, que són negacionistes amb aquestes desigualtats i que la gent jove no està sent tan igualitària com ens pensàvem que seria. Quan relaxem el discurs, el masclisme torna a aparèixer. I queda feina per fer, no podem baixar mai la guàrdia.

Jo no ho he fet ni ho penso fer. Per tant, si algú altre ho fa, o ho està fent, serà el seu problema i la seva consciència. No hi vull entrar i no ho faré mai i ho tinc claríssim.

Com a Vilassar de Mar, un munt. Ens vam trobar un poble tan abandonat que la feina no s’acaba mai i per tant hi ha moltes coses a fer, moltíssimes Vilassar de Mar necessitaria més equipaments de tot tipus. En l’ambit de l’esport, per exemple, malgrat les inversions fetes, els espais dedicats a la pràctica esportiva han quedat petits. Una situació que,d’altra banda, també té un visió positiva que és que la ciutadania de Vilassar de Mar està abocada a l’esport i el practica moltíssim. Vol dir que tenim una població saludable, que tenim uns joves compromesos, que es crien i que pugen i que creixen amb aquests valors de l’esport

Veurem quin govern ens trobem. Nosaltres seguirem treballant fins l’últim dia amb les responsabilitats que ens ha donat la ciutadania i que es van traduir en nou regidors i a molta distància de la segona força que en va obtenir cinc. La ciutadania va confiar en nosaltres i segueix confiant perquè ens ho fa saber al carrer. Quan arribi el nou govern veurem quina és la seva actitud i si compleixen amb aquella participació que tan reclamen i que diuen que no els hi donem. Són tres partits ben diferents, que pensen coses diferents i que no els serà tan senzill posar-se d’acord. Mpolts dels discursos que han abanderat no els podran executar. Nosaltres, a l’altre costat, actuarem d’una manera o d’una altra, però sempre amb la màxima responsabilitat i defensant al màxim els interessos que vam posar en un programa electoral i que és el nostre compromís amb la ciutadania.