Política

Fer sobreviure tots els sectors

Actualment a Sant Hilari Sacalm, en l’aspecte econòmic, no hi ha un sector que sobresurti dels altres

La vila opta per intentar que tots els sectors avancin. El turisme és actualment l’àmbit més actiu

La marca Guilleries Quilòmetre Zero va ser creada per recordar la capitalitat del municipi a la zona

L’entorn de natura permet oferir una oferta considerable d’esports relacionats amb el bosc

Sant Hilari Sacalm és un muni­cipi que per­tany a la comarca de la Selva, i que queda just al límit amb la comarca d’Osona. Al nord-est hi té els muni­ci­pis d’Osor i Sus­queda. A l’est hi té Santa Coloma de Far­ners; al sud, Arbúcies; a l’oest, Espi­nel­ves i Vila­nova de Sau. Al nord, Rupit i Pruit (els tres últims per­ta­nyen a la comarca d’Osona). S’estén des del pla de les Are­nes fins al puig de Sant Miquel o de Sol­terra, i des de la serra de la Gavarra a la serra del Pedró. Comprèn la capçalera de la riera d’Osor, que també és cone­guda com de Valli­crosa, de la Font­ve­lla o de la Font­pi­cant. Pre­ci­sa­ment el gran nom­bre de fonts que hi ha al muni­cipi li ha val­gut el sobre­nom de “la vila de les 100 fonts”, ja que al seu terme muni­ci­pal hi ha comp­ta­bi­lit­za­des més d’un cen­te­nar de fonts, entre les quals es troba la Font Vella.

Actu­al­ment, a Sant Hilari Sacalm, en l’aspecte econòmic no hi ha un sec­tor que sobre­surti dels altres. Durant molts anys sí que el turisme va tenir un pes molt impor­tant, però això eren altres temps, con­cre­ta­ment a final del segle XIX i prin­ci­pis del XX. Quan aquest àmbit va anar min­vant, perquè la rea­li­tat social i econòmica així ho va voler, ales­ho­res hi va haver una fase més indus­trial, que girava sobre­tot al vol­tant del món de la tor­ne­ria. Actu­al­ment no hi ha un gran sec­tor indus­trial defi­nit.

Hi ha una gran empresa, com és Font­ve­lla, que­den alguns nego­cis rela­ci­o­nats amb la tor­ne­ria i es compta amb algu­nes noves empre­ses del sec­tor del metall rela­ci­o­na­des amb la car­ros­se­ria d’Arbúcies. Per tant, el poble ha anat tenint dife­rents actors econòmics que han anat defi­nint el poble a cada moment de la seva història.

Pel que fa al nivell de sec­tor pri­mari, per la situ­ació geogràfica en què es troba el muni­cipi, ni l’agri­cul­tura ni la rama­de­ria han tin­gut un paper deter­mi­nant i ha estat el sec­tor fores­tal el que ha domi­nat, sobre­tot gràcies a les explo­ta­ci­ons de plan­ter i al cul­tiu d’arbres, avets, per a les fes­tes de Nadal, ini­ci­a­ti­ves que han fet créixer aquest sec­tor dins del sec­tor pri­mari.

Degut a aquesta mul­ti­pli­ci­tat de sec­tors econòmics, els dife­rents governs muni­ci­pals han optat per no aban­do­nar cap dels àmbits econòmics i apos­tar per un d’ells total­ment, sinó, tal com explica l’alcalde, Jordi Rot­llant, inten­tar que tots vagin avançant. “Hem d’inten­tar que ningú quedi enrere i que cada un dels sec­tors puguin anar gua­nyant ter­reny. Es tracta de con­viure i de sobre­viure, que no és fàcil. Hem d’inten­tar que tots aquests sec­tors puguin sobre­viure. Que­dar-se. Perquè hi con­tinuï havent feina i opor­tu­ni­tats per que­dar-s’hi a viure, perquè si no, cor­rem el risc de con­ver­tir-nos en un poble dor­mi­tori, i segur que ningú ho vol això”, adver­teix l’alcalde.

L’ambi­valència de l’eix

D’altra banda, la importància estratègica de Sant Hilari Sacalm deriva també de ser cruïlla de camins històrics, entre ells el camí ral de Girona a Vic, ben impor­tant durant molts de segles, i que ara res­se­gueix la gran infra­es­truc­tura de l’eix trans­ver­sal, el qual, amb la seva cons­trucció va fer variar per sem­pre el rumb de la història del muni­cipi.

