“Les FSR violen dones al Sudan per castigar el seu activisme”

Hi ha les for­ces arma­des suda­ne­ses, que repre­sen­ta­ven el govern, i les For­ces de Suport Ràpid, abans cone­gu­des com a Jan­jaweed i impli­ca­des en abu­sos hor­ri­bles a prin­ci­pis dels 2000 a Dar­fur. La violència ha tin­gut com a objec­tiu els civils. Els pit­jors crims que hem docu­men­tat els han comès les FSR.

Aquesta zona la con­trola un grup armat, l’SPLM Nord, que actu­al­ment no dona suport a cap de les parts en con­flicte. Això fa que sigui de les zones més segu­res del país, i gent d’arreu del Sudan –sobre­tot de l’ètnia nuba– hi ha bus­cat refugi.

Les FSR i grups ali­ats, cone­guts al Sudan com a milícies àrabs, han ata­cat grups ètnics que con­si­de­ren afri­cans, en con­tra­po­sició als grups tri­bals àrabs. Han mort homes, dones i infants. Han incen­diat i saque­jat llars, han pro­vo­cat des­plaçaments mas­sius i han pres el con­trol de la terra. Per les FSR, la violència sexual ha estat una eina recur­rent.

A Dar­fur, les FSR han ata­cat dones que fos­sin acti­vis­tes o líders de la comu­ni­tat masa­lit. Vaig entre­vis­tar una dona jove que havia estat molt activa a les xar­xes soci­als, publi­cant vídeos sobre els abu­sos que aquests grups per­pe­tren con­tra els masa­lit. Un grup de les FSR la va espe­rar fora de casa seva, la va cap­tu­rar i la va vio­lar en grup. Li van dei­xar clar que ho feien per cas­ti­gar-la pels vídeos que publi­cava. No és un cas aïllat. Vam entre­vis­tar diver­ses dones que havien estat vio­la­des pel seu acti­visme. A Kor­do­fan vam docu­men­tar-hi escla­vi­tud sexual. Vam par­lar amb una jove de 18 anys. Estava emba­ras­sada de tres mesos quan les FSR la van segres­tar. La van rete­nir en una base mili­tar com a esclava sexual durant tres mesos amb 51 dones i nenes més. Les enca­de­na­ven perquè no s’esca­pes­sin. No podien anar al lavabo ni men­ja­ven bé. Cada matí i cada ves­pre, grups de sol­dats s’endu­ien grups de dones per vio­lar-les. Mem­bres de les FSR els deien que hi havia dues bases més on hi havia altres dones detin­gu­des. Governs com els dels EAU, que donen suport a les FSR, en són còmpli­ces.

De vega­des són homes amb armes que apro­fi­ten el caos. Altres vega­des es vol des­hu­ma­nit­zar i deni­grar un deter­mi­nat grup civil. Per­pe­trar vio­la­ci­ons a gran escala és part d’un objec­tiu mili­tar pen­sat per inti­mi­dar i silen­ciar. Al poble nuba, al Kor­do­fan, sem­blava un esforç per humi­liar aquest grup ètnic, una forma d’exer­cir poder i por.

La dona amb qui vam par­lar que havia esca­pat d’una base de les FSR viu ama­gada men­tre està emba­ras­sada, ja que el seu cosí amenaçava de matar-la. En con­flicte, les dones són sovint acu­sa­des dels abu­sos que patei­xen.

És com­plex. A les mun­ta­nyes Nuba, a on tanta gent està fugint, el govern no hi té con­trol. La posició de l’ONU és que només pot ope­rar al Sudan per invi­tació del govern, i el govern no per­met que l’ONU operi en àrees fora del seu con­trol. Als grups inter­na­ci­o­nals els amoïna que el govern els san­ci­oni i els tan­qui pro­gra­mes a altres punts del país. Als cen­tres on vam entre­vis­tar per­so­nal mèdic ens deien que no ofe­ri­rien opció d’avor­ta­ment, que no hi cre­uen.

El sis­tema judi­cial sudanès té una capa­ci­tat molt limi­tada per ofe­rir justícia a les vícti­mes. El TPI va obrir una inves­ti­gació fa quasi dues dècades per Dar­fur, però no té juris­dicció fora d’aquest ter­ri­tori. Cal­dria ampliar-la. Però aquest tri­bu­nal només pot anar al dar­rere dels més alts nivells de coman­da­ment i no és útil en casos com aquest, en què hi ha un gran nom­bre de grups come­tent abu­sos. Malau­ra­da­ment, mol­tes dones suda­ne­ses no veuen la justícia com una idea rea­lista.

Els dar­rers anys, la volun­tat dels estats mem­bre de l’ONU d’esta­blir noves mis­si­ons de pau ha estat limi­tada. Després de molta feina, s’ha entès que al Sudan és neces­sari. Però encara no hi ha prou con­sens. Al nos­tre parer, per tenir legi­ti­mi­tat i suport, hau­ria de ser un meca­nisme con­junt de l’ONU i la Unió Afri­cana. Fins ara, obte­nir el com­promís d’amb­dues parts ha estat un repte.