Des que ERC va garan­tir la majo­ria abso­luta del govern, el diàleg i la col·labo­ració amb l’opo­sició havia des­a­pa­re­gut per com­plet, però no només amb els grups de fora del govern sinó a dins mateix. Al setem­bre l’alcal­dessa va estar a punt de des­ti­tuir els regi­dors d’Esti­mem per una des­a­vi­nença que els va dur a dei­xar de par­lar-se. La relació va que­dar molt tocada i això va anar empit­jo­rant fins a escla­tar ara fa poques set­ma­nes.

A par­tir del moment en què no vam poder fer un acord d’esquer­res l’endemà mateix de les elec­ci­ons sem­pre hem man­tin­gut con­ver­ses amb el PSC. És cert que el nos­tre esce­nari era el 2027, però anàvem tei­xint com­pli­ci­tats. Quan Junts queda sol, ens tro­bem en la mateixa situ­ació que el maig del 2023: hi torna a haver una majo­ria d’esquer­res efec­tiva davant de la paràlisi del govern. Aquí arri­ben les con­ver­ses més seri­o­ses amb aquest objec­tiu.

Que les cir­cumstàncies han can­viat. El maig del 2023 ERC havia rebut un revés molt fort en les elec­ci­ons i ens va dir que es volia que­dar a l’opo­sició perquè esta­ven molt tocats amb els resul­tats. D’altra banda, Junts estava nego­ci­ant amb el PSC una pos­si­ble entrada al govern. Amb el temps hem anat tre­ba­llant coses ple­gats. Hi ha bona entesa i pre­dis­po­sició i cre­iem que ho tenim molt tre­ba­llat i molt ben enfo­cat i que aquest cop sí que pot ser pos­si­ble. Hi ha un altre ele­ment molt impor­tant per pren­dre aquesta decisió i és veure que un govern que tenia majo­ria abso­luta ha estat incapaç de tirar enda­vant un pres­su­post. No només de por­tar-lo al ple, sinó ni tan sols de for­mu­lar-lo ni d’ini­ciar con­ver­ses amb ningú, ni res de res.

Hi ha un greu pro­blema amb el per­so­nal. La gent de la casa fa molts mesos que manté con­ten­ci­o­sos amb el govern. Han fet mani­fes­ta­ci­ons, han vin­gut a xiu­lar als plens... Hi ha una situ­ació molt tensa. La plan­ti­lla està molt infra­do­tada, sobre­tot si ho com­pa­res amb muni­ci­pis més o menys simi­lars en nom­bre d’habi­tants. Hi ha molta gent de baixa per sobrecàrrega de feina i la que queda encara n’ha d’assu­mir més. La valo­ració dels llocs de tre­ball tam­poc no s’ha tocat des de fa massa anys. La res­posta del govern sem­pre és la mateixa: no hi ha diners. No hi ha diners, quan no paren de fer fes­tes i actu­a­ci­ons així molt estètiques i de cara a la gale­ria?

Totes dues for­ma­ci­ons són molt dures amb ella. Nosal­tres no som al govern i no hem vis­cut les situ­a­ci­ons que ells expli­quen. Però el cert és que coin­ci­dei­xen amb les crítiques que fa el per­so­nal: que l’alcal­dessa no escolta ningú, que no sap tre­ba­llar en equip ni lide­rar fent que tot­hom se senti partícip de les deci­si­ons que es pre­nen.

Cal apro­var amb urgència el pres­su­post, perquè no pots estar gover­nant a cop de decret i de modi­fi­cació de decret contínua­ment. Si no fas un pres­su­post, no pla­ni­fi­ques ni les actu­a­ci­ons ni les inver­si­ons, i estàs obli­gat a impro­vi­sar. No pots pres­tar uns bons ser­veis si no tens diners i si no tens un per­so­nal que esti­gui mínima­ment a gust i que se senti cor­res­pon­sa­ble de la feina.

Es pot apro­var dis­mi­nuint la des­pesa en el capítol 4. La crítica més gran al govern no és tant pel fet que no hagi vol­gut apu­jar impos­tos, que nosal­tres pen­sem que era una cosa que s’havia d’estu­diar, sinó que no s’hagi fet una bona pla­ni­fi­cació per veure en què es volen gas­tar els recur­sos que hi ha. S’actua quan sor­geix el pro­blema o quan es bus­quen vots, com ara fent un sopar de la gent gran que ha cos­tat més de 50.000 euros. I cada con­vi­dat pagava 10 euros, eh?

És cert que no ha anat mala­ment si ho com­pa­rem, per exem­ple, amb Premià de Mar. També, que a Premià crec que van tan­car qua­tre con­te­ni­dors de cop i aquí sols se n’han tan­cat dos, l’orgànic i la resta. Però no deixa de ser curiós que l’alcal­dessa pre­su­meixi pre­ci­sa­ment d’això, quan és con­seqüència d’un con­tracte que es va apro­var en el man­dat ante­rior. I lla­vors a Junts no eren gens par­ti­da­ris d’aquest model. És més, quan s’ha implan­tat han pas­sat de per­fil. Ara, quan la cosa ha anat bé, s’apun­ten al carro.

