Sí, són les obres urbanísti­ques més impor­tants que s’han fet mai a Palamós, és una obra llar­ga­ment rei­vin­di­cada per la ciu­ta­da­nia, feia molts anys que calia una actu­a­lit­zació d’aquest pas­seig.

Doncs per mol­tes qüesti­ons: havia que­dat enve­llit, era poc apte per a la mobi­li­tat, sobre­tot per a les per­so­nes amb mobi­li­tat reduïda, però també calia millo­rar la cana­lit­zació d’aigües plu­ja­nes per evi­tar inun­da­ci­ons. Aques­tes obres ens ser­vi­ran per des­viar i cana­lit­zar aques­tes aigües plu­ja­nes, una part a la platja i l’altra a un gran dipòsit d’acu­mu­lació d’aigua que, lla­vors, ens ser­virà per regar.

Assu­mir ris­cos és part de gover­nar i, en aquest cas, a través d’una con­vo­catòria dels fons Next Gene­ra­tion, va sor­tir l’opor­tu­ni­tat de finançar par­ci­al­ment una obra d’aquest tipus. Hi va haver l’opor­tu­ni­tat i era un tema llar­ga­ment recla­mat. Vam deci­dir fer l’obra, amb els seus ris­cos, però quan acabi, tota la gent de Palamós veurà els bene­fi­cis de tenir un àmbit tan impor­tant del nos­tre muni­cipi amb les con­di­ci­ons que es mereix.

Crec que la gent seguirà veient l’essència del que ha estat el pas­seig del Mar de Palamós. Tal com va que­dar clar en un procés de par­ti­ci­pació, la gent volia una actu­a­lit­zació i una moder­nit­zació, però que l’espe­rit del pas­seig del Mar de tota la vida es man­tingués. Les arca­des, parts del mur i una part impor­tant de l’arbrat se seguei­xen man­te­nint.

Tenim un arbrat molt enve­llit, i espe­ci­al­ment els plàtans gene­ren mol­tes molèsties a les per­so­nes. Es repo­sa­ran tots els talats. Tin­drem un pas­seig molt més ama­ble, molt més humà, on les per­so­nes i les bici­cle­tes tin­dran pri­o­ri­tat sobre els vehi­cles. Tot i que seguirà havent-hi trànsit de vehi­cles, perquè és una via impor­tant del muni­cipi, i seguirà havent-hi una part d’apar­ca­ments, sí que les per­so­nes ho tin­dran molt més fàcil per des­plaçar-se pel pas­seig del Mar i hi haurà mol­tes més zones on es podran sen­tir còmodes per fer-hi estada, espe­ci­al­ment als mesos d’estiu.

Al mateix pas­seig, pràcti­ca­ment es man­te­nen, se’n perd un 20%, però Cos­tes de l’Estat ens va dir que l’apar­ca­ment que hi havia hagut tota la vida a la zona de domini públic havia de des­a­parèixer i, per tant, aquest apar­ca­ment de sauló ha de des­a­parèixer.

No hi ha con­sens polític. Tots estem d’acord que hem de bus­car alter­na­ti­ves a l’apar­ca­ment de sauló. Nosal­tres hem impul­sat apar­ca­ments dis­su­a­sius a l’entorn de la part cons­truïda del nucli urbà, com per exem­ple el de 400 pla­ces al car­rer San­ti­ago Bañeras Goday, a set minuts cami­nant del pas­seig del Mar. Hi ha altres grups que apos­ten per altres àmbits. El que hem imple­men­tat recent­ment i ens està donant molt bons resul­tats és una zona ver­me­lla, una zona tari­fada que ha demos­trat que la rotació dels vehi­cles és molt gran. Per tant, aquesta fórmula, que té una tarifa tova per als pala­mo­sins, s’està veient que és molt efec­tiva. Segu­ra­ment, el que hau­rem de plan­te­jar amb els altres grups –i aquí sí que cal un diàleg pro­fund, perquè estem par­lant d’obres impor­tants que afec­ta­ran més d’un man­dat– és on situem uns nous apar­ca­ments.

Una altra de les recla­ma­ci­ons d’anys de la ciu­ta­da­nia era treure el trànsit d’auto­bu­sos que teníem pel cen­tre del muni­cipi. Amb l’ober­tura del nou car­rer Enric Vincke que es va fer recent­ment va sor­gir la pos­si­bi­li­tat d’ubi­car fora del cen­tre la nova estació d’auto­bu­sos i això evi­tarà que aquests vehi­cles pesants hi entrin.

S’ha ubi­cat al punt més cèntric pos­si­ble, però treu de la part més cen­tral aquest trànsit pesant. Això can­viarà la mobi­li­tat, ens ajuda a paci­fi­car la plaça Cata­lu­nya, on tenim ganes d’enge­gar una reforma per con­ver­tir-la en un espai molt més ama­ble per a la gent, i ens ajuda que el trànsit rodat cada vegada entri menys a dins del muni­cipi.

L’ober­tura del car­rer Vincke ha pro­vo­cat que la cen­tra­li­tat del muni­cipi es des­placi cap a aquest espai. S’hi estan començant a intro­duir equi­pa­ments com l’estació, ser­veis d’altres admi­nis­tra­ci­ons i algu­nes acti­vi­tats de l’hos­pi­tal. Els muni­ci­pis crei­xen i ens hem d’adap­tar a les noves rea­li­tats, i volem que la gent que ha de venir amb cotxe al cen­tre sigui gent que impe­ri­o­sa­ment ho neces­siti.

Sí, la idea és ofe­rir espais segurs a la ciu­ta­da­nia, perquè els que puguin es des­pla­cin a peu o amb bici­cleta i no amb vehi­cle. Això ens ajuda en un doble sen­tit, en la reducció de trànsit i també en el fet que es neces­sita molt menys espai d’apar­ca­ment.

Fins ara, teníem frag­ments de car­rils bici molt dis­per­sos pel muni­cipi. Amb aquesta pro­posta de mobi­li­tat segura, però, hem inten­tat lli­gar aquests frag­ments, cre­ant 4,5 quilòmetres nous de car­rils per a bici­cle­tes i, per tant, la major part d’equi­pa­ments del muni­cipi que­da­ran lli­gats a través d’aquesta xarxa.

Amb les refor­mes inte­grals que anem duent a terme en dife­rents bar­ris, fem que la xarxa prin­ci­pal de cir­cu­lació tin­gui una con­tinuïtat, però els car­rers que han de donar ser­vei o només accés als veïns els fem de pri­o­ri­tat inver­tida.

Estem nego­ci­ant amb els sin­di­cats i hi ha bona pre­dis­po­sició per totes les parts d’arri­bar a un acord, con­cre­ta­ment, a través del com­ple­ment de pro­lon­gació de la jor­nada labo­ral. Els sin­di­cats no esta­ven d’acord amb la forma com es retribuïa i estem bus­cant fórmu­les per arri­bar a un acord.

No, ara estem nego­ci­ant aquest com­ple­ment i, quan arri­bem a un acord, des­blo­que­jarà el fet de rea­lit­zar hores extres.

Estem ela­bo­rant un nou model de reco­llida i hi entren molts fac­tors: la nova nor­ma­tiva euro­pea que obliga a reco­llir sepa­ra­da­ment en ori­gen, serà un sis­tema per­so­na­lit­zat, no un porta a porta en ús a tot el muni­cipi, sinó que s’anirà adap­tant amb dife­rents sis­te­mes. Busca millo­rar la reco­llida, perquè si no es fa s’incre­men­ta­ran els cos­tos i la ciu­ta­da­nia hau­ria de pagar molt més que ara.