La Ràpita, una de les portes de l’hemidelta sud del delta de l’Ebre, amb la barra del Trabucador i la badia dels Alfacs com a cartes de presentació, és un municipi eminentment turístic que és dels que més han crescut en població a les Terres de l’Ebre en els darrers anys. En els últims 20 mesos, l’actualitat ha vingut marcada per la irrupció en la política municipal d’un popular empresari local, Javier Reverté, Xapo, que va donar la sorpresa en guanyar les eleccions del 2023 amb el paraigua del PSC i va desbancar ERC i l’exalcalde Josep Caparrós de l’alcaldia –Caparrós va deixar la política arran de la derrota– en una plaça on els republicans s’havien fet forts, entre altres motius, pel seu paper en el referèndum de l’1 d’octubre del 2017, quan la Guàrdia Civil va fer a la Ràpita una de les càrregues més violentes d’aquell dia.

Xapo, a qui no molesta gens que l’anomenen així també en política, va ser futbolista: va estar tres anys a la Masia i va assolir un ascens a primera amb el Castelló, entre altres fites. No li agradava estudiar, explica, i es va abocar de ple al món dels negocis a través d’empreses dedicades al comerç internacional de peix i marisc i d’altres productes bàsics com ara sucre, farines i arròs –cosa que l’ha fet viatjar i viure algunes temporades al Carib i a l’Àfrica–, i a l’hostaleria i l’oci, en este cas amb diversos establiments a l’Ebre. El seu caràcter obert, el seu discurs directe i un punt populista i les seues propostes, algunes de ben singulars com ara la construcció d’un hotel dins de la badia, l’han dut a l’alcaldia de la Ràpita, tot i que hi ha dies en què, per atendre els seus negocis, delega la condició d’alcalde en companys de l’equip de govern, format, a més del PSC, per Junts, Futur la Ràpita (Movem Terres de l’Ebre) i La Ràpita XXI. Un govern que arriba després de vuit anys d’alcaldia republicana: els primers, de bracet amb el PSC, Solidaritat i Movem, i els quatre últims, amb majoria absoluta. Abans del cicle d’ERC amb Caparrós, havia estat alcalde el convergent Joan Martín Masdéu. De l’actual govern, no només Reverté s’ha fet un nom polític al territori. També Marc Brunet, del PSC, s’ha convertit en el nou president del Consorci d’Aigües de Tarragona, i Frank Pérez, del mateix partit, és l’actual director territorial d’Agricultura i Pesca a les Terres de l’Ebre.

De moment, el popular Reverté ha liderat decisions que no ho són gens, de populars, com ara un increment dels impostos, amb l’argument que l’Ajuntament que es van trobar estava en dificultats econòmiques. La ciutadania està pendent del destí d’estos impostos, i l’alcalde ja ha dit que en la segona part del mandat començaran a cristal·litzar en projectes importants, com la millora de gran part dels carrers –s’està treballant a la plaça del Coc i a la plaça Carles III–, la reforma del casal d’avis i una nova caserna per a la policia local. Abans d’això, han començat les obres d’un dels projectes de més importància dels darrers anys, el Ròtula Delta, impulsat per l’anterior govern i que rep dos milions d’euros dels fons europeus Next Generation. La iniciativa pretén canviar l’entrada nord-est al nucli principal rapitenc i convertir-la en un punt de confluència entre l’allargament de la Via Verda de la Val de Zafán fins a la Ràpita, la carretera al Poblenou, que ha de ser reformada en breu per part de la Diputació de Tarragona, i l’antic canal Carles III. A més a més, s’hi aixecarà un nou equipament d’ús turístic i s’habilitarà una plaça per donar cabuda a esdeveniments culturals a l’aire lliure.

Més enllà de projectes concrets, a la Ràpita un dels reptes principals és la generació d’habitatge. El municipi ha crescut molt en nombre d’habitants, amb un perfil de nouvinguts que s’adiu en part al de ciutadans que deixen l’àrea metropolitana de Barcelona i busquen un lloc per viure al litoral, però alguns topen amb la falta de pisos en venda i, especialment, de lloguer, ja que el lloguer turístic, les segones residències i les construccions inacabades imposen la seua llei. L’anterior govern va intentar prendre mesures normatives per facilitar que els constructors finalitzessen edificis inacabats, però gairebé no ha tingut repercussió. A més a més, l’àrea de creixement del nucli principal està molt limitada.

Pel que fa als projectes o les qüestions més controvertides, queda pendent d’acabar-se de desplegar l’ocupació dels locals del parc de Garbí, a la façana litoral. L’anterior govern va renunciar a una concessió de Ports de la Generalitat sobre els antics locals d’oci nocturn perquè el govern català ho adjudiqués directament a un tercer i així girar full després de més de deu anys d’inactivitat i deixadesa. S’hi posa una empresa que ja explota dos gimnasos al poble i que aposta pels esports nàutics, una activitat que també és la protagonista de la Base Nàutica de la Ràpita.

Un altre projecte que ha aixecat veus a la Ràpita, en este cas alineant els diferents partits polítics i agents implicats, és la necessitat de tenir un nou institut de secundària. Fa quinze anys, el govern de la Generalitat va arribar a adjudicar les obres del nou centre, però la crisi el va deixar en un calaix i l’actual institut Els Alfacs s’ha anat saturant i ha anat perdent espais d’oci a mesura que anava guanyant aules. El detonant perquè la Ràpita torne a exigir un institut van ser uns despreniments d’una pedrera propera que hi va haver al novembre, cosa que va obligar a fer les classes telemàtiques durant uns dies. La reclamació d’un nou centre ha estat objecte fins i tot d’una manifestació.

També queda pendent –una mesura no exempta de polèmica– el desplegament de la zona blava d’aparcament. El govern anterior ho va impulsar, però no se’n va sortir. El govern de Reverté ho vol aplicar, però amb tarifes especials per als veïns.

En el terreny de l’oci, amb l’equip de treball liderat per Reverté s’ha consolidat encara més el caràcter taurí de la Ràpita, que al setembre donarà cabuda al congrés estatal de bous amb corda. Culturalment, Reverté va deixar de donar suport econòmic a un dels festivals més emblemàtics del municipi, l’Eufònic, d’arts sonores i visuals, que ha passat a celebrar-se en diferents indrets de les Terres de l’Ebre.