Política
Teresa Pallarès
Cap de l’oposició (Junts)
“Aquesta «escolta activa» del govern no l’acabem de veure”
“Hi ha un govern de tres una mica Frankenstein per veure qui treu la part més grossa del pastís quan arriben els pressupostos”
“Reus necessita fer un pas endavant amb una visió des de fora que rellanci el potencial comercial de la ciutat”
“Sempre intentem aportar solucions, però la visió que té el govern és que som oposició pura i dura”
Teresa Pallarès es va reincorporar a l’activitat política en el ple del 21 de febrer, després d’uns mesos apartada per tenir cura de la seva salut. El 2023, Pallarès va agafar el relleu de l’exalcalde Carles Pellicer, però ara des de l’oposició.
Aviat arribarem a l’equador del mandat. Com valora l’acció de govern?
Nosaltres sempre hem fet una oposició intentant ajudar en molts temes, però ens hem trobat sovint portes tancades. El que denunciem és que aquest govern (PSC, ERC i Ara Reus) viu absolutament de la inèrcia del mandat anterior. És cert que només porten dos anys, però no tenim cap anunci de cap gran projecte transformador de la ciutat. La promoció d’habitatge públic o les obres del carrer Ample, per exemple, venen del mandat anterior. Hi ha un govern de tres que és una mica Frankenstein per veure qui treu la part més grossa del pastís quan arriben els pressupostos.
Junts demana que s’actuï amb més contundència per “posar fre a les ocupacions”. Què creu que pot fer el govern municipal i no fa?
En principi, el que hauria de fer és donar suport –que no ho va fer– a la proposta que vam presentar a través d’una moció. No és un gran problema en termes quantitatius, però sí que ho és per a les persones a qui els ocupen el pis. Una cosa són els grans tenidors i l’altra són les persones vulnerables. Nosaltres parlem del dret a un habitatge digne, però també hi ha un dret a la propietat. Junts està proposant uns canvis, tant a Madrid com al Parlament, perquè s’introdueixin competències per als ajuntaments. Una competència que sí que tenen els municipis és que poden actuar i fer fora els ocupes en poques hores si el pis és d’un particular. Aquests canvis s’han d’impulsar des del municipalisme, que és qui viu aquests problemes en primera persona. Però aquesta “escolta activa” del govern no l’acabem de veure.
El seu grup va proposar mesures per resoldre el problema del desbordament dels contenidors. Creu que la campanya ‘Prou brossa fora del contenidor’ no ha resultat efectiva?
Això és una obvietat que ho poden veure tots els ciutadans. Tenim un problema que hem de resoldre perquè afecta a tothom i perquè també és un tema de salubritat. Fa temps que demanem aquest seguiment, tal com el regula el contracte de la brossa. Sempre intentem ser alternativa i aportar solucions, però la visió que té el govern és que som oposició pura i dura.
Junts va demanar al Parlament aturar l’avantprojecte de la Generalitat que preveu el trasllat de l’estació de bus al Mas Iglesias. Comparteixen les queixes de la plataforma veïnal que aquest no és un bon lloc?
En l’anterior mandat ja vam apostar perquè la Generalitat fes l’estudi perquè l’estació no la tenim en condicions. Quan aquest nou govern presenta l’estudi, hi ha uns canvis que no entenem i que afecten plenament el parc. Nosaltres vam escoltar els veïns i penso que hi ha moltes maneres de tirar endavant els projectes sense afectar aquest pulmó verd. Junts ho ha portat a la comissió de Territori del Parlament, on es tractarà i es veurà com es resol. Crec que a la ciutadania se l’ha d’escoltar. És com la recollida de signatures que impulsen els veïns. L’alcaldessa ja ha avisat que “no és vinculant”. Si tenim un bon reglament de participació ciutadana, siguem seriosos i conseqüents amb aquesta “escolta activa”.
Quin barri creu que hauria de formar part del pla de barris de la Generalitat?
Tots els barris tenen necessitats. Dit això, li toca al govern local decidir on ha de prioritzar aquestes actuacions i com poden aprofitar-se aquestes subvencions. Hi ha barris amb necessitats importants. La transformació urbanística ha de ser la base per a transformacions tant econòmiques com socials, però li toca al govern dir què vol fer i com ho vol fer.
La campanya de Nadal demostra que el comerç de Reus és un referent que atrau gent del Camp de Tarragona i de Catalunya. En què es basa el model comercial de la ciutat?
Cal tenir visió estratègica i de manera externa a la ciutat. Reus té un model comercial que ni nosaltres mateixos arribem a creure en el potencial que té. Però la globalització i les compres en línia estan fent una transformació brutal del sector. I aquest canvi també suposa una transformació urbanística de les ciutats. Nosaltres sempre destaquem que tenim un centre comercial a cel obert, que és tot l’eix comercial, però, a la llarga, s’haurà d’ajudar els comerciants amb incentius fiscals perquè puguin tirar endavant els negocis. Per exemple, vam lamentar que no es continués amb els Bons de Reus, que era una proposta nostra de l’anterior mandat. Reus necessita fer un pas endavant amb una visió des de fora que rellanci el potencial comercial de la ciutat.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.