Els col·legis elec­to­rals de Gro­enlàndia han obert les por­tes aquest dimarts per ele­gir el futur par­la­ment i govern de l’illa en unes elec­ci­ons anti­ci­pa­des que des­per­ten un gran interès inter­na­ci­o­nal i que poden resul­tar cru­ci­als pel seu futur. El rei­te­rat interès del pre­si­dent dels Estats Units, Donald Trump, en adqui­rir aquest ter­ri­tori autònom de Dina­marca ha ali­men­tat les aspi­ra­ci­ons de l’illa a inde­pen­dit­zar-se de Copen­ha­guen.

En l’actu­a­li­tat, cinc dels sis par­tits que con­cor­ren en els comi­cis estan a favor de la inde­pendència, i només dis­cre­pen en els temps en els quals hau­ria de pro­duir-se aquest procés.

Els prop de 41.000 gro­en­lan­de­sos cri­dats aquest dimarts a les urnes fins a les vuit del ves­pre (hora local). Les con­di­ci­ons mete­o­rològiques àrti­ques i la dis­persió de la població –Gro­enlàndia té 2,2 mili­ons de quilòmetres d’exten­si­ons i el 80% de la seva superfície està coberta per­ma­nent­ment pel gel– fan difícil de cal­cu­lar quan haurà fina­lit­zat el recompte. El resul­tat no s’espera fins a la mati­nada (hora cata­lana). En les ante­ri­ors elec­ci­ons, cele­bra­des en 2021, no va fina­lit­zar fins a 2/4 de vuit del matí de l’endemà.

L’únic son­deig –difós a prin­cipi del febrer pas­sat, abans de la con­vo­catòria dels comi­cis, i amb un 30% d’inde­ci­sos– apunta un tri­omf del soci­al­demòcrata Inuit Ataqa­ti­giit (IA), del pre­si­dent Múte B. Egede, amb el 31%, per davant del també soci­al­demòcrata Siu­mut, amb el 21,9%.

El libe­ral Demok­ra­a­tit, amb el 18,8%, dupli­ca­ria els seus vots i supera­ria al cen­trista Nale­raq, que per­dria la seva con­dició de ter­cera força amb el 16% tot i pujar qua­tre punts res­pecte del 2021. El libe­ral con­ser­va­dor Atas­sut puja­ria lleu­ge­ra­ment fins a garibé obte­nir el 10% de les pape­re­tes.

De con­fir­mar-se aquest pronòstic, Inuit Ataqa­ti­giit i Siu­mut, les unes úniques for­ces que han lide­rat governs a Gro­enlàndia des de la intro­ducció de l’auto­no­mia el 1979, podrien repe­tir la coa­lició que ha gover­nat en aquesta illa àrtica els últims tres anys.

La cam­pa­nya ha estat mar­cada per la inde­pendència i les ànsies expan­si­o­nis­tes de Trump, el qual vol fer-se amb con­trol de Gro­enlàndia. El desig de polític nord-ame­ricà és cau­sat per la posició estratègica de l’illa i la seva riquesa en mine­rals. Es cal­cula que Gro­enlàndia con­cen­tra el 25% de les ano­me­na­des ter­res rares que hi ha a tot el pla­neta. Aquests recur­sos natu­rals són claus per indústries com la fabri­cació de cot­xes elèctrics, ener­gies reno­va­bles, defensa naci­o­nal i tec­no­lo­gia avançada.