Ser­veix per avançar en el conei­xe­ment i en l’estudi de la matèria, per poder apli­car-los a resol­dre rep­tes de la soci­e­tat. El sig­ni­fi­cat de la paraula és precís, un tipus d’acce­le­ra­dor, però el sin­crotró Alba és tota la infra­es­truc­tura d’inves­ti­gació pública, i també se’n fa de pri­vada, sobre tot el que es fa amb la llum que eme­ten els elec­trons acce­le­rats. Produïm llum, rajos X amb unes capa­ci­tats d’interac­ci­o­nar amb la matèria i de treure’n les pro­pi­e­tats, que són excep­ci­o­nals. Estu­diem la matèria, i les apli­ca­ci­ons van des de les ciències de la vida, per als mate­ri­als de l’ener­gia, per desen­vo­lu­par ener­gies netes, reno­va­bles... Es posa al ser­vei d’una comu­ni­tat d’usu­a­ris i ara tenim més de 9.000 inves­ti­ga­dors d’arreu del món. Vénen amb un pro­blema a resol­dre i nosal­tres tenim l’ins­tru­ment que els ajuda a resol­dre’l. I tenim els nos­tres científics que també hi par­ti­ci­pen.

S’han fet uns 3.500 expe­ri­ments des del 2012. L’any pas­sat ens van visi­tar uns 3.500 usu­a­ris. Duren de mit­jana tres dies i tre­ba­llem dia i nit. Una part molt impor­tant és el man­te­ni­ment, perquè és una de les infra­es­truc­tu­res científiques més com­ple­xes que hi ha a tot Espa­nya. Un 98% de les 4.500 o 5.000 hores a l’any que fem, tot fun­ci­ona per­fec­ta­ment i estem entre els millors del món. Asse­gu­rem l’ope­ra­ti­vi­tat i fem i pen­sem en la ciència, en els pro­ble­mes que volem resol­dre perquè el món sigui més sos­te­ni­ble. Tot allò que té a veure amb el canvi climàtic, en mate­ri­als per fer una ener­gia neta, l’hidro­gen verd, per fer bate­ries que tin­guin més vida útil i que siguin reci­cla­bles i basa­des en ele­ments més enllà del liti. En salut hi ha molts usu­a­ris que vénen d’hos­pi­tals, de cen­tres de recerca i també tenim els nos­tres usu­a­ris indus­tri­als far­macèutics que ens uti­lit­zen molt per desen­vo­lu­par els fàrmacs i per enten­dre com els com­pos­tos actius interac­ci­o­nen amb les proteïnes. Podem mirar la com­po­sició i la posició dels mili­ons d’àtoms que té una proteïna amb pre­cisió atòmica. I per a les empre­ses far­macèuti­ques és essen­cial.

Dels 3.500 expe­ri­ments, han sor­tit 4.500 patents que han uti­lit­zat dades de recerca fetes aquí. És un estudi que es publi­carà en unes set­ma­nes i ens hem que­dat molt sor­pre­sos favo­ra­ble­ment perquè evi­dent­ment el que es fa aquí després té molt de recor­re­gut. Casos com l’espintrònica, l’electrònica que cal per a la intel·ligència arti­fi­cial amb els com­pu­ta­dors o els cen­tres de dades que tin­drem aquí. Gas­ten molta ener­gia i s’escal­fen... és l’efecte Hall i neces­si­tes refre­dar-ho, dit de manera molt sen­zi­lla. En l’espintrònica en comp­tes de moure elec­trons mous el moment magnètic dels elec­trons, es pot uti­lit­zar per a la trans­missió de dades i gasta moltíssima menys ener­gia. També podem fer tomo­gra­fies de cèl·lules i vam veure repre­sen­tat en 3D com el virus de la covid s’hi posa a dins, com s’hi desen­vo­lupa i des­tru­eix els mito­con­dris. N’hem fet de l’hepa­ti­tis C per veure com actua el virus i els fàrmacs en la cèl·lula, perquè alguns els maten tots dos i d’altres de nova gene­ració sal­ven la cèl·lula. O estu­dis amb fàrmacs per a cèl·lules tumo­rals basa­des en nano­partícules. És una mil·lèsima d’una mil·lèsima de mil·límetre, les veiem, en par­ti­cu­lar d’iridi, i on es posi­ci­o­nen a la cèl·lula. Ser­veix per enten­dre quina dosi has d’uti­lit­zar del fàrmac per matar les cèl·lules i per opti­mit­zar els efec­tes dels fàrmacs tumo­rals.

Les diferències són en les tec­no­lo­gies que tenen les línies de llum. Nosal­tres en aquest moment tenim tretze línies i una més en cons­trucció. I amb alguna d’específica que la tenen molt pocs altres. El que importa és que la comu­ni­tat que ens uti­lit­zen neces­si­ten més ins­tru­ments. El usu­a­ris públics vénen a través de con­vo­catòries ober­tes i les pro­pos­tes que ens arri­ben són sem­pre més de les que podem aten­dre, més o menys el doble, i fins i tot més. L’ava­lu­ació les fa un comitè extern d’experts sobre l’excel·lència científica i es dóna temps a les millors pro­pos­tes, que siguin més impac­tants i excel·lents.

El pla és que l’Alba II fun­ci­oni el 2032. Subs­ti­tuirà el que tenim amb tec­no­lo­gies més avançades i acon­se­guirà que els elec­trons que acce­le­rem siguin de dimen­si­ons més peti­tes. Pro­duirà així un feix de llum més intens, més foca­lit­zat, que per­met arri­bar a reso­lu­ci­ons majors, fer expe­ri­ments més ràpids.

