Política

Teresa Pallarès

Cap de l’oposició (Junts)

“Aquesta «escolta activa» del govern no l’acabem de veure”

“Hi ha un govern de tres una mica Frankenstein per veure qui treu la part més grossa del pastís quan arriben els pressupostos”

“Reus necessita fer un pas endavant amb una visió des de fora que rellanci el potencial comercial de la ciutat”

“Sempre intentem aportar solucions, però la visió que té el govern és que som oposició pura i dura”

Teresa Pallarès es va rein­cor­po­rar a l’acti­vi­tat política en el ple del 21 de febrer, després d’uns mesos apar­tada per tenir cura de la seva salut. El 2023, Pallarès va aga­far el relleu de l’exal­calde Car­les Pelli­cer, però ara des de l’opo­sició.

Aviat arri­ba­rem a l’equa­dor del man­dat. Com valora l’acció de govern?
Nosal­tres sem­pre hem fet una opo­sició inten­tant aju­dar en molts temes, però ens hem tro­bat sovint por­tes tan­ca­des. El que denun­ciem és que aquest govern (PSC, ERC i Ara Reus) viu abso­lu­ta­ment de la inèrcia del man­dat ante­rior. És cert que només por­ten dos anys, però no tenim cap anunci de cap gran pro­jecte trans­for­ma­dor de la ciu­tat. La pro­moció d’habi­tatge públic o les obres del car­rer Ample, per exem­ple, venen del man­dat ante­rior. Hi ha un govern de tres que és una mica Frankens­tein per veure qui treu la part més grossa del pastís quan arri­ben els pres­su­pos­tos.
Junts demana que s’actuï amb més con­tundència per “posar fre a les ocu­pa­ci­ons”. Què creu que pot fer el govern muni­ci­pal i no fa?
En prin­cipi, el que hau­ria de fer és donar suport –que no ho va fer– a la pro­posta que vam pre­sen­tar a través d’una moció. No és un gran pro­blema en ter­mes quan­ti­ta­tius, però sí que ho és per a les per­so­nes a qui els ocu­pen el pis. Una cosa són els grans teni­dors i l’altra són les per­so­nes vul­ne­ra­bles. Nosal­tres par­lem del dret a un habi­tatge digne, però també hi ha un dret a la pro­pi­e­tat. Junts està pro­po­sant uns can­vis, tant a Madrid com al Par­la­ment, perquè s’intro­du­ei­xin com­petències per als ajun­ta­ments. Una com­petència que sí que tenen els muni­ci­pis és que poden actuar i fer fora els ocu­pes en poques hores si el pis és d’un par­ti­cu­lar. Aquests can­vis s’han d’impul­sar des del muni­ci­pa­lisme, que és qui viu aquests pro­ble­mes en pri­mera per­sona. Però aquesta “escolta activa” del govern no l’aca­bem de veure.
El seu grup va pro­po­sar mesu­res per resol­dre el pro­blema del des­bor­da­ment dels con­te­ni­dors. Creu que la cam­pa­nya ‘Prou brossa fora del con­te­ni­dor’ no ha resul­tat efec­tiva?
Això és una obvi­e­tat que ho poden veure tots els ciu­ta­dans. Tenim un pro­blema que hem de resol­dre perquè afecta a tot­hom i perquè també és un tema de salu­bri­tat. Fa temps que dema­nem aquest segui­ment, tal com el regula el con­tracte de la brossa. Sem­pre inten­tem ser alter­na­tiva i apor­tar solu­ci­ons, però la visió que té el govern és que som opo­sició pura i dura.
Junts va dema­nar al Par­la­ment atu­rar l’avant­pro­jecte de la Gene­ra­li­tat que pre­veu el tras­llat de l’estació de bus al Mas Igle­sias. Com­par­tei­xen les quei­xes de la pla­ta­forma veïnal que aquest no és un bon lloc?
En l’ante­rior man­dat ja vam apos­tar perquè la Gene­ra­li­tat fes l’estudi perquè l’estació no la tenim en con­di­ci­ons. Quan aquest nou govern pre­senta l’estudi, hi ha uns can­vis que no ente­nem i que afec­ten ple­na­ment el parc. Nosal­tres vam escol­tar els veïns i penso que hi ha mol­tes mane­res de tirar enda­vant els pro­jec­tes sense afec­tar aquest pulmó verd. Junts ho ha por­tat a la comissió de Ter­ri­tori del Par­la­ment, on es trac­tarà i es veurà com es resol. Crec que a la ciu­ta­da­nia se l’ha d’escol­tar. És com la reco­llida de sig­na­tu­res que impul­sen els veïns. L’alcal­dessa ja ha avi­sat que “no és vin­cu­lant”. Si tenim un bon regla­ment de par­ti­ci­pació ciu­ta­dana, siguem seri­o­sos i con­seqüents amb aquesta “escolta activa”.
Quin barri creu que hau­ria de for­mar part del pla de bar­ris de la Gene­ra­li­tat?
Tots els bar­ris tenen neces­si­tats. Dit això, li toca al govern local deci­dir on ha de pri­o­rit­zar aques­tes actu­a­ci­ons i com poden apro­fi­tar-se aques­tes sub­ven­ci­ons. Hi ha bar­ris amb neces­si­tats impor­tants. La trans­for­mació urbanística ha de ser la base per a trans­for­ma­ci­ons tant econòmiques com soci­als, però li toca al govern dir què vol fer i com ho vol fer.
La cam­pa­nya de Nadal demos­tra que el comerç de Reus és un refe­rent que atrau gent del Camp de Tar­ra­gona i de Cata­lu­nya. En què es basa el model comer­cial de la ciu­tat?
Cal tenir visió estratègica i de manera externa a la ciu­tat. Reus té un model comer­cial que ni nosal­tres matei­xos arri­bem a creure en el poten­cial que té. Però la glo­ba­lit­zació i les com­pres en línia estan fent una trans­for­mació bru­tal del sec­tor. I aquest canvi també suposa una trans­for­mació urbanística de les ciu­tats. Nosal­tres sem­pre des­ta­quem que tenim un cen­tre comer­cial a cel obert, que és tot l’eix comer­cial, però, a la llarga, s’haurà d’aju­dar els comer­ci­ants amb incen­tius fis­cals perquè puguin tirar enda­vant els nego­cis. Per exem­ple, vam lamen­tar que no es con­tinués amb els Bons de Reus, que era una pro­posta nos­tra de l’ante­rior man­dat. Reus neces­sita fer un pas enda­vant amb una visió des de fora que rellanci el poten­cial comer­cial de la ciu­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.