La casa de cul­tura Casa Nova i la bibli­o­teca són dos pols cul­tu­rals vitals, amb acti­vi­tats diàries, i man­te­nen la seva vita­li­tat des de mit­jans de setem­bre fins a finals de juny. Després hi ha les acti­vi­tats a l’aire lliure, sobre­tot el Res­pi­ra­cul­tura, un espai lúdic i cul­tu­ral a final de juliol. Poten­ciem la música en directe de grups cata­lans, per dife­ren­ciar-lo de la festa major, i és en defensa de la cul­tura cata­lana.

No és un cost tan ele­vant com diuen i és el con­junt per a les acti­vi­tats del fes­ti­val d’estiu i de la festa major, per temes de logística i d’estalvi: uti­lit­zem els matei­xos esce­na­ris. Els ingres­sos per entra­des ser­vei­xen per cobrir el 20 per cent de la des­pesa, i cobrar les entra­des més bara­tes als empa­dro­nats cre­a­ria un dèficit al ser­vei que reper­cu­ti­ria en els impos­tos. A més, cal tenir en compte que més del 80 per cent de les acti­vi­tats són gratuïtes i la resta no pas­sen dels 17 o 20 euros, i estem par­lant de cur­sets i con­certs de grups de pri­mer nivell cata­lans.

Fem un acte de ben­vin­guda als qui com­plei­xen divuit anys i els rega­lem una tar­geta amb diners per gas­tar en dife­rents acti­vi­tats. Al dar­rere hi ha una sessió musi­cal enfo­cada al jovent, però és oberta a tot­hom.

Depèn de què els ofe­rei­xis. Ens agra­da­ria que hi hagués més par­ti­ci­pació d’aquest col·lec­tiu a la vida muni­ci­pal, i encara més perquè tenim un muni­cipi tan dis­pers.

A Riells i Via­brea neces­si­tem que la gent es trobi. Mal­grat que el muni­cipi té una con­tinuïtat, excepte a les Masies o a les urba­nit­za­ci­ons que ens que­den més sepa­ra­des com Sant Llop o Fogue­res de Mont­so­riu, tenir una estruc­tura d’urba­nit­za­ci­ons fa que les distàncies siguis grans. Mol­tes vega­des, la gent d’un nucli i la d’un altre no es conei­xen o no interac­tuen. Per tant, una segona funció de la pro­gra­mació cul­tu­ral i lúdica que fa l’Ajun­ta­ment és ser punts de tro­bada, que aca­ben cre­ant siner­gies poste­ri­ors... Alguna vegada, fins i tot, s’ha creat alguna enti­tat.

És flui­xet, per la mateixa raó que he expli­cat abans. Quan un muni­cipi és com­pacte, els veïns tenen més pos­si­bi­li­tats d’interac­tuar.

En per­cen­tatge, hem bai­xat molt. Havíem tin­gut el 75 per cent de sego­nes residències i ara devem estar en el 25 per cent, i va bai­xant.

No, per aquest pro­blema que s’ha d’aga­far sem­pre algun vehi­cle, la gent a par­tir d’una certa edat acaba mar­xant.

No ho sé, doncs, que s’hi sen­ten a gust. Ara mateix, tor­nem a tenir uns crei­xe­ments molt alts a Riells. Estem crei­xent de l’ordre d’entre el 4,5 i el 5 per cent anual. A prin­cipi del segle actual, havíem arri­bat al 7 i al 8 per cent anual.

Et tro­bes de tot, gent que tre­ba­lla a prop i gent que no. Gent que els pares havien tin­gut segona residència i els fills s’hi aca­ben esta­blint, que ja eren conei­xe­dors del muni­cipi i s’hi aca­ben ins­tal·lant, perquè se’ls fa cada vegada més fei­xuc viure en segons quins llocs...

Sí, tot i que amb el tren encara tenim bara­lles perquè cre­iem que hi hauríem d’estar millor. Tenim tren, però l’afluència no és la que hau­ria de ser. Al final, molts veïns van a Sant Celoni, perquè hi ha més freqüències i trens que aca­ben en aquell muni­cipi.