Diguem que l’evo­lució en el món dels sin­cro­trons és contínua, però després hi ha moments a la història en què s’han fet salts de tec­no­lo­gia, i ara ho fem de la ter­cera a la quarta gene­ració. Alba és un dels sin­cro­trons de ter­cera gene­ració més joves i la tec­no­lo­gia es reno­varà al cap de 20 anys, però has de començar 10 anys abans fent el dis­seny, ho vam fer el 2021 i estem fent pro­to­ti­patge, deci­dint fer línies noves més llar­gues. Tenim un nou ter­reny dins del Parc de l’Alba al cos­tat del sin­crotró, on podrem posar les sales expe­ri­men­tals d’aques­tes línies. Això ens dona un avan­tatge com­pe­ti­tiu, perquè tenir la línia llarga aug­menta la reso­lució. Com dius, és un con­tinu. Diguem que els pri­mers de quarta gene­ració estan pen­sant quin serà el pas suc­ces­siu. És així. Quan es parla de la super­com­pu­tació el salt és cada cinc anys i nosal­tres cada vint. Però cal fer-ho si volem con­ti­nuar sent un ins­tru­ment essen­cial pel país perquè ho fan altres sin­cro­trons a la resta del món.

Sem­pre s’ha d’inver­tir més en ciència. He de dir que a Espa­nya, i en par­ti­cu­lar a Cata­lu­nya, en els dar­rers anys hi ha hagut un aug­ment d’inver­si­ons. Per a l’Alba II no tenim encara l’acord final dels governs i espe­rem que passi com més aviat millor, però el finançament ini­cial per al dis­seny i pro­to­ti­patge fa deu anys amb la crisi era impen­sa­ble. En ciència és molt impor­tant, sobre­tot en les infra­es­truc­tu­res grans com l’Alba, tenir una pro­gra­mació a llarg ter­mini. Evi­dent­ment sí, a Espa­nya va una mica millor la inves­ti­gació pública ara, però cal encara aug­men­tar i sobre­tot man­te­nir-ho en el futur. Ara hi ha més consciència del fet que la ciència és essen­cial per resol­dre certs rep­tes. La pandèmia va obrir por­tes per veure com d’impor­tant era inver­tir i tenir els ins­tru­ments per resol­dre el pro­blema. En polítics a tot el món i també, molt impor­tant, a la soci­e­tat perquè les polítiques reflec­tei­xen el que sent la soci­e­tat i es va en la bona direcció. Ja no es veu el científic com aquest per­so­natge que està al seu labo­ra­tori fent coses rares per diver­tir-se. Si es vol avançar a man­te­nir la salut es neces­sita la ciència i tec­no­lo­gies noves, que siguin sos­te­ni­bles, que es pugui desen­vo­lu­par una moda­li­tat que subs­ti­tu­eixi l’electrònica d’alt con­sum energètic amb l’espintrònica que con­su­meix menys ener­gia perquè el pla­neta segueixi sent habi­ta­ble. Això està ara més accep­tat i espero que impli­qui una con­tinuïtat en l’aug­ment del finançament de la inves­ti­gació. Una part molt impor­tant i on encara hi ha espai per millo­rar és atraure talent, però sobre­tot man­te­nir-lo i que no se’n vagi on li donin més opor­tu­ni­tats.

Va néixer a la UAB, de Ramón Pas­cual i el seu equip, i hi va haver una aposta molt impor­tant del govern de Cata­lu­nya. Hi havia el ter­reny, és al cos­tat de la UAB, del Parc Tec­nològic i dels ins­ti­tuts de recerca. Des del punt de vista estratègic, Cer­da­nyola és un pol de conei­xe­ment i el sin­crotró hi afe­geix molt. Ser al cos­tat de Bar­ce­lona també és estratègic, molt ben con­nec­tada amb tot el món i atrau. El 40% d’usu­a­ris són inter­na­ci­o­nals i vénen perquè és fàcil arri­bar-hi, a diferència d’altres.

Que la zona vagi crei­xent és posi­tiu. També per al per­so­nal que tre­ba­lla a Alba, que viu a Cer­da­nyola o Sant Cugat.

Crec que sí. Hem estat sem­pre col·labo­rant al màxim perquè això passés i, allà on calgués defen­sar-ho, ho hem fet. El fet de tenir aquesta gran infra­es­truc­tura única a Cata­lu­nya i a Espa­nya, li dóna una visi­bi­li­tat al pro­jecte. El suport de l’Ajun­ta­ment als nos­tres pro­gra­mes i vice­versa és un èxit.

El dia de por­tes ober­tes ens que­dem sense els 3.000 bit­llets 2 hores abans que apa­re­guin. La gent ens coneix però no prou. Mal­grat el que deia abans que la soci­e­tat està més cons­ci­en­ci­ada de la neces­si­tat de la ciència, hi ha un des­co­nei­xe­ment força gene­ral del que es fa en ciència. Tenir peri­o­dis­tes que veniu aquí i als lec­tors és impor­tantíssim. El temps que dedi­quem a fer aquest tipus d’entre­vis­tes, a xer­ra­des, amb les esco­les, amb els visi­tants, és temps molt ben inver­tit perquè la gent vegi què fem per la soci­e­tat. Una part impor­tant també és el que fa la política. Si la política parla de ciència, això arriba. I a mi m’agrada molt quan a Cata­lu­nya, alguns polítics, no només la con­se­llera o con­se­llera de recerca, par­len de ciència, això és molt posi­tiu. Quan hi ha les elec­ci­ons, mol­tes vega­des a les cam­pa­nyes és difícil sen­tir la paraula ciència i hau­ria d’estar-hi sem­pre.