Nadal, la punta de la llança

Reus va con­ti­nuar lide­rant el Nadal a la demar­cació de Tar­ra­gona i ha esde­vin­gut un refe­rent a Cata­lu­nya. Entre el 24 de novem­bre i el 6 de gener, més de 2,6 mili­ons de per­so­nes van pas­se­jar per Reus, un 2,9% més de visi­tants que l’any ante­rior. A més d’una rica oferta comer­cial de pro­xi­mi­tat, l’èxit de la cam­pa­nya es fona­menta en “viure una experiència única”, com des­ta­cava la regi­dora de Pro­jecció de Ciu­tat, Noemí Llau­radó. L’enllu­me­nat nada­lenc, l’espai fami­liar Un Nadal Rodó, l’esfera de la llum, el Car­rus­sel, les atrac­ci­ons firals o els mer­ca­dets, són alguns atrac­tius de la cam­pa­nya.

Aques­tes bones xifres con­tras­ten amb el fet que Reus va ser la ciu­tat cata­lana de més de 100.000 habi­tants amb el major volum de locals comer­ci­als buits, segons dades del mapa del comerç català del 10 de juny del 2024. La ciu­tat regis­trava 2.764 locals tan­cats o buits. Des de l’Ajun­ta­ment res­ta­ven importància a les dades tot recor­dant que la majo­ria de locals buits “mai han estat ocu­pats” i que “s’ubi­quen arreu de la ciu­tat, lluny dels prin­ci­pals eixos comer­ci­als”. Tot i així, el con­sis­tori tre­ba­lla per dina­mit­zar el comerç local amb ini­ci­a­ti­ves com Reus Espais Vius, que reac­tiva espais comer­ci­als buits del Tomb de Ravals per con­ver­tir-los en refe­rents d’un model de con­sum sos­te­ni­ble; el pro­grama de trans­missió empre­sa­rial Reem­presa, o el Con­so­lida’t de Redessa diri­git a pro­jec­tes d’empre­ne­do­ria.

L’Ajun­ta­ment també expressa la neces­si­tat de tro­bar un nou model comer­cial a través de la cre­ació d’un con­sell del comerç “per tre­ba­llar d’una manera més pro­ac­tiva, bila­te­ral i col·labo­ra­tiva”, segons Guaita. Això com­porta que l’Ajun­ta­ment posi les eines per fomen­tar el comerç amb cam­pa­nyes com la de Nadal o amb acci­ons que comp­ten amb la col·labo­ració publi­co­pri­vada com el fes­ti­val Roses de Reus o el Reus 1900, que potenciïn la presència de gent i reper­cu­tei­xin en l’acti­vi­tat comer­cial.

Escolta activa

Un dels prin­ci­pis que més ha pre­go­nat l’alcal­dessa San­dra Guaita, des de l’inici del man­dat, ha estat l’exer­cici de l’escolta activa per conèixer de pri­mera mà les neces­si­tats de la ciu­ta­da­nia. Però no tot­hom com­par­teix aquesta visió de la par­ti­ci­pació ciu­ta­dana. La cap de l’opo­sició, Teresa Pallarès (Junts), con­si­dera que aquesta escolta exis­teix però “no és activa”.

Un dels pro­jec­tes –o, més ben dit, avant­pro­jec­tes– que han gene­rat més con­trovèrsia ha estat el tras­llat de l’estació d’auto­bu­sos al parc Mas Igle­sias pre­vist per la Gene­ra­li­tat. L’Ajun­ta­ment va prac­ti­car l’escolta activa i es va reu­nir amb una desena d’enti­tats per infor­mar-los d’aquest avant­pro­jecte i va obrir el període de pro­pos­tes. Ara el govern local haurà de res­pon­dre a les pro­pos­tes rebu­des, “algu­nes d’elles con­tra­dictòries”, segons l’alcal­dessa. Una de les enti­tats, la Pla­ta­forma de Defensa Mas Igle­sias, està reco­llint sig­na­tu­res per fer una con­sulta sobre la nova estació. La pla­ta­forma veïnal lamenta que l’Ajun­ta­ment no els hagi pre­sen­tat una alter­na­tiva al pro­jecte actual. L’alcal­dessa res­pecta la ini­ci­a­tiva però creu que “no és el moment ade­quat, perquè abans de con­vo­car la con­sulta cal saber quina és la pro­posta defi­ni­tiva de l’Ajun­ta­ment”.

Paral·lela­ment s’ha anun­ciat que el pla d’acció muni­ci­pal 2023-2027 va tan­car el pri­mer any amb un grau d’exe­cució del 30,4%. Actu­al­ment hi ha 16 actu­a­ci­ons fina­lit­za­des. Entre les més des­ta­ca­des hi ha la cre­ació del Ser­vei Muni­ci­pal d’Habi­tatge, la poten­ci­ació de Cal Massó com a cen­tre d’art con­tem­po­rani, la implan­tació tec­nològica de la zona de bai­xes emis­si­ons i el pla Reus 10 als bar­ris.