“Feia vuit anys que a Vilassar no es feia res i en any i mig s’ha fet molt”

Doncs amb tris­tesa, sobre­tot perquè cre­iem que tenim un bon pro­jecte, que hem tre­ba­llat moltíssim perquè tirés enda­vant i que la gent està con­tenta amb l’obra de govern. Que Vilas­sar està molt millor avui que fa un any i mig, quan vam entrar a gover­nar. Em dolen espe­ci­al­ment les traïcions per­so­nals d’aque­lla gent amb qui t’has donat la mà i has pac­tat un camí con­junt i que per interes­sos per­so­nals o par­ti­dis­tes deci­deix fer aquest pas. Un pas que no és bo per al muni­cipi. Crec que al final no els sor­tirà a compte o aquells interes­sos que estan bus­cant no sor­ti­ran bé, perquè la gent de Vilas­sar de Mar no ho entendrà.

Jo em sento res­pon­sa­ble, sobre­tot, d’haver con­fiat en per­so­nes que no es merei­xen la nos­tra con­fiança. No la meva, la de tot l’equip. D’haver tre­ba­llat moltíssim per por­tar Vilas­sar a un lloc millor i que hi hagi gent que bus­qui el seu interès per­so­nal per sobre de cap altre. Ata­car la per­sona segu­ra­ment és el més sen­zill i, també, el més mesquí. Soc res­pon­sa­ble, sí. Res­pon­sa­ble de ser algú que va per feina, que és molt reso­lu­tiva i que no s’entreté deu dies en una decisió que pot ser sen­zi­lla. Si l’he de pren­dre, la prenc, però crec que això també forma part del paper de l’alcalde i que s’ha d’enten­dre que l’alcal­dia és allà i intenta solu­ci­o­nar pro­ble­mes quan n’hi ha.

Doncs perquè s’ha fet moltíssima feina per tenir un poble més net, més endreçat i més cui­dat. Vilas­sar està molt més net ara que abans. S’ha fet una gran inversió en el ser­vei, en per­so­nal de neteja i en maquinària nova per als car­rers. S’estan fent obres d’arran­ja­ment a la via pública i se’n faran més, amb una espe­cial atenció a garan­tir l’acces­si­bi­li­tat de les vore­res. També hem inver­tit en parcs infan­tils, tant en la reno­vació com a habi­li­tar espais més inclu­sius per a la cana­lla amb pro­ble­mes de mobi­li­tat. Hem ins­tal·lat pla­ques solars en un munt d’equi­pa­ments i ara estem ja en una segona fase per poder tirar enda­vant cinc pro­jec­tes més. També s’ha millo­rat la il·lumi­nació de car­rers, s’han fet nous espais d’esbarjo per a gos­sos. Hem posat a lici­tació l’arran­ja­ment de l’inte­rior de Can Gaber­net perquè sigui un espai de lleure per a joves…

Hem fet moltíssi­mes coses com ara refer la coberta del pavelló Paco Martín, que estava en perill de caure. Hem reo­bert el bar del Paco Martín, que feia cinc anys que estava tan­cat sense cap expli­cació. S’han donat solu­ci­ons als pro­ble­mes d’inun­da­ci­ons que tenia el pavelló de La Bòbila i estem tre­ba­llant també en un pro­jecte d’ampli­ació de l’equi­pa­ment per fer-hi una pista annexa i que s’ha retar­dat perquè calia abans fer pros­pec­ci­ons arqueològiques per com­pro­var que no hi hagués res­tes. Hem entrat ja en la fase final dels nous ves­ti­dors del camp de fut­bol Ona Bat­lle i també s’han can­viat els llums i el sis­tema de mega­fo­nia i pro­pe­ra­ment ens agra­da­ria també can­viar-hi la gespa, que estava molt mal­mesa. Feia vuit anys que a Vilas­sar no es feia res i només en un any i mig hem fet moltíssi­mes coses, i en tenim mol­tes altres en pro­jecte o que estan en procés de fer-se.

