política
La militància rebutja que ERC deixi de ser només independentista
Un 56% vota en contra de l’esmena d’Àgora Republicana en què la direcció no havia donat consigna, si bé rep el suport del 35%, entre els quals Oriol Junqueras
El 92% aprova la ponència estratègica que es fixa el 2031 com a horitzó per recuperar la majoria social independentista
El plenari del congrés d’ERC ha rebutjat aquest matí les esmenes vives presentades per Àgora Republicana, el sector afí a Joan Tardà, a la ponència estratègica que reclamaven que el partit deixés de definir-se només com a independentista per obrir-se a grups i sectors estrictament sobiranistes. La moció rebutjada, en concret, definia Esquerra Republicana com un partit “que agrupa independentistes i sobiranistes” i apostava per una estratègia “compartida entre militants independentistes i militants sobiranistes” per a la construcció de la República Catalana, així com per “avançar amb la resta de forces polítiques independentistes d’esquerra, sobiranistes, federalistes i progressistes”. La direcció no havia donat cap consigna de vot -de fet, la mesa del congrés i els membres de l’executiva han votat de maneres diverses-, i l’esmena ha estat rebutjada per tot just 311 vots en contra (56,03%), 48 en blanc i 196 (35,32%) que hi han votat a favor, entre els quals el mateix president del partit Oriol Junqueras.
El conjunt de la ponència estratègica, batejada com a “Objectiu 2031: assolir la majoria social a favor de la independència” i que marca les línies mestres per mirar de recuperar una majoria social independentista, s’ha aprovat amb el 92,29% dels vots (503 a favor, per 22 en blanc i 20 en contra). El text es proposa com a objectiu assolir una majoria “sòlida i estable” a favor de la independència de Catalunya coincidint amb la data assenyalada del centenari del partit, i aposta per treballar, mentrestant, per preparar el país, la societat i el partit, enfortint les institucions catalanes i reforçant la consciència nacional.
La ponència assenyala que la independència “és la millor eina per garantir una Catalunya més justa, més pròspera i més democràtica”. Això sí, parteix del “principi de realitat”, i subratlla que la pèrdua de la majoria independentista al Parlament no és “innòcua” i implica un “canvi d’etapa” política al país. Així, defensa que per seguir avançant en objectius “ambiciosos” cal recuperar la majoria independentista i construir les condicions per fer efectiu el dret a l’autodeterminació. Mentre això no passa, però, el document insta a superar la política de “braços caiguts”, i per això aposta per fer servir les “palanques de força” que té ERC per tal “d’avançar i preparar” el país, la societat i el partit per quan es recuperi la majoria. Per fer-ho possible, el text apunta dos grans objectius. D’una banda, l’enfortiment institucional, dotant les institucions catalanes de “més poder polític, més sobirania i més capacitat d’influència”, i reduint alhora la influència de les institucions de l’Estat a Catalunya. I de l’altra, l’enfortiment nacional, treballant per una societat “cohesionada” i potenciant el sentiment de pertinença nacional, a partir d’una catalanitat “plural i inclusiva”, i amb la llengua catalana com un dels grans elements cohesionadors.
