Societat

Llengua

La CUP proposa un pla de xoc per garantir el català en l’àmbit educatiu

Entre les mesures hi ha l’establiment d’una prova de competència lingüística al final de l’ESO i la recuperació de l’aula d’acollida lingüística per a nouvinguts

La CUP ha pre­sen­tat aquest dilluns una sèrie de mesu­res per fer front a l’“emergència lingüística” i asse­gu­rar el dret a l’apre­nen­tatge i l’ús del català, posant el focus en l’àmbit edu­ca­tiu, entre les quals des­taca una prova de com­petència lingüística al final de l’edu­cació secundària obli­gatòria (ESO).

La for­mació anti­ca­pi­ta­lista con­si­dera que la situ­ació de la llen­gua cata­lana al país és “crítica” i que l’escola és “un àmbit estratègic” per rever­tir-ho. És per això que pro­posa un “pla de xoc” de vuit mesu­res “urgents” per “garan­tir el dret al català” a l’ense­nya­ment i “apli­car de debò” la immersió lingüística als cen­tres esco­lars.

Una de les pro­pos­tes de la CUP és la imple­men­tació gra­dual d’una prova mul­ti­ni­vell a quart d’ESO per ava­luar i millo­rar la com­petència en llen­gua cata­lana de l’alum­nat. L’objec­tiu final d’aquesta mesura és que es des­ti­nin els recur­sos neces­sa­ris per fer pos­si­ble que al final de la secundària tot els alum­nes hagin pogut adqui­rir “la màxima com­petència lingüística” en català.

La for­mació plan­teja una ava­lu­ació justa i rigo­rosa, amb una prova específica que acre­diti els nivells de com­petència d’acord amb el Marc euro­peu comú de referència per a les llengües (MECR), superant “el sis­tema d’acre­di­tació del C1 dut a terme fins ara”.

La por­ta­veu del del Secre­ta­riat Naci­o­nal del par­tit, Su Moreno, ha defen­sat en una roda de premsa aquest dilluns que “aquest sis­tema per­me­tria una diagnosi soci­o­lingüística sense pre­ce­dents” i impul­sa­ria “la vehi­cu­la­ri­tat del català”. A més, ha afir­mat que la prova també ser­vi­ria per esta­blir “un sis­tema d’acre­di­tació just” i aug­men­tar “el pres­tigi de la llen­gua i dels títols acre­di­ta­tius”.

El nou sis­tema d’acre­di­tació s’intro­dui­ria gra­du­al­ment, en dues fases, i en la pri­mera con­viu­ria amb l’actual perquè ningú en quedés exclòs durant la fase tran­sitòria. Aquesta ava­lu­ació, segons la CUP, hau­ria de ser “uni­ver­sal i inclu­siva”, “gratuïta i pública” i “de gestió externa als cen­tres”.

El pla de la CUP també busca impul­sar l’aco­llida lingüística d’alum­nes nou­vin­guts a través de les dota­ci­ons necessàries als cen­tres i tor­nant a esta­blir el pas per l’Aula d’Aco­llida als alum­nes pro­ce­dents de la resta de l’Estat. La for­mació creu que també cal “for­mar ade­qua­da­ment als docents ofe­rint for­ma­ci­ons específiques per fer front a la falta de sen­si­bi­lit­zació sobre el model lingüístic català”.

També con­tem­pla un pla específic per a la for­mació pro­fes­si­o­nal; un sis­tema de beques davant la manca de gra­du­ats en filo­lo­gia per a impar­tir llen­gua; cur­sos i pro­ves de con­tin­guts i com­petència lingüística específics i gratuïts pels qui impar­tei­xin llen­gua sense aquesta titu­lació, o fomen­tar i con­so­li­dar espais d’ús de la llen­gua, com ara en l’esbarjo o les acti­vi­tats extra­es­co­lars.

Bústia de quei­xes

En aquest sen­tit, la CUP plan­teja aug­men­tar “la impli­cació de la Ins­pecció Edu­ca­tiva, mesu­res per garan­tir que la llen­gua habi­tual dels espais d’oci i esbarjo, com els patis, sigui el català, o la neces­si­tat d’enfor­tir el català a la For­mació Pro­fes­si­o­nal (FP) i als entorns infor­mals de les esco­les, invo­lu­crant a estu­di­ats, pro­fes­so­rat i famílies”. Segons la CUP, la ins­pecció edu­ca­tiva, “no ha fet el que havia de fer, que és garan­tir els plans lingüístics dels cen­tres”. Per això han recla­mat que hi hagi una “fis­ca­lit­zació efec­tiva” i que la ins­pecció edu­ca­tiva “pugui esta­blir san­ci­ons en cas d’incom­pli­ments”.

Els anti­ca­pi­ta­lis­tes han pro­po­sat crear una bústia de quei­xes lingüísti­ques que tin­dria caràcter con­fi­den­cial, com les que ja exis­tei­xen a les uni­ver­si­tats cata­la­nes. Amb aquesta con­fi­den­ci­a­li­tat es pretén evi­tar que els denun­ci­ants dels incom­pli­ments, ja siguin alum­nes, fami­li­ars o pro­fes­si­o­nals, siguin els que aca­bin pena­lit­zats.

La pro­posta arriba pocs dies després de la publi­cació de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població, que alerta que només un terç dels resi­dents a Cata­lu­nya uti­lit­zen el català com a llen­gua habi­tua. Moreno ha denun­ciat que “la immersió lingüística no s’està apli­cant, i cal pren­dre mesu­res urgents i fer­mes per fer que s’apli­qui de debò”.

El pla també pretén pro­te­gir el model d’immersió lingüística davant les “ofen­si­ves polítiques” i les “ingerències judi­ci­als”, en al·lusió a la pos­si­ble sentència del 25% de cas­tellà a les aules. Una sentència que la dipu­tada de la CUP Pilar Cas­ti­llejo ha con­si­de­rat “anti­de­mocràtica i atempta con­tra els drets lingüístics i edu­ca­tius de l’alum­nat”. Per fer-hi front, la dipu­tada ha plan­te­jat mesu­res com blin­dar els cen­tres con­tra la sentència del 25% de cas­tellà, retor­nar a les 3 hores lec­ti­ves de llen­gua cata­lana a l’ESO i el Bat­xi­lle­rat, reduir les ràtios o ampliar les aules d’aco­llida i for­mar i capa­ci­tat els docents.

Moreno ha con­si­de­rat que tant les “ofen­si­ves espa­nyo­lis­tes” com la “desídia dels gover­nants de la Gene­ra­li­tat els últims 20 anys” han conduït a l’actual situ­ació, davant la qual “cal pren­dre mesu­res urgents”. Cas­ti­llejo ha con­si­de­rat que “la situ­ació no és irre­ver­si­ble”, però cal actuar “amb decisió i valenta”, amb “com­pro­mi­sos ferms i acci­ons imme­di­a­tes”. Segons ella, la fita del pla de xoc és que “l’escola en català sigui una eina de cohesió i igual­tat d’opor­tu­ni­tats”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.