Per un cúmul de cir­cumstàncies. Abans, però, vull dei­xar clar que per part de l’opo­sició s’està venent com un fet gravíssim, quan en rea­li­tat està pror­ro­gat i la maquinària de l’Ajun­ta­ment segueix fun­ci­o­nant. No és un cas excep­ci­o­nal i moltíssi­mes admi­nis­tra­ci­ons es tro­ben en una situ­ació com la nos­tra, com ara la Gene­ra­li­tat i el mateix govern espa­nyol. Més dades. A Vilas­sar de Mar des que hi ha actes de ple només en dues oca­si­ons s’han apro­vat els pres­su­pos­tos abans de començar l’any i una va ser el 2024, quan ja hi érem nosal­tres. Ens agra­da­ria haver-lo apro­vat, sí, però van aparèixer un seguit d’impre­vis­tos que ens ho van impe­dir. Hi va haver un canvi d’inter­ven­tor i, quan va arri­bar el subs­ti­tut, va aga­far una baixa molta llarga. També és cert que ara mateix no és fàcil qua­drar els números al muni­cipi, perquè nosal­tres com a Junts no hem vol­gut apu­jar impos­tos, tal com vam pro­me­tre en cam­pa­nya elec­to­ral i, de fet, crec que aquest ha estat un dels prin­ci­pals esculls amb ERC. Ells apos­ta­ven per apu­jar-los i nosal­tres defen­sem que Vilas­sar de Mar ja té una pressió fis­cal prou alta. Ja paga prou. La solució no pot ser sem­pre car­re­gar sobre la ciu­ta­da­nia la recap­tació d’impos­tos. Com a poble tenim unes cir­cumstàncies molt específiques, que és que no hi ha obres, perquè el ter­reny urbà ja està tot con­so­li­dat i la resta és agrícola. Per tant no hi ha noves cons­truc­ci­ons i no hi ha impos­tos que puguem recap­tar. La nos­tra zona indus­trial és molt petita i tam­poc recap­tem d’aquest àmbit. Això vol dir que pràcti­ca­ment tot recau sobre l’IBI, sobre el pri­mer habi­tatge, i ja és prou alt.

La veri­tat és que ha tin­gut bona aco­llida per part de la ciu­ta­da­nia si ens com­para amb altres muni­ci­pis on hi ha hagut mol­tes crítiques. No només amb el per­cen­tatge reco­llit, que és l’objec­tiu final, sinó sobre­tot amb tot el pro­ce­di­ment previ, com ara la reco­llida de les tar­ge­tes, la infor­mació del fun­ci­o­na­ment dels con­te­ni­dors… Hi ha hagut col·labo­ració ciu­ta­dana des del pri­mer minut i això ho ha fet tot més fàcil. També és cert que la gent s’hi ha d’acos­tu­mar. I això reque­reix un temps, perquè no fun­ci­o­narà d’avui per demà, sinó que hem de dei­xar que faci el seu procés, que la gent ho vagi paint i vagi can­vi­ant d’hàbits en bene­fici no tan sols del muni­cipi, sinó del futur del pla­neta.

Estem espe­rant una gran inversió que està pro­jec­tada per al Baix Maresme i que va després de la que s’ha fet a Premià de Mar, perquè teòrica­ment, i dins les pre­vi­si­ons del minis­teri, som els següents. Ens han de posar un seguit d’espi­gons semi­sub­ter­ra­nis per asse­gu­rar la sorra i també se n’ha d’abo­car. Aquesta actu­ació es va pac­tar fa anys i nosal­tres no hem dei­xat d’estar-hi a sobre perquè es faci rea­li­tat.

Ens rei­vin­di­quem com un poble mari­ner i no volem que totes les plat­ges siguin iguals i que tots els pobles de la costa siguin iguals. Fins ara el minis­teri ha estat dibui­xant una platja molt homogènia, molt imper­so­nal, i a Vilas­sar volem rei­vin­di­car la nos­tra història i la nos­tra iden­ti­tat cul­tu­ral. Ele­ments com les case­tes de pes­ca­dors de l’espigó de Garbí en són un exem­ple, però també en tenim d’altres, com els habi­tat­ges del car­rer Sant Fran­cesc i el mateix Museu de la Marina. Ens dona un tret carac­terístic i no volem excloure la platja d’aquest con­junt, del que sig­ni­fica Vilas­sar de Mar. Un Vilas­sar de Mar que neix com a població quan els pira­tes dei­xen de ser un perill i la gent baixa de l’inte­rior a viure expres­sa­ment del mar, tant de la pesca com de la cons­trucció de vai­xells. I això marca com som i per què som així, en el llen­guatge, en les lle­gen­des locals i en mil coses més. Per això és cab­dal pro­te­gir el nos­tre pas­sat, per garan­tir el nos­tre futur i és en aquest sen­tit que seguim tre­ba­llant amb la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya per poder-ho fer pos­si­ble.

És l’únic equi­pa­ment o sala d’arts escèniques, de tea­tre, música de dansa que tenim a Vilas­sar de Mar. Por­tava 5 anys tan­cat i hem inver­tit gai­rebé un milió d’euros en poder-la posar en marxa. Segu­ra­ment obri­rem les por­tes el dia 9 i em fa una espe­cial il·lusió. És cert que no és la sala que li cor­res­pon­dria a Vilas­sar de Mar, però és la que tenim i ara mateix no hi ha opor­tu­ni­tat de pro­jec­tar-ne una altra amb més capa­ci­tat.

