Política

Joan Martín

Cap de l’oposició (PSC)

“Anuncien inversions que fa anys que estaven previstes”

“En habitatge, l’alcalde exigeix gestionar els pisos de la Sareb, però el que ha de fer és usar les ordenances i carregar-los impostos”

“La Generalitat està molt compromesa amb el campus de salut, i des del món local cal propiciar que es faci al més aviat possible”

No són de fiar. Han tingut compromisos que no han complert i han promès inversions que no s’han fet mai

El por­ta­veu soci­a­lista, Joan Martín, torna a ser a l’opo­sició per ter­cer man­dat con­se­cu­tiu, però en les dar­re­res elec­ci­ons va acon­se­guir man­te­nir el nom­bre de regi­dors. Con­ti­nua pre­o­cu­pat pel que con­si­dera falta d’acció per part del govern muni­ci­pal i per l’alen­ti­ment del pro­jecte del cam­pus de salut.

El pres­su­post per al 2025 és de rècord i s’han anun­ciat mol­tes inver­si­ons. Què en pensa?
El pro­blema és quan ana­lit­zem què ha pas­sat amb els pres­su­pos­tos ante­ri­ors. Mol­tes vega­des aquesta volun­tat d’inten­ci­ons s’ha que­dat en això, en volun­tat. Tots els pro­jec­tes d’inversió que han anun­ciat són molt antics i fa temps que s’han de fer. Si no es fan, és clar que hi ha diners al calaix. Són les inver­si­ons que van dir que farien els anys 2020, 2021, 2022...
La pista espor­tiva, el cemen­tiri, el pàrquing de les Gui­xe­res, són pro­jec­tes antics?
El pàrquing de les Gui­xe­res el van pac­tar amb nosal­tres en la inves­ti­dura del 2015. Han pas­sat deu anys i no s’ha fet. És que no ha fet res, i així por­tem molts anys. Si una cosa carac­te­ritza el govern d’ERC, abans amb la CUP, ara amb Junts amb el suport de la CUP, és que no han fet res. Si jo penso què és el que ha fet aquest govern des que van arri­bar, quin és l’ele­ment carac­terístic, la fita impor­tant que ha fet, em cos­tarà de tro­bar algun gran pro­jecte. I la pista espor­tiva també fa molt temps que s’anun­cia.
Ara s’ha com­prat l’antiga fabrica tèxtil de la Gas­sol?
Sí, són prop de sis mili­ons d’euros per un equi­pa­ment en què no saben què hi volen fer i que té més de 12.000 metres qua­drats, amb ami­ant que caldrà treure. Això tam­poc ho van dir. Com­pren espais dels quals no saben què en faran, men­tre a altres punts del muni­cipi en fal­ten, com al barri de la Mas­sana, on no hi ha equi­pa­ments.
Queda clar que no té gaire con­fiança en la paraula de l’alcalde.
És que ja és el ter­cer man­dat. No són de fiar, perquè han tin­gut molts com­pro­mi­sos que no han com­plert, i han promès mol­tes inver­si­ons que mai s’han fet. Tot és impro­vi­sació, i després hi ha aquests pro­jec­tes que són a mit­ges amb Girona, com la séquia, les Deve­ses, amb els quals s’omplen la boca. Però falta el dia a dia de la ciu­tat, el man­te­ni­ment, els parcs infan­tils, que està bé que se’n facin de nous, però cal man­te­nir els que ja hi ha. Ho veiem també amb la il·lumi­nació, les vore­res...
Una altra de les par­ti­des del pres­su­post amb gran inversió és la de cul­tura, amb 2,1 mili­ons.
Jo, si ana­litzo en què s’inver­teix en cul­tura a Salt, no veig que hi hagi un retorn. En aquest sen­tit, sí que la cul­tura és una porta d’entrada per a la inclusió i per a la igual­tat d’opor­tu­ni­tats. Sí que es fa feina, i com a docent, també crec que la cul­tura pot ser un àmbit d’entrada. Però l’has de rela­ci­o­nar amb l’edu­cació, l’has de rela­ci­o­nar amb el sen­ti­ment de per­ti­nença, l’has de rela­ci­o­nar amb l’orgull de ser d’aquí. Sí, està molt bé, tenim un Ate­neu. I fa molta acti­vi­tat, però mol­tes vega­des queda esbi­ai­xada a una tipo­lo­gia de per­so­nes molt con­creta. I el que neces­si­tem és que això s’obri. Neces­si­tem que la gent senti orgull de Salt i en això sí que la cul­tura hi ha de jugar un paper.
En habi­tatge, l’alcalde reclama ges­ti­o­nar els pisos de la Sareb.
La solució a aquesta temàtica no és sen­zi­lla, però l’alcalde no pot dir a la Gene­ra­li­tat que obli­gui els fons vol­tor a entre­gar els pisos. No és tan sen­zill. Sí que té, en canvi, unes eines que estan a la seva dis­po­sició i que no fa ser­vir, que són les orde­nan­ces fis­cals. Si els fons vol­tor no cedei­xen els pisos, pot fer un recàrrec dels impos­tos. Les adqui­si­ci­ons que s’han fet han estat gai­rebé de casu­a­li­tat, perquè hi va haver l’opor­tu­ni­tat. Però quan hi havia sub­ven­ci­ons de la Dipu­tació per adqui­rir habi­tatge, no es van dema­nar. S’ha de ser més efec­tiu.
Asse­gura que el cam­pus de salut va amb retard. El pre­o­cupa el futur Clínic, a Bar­ce­lona?
Pel que fa al Clínic, sí que al final estem par­lant d’un dels grans hos­pi­tals de Cata­lu­nya, amb una potència que evi­dent­ment pot córrer molt més. Però jo crec que hi ha un com­promís molt clar de la Gene­ra­li­tat res­pecte al cam­pus de salut, i el que neces­si­tem és pro­pi­ciar que es faci al més aviat pos­si­ble. Perquè no és el mateix que es faci el 2032 que el 2050. I no és només el cam­pus. S’ha de moure tot, la part comer­cial, la mobi­li­tat... Les admi­nis­tra­ci­ons han de posar les con­di­ci­ons perquè si una empresa ha de valo­rar si se’n va al cos­tat del Clínic o a Girona pensi on es fa la millor feina en salut men­tal, per exem­ple, i opti pel nou Tru­eta. Perquè això és el que gene­rarà acti­vi­tat econòmica, i poten­ciarà el sec­tor. Això és impor­tant. Jo crec que això, des de la Gene­ra­li­tat, ho tenim clar. Però pels rit­mes que veiem que por­ten les admi­nis­tra­ci­ons locals no ho tenim tan clar. Perquè al final tot això es va apro­var l’any 2020. El 2022, si no recordo mala­ment, havien d’estar els pla­ne­ja­ments fets i ja hem entrat a l’any 2025.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.