Per a nosal­tres és un tema pri­o­ri­tari. Som un muni­cipi petit, amb mol­tes limi­ta­ci­ons per créixer. És cert que encara hi ha un parell de peces per desen­vo­lu­par . Una és a la Mura­lla, davant del camp de fut­bol i l’altra a la famosa finca de Can Vives on es podria fer molt d’habi­tatge. Ara mateix vivim una paràlisi total en el tema del habi­tatge perquè el govern sap que no és una pri­o­ri­tat. El tema de Can Vives és més com­pli­cat perquè s’ha de fer tota la urba­nit­zació perquè hi ha també uns pro­pi­e­ta­ris pri­vats i no tota la finca és de l’Ajun­ta­ment, com passa amb la de la Mura­lla. En aquesta última es podria, com qui diu, començar obres demà mateix. Bé pro­mo­ci­o­nant direc­ta­ment o bé mit­jançant alguna coo­pe­ra­tiva.

Son molts greu­ges que no es reso­len. Tenim una regu­lació de pisos turístics que no s’està apli­cant, tam­poc ho fa el recàrrec de l’IBI als habi­tat­ges buits. HI ha una des­pre­o­cu­pació total per aquest tema per part de l’Ajun­ta­ment. Som molt cons­ci­ents que el pro­blema de l’habi­tatge no el solu­ci­o­na­rem només a nivell muni­ci­pal, però com a mínim, les eines que tens apro­fita-les. Posa a fre els pisos turístics, exer­ceix el dret a tan­teig i retracte que quan hi ha hagut l’opor­tu­ni­tat s’ha dei­xat pas­sar. No s’ha exi­git mai la reserva del 30% d’habi­tatge de pro­tecció social a les noves pro­mo­ci­ons... Ah, sí! S’ha apro­vat un pla local d’habi­tatge que ja venia de l’ante­rior govern i que s’ha fina­lit­zat ara.

Ells veïns de Vilas­sar por­tem molts anys recla­mant l’ampli­ació del bus urbà, perquè hi ha un únic vehi­cle que fina­litza el seu ser­vei els dis­sab­tes al mig­dia. Es reclama que també fun­ci­oni durant la resta del cap de set­mana. La gent que viu a la part alta del muni­cipi i que queda lluny del cen­tre, sobre­tot la gent gran, es queixa que a par­tir del dis­sabte al mig­dia no pot bai­xar al cen­tre perquè després li costa molt pujar. Això a nivell local, perquè a nivell comar­cal hi ha la demanda endèmica d’un bus directe a Bar­ce­lona perquè el ser­vei de roda­lies és insu­fi­ci­ent. Mal­grat que no sigui com­petència directa de l’Ajun­ta­ment, sí que pot inci­dir i pot ser més pre­sent i més exi­gent.

És un altre pro­jecte que ve del man­dat ante­rior. Junts es va dedi­car a cri­ti­car-ho per activa i per pas­siva, tant la com­pra com la remo­de­lació. És veri­tat, però, que en aquesta pri­mera part del man­dat han aca­bat les obres. Han fet tot el que és l’equi­pa­ment inte­rior, les buta­ques, totes les coses més boni­ques que en un prin­cipi no es volien fer . Molt bé, l’obrim i desprès què? No tenim tècnic de cul­tura. No hi ha un pla de gestió de l’Ate­neu. No se sap què en farem perquè no s’ha pre­vist. Afor­tu­na­da­ment al poble hi ha mol­tes enti­tats que fan acti­vi­tat cul­tu­ral i que estan fri­so­ses perquè s’obri l’equi­pa­ment i pugui fer les seves acti­vi­tats i suposo que l’Ajun­ta­ment hi con­fia molt en què fun­ci­o­narà per si sol.

La capa­ci­tat de tre­ball. Crec que és tre­ba­lla­dora i que hi dedica mol­tes hores a l’Ajun­ta­ment. A nivell per­so­nal tinc bona relació amb ella, però pot­ser és perquè no hem hagut de tre­ba­llar mai jun­tes (riu).

És difícil que pugui bus­car-se un únic soci fora del govern, perquè ha tren­cat molts ponts, però és cert que l’única opció que li que­da­ria seria nego­ciar, asseure’s i par­lar per tirar enda­vant les pro­pos­tes. Pot­ser s’ensor­ti­ria millor pac­tar temes con­crets amb grups con­crets. No li queda una altra si vol arri­bar a final de man­dat.

Evi­dent­ment, si ens vingués a bus­car, aquesta seria una qüestió que hau­ria de pas­sar per l’assem­blea de Babor, i per tant ara mateix no sé com es pro­nun­ci­a­ria Nosal­tres hau­rem d’anar valo­rant cas per cas i tema per tema en funció dels bene­fi­cis que en trau­ria el poble. Només per sal­var el govern no ho farem. Si ens fan una pro­posta de pres­su­post en la que se’ns deixa inter­ve­nir, en la que podem inci­dir i que valo­rem que és posi­tiva pel poble, ens podem plan­te­jar faci­li­tar la seva apro­vació. En qual­se­vol cas exi­girà molt d’esforç per totes ban­des per arri­bar a una entesa i no para­lit­zar el muni­cipi.