Que només ens sepa­ren vuit quilòmetres de via i aquests trens podrien venir a morir aquí. Ho hem rei­vin­di­cat infi­ni­tat de vega­des i ho con­ti­nuem fent, però se’ns han excu­sat per tot arreu. Ara estem tre­ba­llant en un pro­jecte econòmic i turístic més enllà de la sim­ple petició que només parin més trens, que pot ser un pol d’arri­bada econòmic, turístic vin­cu­lat fins i tot al Parc Natu­ral del Mont­seny o als muni­ci­pis veïns.

Tenim una diferència amb els pobles d’abans o de després, Gualba i Hos­tal­ric, i és que tenim una via morta, on aquests trens que que­den en via morta a Sant Celoni ho podrien fer a Riells. Això és un ele­ment cab­dal. Van can­vi­ant els governs de la Gene­ra­li­tat... i tot segueix igual. Se’ns va dema­nar que pre­sentéssim alguna cosa més, no només dema­nar que parin més trens perquè sí, ves­tir-ho amb un pro­jecte que vagi més enllà.

Ja ho veu­rem, perquè sem­pre seran reti­cents, ja que incre­menta des­pesa. Ens omplim la boca de sos­te­ni­bi­li­tat, pro­tecció del medi ambi­ent, d’evi­tar emis­si­ons de CO2, però no hi fem res. I nosal­tres estem dient que tota aquesta gent que agafa el cotxe per anar a Sant Celoni, una bona part de Riells però també de Breda, d’Hos­tal­ric..., fins i tot d’Arbúcies, no hi ani­ria si pogués aga­far el tren a Riells. Però, a més, hi ha el tema de pro­moció econòmica, amb la Ruta de la Tor­dera, amb el cas­tell de Mont­so­riu, amb el mer­cat de Riells, amb la nos­tra torre d’en Pega vin­cu­lada al ves­com­tat de Cabrera, amb el mones­tir de Breda, amb la nos­tra entrada directa al Parc Natu­ral del Mont­seny, l’única de la part giro­nina... Si la gent pot arri­bar en tren a Riells, podrien entrar al cor del Mont­seny sense aga­far el cotxe des de Bar­ce­lona.

És un pro­jecte de rea­li­tat vir­tual pri­vat i l’Ajun­ta­ment hi par­ti­cipa cedint l’espai amb un con­veni d’ús. És un espai engan­xat a la casa de cul­tura. S’hi podran visu­a­lit­zar ani­mals afri­cans i asiàtics i, més enda­vant, dino­sau­res i fauna ibèrica. No es desen­vo­lupa només a l’exte­rior, sinó que també hi par­ti­ci­pem amb l’inte­rior, quan cal­gui. Com que és un pro­jecte essen­ci­al­ment pedagògic, també s’hi faran con­ferències, tallers...

El cost és zero i, a més, hi haurà un retorn posi­tiu amb bene­fi­cis per al comerç i la res­tau­ració. A més, serà gratuït per als veïns. Hi ha la volun­tat de fer el parc fami­liar, però ara ha sor­tit aquesta opor­tu­ni­tat. És, a més, un parc de salut i que té una ves­sant pedagògica de pro­tecció del ter­ri­tori. Per tant, Riells, que for­mem part de la reserva de la bios­fera i tenim el 60 per cent del muni­cipi dins del Parc Natu­ral del Mont­seny, hi encaixa com anell al dit.

És un pro­jecte d’huma­nit­zació dels hos­pi­tals. Neix per por­tar els infants que tenen més difi­cul­tat per acce­dir a la natura i per trans­for­mar una part del seu dia a dia que és dur en un altre dia a dia molt més agra­da­ble. Hi haurà també un espai de for­mació d’infer­me­ria per a teràpia equina.

És una ini­ci­a­tiva pri­vada, però al dar­rere hi ha la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona i l’asso­ci­ació de pro­tecció dels ani­mals FADA. Riells s’ha tor­nat en el banc de pro­ves de tota la tec­no­lo­gia que ells van desen­vo­lu­pant.