Encara no, perquè tenim un munt de pro­jec­tes sobre la taula que neces­si­ten atenció i par­tida pres­su­postària. Alguns de força invi­si­bles, però molt neces­sa­ris. Els equi­pa­ments estan en molt males con­di­ci­ons i la il·lumi­nació també. Per tant, tenim pro­ble­mes amb la llum, cal lega­lit­zar tots els qua­dres elèctrics de Vilas­sar, perquè tenim talls de llum cons­tant­ment i és perquè les fases no aguan­ten.També pre­ve­iem obres per asse­gu­rar les cober­tes perquè es pugui fer man­te­ni­ment. No tenim línies de vida en els equi­pa­ments muni­ci­pals. També hi ha el tema de la gestió al camp de fut­bol o les obres al Museu de la Marina, que també el volem arran­jar. Però tot això hem d’aca­bar cal­cu­lant què ens surt millor si posar-ho en un pres­su­post cor­rent, finançar-ho amb el PUOSC dema­nant sub­ven­ci­ons que sabem que sor­ti­ran.

Ens han con­ce­dit una sub­venció de 200.000 euros de la Gene­ra­li­tat, però sabem que sor­tirà una de la Dipu­tació de fins a 275.000 per edi­fi­cis patri­mo­ni­als. I el Museu de la Marina és un Bé Cul­tu­ral d’Interès Local (BCIL) i per tant, podríem entrar en aquesta sub­venció. Els diners de la Gene­ra­li­tat cobrei­xen el 43% del pres­su­post total del pro­jecte de reha­bi­li­tació, que ascen­deix a 463.000 euros. Un pro­jecte que inclou actu­a­ci­ons urgents per reforçar l’estruc­tura de l’edi­fici i reha­bi­li­tar-ne les façanes i els bal­cons, actu­al­ment en mal estat. Sem­bla que comen­cem a veure la llum al final del pou. El Museu de la Marina ha estat una de les pri­o­ri­tats d’aquest govern des del prin­cipi, i sim­ple­ment estem espe­rant el moment oportú perquè Vilas­sar en tre­gui més fruit.

Se suposa que arri­ba­ran 500.000 euros i així ens ho han comu­ni­cat. Com totes les inver­si­ons que venen de fora, diuen que arri­ba­ran, fan l’anunci, però no saps mai el temps que tri­ga­ran a fer-ho i és un tema que hi estem molt a sobre, mal­grat que es tracta d’una obra que és seva i nosal­tres no hi podem actuar. Son 7.200 per­so­nes diàries que aga­fen el tren i que hau­rien de poder fer ús dels ascen­sors. A vega­des a la gent li costa molt d’enten­dre que no és com­petència nos­tre, igual que la platja. La gent ten­deix a pen­sar que tot és culpa de l’Ajun­ta­ment, que tot és res­pon­sa­bi­li­tat de l’Ajun­ta­ment, però hi ha molts àmbits on l’admi­nis­tració local no té juris­dicció es coses on, a par­tir d’aquesta franja, la car­re­tera naci­o­nal ja no és nos­tra, la via no és nos­tra, la platja no és nos­tra, i tot i així, el que fem és fer de canal cap a les altres admi­nis­tra­ci­ons

Tenim un pro­blema molt impor­tant en aquest sen­tit perquè, a més, Vilas­sar és un poble on l’habi­tatge és molt car. Pràcti­ca­ment tam­poc hi ha habi­tatge de llo­guer, per tant és molt difícil que el nos­tre jovent es pugui inde­pen­dit­zar que­dant-se aquí, però també és un pro­blema molt enorme per a les per­so­nes grans que vivien de llo­guer i que no el poden pagar. Com a Ajun­ta­ment, espe­rem resol­dre aviat els ter­renys de Can Vives i poder-hi cons­truir habi­tatge de pro­tecció ofi­cial. També hi ha un solar que tenim a la mura­lla on estem tre­ba­llant amb coo­pe­ra­ti­ves i està força avançat poder-hi fer habi­tatge dota­ci­o­nal de llo­guer i com­bi­nar aques­tes dues vies

