La Ràpita canvia de cicle

La Ràpita, una de les por­tes de l’hemi­delta sud del delta de l’Ebre, amb la barra del Tra­bu­ca­dor i la badia dels Alfacs com a car­tes de pre­sen­tació, és un muni­cipi emi­nent­ment turístic que és dels que més han cres­cut en població a les Ter­res de l’Ebre en els dar­rers anys. En els últims 20 mesos, l’actu­a­li­tat ha vin­gut mar­cada per la irrupció en la política muni­ci­pal d’un popu­lar empre­sari local, Javier Reverté, Xapo, que va donar la sor­presa en gua­nyar les elec­ci­ons del 2023 amb el parai­gua del PSC i va des­ban­car ERC i l’exal­calde Josep Caparrós de l’alcal­dia –Caparrós va dei­xar la política arran de la der­rota– en una plaça on els repu­bli­cans s’havien fet forts, entre altres motius, pel seu paper en el referèndum de l’1 d’octu­bre del 2017, quan la Guàrdia Civil va fer a la Ràpita una de les càrre­gues més vio­len­tes d’aquell dia.

Xapo, a qui no molesta gens que l’ano­me­nen així també en política, va ser fut­bo­lista: va estar tres anys a la Masia i va asso­lir un ascens a pri­mera amb el Cas­telló, entre altres fites. No li agra­dava estu­diar, explica, i es va abo­car de ple al món dels nego­cis a través d’empre­ses dedi­ca­des al comerç inter­na­ci­o­nal de peix i marisc i d’altres pro­duc­tes bàsics com ara sucre, fari­nes i arròs –cosa que l’ha fet viat­jar i viure algu­nes tem­po­ra­des al Carib i a l’Àfrica–, i a l’hos­ta­le­ria i l’oci, en este cas amb diver­sos esta­bli­ments a l’Ebre. El seu caràcter obert, el seu dis­curs directe i un punt popu­lista i les seues pro­pos­tes, algu­nes de ben sin­gu­lars com ara la cons­trucció d’un hotel dins de la badia, l’han dut a l’alcal­dia de la Ràpita, tot i que hi ha dies en què, per aten­dre els seus nego­cis, delega la con­dició d’alcalde en com­panys de l’equip de govern, for­mat, a més del PSC, per Junts, Futur la Ràpita (Movem Ter­res de l’Ebre) i La Ràpita XXI. Un govern que arriba després de vuit anys d’alcal­dia repu­bli­cana: els pri­mers, de bra­cet amb el PSC, Soli­da­ri­tat i Movem, i els qua­tre últims, amb majo­ria abso­luta. Abans del cicle d’ERC amb Caparrós, havia estat alcalde el con­ver­gent Joan Martín Masdéu. De l’actual govern, no només Reverté s’ha fet un nom polític al ter­ri­tori. També Marc Bru­net, del PSC, s’ha con­ver­tit en el nou pre­si­dent del Con­sorci d’Aigües de Tar­ra­gona, i Frank Pérez, del mateix par­tit, és l’actual direc­tor ter­ri­to­rial d’Agri­cul­tura i Pesca a les Ter­res de l’Ebre.

De moment, el popu­lar Reverté ha lide­rat deci­si­ons que no ho són gens, de popu­lars, com ara un incre­ment dels impos­tos, amb l’argu­ment que l’Ajun­ta­ment que es van tro­bar estava en difi­cul­tats econòmiques. La ciu­ta­da­nia està pen­dent del destí d’estos impos­tos, i l’alcalde ja ha dit que en la segona part del man­dat començaran a cris­tal·lit­zar en pro­jec­tes impor­tants, com la millora de gran part dels car­rers –s’està tre­ba­llant a la plaça del Coc i a la plaça Car­les III–, la reforma del casal d’avis i una nova caserna per a la poli­cia local. Abans d’això, han començat les obres d’un dels pro­jec­tes de més importància dels dar­rers anys, el Ròtula Delta, impul­sat per l’ante­rior govern i que rep dos mili­ons d’euros dels fons euro­peus Next Gene­ra­tion. La ini­ci­a­tiva pretén can­viar l’entrada nord-est al nucli prin­ci­pal rapi­tenc i con­ver­tir-la en un punt de con­fluència entre l’allar­ga­ment de la Via Verda de la Val de Zafán fins a la Ràpita, la car­re­tera al Poble­nou, que ha de ser refor­mada en breu per part de la Dipu­tació de Tar­ra­gona, i l’antic canal Car­les III. A més a més, s’hi aixe­carà un nou equi­pa­ment d’ús turístic i s’habi­li­tarà una plaça per donar cabuda a esde­ve­ni­ments cul­tu­rals a l’aire lliure.

