Una generositat moral mai retrobada

Fa quasi trenta anys, Mike Leigh va fer-se una bona repu­tació com a cine­asta amb Secrets i men­ti­des (1996), un drama com­mo­ve­dor en què, en una família obrera lon­di­nenca, es reve­len cer­ta­ment secrets i es con­fes­sen algu­nes men­ti­des amb l’apa­rició d’una jove negra culta i aco­mo­dada que, després de la mort dels seus pares adop­tius, es pre­senta com la filla biològica d’una dona (blanca) que va donar-la quan va néixer en no ser capaç d’assu­mir ales­ho­res la mater­ni­tat. La moral gene­rosa d’aquesta pel·lícula fa que la veri­tat emer­geixi dolo­ro­sa­ment, però també que, d’una manera ines­pe­rada, resulti alli­be­ra­dora i fins pro­curi moments de feli­ci­tat.

La invo­cació de Secrets i men­ti­des és perquè en ella mateixa és memo­ra­ble, però també pel fet que l’actriu, Mari­anne Jean-Bap­tiste, que hi encarna la jove negra, ha tor­nat a col·labo­rar amb Leigh inter­pre­tant la pro­ta­go­nista abso­luta de Hard truths , la dar­rera pel·lícula del direc­tor anglès: una dona enra­bi­ada i mal­hu­mo­rada (no fa més que fotre mocs a tot­hom) amb dolor físics i també víctima d’una depressió de la qual no sem­bla ado­nar-se quasi ningú. Pot­ser una mica la seva ger­mana, però ni el seu marit, tan tre­ba­lla­dor, ni el seu fill, que, deam­bu­lant per Lon­dres, tam­poc no sap què fer amb la seva vida.

O pot­ser, de fet, Secrets i men­ti­des es fa pre­sent perquè en bona part dels dra­mes soci­als (ante­ri­ors, com Naked, o poste­ri­ors, com Vera Drake o Anot­her year) de Mike Leigh, dei­xant de banda la seva interes­sant apro­xi­mació amb Mr. Tur­ner a la com­plexa per­so­na­li­tat del pin­tor romàntic anglès, no sem­bla haver-hi lloc per a la gene­ro­si­tat: no hi ha espe­rança men­tre es rabeja en el dolor i la des­es­pe­ració. Amb el títol ori­gi­nal –aliè a Mi única fami­lia, amb el qual s’ha dis­tribuït a l’Estat espa­nyol– sem­bla voler dei­xar clar que parla de les dures veri­tats. Pot­ser sí. En tot cas, Mike Leigh pre­senta per­so­nat­ges mal­trac­tats per la vida, però fins a quin punt ell també no els mal­tracta?