No, el calen­dari va molt més tard del que havia anat. Nosal­tres fa anys que por­tem rei­vin­di­cant que pri­mer cal solu­ci­o­nar els acces­sos a l’auto­pista abans que la paci­fi­cació a la N2 perquè si no es fa així col·lap­sarà abso­lu­ta­ment tota la mobi­li­tat al Maresme. Per nosal­tres, ara mateix, la N2 és una via de comu­ni­cació entre pobles. Si no tenim accés a l’auto­pista o hem d’anar a altres pobles a bus­car l’auto­pista, doncs és un pro­blema. I aquest accés a la car­re­tera de Cabrils, que fa temps que està dis­se­nyat, però tor­nem al mateix, els polítics que estan en altres admi­nis­tra­ci­ons, doncs sí, fan el dibuix, pre­sen­ten el pro­jecte i ho anun­cien, però després l’obra s’endar­re­reix. La reunió que van tenir amb Ter­ri­tori tots els alcal­des del Baix Maresme no va ser espe­rançadora pel que fa als ter­mi­nis. Ens van venir a dir que ja estava tot pro­jec­tat i que sor­ti­ria a expo­sició pública perquè es pogues­sin pre­sen­tar al·lega­ci­ons. En aquest sen­tit, ens van insi­nuar que els acces­sos que es farien pri­mer serien aquells on no s’hagues­sin pre­sen­tat al·lega­ci­ons ni s’hagues­sin posat pals a les rodes. També he de dir que pel que fa al pro­jecte de Vilas­sar de Mar, tant Cabrils com nosal­tres ja havíem vist el pro­jecte ante­ri­or­ment i l’havíem tre­ba­llat amb la Gene­ra­li­tat, per tant, nosal­tres conei­xem per­fec­ta­ment el nos­tre pro­jecte i hi estem d’acord.

Jo crec que sem­pre ho poso en tots els meus dis­cur­sos.Vinc d’haver pre­si­dit l’Ins­ti­tut Català de les Dones, soc femi­nista des del prin­cipi i sem­pre busco aquesta igual­tat de drets i opor­tu­ni­tats de homes i dones. La mateixa lli­ber­tat per a homes i dones que actu­al­ment no hi és, i sem­bla que hi sigui perquè les lleis ja són iguals per tots i es dona per fet que ja ho hem acon­se­guit tot i no és així. És un deute que tenim amb les dones, que té la soci­e­tat amb les dones, que som el 50% de la població i que hem de tenir els matei­xos drets, les opor­tu­ni­tats i les lli­ber­tats que té un home. I amb això hem de seguir tre­ba­llant, perquè si no, i més en un moment on tor­nen a créixer els dis­cur­sos d’extrema dreta, que són nega­ci­o­nis­tes amb aques­tes desi­gual­tats i que la gent jove no està sent tan igua­litària com ens pensàvem que seria. Quan rela­xem el dis­curs, el mas­clisme torna a aparèixer. I queda feina per fer, no podem bai­xar mai la guàrdia.

Jo no ho he fet ni ho penso fer. Per tant, si algú altre ho fa, o ho està fent, serà el seu pro­blema i la seva consciència. No hi vull entrar i no ho faré mai i ho tinc claríssim.

Com a Vilas­sar de Mar, un munt. Ens vam tro­bar un poble tan aban­do­nat que la feina no s’acaba mai i per tant hi ha mol­tes coses a fer, moltíssi­mes Vilas­sar de Mar neces­si­ta­ria més equi­pa­ments de tot tipus. En l’ambit de l’esport, per exem­ple, mal­grat les inver­si­ons fetes, els espais dedi­cats a la pràctica espor­tiva han que­dat petits. Una situ­ació que,d’altra banda, també té un visió posi­tiva que és que la ciu­ta­da­nia de Vilas­sar de Mar està abo­cada a l’esport i el prac­tica moltíssim. Vol dir que tenim una població salu­da­ble, que tenim uns joves com­pro­me­sos, que es crien i que pugen i que crei­xen amb aquests valors de l’esport

Veu­rem quin govern ens tro­bem. Nosal­tres segui­rem tre­ba­llant fins l’últim dia amb les res­pon­sa­bi­li­tats que ens ha donat la ciu­ta­da­nia i que es van tra­duir en nou regi­dors i a molta distància de la segona força que en va obte­nir cinc. La ciu­ta­da­nia va con­fiar en nosal­tres i segueix con­fi­ant perquè ens ho fa saber al car­rer. Quan arribi el nou govern veu­rem quina és la seva acti­tud i si com­plei­xen amb aque­lla par­ti­ci­pació que tan recla­men i que diuen que no els hi donem. Són tres par­tits ben dife­rents, que pen­sen coses dife­rents i que no els serà tan sen­zill posar-se d’acord. Mpolts dels dis­cur­sos que han aban­de­rat no els podran exe­cu­tar. Nosal­tres, a l’altre cos­tat, actu­a­rem d’una manera o d’una altra, però sem­pre amb la màxima res­pon­sa­bi­li­tat i defen­sant al màxim els interes­sos que vam posar en un pro­grama elec­to­ral i que és el nos­tre com­promís amb la ciu­ta­da­nia.