Curi­o­sa­ment, la millora de les comu­ni­ca­ci­ons ha afec­tat de manera diversa el muni­cipi. El que sem­blava que havia de posar les coses més fàcils a l’hora d’estar comu­ni­cat amb la resta de muni­ci­pis i, sobre­tot, amb Girona i també la costa, ha resul­tat ser una arma de doble tall, perquè, al mateix temps que ha permès rebre més visi­tants, també ha pro­pi­ciat que els habi­tants del poble hagin optat per bus­car fei­nes a fora i valo­rar l’opció de tor­nar els caps de set­mana. “Les comu­ni­ca­ci­ons, a vega­des, sem­bla que han de posar les coses més fàcil, però l’eix ha posat més fàcil a la gent poder mar­xar del poble. Con­ti­nuem estant lluny de tot, però a l’hora de mar­xar tot és més fàcil”, explica l’alcalde, que recorda que al muni­cipi hi ha vida durant el dia i que hi ha molt tei­xit asso­ci­a­tiu, esco­les i altres tipus de for­mació. Aquest tei­xit asso­ci­a­tiu, segons Rot­llant, és el que manté el muni­cipi com a poble, en el sen­tit que molts habi­tants, encara que tin­guin la feina a fora, aca­ben tor­nant perquè encara tenen el sen­ti­ment de per­ti­nença. “Hi ha més oferta extra­es­co­lar, més oferta espor­tiva que mai; vull dir que això per­met fer créixer els fills aquí, i tenir arrels al poble”, asse­gura l’alcalde.

L’aposta pel turisme

L’any 2019, Sant Hilari Sacalm va crear una nova marca turística, que por­tava –i porta– per nom Gui­lle­ries Qui­lomètre Zero. Aquest nom prové del fet que tra­di­ci­o­nal­ment sem­pre se l’ha con­si­de­rat la capi­tal de les Gui­lle­ries en trac­tar-se de la prin­ci­pal població d’aquesta comarca natu­ral. Des de lla­vors s’han fet diver­ses cam­pa­nyes per posi­ci­o­nar aquest con­cepte turístic, i també s’han creat diver­ses fires al llarg de tot l’any, com ara la Fira Gui­lle­ries, que es fa la ter­cera set­mana d’octu­bre i que està més que con­so­li­dada.

També s’ha poten­ciat el sec­tor del turisme amb cara­vana, amb una zona per faci­li­tar l’esta­ci­o­na­ment d’aquest tipus de vehi­cles. Està pre­pa­rada perquè hi puguin per­noc­tar. Tot i que s’ha inten­tat poten­ciar el turisme, al muni­cipi no hi ha un gran nucli antic, com sí que passa en altres pobles, o una oferta turística domi­nant. Sí que es dis­posa d’un entorn de natura immi­llo­ra­ble. Aquest àmbit ha que­dat molt implan­tat i el muni­cipi con­ti­nua bus­cant idees. Han que­dat enrere els temps en què el turisme era sobre­tot d’esti­ueig, i s’ha entrat en una etapa de deses­ta­ci­o­na­lit­zació, pro­pi­ci­ada sobre­tot pel sen­de­risme i per tots els tipus d’acti­vi­tats i esports rela­ci­o­nats amb la natura.

Un altre dels pro­duc­tes turístics que han tin­gut èxit en els dar­rers anys són les rutes rela­ci­o­na­des amb el lle­gen­dari ban­do­ler Joan Sala, més cone­gut com Ser­ra­llonga. Tot i ser de Vila­drau, Sala es va casar amb Mar­ga­rida Talla­das, pubi­lla del mas Ser­ra­llonga, que és d’on li ve el sobre­nom. Con­si­de­rat el cap del ban­do­le­risme català, amb més de 100 homes, actu­ava amb total impu­ni­tat, ama­gats entre les Gui­lle­ries, el Mont­seny i Coll­sa­ca­bra. Les rutes per seguir les seves aven­tu­res són molt popu­lars.

Viacrucis
Des de fa més de tres segles, Sant Hilari Sacalm celebra el seu viacrucis vivent el Divendres Sant. En aquest temps s’ha conservat la tradició processional transmetent-la de pares a fills, i s’ha aconseguit convertir-la en una manifestació popular tan important que fins i tot ultrapassa la seva geografia. Els armats i tots els personatges que intervenen en aquesta representació religiosa i cultural aconsegueixen que visitants i locals revisquin l’emoció d’un espectacle itinerant pels carrers i places del poble. El viacrucis vivent és Creu de Sant Jordi i element festiu patrimonial d’interès nacional. Una de les escenes més emotives, on s’apleguen milers de persones, és la que dona renom al viacrucis vivent, el Calvari, situat als afores de la població, on la magnífica interpretació dels soldats romans juntament amb una excel·lent il·luminació i subratllat amb l’acústica de la música, captiva propis i estranys. Si no s’hi arriba per Setmana Santa es pot intentar obtenir permís per visitar el vestidor del viacrucis. La cura, l’ordre i l’espectacularitat que té el local mereixen una visita.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.