D’esta­bi­li­tat com a ciu­tat en tenim perquè des del novem­bre pas­sat hi ha el pres­su­post del 2025 apro­vat. El que sí que és cert és que sem­pre hem d’anar a la recerca de majo­ries i ens en sor­tim en el 99% d’oca­si­ons. Això és molt d’agrair, sobre­tot, amb els nos­tres socis pri­o­ri­ta­ris –Junts i En Comú Podem.

Estem cons­truint 192 habi­tat­ges de pro­tecció ofi­cial en règim de llo­guer al PP10. Per­so­nal­ment, és una de les coses de les quals estic més orgullós. Són preus aptes ja que un pis nou amb tres habi­ta­ci­ons tindrà un llo­guer de 400 euros i amb una reserva del 25% per a joves i per a per­so­nes grans en situ­ació de vul­ne­ra­bi­li­tat. També cal des­ta­car els habi­tat­ges pro­mo­guts pel govern del pre­si­dent Illa. Con­ti­nu­a­rem cons­truint més habi­tat­ges.

Espero que poc. Ja vam tenir la pri­mera ale­gria amb la dene­gació del TSJC de les mesu­res cau­te­lars d’una de les empre­ses recur­rents (Paprec). El tri­bu­nal diu de forma clara que s’ha de com­plir la reso­lució del Tri­bu­nal Català de Con­trac­tació Pública i és el que nosal­tres vam fer. Ara falta que el jut­jat con­tenciós admi­nis­tra­tiu resol­gui en el mateix sen­tit que el TSJC per poder adju­di­car, final­ment, el con­tracte a Urba­ser.

Tenim un nou ser­vei de con­trol de la via pública i la uni­tat de medi ambi­ent de la Guàrdia Urbana, que cada dia san­ci­o­nen per­so­nes. A vega­des el pro­blema no és de neteja, sinó d’inci­visme. Si jo netejo el men­ja­dor de casa 30 vega­des però l’embruto 31 estarà brut. També hem exter­na­lit­zat coses que no estan inclo­ses en l’actual con­tracte, com ara la neteja de males her­bes.

És un model de pro­xi­mi­tat, de més agents i moder­nit­zació tec­nològica. A la plan­ti­lla de la Guàrdia Urbana, anem a la taxa de repo­sició del 125% d’agents, que inclou els que es jubi­len més un 25%. A l’escola tenim 17 futurs agents; refe­rents de barri i la nova comis­sa­ria con­junta Mos­sos-Guàrdia Urbana. En tec­no­lo­gia, dedi­quem esforços a la uni­tat de drons, a més de l’app de segu­re­tat que lide­rem Reus i Tar­ra­gona.

Ens reu­ni­rem en breu amb el secre­tari gene­ral de Mobi­li­tat per tro­bar una solució i estic con­vençut que la tro­ba­rem. És un risc per la cir­cu­lació de cami­ons pels bar­ris de Ponent, l’A-27 o l’N-340. Això ve moti­vat per una ampli­ació indus­trial de BASF, amb la qual no estem en con­tra sem­pre que sigui sos­te­ni­ble des del punt de vista social, econòmic i medi­am­bi­en­tal. Nosal­tres ja plan­te­gem una alter­na­tiva que pre­veu el pas dels vehi­cles per una zona allu­nyada dels nuclis poblats.

A mi m’és igual, sem­pre que sigui una solució via­ble i que no passi pels nuclis poblats de cap muni­cipi. Pensi també que la clas­si­fi­cació de mer­ca­de­ries es fa al barri del Ser­ra­llo, que ja suporta el pas de cami­ons.

Vam infor­mar els veïns que es crearà el nou sec­tor deli­mi­tat Part Alta. Els resi­dents podran apar­car a les pla­ces des­ti­na­des a aquest ús din­tre de les mura­lles.

I tant que sí! Pot­ser aquest estiu ens moles­tarà per anar a la platja, però s’ender­ro­carà.

És un símbol de l’època del ciment. Volem neu­tra­lit­zar tota aque­lla zona perquè sigui un espai per gau­dir, un espai que gua­nya­rem per a la gent.

Sí, per això era tan impor­tant. És un cen­tre ads­crit a la URV i som l’única capi­tal cata­lana que no té aquests estu­dis –Euses (antic INEF)–. És la pri­mera pedra d’un relat d’un pro­jecte for­ma­tiu, de recerca i tec­nològic: el con­ser­va­tori; la bibli­o­teca pública, que està pen­dent de pres­su­post; l’informe sobre el dis­tricte tec­nològic de l’urba­nista Miquel Bar­celó, i l’Ins­ti­tut Català d’Arque­o­lo­gia Clàssica, entre altres. I no obli­dem la reha­bi­li­tació de la necròpolis, que tindrà una con­nexió directa amb l’ICAC. Estic con­tent de veure que aquests man­tres que tenim de ciu­tat i que sur­ten cada vegada que hi ha elec­ci­ons (Taba­ca­lera, Savi­nosa, Banc d’Espa­nya o l’emba­lum del Mira­cle) els anem superant.

Estem bus­cant solu­ci­ons perquè de moment pugui obrir com a cen­tre expo­si­tiu cul­tu­ral en espera d’un pro­jecte més defi­ni­tiu. Estem valo­rant les obres que hem de fer d’acces­si­bi­li­tat i d’altres aspec­tes.

El fet de tenir un Para­dor Naci­o­nal és més un tema de pres­tigi turístic, cul­tu­ral i patri­mo­nial. Per què som gai­rebé l’única ciu­tat que no en tenim? Per què en tenen Car­dona o Tor­tosa i no en té Tar­ra­gona? No ho puc enten­dre... Tenim la volun­tat de la pre­si­denta de Para­do­res, Raquel Sánchez. Li puc dir que la volun­tat política exis­teix.

Jo diria que és l’hòstia! Pensi que mol­tes ciu­tats de Cata­lu­nya ho vol­drien. Això és mèrit de mol­tes per­so­nes. Pri­mer de tot, de Bar­ce­lona, amb el seu alcalde, Coll­boni, i del pre­si­dent Illa. Sense ells hau­ria estat impos­si­ble. L’etapa del Tour suposa una apor­tació d’un cànon de vuit a nou mili­ons i nosal­tres no paguem ni un duro. Hi haurà mit­jans acre­di­tats de 190 països. També ha aju­dat molt el pres­tigi que té Tar­ra­gona en ser la seu d’esde­ve­ni­ments espor­tius i tenir un alcalde que és molt “pesat” quan defensa allò que tenim.

Sí, ho ha de ser. El que hem de fer és bus­car de quina manera gene­rem eco­no­mia d’escala i man­co­mu­ni­tats que ens pro­du­ei­xin estalvi i eficiència en allò que és com­petència nos­tra. El tram­via és la columna ver­te­bral que ens unirà com a ter­ri­tori.