La casa de cultura Casa Nova i la biblioteca són dos pols culturals vitals, amb activitats diàries, i mantenen la seva vitalitat des de mitjans de setembre fins a finals de juny. Després hi ha les activitats a l’aire lliure, sobretot el Respiracultura, un espai lúdic i cultural a final de juliol. Potenciem la música en directe de grups catalans, per diferenciar-lo de la festa major, i és en defensa de la cultura catalana.

No és un cost tan elevant com diuen i és el conjunt per a les activitats del festival d’estiu i de la festa major, per temes de logística i d’estalvi: utilitzem els mateixos escenaris. Els ingressos per entrades serveixen per cobrir el 20 per cent de la despesa, i cobrar les entrades més barates als empadronats crearia un dèficit al servei que repercutiria en els impostos. A més, cal tenir en compte que més del 80 per cent de les activitats són gratuïtes i la resta no passen dels 17 o 20 euros, i estem parlant de cursets i concerts de grups de primer nivell catalans.

Fem un acte de benvinguda als qui compleixen divuit anys i els regalem una targeta amb diners per gastar en diferents activitats. Al darrere hi ha una sessió musical enfocada al jovent, però és oberta a tothom.

Depèn de què els ofereixis. Ens agradaria que hi hagués més participació d’aquest col·lectiu a la vida municipal, i encara més perquè tenim un municipi tan dispers.

A Riells i Viabrea necessitem que la gent es trobi. Malgrat que el municipi té una continuïtat, excepte a les Masies o a les urbanitzacions que ens queden més separades com Sant Llop o Fogueres de Montsoriu, tenir una estructura d’urbanitzacions fa que les distàncies siguis grans. Moltes vegades, la gent d’un nucli i la d’un altre no es coneixen o no interactuen. Per tant, una segona funció de la programació cultural i lúdica que fa l’Ajuntament és ser punts de trobada, que acaben creant sinergies posteriors... Alguna vegada, fins i tot, s’ha creat alguna entitat.

És fluixet, per la mateixa raó que he explicat abans. Quan un municipi és compacte, els veïns tenen més possibilitats d’interactuar.

En percentatge, hem baixat molt. Havíem tingut el 75 per cent de segones residències i ara devem estar en el 25 per cent, i va baixant.

No, per aquest problema que s’ha d’agafar sempre algun vehicle, la gent a partir d’una certa edat acaba marxant.

No ho sé, doncs, que s’hi senten a gust. Ara mateix, tornem a tenir uns creixements molt alts a Riells. Estem creixent de l’ordre d’entre el 4,5 i el 5 per cent anual. A principi del segle actual, havíem arribat al 7 i al 8 per cent anual.

Et trobes de tot, gent que treballa a prop i gent que no. Gent que els pares havien tingut segona residència i els fills s’hi acaben establint, que ja eren coneixedors del municipi i s’hi acaben instal·lant, perquè se’ls fa cada vegada més feixuc viure en segons quins llocs...

Sí, tot i que amb el tren encara tenim baralles perquè creiem que hi hauríem d’estar millor. Tenim tren, però l’afluència no és la que hauria de ser. Al final, molts veïns van a Sant Celoni, perquè hi ha més freqüències i trens que acaben en aquell municipi.

Que només ens separen vuit quilòmetres de via i aquests trens podrien venir a morir aquí. Ho hem reivindicat infinitat de vegades i ho continuem fent, però se’ns han excusat per tot arreu. Ara estem treballant en un projecte econòmic i turístic més enllà de la simple petició que només parin més trens, que pot ser un pol d’arribada econòmic, turístic vinculat fins i tot al Parc Natural del Montseny o als municipis veïns.

Tenim una diferència amb els pobles d’abans o de després, Gualba i Hostalric, i és que tenim una via morta, on aquests trens que queden en via morta a Sant Celoni ho podrien fer a Riells. Això és un element cabdal. Van canviant els governs de la Generalitat... i tot segueix igual. Se’ns va demanar que presentéssim alguna cosa més, no només demanar que parin més trens perquè sí, vestir-ho amb un projecte que vagi més enllà.

Ja ho veurem, perquè sempre seran reticents, ja que incrementa despesa. Ens omplim la boca de sostenibilitat, protecció del medi ambient, d’evitar emissions de CO2, però no hi fem res. I nosaltres estem dient que tota aquesta gent que agafa el cotxe per anar a Sant Celoni, una bona part de Riells però també de Breda, d’Hostalric..., fins i tot d’Arbúcies, no hi aniria si pogués agafar el tren a Riells. Però, a més, hi ha el tema de promoció econòmica, amb la Ruta de la Tordera, amb el castell de Montsoriu, amb el mercat de Riells, amb la nostra torre d’en Pega vinculada al vescomtat de Cabrera, amb el monestir de Breda, amb la nostra entrada directa al Parc Natural del Montseny, l’única de la part gironina... Si la gent pot arribar en tren a Riells, podrien entrar al cor del Montseny sense agafar el cotxe des de Barcelona.

És un projecte de realitat virtual privat i l’Ajuntament hi participa cedint l’espai amb un conveni d’ús. És un espai enganxat a la casa de cultura. S’hi podran visualitzar animals africans i asiàtics i, més endavant, dinosaures i fauna ibèrica. No es desenvolupa només a l’exterior, sinó que també hi participem amb l’interior, quan calgui. Com que és un projecte essencialment pedagògic, també s’hi faran conferències, tallers...

El cost és zero i, a més, hi haurà un retorn positiu amb beneficis per al comerç i la restauració. A més, serà gratuït per als veïns. Hi ha la voluntat de fer el parc familiar, però ara ha sortit aquesta oportunitat. És, a més, un parc de salut i que té una vessant pedagògica de protecció del territori. Per tant, Riells, que formem part de la reserva de la biosfera i tenim el 60 per cent del municipi dins del Parc Natural del Montseny, hi encaixa com anell al dit.

És un projecte d’humanització dels hospitals. Neix per portar els infants que tenen més dificultat per accedir a la natura i per transformar una part del seu dia a dia que és dur en un altre dia a dia molt més agradable. Hi haurà també un espai de formació d’infermeria per a teràpia equina.

És una iniciativa privada, però al darrere hi ha la Universitat de Barcelona i l’associació de protecció dels animals FADA. Riells s’ha tornat en el banc de proves de tota la tecnologia que ells van desenvolupant.