Vam entrar al govern amb molta il·lusió i el que ens vam tro­bar va ser una mica caòtic. Cada vegada que aixecàvem una estora, hi havia un pro­blema, però el grup que for­mem ha tin­gut la capa­ci­tat de solu­ci­o­nar estos pro­ble­mes. Havíem de ser valents i ho vam ser, perquè no hi ha cap govern al qual li agrade apu­jar impos­tos, però vam veure que amb prou faena es podien pagar els sous dels tre­ba­lla­dors. I tam­poc ser­via de res apu­jar els impos­tos si no érem capaços de reduir la des­pesa, que és el que s’ha acon­se­guit durant este any i mig. Hem esta­bi­lit­zat la situ­ació. Pot­ser no hem sigut vis­to­sos, però pri­mer havíem d’arre­glar la casa des de dins. També li dic que, d’impos­tos, ja no se n’apu­jarà cap més.

Després, cadascú en la seua àrea, hem començat a moure’ns i a recu­pe­rar pro­jec­tes que gai­rebé esta­ven per­duts, com el Ròtula Delta, amb el qual no teníem marge per rebre l’ajut euro­peu perquè s’havia creat un pro­jecte pràcti­ca­ment impos­si­ble de fer. En qua­tre mesos vam ser capaços de cap­gi­rar-lo i pre­sen­tar un nou pro­jecte que ja està en obres. També hem començat a plan­te­jar pro­jec­tes i neces­si­tats que té el poble, i ja hem començat algu­nes obres de millora al car­rer, com a la plaça del Coc.

El poble està con­tent i jo em con­si­dero un alcalde afor­tu­nat i feliç. I el dia 27 de març a l’Audi­tori farem un acte en què dona­rem totes les expli­ca­ci­ons del que farem i del que no farem, d’on volem anar i per on volem anar.

D’entrada hem d’afron­tar coses que s’arros­se­guen des de fa deu anys, com la pis­cina, que encara no està del tot aca­bada. I les obres del car­rer Gor­ria, on ja vaig dir abans de les elec­ci­ons que s’havia fet una segona pis­cina i, quan va ploure, es va com­pro­var. A par­tir d’ara, es posa­ran damunt la taula pro­jec­tes impor­tants i de bas­tants diners, però m’agra­da­ria que pri­mer se n’assa­bente la població.

L’habi­tatge serà un dels temes impor­tants que trac­ta­rem. Estem par­lant amb Ter­ri­tori i Habi­tatge de la Gene­ra­li­tat per veure com podem donar con­sistència a una oferta d’habi­tat­ges sobre­tot per a la gent jove, ja siga amb habi­tatge pro­te­git o almenys a preus rao­na­bles. També volem traure els auto­bu­sos de dins del poble. Però el prin­ci­pal repte és llui­tar per un nou ins­ti­tut de secundària. És una obli­gació.

Ja hem tin­gut una reunió amb la direc­tora d’Edu­cació Pública de la Gene­ra­li­tat i amb la cap de gabi­net de la con­se­lle­ria d’Edu­cació. Sabem que hi ha molts cen­tres que s’havien promès i no s’han com­plit i la llista és llarga, però nosal­tres, per sobre­sa­tu­ració, per segu­re­tat i pel crei­xe­ment de la Ràpita, no hi podem renun­ciar.

Nosal­tres no hem vol­gut entrar en el debat de si fa molts o pocs anys que no s’hi fa res. Jo miro el futur i la qüestió és que un nou ins­ti­tut és molt neces­sari. Hi ficaré tot el que hi puga ficar i més, i si l’Ajun­ta­ment ha de fer un esforç perquè la Gene­ra­li­tat no hi arriba, ho bus­ca­rem on faça falta. Ja és una qüestió d’orgull de poble: l’ins­ti­tut, tant sí com no.

Això sí que puc dir que es tirarà enda­vant, tot i que no sabem quan el Depar­ta­ment d’Edu­cació ho posarà a lici­tació. Són 3,8 mili­ons d’euros que figu­ren en els pres­su­pos­tos.

Jo cer­ta­ment vaig par­lar d’una escola d’hos­ta­le­ria i de dos hotels flo­tants, i no és que no es vulga fer, perquè ja teníem els inver­sors, però convèncer els res­pon­sa­bles del domini públic marítim ter­res­tre impli­ca­ria una lluita massa forta.

Per exem­ple, el casal dels jubi­lats i la comis­sa­ria de la Guàrdia Urbana. Els números a la caixa de l’Ajun­ta­ment són molt bons i això ens dona la tran­quil·litat que els impos­tos que han pagat els rapi­tencs es veu­ran reflec­tits en pro­jec­tes. Entre altres coses, volem un dels millors casals de Cata­lu­nya. Jo en faria un de nou, però els jubi­lats em diuen que estan molt bé on estan. Ales­ho­res, faríem una reforma. El que sí que s’hau­ria de fer de nou és la caserna de la Guàrdia Urbana, adap­tada als temps actu­als. D’altra banda, ani­rem arre­glant car­rers: pot­ser estem par­lant d’entre 5 i 8 mili­ons d’euros, i no vull que es faça cap obra en els últims sis mesos abans de les elec­ci­ons.

El que tinc claríssim és que amb la zona blava hi ha d’haver unes boni­fi­ca­ci­ons impor­tantíssi­mes per als veïns que paguen l’impost de cir­cu­lació a la Ràpita. La gent també serà una pri­o­ri­tat en esde­ve­ni­ments soci­als, com el Poblat de Nadal, que als rapi­tencs els ha de sor­tir a preu simbòlic.

Ara dona cabuda al ser­vei de pro­moció econòmica de l’Ajun­ta­ment de la Ràpita i ser­veis del SOC, i s’ha de con­ver­tir en un punt clau del desen­vo­lu­pa­ment local. És un dels pro­jec­tes que expli­caré el dia 27. L’eco­no­mia blava, si tenim la capa­ci­tat de cap­tar ajuts i entu­si­as­mar els inver­sors, ha de ser un dels prin­ci­pals pro­jec­tes en sos­te­ni­bi­li­tat a la Medi­terrània. També s’estan posant al mer­cat ter­renys per a pla­ces hote­le­res. Calen infra­es­truc­tu­res per després poder donar valor al poble que tenim.

L’Ajun­ta­ment es va des­pren­dre dels bai­xos de Garbí i penso que va ser una gran equi­vo­cació. Tot va ser legal, però no s’entén que es des­fes­sen d’una con­cessió que cos­tava molt poc a l’Ajun­ta­ment just abans de les elec­ci­ons. Van con­di­ci­o­nar el futur govern. Una empresa que està al poble amb inver­sors de fora [Aero­bika] va ser hàbil i s’ho va que­dar. Jo només desitjo que el que hagen de fer, siga un gimnàs o el que siga, estiga a l’altura del poble.

L’admi­nis­tració pública és lenta, però ales­ho­res el que cal fer és avançar-se. Tre­ba­llar les coses abans que sur­ten i no començar la casa per la teu­lada. I si no puc anar per un lloc, vaig per un altre. Com a empre­sari, el que inten­tem és bus­car solu­ci­ons. Si una cosa no es pot fer, hem de bus­car alter­na­ti­ves. Tenim un dels millors pobles de la Medi­terrània i el que hem de fer és creure’ns-ho, fer-ho sen­zill i anar tots a l’una, perquè hem de dei­xar un lle­gat als nos­tres fills i als nos­tres nets.