“Em passo el dia a l’oficina”

Les explo­ta­ci­ons rama­de­res baten el rècord de tràmits admi­nis­tra­tius i qua­derns que s’han d’omplir cada dia. Són un munt de ges­ti­ons, que han de fer telemàtica­ment, per dei­xar constància dels regis­tres d’ani­mals, amb els nai­xe­ments i les defun­ci­ons, la medi­cació, l’ali­men­tació i els qua­derns de camp en què es deixa constància de l’estat de les ter­res on es con­rea el far­ratge per als ani­mals. “Pri­mer de tot són les vaques, però després em passo el dia a l’ofi­cina”, asse­gura Rosa Ser­ret, al cap­da­vant de l’explo­tació fami­liar a la Noguera on tenen 500 caps de bes­tiar. L’anunci que ha fet la Gene­ra­li­tat de sim­pli­fi­car les ges­ti­ons per pro­te­gir el model agrari i garan­tir la sos­te­ni­bi­li­tat ter­ri­to­rial i el relleu gene­ra­ci­o­nal per ara l’agafa amb “pin­ces”. No té gaire clar que es parli d’explo­ta­ci­ons fami­li­ars “de 10 hectàrees, quan això és invi­a­ble perquè no sur­ten els números amb fin­ques tan peti­tes”, diu aquesta rama­dera, que espera que es con­cre­tin les mesu­res de l’acord. “Es parla que ens posa­rien un pro­grama únic dels nai­xe­ments dels ani­mals”, comenta sense saber del cert com s’agi­lit­za­ran els tràmits a les gran­ges. A hores d’ara, a la finca, porta al dia un qua­dern comp­ta­ble sobre l’explo­tació, un altre d’agronòmic sobre la gestió de les ter­res i els qua­derns del bes­tiar per garan­tir el benes­tar ani­mal. “Entenc que s’ha de por­tar un con­trol per garan­tir la traçabi­li­tat dels ani­mals i la llet, però cada vegada ens ho posen més com­pli­cat”, es queixa d’un volum de feina exa­ge­rat que els obliga a con­nec­tar-se i bus­car entre les pàgines de l’admi­nis­tració per regis­trar el que passa a la granja. “Ens hem con­ver­tit en els ges­tors i dema­nem un sis­tema que ens ho posi fàcil”, explica d’unes tas­ques que li han supo­sat haver de con­trac­tar un admi­nis­tra­tiu per poder arri­bar a tot.

Els rama­ders asse­gu­ren que abans els tècnics del depar­ta­ment visi­ta­ven les ins­tal·laci­ons per “acom­pa­nyar i aju­dar”, però això es va dei­xar de fer i s’han d’espa­vi­lar per adap­tar-se a can­vis cons­tants. El pro­per que entre­ve­uen és el canvi dels cròtals, l’ane­lla a l’ore­lla que iden­ti­fica cada ani­mal amb el seu DNI cor­res­po­nent, i que es vol subs­ti­tuir per un xip. “Això voldrà dir tor­nar a intro­duir tots els ani­mals en un nou sis­tema”, augura d’una sobrecàrrega per a les explo­ta­ci­ons, que de fa temps tenen un altre repte per com­plir amb for­mació sobre benes­tar ani­mal que cada tres anys han de fer tots els tre­ba­lla­dors de manera telemàtica. “Feina tenim a tro­bar gent per tre­ba­llar, que han d’anar a l’acadèmia per seguir el curs”, diu d’una pro­fessió que ocupa per­so­nes immi­grants que tenen difi­cul­tats amb l’idi­oma i per seguir una for­mació telemàtica. Al seu parer, seria més pràctic i efec­tiu que es des­ti­nes­sin recur­sos a ense­nyar-los l’ofici sobre el ter­reny. Una altra nor­ma­tiva sobre el benes­tar ani­mal que Ser­ret no acaba d’enten­dre és l’obli­gació de man­te­nir tots els vedells junts perquè man­tin­guin el con­tacte quan està més que demos­trat que és un niu de con­ta­gis. “S’ha de fer cas de tot perquè et vin­guin a reco­llir la llet, però no sé qui fa aques­tes nor­mes”, es qüesti­ona sobre unes lleis que con­si­dera incon­gru­ents i que es dic­ten des dels des­pat­xos. Com a rama­dera, refle­xi­ona que s’hau­ria de valo­rar encara més el pro­ducte de qua­li­tat que ela­bo­ren per com­pen­sar l’esforç que fa el sec­tor pas­sant tots els con­trols. “Si no ho mirem i anem al més barat i com­prem la llet d’on sigui, no cal tants con­trols i burocràcia, perquè per­dem el temps”, diu sobre un sec­tor que s’ha pogut anar refent de la crisi del preu de la llet.