Més enllà de pro­jec­tes con­crets, a la Ràpita un dels rep­tes prin­ci­pals és la gene­ració d’habi­tatge. El muni­cipi ha cres­cut molt en nom­bre d’habi­tants, amb un per­fil de nou­vin­guts que s’adiu en part al de ciu­ta­dans que dei­xen l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona i bus­quen un lloc per viure al lito­ral, però alguns topen amb la falta de pisos en venda i, espe­ci­al­ment, de llo­guer, ja que el llo­guer turístic, les sego­nes residències i les cons­truc­ci­ons ina­ca­ba­des impo­sen la seua llei. L’ante­rior govern va inten­tar pren­dre mesu­res nor­ma­ti­ves per faci­li­tar que els cons­truc­tors fina­lit­zes­sen edi­fi­cis ina­ca­bats, però gai­rebé no ha tin­gut reper­cussió. A més a més, l’àrea de crei­xe­ment del nucli prin­ci­pal està molt limi­tada.

Pel que fa als pro­jec­tes o les qüesti­ons més con­tro­ver­ti­des, queda pen­dent d’aca­bar-se de des­ple­gar l’ocu­pació dels locals del parc de Garbí, a la façana lito­ral. L’ante­rior govern va renun­ciar a una con­cessió de Ports de la Gene­ra­li­tat sobre els antics locals d’oci noc­turn perquè el govern català ho adju­diqués direc­ta­ment a un ter­cer i així girar full després de més de deu anys d’inac­ti­vi­tat i dei­xa­desa. S’hi posa una empresa que ja explota dos gim­na­sos al poble i que aposta pels esports nàutics, una acti­vi­tat que també és la pro­ta­go­nista de la Base Nàutica de la Ràpita.

Un altre pro­jecte que ha aixe­cat veus a la Ràpita, en este cas ali­ne­ant els dife­rents par­tits polítics i agents impli­cats, és la neces­si­tat de tenir un nou ins­ti­tut de secundària. Fa quinze anys, el govern de la Gene­ra­li­tat va arri­bar a adju­di­car les obres del nou cen­tre, però la crisi el va dei­xar en un calaix i l’actual ins­ti­tut Els Alfacs s’ha anat satu­rant i ha anat per­dent espais d’oci a mesura que anava gua­nyant aules. El deto­nant perquè la Ràpita torne a exi­gir un ins­ti­tut van ser uns des­pre­ni­ments d’una pedrera pro­pera que hi va haver al novem­bre, cosa que va obli­gar a fer les clas­ses telemàtiques durant uns dies. La recla­mació d’un nou cen­tre ha estat objecte fins i tot d’una mani­fes­tació.

També queda pen­dent –una mesura no exempta de polèmica– el des­ple­ga­ment de la zona blava d’apar­ca­ment. El govern ante­rior ho va impul­sar, però no se’n va sor­tir. El govern de Reverté ho vol apli­car, però amb tari­fes espe­ci­als per als veïns.

En el ter­reny de l’oci, amb l’equip de tre­ball lide­rat per Reverté s’ha con­so­li­dat encara més el caràcter taurí de la Ràpita, que al setem­bre donarà cabuda al congrés esta­tal de bous amb corda. Cul­tu­ral­ment, Reverté va dei­xar de donar suport econòmic a un dels fes­ti­vals més emblemàtics del muni­cipi, l’Eufònic, d’arts sono­res i visu­als, que ha pas­sat a cele­brar-se en dife­rents indrets de les Ter­res de l’Ebre.